1-metodologia Del Joc

01.10.08

1- Metodologia del joc

1.1.Concepte i definició

-

El joc s’explica des de diverses ciències i disciplines com la psicologia, sociologia, antropol·logia i la pedagogia.

-

El joc ha estat i és present al llarg de la historia de la humanitat.

-

Els infants de totes les cultures i de diverses èpoques han jugat. Tanmateix, des del punt de vista de l’antropol·logia cultural, s’ha comprovat que el joc infantil, té un caràcter universal, presenta una evolució segons l’edat i té unes característiques segons el context natural. El primer dia de classe, la Betty ens va preguntar si el joc existia des de sempre i vam contestar que sí. Desprès ena va formular la pregunta qe que si sempre ha existit de la mateixa forma i vam dir que abans estaba mal vist. Abans el joc només es donaba a l’hora edl pati, com un premi per haver estudiat. Ara el joc es considera una activitat per a l’aprenentatge.

-

El joc es una activitat que apareix de forma natural en els infants i constitueix una manera peculiar de relacionar-se amb l’entorn.

-

És a travès del joc que descobreixen les seves possibilitats. Aprenen a conèixer el món que els envolta i a interpretar la realitat, assagen conductes socials i assumeixen rols. Aprenen regles i, a poc a poc, van regulant el seu comportament, exterioritzen pensaments, descarreguen impulsos i emocions, però tambè satisfan les seves fantasies.

-

Per tant, el joc és una activitat bàsica de l’infància, indispensable pel desenvolupament de les capacitats psicomotrius, intel·lectuals, afectives, emocionals i socials.

1.1.1.Característiques del joc - És l’activitat pròpia de la infància i és innat. Es dóna a totes les cultures. -

És una activitat agradable. El joc és una activitat lúdica, per tant, dóna plaer i satisfacció al qui la realitza. És una manera d’actuar amb la realitat. No deixar participar al joc a un nen pot ser una forma de càstig.

-

El joc ha ser lliure, espontani i voluntari, el joc no pot imposar-se. No requereix motivació ni preparació.

-

El joc te un fi en si mateix. Juguem pel plaer de jugar, sense esperar res a canvi, és important el procés del joc i no pas el resultat.

-

El joc implica activitat, moure’s, imitar, pensar, explorar, comunicarse, és a dir, el joc implica que l’infant ha d’estar actiu psíquicament, encara, que no implica motricitat.

-

El joc es desenvolupa en una realitat fictícia. Durant el joc, els nens i nenes poden ser personatges ficticis, poden superar límits de la realitat, corregir si s’equivoquen, ... la ficció implica una oposició al món real i permet lliurar-se de les exigències de la realitat, d’aquesta manera pot actuar i utilitzar les seves normes en funció del fil conductor del seu joc. El joc li permet expressar les seves emocions agressives, enfadar-se, ... sense el temor de sentir culpa ni ser jutjat.

-

Tots els jocs tenen una limitació espaial i temporal. El temps va determinat per l’interès subjectiu de la persona que juga, mentre que l’espai ve determinat per la zona on es practica el lloc.

-

El joc mostra en quina etapa evolutiva es troba el joc, el funció de l’edat el joc varia.

-

Permet autofirmar-se i progressivament formar la seva personalitat i millorar l’autoestima.

-

El joc afavoreix el procès de socialització. El joc els ensenya a relacionar-se i a cooperar amb els iguals, a crear vincles afectius amb els companys i companyes.

-

El joc compleix una funció compensadora de desigualtats, integradora i rehabilitadora. El joc es pot adaptar a diferents situacions, permet la relació i participació dels infants de diferents orígens i discapacitats.

-

En el joc el material no és imprescindible. Els infants poden inventar jocs sense necessitat d’utilitzar materials o certs objectes segons les seves necessitats, poden improvisar, per exemple es pot utilitzar un pal per convertir-lo en cavall.