VOCABULARI PER MATÈRIES BÀSIC ÀRAB- CATALÀ: LLENGUA,CIÈNCIES E, CIÈNCIES SOCIALS,MATEMÀTIQUES, EDUCACIÓ FÍSICA ,TECNOLOGIA I MÚSICA I FILOSOFIA. Per Josep Ramon Gregori i Muñoz Professor IES La Serreta de Rubí ( Vallès Occidental)
[email protected] /http://aulaacollidaieslaserreta.blogspot.com
1
ٟ ّ ِ ػَشَث-ُِٟٔؼْغَُ وزالVOCABULARI CATALÀ -ÀRAB ز اٌَّغبسثَخ١ٌِِ ٌٍزالٞأطط Com es pronuncia? Què significa? Com es diu? Com s’escriu? Com es fa ? No ho entenc No ho sé. Com et dius? D'on ets tu?
Jo sóc de Catalunya Jo sóc del Marroc Com estàs tu? Jo estic bé, gràcies!
On vius tu? Jo visc al carrer ..... Bon dia! Bona tarda! Bona nit! Hola! Benvingut! Adéu!
َٶ؟٤ْٲ طُن َ ْ َٻ نَ ؟٬ڃخ ڃ ٻْٲ ُّٸخٽ؟ ٲ ُّټْظَذُ؟ َ َْٻ ڄپ؟٬ُّ ٻْٲ ُال أ ْٳيَڂ ُ َِٱ٫ ْ َال أ ڃخ أٓڄٺ؟ ڃن أّن أنض ؟ خٿٌنْخ٤أنخ ڃن ٻ أنخ ڃن حٿڄَٰد ٻَْٲَ أنض؟ ً ُٗټَح,َْأنخ رو أّن طٔټُنُ؟ ... ٩ٍن ٳِ ٗخ ُ ُأٓټ ٍِزخف حٿوٛ َْڃٔخء حٿو َْڀَ حٿو٫ زقُٜط ًال ً ٓيال ً أى ڃَكزًخ رٺ حٿّٔالڃَش٪ڃ
Primera lliçó: La salutació i la presentació اٌزَؼبسُفٚ ّخ١ اٌزَؾ:ُّيٚط األ ُ ْاٌذَس Diàleg 1: 1 اسٛؽ Joan: Hola! Maria: com estàs? Joan: Jo estic bé, i tu? Maria: Bé! Joan: Tu ets la germana de la Fàtima? Maria: No, jo sóc la seva amiga! Joan: Fàtima és la meva amiga també!
2
Per telèfon ُْٛثبٌزٍّف Tradueix aquest diàleg al català ْخالنْش?طَؿڂ٤ىٌح حٿلٌحٍ رخٿڀٰش حٿټ !َْ ڃٔخءَ حٿو, ٌ أٿ: ٍّٟػ !ٌٍ ڃٔخء حٿن: دٛص ْٲ؟٤ّزيِ حٿڀ٫ ٪څ أطټڀّ َڂ ڃ ْ ُڃڄْټن أ:ٍّٟػ . ريٌح حالٓڂٚ ٌ ال ٌّؿي ٳِ ىٌح حٿزْض ٗو:دٛص ؟12345567 ىپ ىٌح ىٌُ حٿَٷڂ:ٍّٟػ 5 ىٌح حٿيخطٲ ّزيأ رخٿَّٷڂ, ُ ال ّخ ّْٓي: دٛص . ؤص٤ْ ّزيً أنِّ أه, أنخ آٓٲ: ٟ ّ ٍػ . حٿّٔالڃش٪ ڃ, ال َّيُ ّڂ: دٛص . حٿّٔالڃش٪ ڃ: ٟ ّ ٍػ : أعئٍخPreguntes
1. Amb qui volia parlar Ali? 2. Quin era el número que volia? 3. Quin era el número de telèfon d'Ali? 4. Què li va dir Ali a la veu quan va saber que s’havia equivocat? 5. Es va molestar la persona que va contestar per telèfon? Per demanar disculpes: ت اٌ َّؼّْزسَح ُ ٍط Ho sento Disculpi’m M’he equivocat No passa res!
آٓٲ ًْ ٌٍََس٬ڃ ُؤْص٤ٿٸي أه ّال َّيُڂ
3
GLOSSARI DE VERBS BÀSIC L’ALUMNAT ÀRAB
ENTRE EL PROFESSORAT
I
ز١ٍَّّٓ اٌز١ ثٚ ٓ األُعزبر١ُِفشداد ث Traduir Intentar Repassar Subratllar Guixar Saber, conèixer Significar Obrir Dir Parlar Continuar Pronunciar Començar Memoritzar Estudiar Preguntar Explicar Poder Fer Tancar Llegir Repetir Trobar-se Copiar Buscar Respondre
َطَْؿَ َڂ َكخ ًَٽ ٪ٍحؿ ًّخ٤ ه٪ًٟ ّذ٤ٗ َٱ٫ َن٫ َٳَظَق َٷخٽ َطَټڀّڂ َحٓظڄ ٦ ٿٴ,ٶ٤ن َرَ َيأ ٦كٴ ٍّى َََٓؤٽ َََٗف ٍ ٷي, ٩خ٤أٓظ ڄپ٫ أٯڀٶ ٷَأ ٍَّٻ َ ًَؿَي, َحٿظٸ نٔن رلغ َأَؿخد
4
طي ٍّد ,ڃخٍّ أٓظڄ٪ أٍحىَ ٛلّق ََ٤٫ أَ ْ ٳيڂ ٻظذ الك٦ انظزيو نَ٨
Practicar Escoltar Voler Corregir Donar Comprendre, entendre Escriure Observar, fixar-se Posar atenció Mirar
Expressions quotidianesػِجبساد َ١ٍِْٛ َ٠خ څ طظٌٻَىخ نُٸيَځُ ىُنخ ٿڀٸخٍة ؿُڄالً ً ط٬خَّ ٻؼَْحً ڃخ ط٨يَ هالٽ حٿڄُلخىَػخص .كخًٽ أ ْ طٸيڃٺ حٿََّٔ ٪ٳِ ً أڅ طوظخٍ حٿٌٷض حٿڄُنخٓذ الٓظ٬ڄخٿيخَٓ ً .ظٍَ أنّٺ أًّٽ ڃن ّظ٬ـذ ڃَن حٿڄټخٿڄخص حٿزََْٔ٤ش.
La salutació.حٿظَلِ َْشُ ڃَٔخء حٿوَْ! ٿْڀش َْٓ٬يَس ٲ كخٿٺ؟ ٻَْ َ رِوَْٗ ,ټًَح اٿَ حٿٰي! ُٻڀُټُڂ رِوَْ ً حٿ٬خثڀش؟ اٿَ حٿڀٸخء
5
Bon dia !Bona nit ?Com estàs !!Bé, gràcies Fins demà... Esteu bé tots?. ?I la família Fins aviat!.
.ُّّخٌّٙاألعئٍخ اLes preguntes més usuals ڃخ أٓڄٺ ؟ ىپ طَ ْٴيَڂُ؟ خٿنّْش؟٤ىپ طظټڀّڂ حٿټ ڃن ىٌ؟ ڃخًح طَُّي؟ أّن طٌىذ؟ ڃخ ىٌح؟ ٻَڂ حٿ َؼڄَن؟ َلِْق؟ٛ ٌُىپ ى َىپْ أنض ڃُظؤٻي؟ ٿڄخًح؟ ىُنخ أځ ىُنخٹ؟ ٻڂ ڃِن ًحكي؟ ش؟٫ٻَڂ حٿّٔخ
Com et dius? M’entens el que et dic? Parles català? Qui és? Què vols? On vas? Què és això? Quant és? És cert això? N’estàs segur o segura? Per què? Aquí o allà? ?Quants d’ells o d’elles? Quina hora és?
L’AFIRMACIÓ. اإلصجبد És veritat. Sí. Quan vulguis. Com vulguis. Potser. D’acord. Tens raó. Entesos.
ٌؼ١صَؾ ُٔؼ ُذ٠ رُشَِٝز ُذِ و١ِ األِ ُش ث/ذ٠وّب رُش سُثَّب افِكُِٛ اٌؾكُ َِؼَه ! ََُِْٛٙف
6
LA NEGACIÓ. ِٟإٌَف Mai. ًأريح En absolut ًخ٬٤ٷ No. ال Ho sento. ڃظؤٓٲ No ho sé. َٱ٫ال أ Ningú. ال أكي T’hi has equivocat . ٌ٢أنض ٯخٿ No ho crec. ُْظَٸِي٫ ال أ/ ن ُ ُ٧ال َأ No ho entenc. ُال أ ْٳيَڂ És impossible. ٍٯْ َُ ُڃ ْڄټِن No-res. ال َِٗء És fals. ًَلِْلخٛ ْ َ ْٿ
LA PRESENTACIÓ. ُ٠ػٕذ اٌزمذ Em dic... Molt de gust Et presento...
... ِحٓڄ .ًال ً َٓيال ً أى حٿّّْٔيس/ أُٷَيَځُ ٿٺ حَٿّْٔي
PARAULES D’AGRAÏMENT. ّشىْش ُ ٌد ا ُ َوٍِّب Si us plau. Moltes gràcies! Gràcies! Salut! Amb molt de gust! Li ho demano si us plau. Perdó. Disculpi’m. Segui si us plau. És vostè molt amable.
ْڀټُڂ٠َڃن ٳ !ًُٗټًَح ؿِّال ًُٗټَح ِلّظٺٛ َڀ٫ ! ٍٍ ًَُٓ ُ ِ? ِر ُټپ أٍؿٌُٹ ًَٴٌح٫ ِأٓڄق ٿ ! ْڀټڂ٠َأؿڀْ ڃن ٳ ! ْٲ ؿ ّيًح٤أنض ٿ
7
.ُـُذ٬َحٿظLA SORPRESA Quina joia! Meravellós! Quina cosa més maca! Quina llàstima! És curiós! Quina sort ! Quina vergonya! Quina bestiesa!
!
!ِْن٫ ّخ !ْڂ٨َ٫ / !٪ٍحث ! ىخ/ ڃخ أؿڄڀو !ّخ ٿألٓٲ ! ـْذ٫ ! ٦ّخ ٿڀل ! ٍخ٬ّخ ٿڀ ?ّخ ٿيخ ڃن ٯزخًس
PARAULES D’ÚS MOLT FREQÜENTاٌىٍّبد األوضش اعزؼّبي Al voltant de. Endavant. A més a més. Gairebé Abans de. Allà. Bé Enrere. A dalt Contra Com? A prop de... Sota de... Quant? Des de... Massa. On? Darrere de... Després de... En altre lloc. Davant de... Sobre Aleshores. Per tot arreu.
كٌٽ اال حألڃخځ ُّخىس ّټخ ُى ال ٷَ ْزپَ أڅ ىُنخٹ ٌّْذ٣ اٿَ حٿٌٍحء ?ٳٌٵ َِيٟ ٻْٲ؟ ذ ڃن ٌ ََّٷ طلض ٻڂ؟ ٌُْڃُن ٻؼَْ ڃن أَّْنَ؟ ًٍحء-هڀٲ ي٬ر َٳِ ڃټخڅ آ ه أڃخځ .ََڀ٫ ًاًح پ ڃټخڅ ّ ٳِ ٻ 8
Fins. Cap a... Fora de... Molt. Menys. Més. Perquè. Per a. Molt. Ràpid. Aviat. Segons. També. Sense. Sempre. Aquí. I. Una mica. Quan? Gairebé Algunes vegades. Durant. A poc a poc. Dintre de... Molts. Lluny. De seguida. Encara. Solament.
َّكظ ٌٍنل هخٍؿًخ ڃن ًٻؼَْح ًٷڀْال َأٻؼ ّألڅ ِٿټ ًؿيح ٪َّٓ ًٷَّزخ كٔذ ًخ٠ّأ ريًُڅ- رِال ًىحثڄخ ىُنخ ًَ ًٷڀْال ڃَظََ ؟ .ًطٸَّزخ ًأكْْخنخ ڃن هِالٽ ْء٢رِ ُز ىحهپ ڃن ٻؼَْ ڃن ًْيح٬ر ٌٍَڀَ حٿٴ٫ كظَّ حٓڅ ٢َٳَٸ
Els rètols més importants. اإلشب ساد Perill. Tancat. Es lloga. Compte! Sortida/eixida . Entrada. No trepitgeu la gespa. Lliure. No fumeu. Lavabos. Dones.
ٌَ ٤ َه َ ڃٰڀٶ ٿڀټَحء !َّ أكظ- ٌٍحك ُحٿوًَُؽ حٿيهٌٽ ٘خد٫ڀَ حإل٫ ِٗ حٿڄخ٩ٌڃڄن َك حٿظيهْن٩ٌَُڃڄْن ٝحٿڄَْكخ ٿڀّّْٔيحص
!
9
ٿڀَؿخٽ َڃڄْنٌُ ٩حٿظيهْن ٔټٌُص حٿ ُ ڃَٴْظٌُف ٌُٰ٘ٽ ڃْ ٫ڀَ حٿْٔخٍ ٫ڀَ حٿَْڄْن حىٳٌُ٬ح أؿٌرٌح
Homes. No passeu. Silenci. Obert. Ocupat. A l’esquerra. A la dreta. Empenyeu. Estireu.
ط َؼُِ Al restaurant.فِ ٟاٌ َّ ْ
ثبٌشغُ ِٓ أّه عٛف رغذ لبئّخ اٌطّؼبَ ,رؾًّ أعؼبس األوالد ف ٟو ًّ اٌّطبػُ ,إ ّال أّه عزؾزبط إٌٝ اٌىالَ ٌٛ ٚلٍ١الً ِغ إٌّبدي ؽزّ ٝرؼشف ُِؾز٠ٛبد ثؼط األطجبق ٚػٕذ اخز١بس اٌّّششٚثبد .إْ أعزؼًّ ٘زٖ اٌّؼغُ ِّىٓ أْ رضٚس أِ ّٞطؼُ ثال ِّشبوً ! El got حٿټؤُّْ حٿڄنيّپ El tovalló. El compte. حٿلِٔخدُ حٿِٔڄخLes estovalles. ١ ٷخثڄَش حٿ٬ّ٤خځ El menú. La tassa. حٿٴِنْـخڅُ La forquilla. حٿَ٘ ٌْٻَش La cullera. حٿ ِڄ ْڀَ٬ٸَش El ganivet. حٿِٔټْنُ El got. حٿټؤُّْ El plat. حٿُٜلن El pa. حٿوُزُِ El vi. و ْڄَُ حٿ َ L’aigua حٿڄخءُ. La sopa. َْ٘رَش حٿ ُ 10
El marisc. َْيحٱ حٿزَلٛأ El peix. ٔڄَٺ َ حٿ La carn. ُحٿڀَلْڂ Les fruites. ?حٿٴٌَحٻِو
A la botiga. ّخ٠اق اٌزّغبسٛ األعٚ اٌّغبساد La cremallera. ُٔڀَش ِ ٔ ْڀ ِ حٿ La corbata. نٶ٫ ش٤ٍر Les ulleres de sol.ّخٍحص ٗڄّْٔش٨ن La falda. ٌٍحٿظن El jersei. ٌٳّْشٛ ٻنِس L'impermeable. ََ٤ًحٷِ ڃن حٿ َڄ Els guants. ُحٿٸٴخ Els pantalons. ًَْٓحٽ ِ? Les mitges. ٌّڀش٣ ؿٌحٍد نٔخثّْش Les arracades. أًڅ١أٷَح El paraigua. َّّش٤َڃ El mocador. ڃلخٍځ El rellotge. َش٫حٿّٔخ La polsera. ىُڃڀؾ- ٌٍٓح El pijama. ڃَنخڃش ٍؿخٽ El sostenidor. كڄخٿش حٿنّيي ّي L' anell. حٿوخطڂ El barret. ٌَٕر٣ – ش٬ٷز La samarreta. ْٚحٿٸڄ El cinturó. حٿلِحځ Els calçotets. َْس ىحهڀّْش ٿڀَؿخٽًَٜٓحٽ ٷ Les calces. ٿڀّّْٔيحص Els mitjons. حٿـٌحٍد Les sabates حألكٌّش
11
La família. اٌؼب ِئٍَخ Els avis. حألؿيحى L’àvia. حٿـيّس Els pares. ?حٿٌحٿيحڅ La mare .ّحألُځ El pare. حألد Els esposos. حٿًِّؽ ً حٿًِّؿش La muller. ُحٿًِّؿش Els fills. حألًالى La filla. حالرنش El fill. حالرن Els néts. حألكٴخى La néta. حٿلَٴْيَس El nét. ُحٿلَٴْي El cosí. ڂ٬ًٿي حٿ La tieta. ڄش٬حٿ El tiet. ڂ٬حٿ El nuvi ُْذ٤َحٿو La neboda . رنض حألم أً حألهض El nebot. حرن حألم أً حألهض El germà. حألم La germana .ُحألُهض La cosina. ڄش٬ڂ أً حٿ٬رنض حٿ L’amic. ُيّٶٜحٿ L’amiga. يّٸشٜحٿ
12
Diàleg 1: 1 ٍكٌح َ حٿڄُْٔظ٘ٴA l’hospital El metge: Endavant senyoreta! Què li passa? La malalta: Em molt de mal el cap i la panxa. El metge: Des de quan? La malalta: Des d’ahir a la tarda! El metge: Ha pres cap medecina? La malalta: Jo he pres només una aspirina. El metge: Tingui aquesta recepta i compri-la a la farmàcia. Aquest xarop l’ha de prendre tres vegades al dia. La malalta: Gràcies, doctor! El metge: No es mereixen!
Vocabulari حٿڄُٴَىحص Mal de cap: ٩ُيحٛ Recepta mèdica ّزْذ٤ْٴَش حٿًَٛ Les medecines: حٿيًّحء Prendre َطَنخًٽ El xarampió ْزَشَٜحٿل L’úlcera حٿ ُٸَْكَش La verola ٍَُّحٿـُي La tuberculosi ٌُّٔپُ حٿَّث ِ حٿ La diabetis َُّحٿُٔټ El càncer خڅ٣َٔحٿ Al·lèrgia لّٔخْٓش َ حٿ El refredat حٿُِٻخځ L’epilèpsia ٩ََٜ َ حٿ La Sida ُ حإلّي/ ش٫ حٿڄنخٚنٸ La injecció حٿلُٸْنَش El xarop حٿََ٘حد La pomada, la crema ُحٿ َڄَْىَڂ El calmant حٿڄيية El supositori طَلخڃْپ/ طَلْڄْڀَش
13
ٓ٠رّش Exercici Contesta les preguntes següents: ن حألْٓجڀش حٿظّخٿَْش٫ ذ ْ أؿ
1. On és la malalta? 2. Què li fa mal? 3. Què li ha receptat el metge? 4. On comprarà la malalta les medecines?
Vocabulari de l’aula. ُُِِْفْشدادُ شَبئِ َؼخُ اٌ ِمغ 1.El llapis. ٙخٍَٛ ُٷڀڂ 17. El guix. َْٗزخ٤حٿ 2.El paper. حٿٌٍٵ 18. El mapa . َش٤َِّو َ حٿ 3. Àlbum ٌٍَُٛ أٿزٌځ 19. Maquineta. َرَََّشُ حألٷالځ 4. Bolígraf ّٷڀڂ ؿخٱ 20. Paperera. ِٓڀّ ُش حٿڄُيڄالص َ 5. Dibuix. ٍَْٓڂ 21. Pinzell. ٌڃَِٷْڂ 6. L'atles geogràfic . ٌِْ ؿَُٰحٳ ٌ ْڀ٣أ 22. El regle. ٌَِس٤ َٔ ْ ِڃ 7. Fitxa. ٳِْ٘ش
14
23. Llista. ٌِِْالثلش حٿظَالڃ 8. Els fulls. أًٍحٵ 24. La taula. خًٿش٣ 9. La goma d’esborrar.ِڃڄْلخء 25. El càstig. ُّٸٌُرَش٫ 10. El llibre. ٌٻِظخد 26. La cadira. ٌَِِْٓ ُٻ 11. La llibreta َىٳظ 27. El penjador. كڄّخٿش حٿؼِْخد َ 12. Pati o esbarjo. حٓظَحكش 28. El compàs. َرَْؿخٽ 13. La pissarra. ٌَٓزٌٍَُس 29. Els diccionaris. ْْ ٷٌحڃ-ٌّٷخڃ 14. La carpeta. َ ُش ٿألًٍحٵ٨ڃِلْ َٴ 30. Els retoladors. ِٷڀ ُڂ حٿټٌُرَِْش 15. La cartera . ٌَش٨ڃِلْ َٴ 31. La classe. ٌِٷْٔڂ 16. L’esborrador. ِڃڄْلخء 32. L’espieta. ٌَڃُوْ ِز 17. La biblioteca. ٌَڃټْظَزَش 33. El text, els textos. ٌَٚحٿن 18. El gimnàs. َِشٟشُ حٿَِّخ٫ٷخ 34. Els deures. طَڄخٍِّن ىٍحْٓش 19. L’examen. حڃظلخڅ 35. La corba. َڃُنل 20. El butlletí de notes. ِ?ىٳظَ حٿنَظخثِؾ 36. El cercle. ىحثََس 21. El cartabó .ٌٌُّٻ 37. El vèrtex .ٍّ ُحًَِّش ُ ْ? ٍَأ 22. La cartolina. ٸْپٛ ًٌٍٍٵ ڃٸ 38. El professor. ڀِ ٌڂ٬َ ُڃ 23. L’enciclopèdia. ش٫ٌٌٓڃ 39. La professora. ٌّڀڄَش٬ُڃ 24. Lupa. يٓش٫ 40. L’alumne . ٌس-ٌُِِْط ْڀڄ 25. El microscopi. ڃْټًَ ٓټٌد 41. El director. َُّ حٿڄُي 26. La plantilla. ٌڅڃًٌَُؽ 42. La directora. حٿڄيَّس 27. L’escaire. ڃُؼڀَغُ ٿڀٌَُٓځ 43. El cap d’estudis. ڃٔجٌٽ حٿيٍّحٓخص
15
VOCABULARI BÀSIC DELS SENTIMENTS?ِْ اٌّشَب ِئؼَخ ِ ُس اإلْٔغبُٛشؼ ُ
1. Alegria. 2.Admiració. 3. Diversió. 4. Energia. 5. Felicitat 6. Amor. 7. Esperança. 8. Calma. 9. Tristesa.
ٌ َََٳ ف ٌَـُذ٬َط ٔڀَِْش ْ َط ٌ١نَ٘خ خىس٬ٓ ٌكُذ ٌأَڃپ ٌىُيًُء ٌكِْڅ ُ
10. Indiferència. يځُ حالىظڄخځ٫ 11. Avorriment. ڃڀپ 12. Cansament. ٌَذ٬َط 13. Odi. َٻَْه 14. Traïció. ٌهِْخنَش 15. Desesperació. ٌَّّْؤ 16. Orgull. ٌََطټَ ُز 17. Nerviosisme. َزَِْشٜ٫ َ 18. Enyorança. ُحٿلَنِْن
ALTRES PARAULES PER DESIGNAR SENTIMENTS. د ٌ وٍّب ِِسَُٛ ُِزَ َؼٍِ َم ٌخ ثِبٌّشُؼٜأخش 1.Acceptació. ٷُزٌُٽ 2.Altruisme. َْٰذ حٿ ُ ُك 3.Amistat .َيحٷَشٛ 4. Autoritat. َش٤ٓ ْڀ ُ 5.Caritat. ڃلزّش حٿّڀو 6. Apaigavament.ٌڃُٔخَٿڄَش 7.Confiança. ػِٸَش 8.Consol. ٓڀٌَْس َ 9.Estimació . ٌَ ّ َط ْٸ ِي 10. Goig. َش٬ڃُظ 11.Protecció. ٌكِڄخّش 16
12. Puresa. َيخٍس٣ 13.Passió. ٌٯَحځ 14. Pecat .ٌكََحځ 15.Satisfacció. حٍطْخف 16.Seguretat. أڃن 17.Abatiment. حٻظجخد 18.Simpatia. ٌٲ٤ٿ 19.Afebliment. ٲ٬ٟ 20. Angúnia. خ َّٸَش٠ُڃ 21.Atabalament. ٌُٰ٘ٽ ؿيًح ْ َڃ 22. Confusió. ٌَٟٳ 23.Decadència. ١خ٤حنل 24. Esbalaïment. ٲ٬ٟ 25.Fàstic. ِٗء ً ٓن 26. Oi. ٯؼْخڅ 27.Misogínia. ٻَه حٿنٔخء 28. Impressió. َأػ
ACCIONS FÍSIQUES. ٌخ١َ ِّغ ْ ِط ٌخ ع َ ِأَّْٔش 1. Dormir. 2.Despertar-se. 3. Dutxar-se. 4.Vestir-se. 5. Caminar. 6.Córrer. 7. Estudiar. 8.Treballar. 9.Aixecar-se. 10.Seure. 11. Beure. 12.Veure. 13. Comprar. 14. Vendre. 15. Llegir. 16.Escriure. 17. Parlar . 18.Baixar. 19. Pujar. 20.Badallar. 21. Menjar.
ْ٬ ن,َنخځ ٦أٓظْٸ ًٕ أٯظٔپ رخٿ ّي َِْٿَز َََ٘ڃ ٍََؿ َ ٍّى ٰٗپ, ڄپ٫ , هيځ ٞني ْؿڀ د َ َِ ٗ َ ٍٍأ ٍََاْٗ َظ َ٩رخ ََٷ ََأ ذ َ َٻ َظ طټڀّڂ نِٽ-٢ىز ي٬ٛ- ٪ڀ٣?? طؼخءد ََأ َٻپ 17
22. Esmorzar. 23. Dinar. 24. Sopar. 25. Bufar. 26. Callar. 27. Cridar. 28. Dir. 29. Estossegar. 30. Fer petons. 31. Llepar. 32. Mastegar. 33. Mossegar. 34. Rosegar. 35. Tastar. 36. Xisclar . 37.Xiular. 38. Xuclar.
َ٤أٳ ٌٍّٰط َّ٘٬ط نٴن ٓټض َخفٛ َٷخٽ پ٬ٓ ّ رخ-ٷزّپ ٪ٍٟ-ٶ٬ٿ ٪٠ڃ َٞ٫ َٝٷ ًحٵ َمٛ َٴٛ ََٚڃ
Accions que es fan amb les mans 1. Agafar. 2. Amanir. 3. Afaitar. 4. Aplaudir. 5. Brodar. 6. Cargolar. 7. Cavar. 8. Collir. 9. Cordar. 10. Cosir. 11. Descordar. 12. Eixugar. 13. Escombrar. 14. Escriure. 15. Esgarrapar. 16. Estripar. 17. Firmar. 18. Gratar. 19. Rentar. 20. Pessigar. 21. Plegar.
ٌَ َأَه َطخرپ كڀٶ ٴّٶٛ َُّ٣ ٥ٌٷڀ َكٴ يٜك ّٗي- ٍُّه ٢ْه ََٳٺ ّْ ّز-ّؿٲ ْٻن َٻَظَذ ٕهي هَٵ-ڃِٵ َ٠أڃ ٢٘ٻ َٯَٔپ َٙٷ ٌٍ ٿ-َػن 18
22. Rascar. 23. Teixir.
ٕهي كخٹ- ؾ َ َٔن
Els oficis اٌؾِشَفٚ ٌِّٓٙأعّْب ُء ثَؼْط ا
ٌٍ نَـّخ fuster ٌ كَيّحىferrer م ٌ َزَخ٣cuiner َٓٸّخء jardiner ٌكڄَخٽ َ carregador ٌ٩َزّخ٣ impressor ٌَزَخٽ٣ tamborer
ٌٍِّڃُ َيmestre ڃُلخ ٍځ advocat ٌَزِْذ٣ metge ّڃيني enginyer ڀِڂ٬َ ُڃprofessor ٌ ٍْڄخ٬ِڃ ُ arquitecte َشََُٟڃ َڄ infermera
19
Les estacions de l’any. ُي اٌغََٕخُٛفُص
La primavera.
ُ٪ْحٿََر
L’estiu.
ُّْٲٜحٿ
La tardor.
L'hivern.
ُحٿوََّٲ
ُحٿِ٘ظخء
20
Els dies de la setmana. ِعُٛعج ْ ُّبَُ األ٠أ Dilluns. Dimarts. Dimecres . Dijous. Divendres. Dissabte. Diumenge.
حالػنْن حٿؼُالػخء خء٬ِحألٍْر ِْْوڄ َ حٿ َش٬ـ ُڄ ُ حٿ حٿَٔزْض ُحألَكَي
21
Els mesos de l’any. َش اٌؼبٙأش Gener. Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre. Desembre.
َّّنخ َّٳزَح ٍّڃخ أَرَّپ ٌُّڃخ ٌٌُّْن ٌٌّْٿ ْ٤ُٔأٯ َٓزظڄز َأُٻظٌُر َنٌٳڄز َىَّٔڄْز
22
ُْأٍْٓڂ
L'ARTICLEف٠اي اٌزَؼْش ٌٻِظخد َٷڀَ ٌڂ ُحٿټظخد حٿ َٸڀَ ُڂ ٌؿپ ُ ٍَ ٌََٓ َٴ پ ُؿ ُ ََحٿ َُحٿَٔٴ
Un llibre Un llapis El llibre El llapis Un home Un viatge L'home El viatge
La frase nominalخ١ّاٌغٍُّ ُخ االع L'home està present La casa és gran El llibre és petit Un nen petit El nen és petit Una escola petita L'escola és petita.
َٟحٿََؿُپ كخ َْحٿزْضُ ٻز َْٰٛ د ُ حٿټظخ ٌََْٰٛ ًٿ ٌي ََُْٰٜحٿٌٿ ُي حٿ َْٰسٛ ڃيٍٓش ََُْٰسٜحٿڄيٍٓ ُش حٿ
.1 .2 .3 .4 .5 .6 .7
Els pronoms personals: singular
ڃُٴَى:ِڀَشَٜڄخثَُ حٿڄنْ َٴ٠حٿ Jo Tu Tu (femení) Ell Ella
أنخ َأنض ِأنض ٌَُى َِِى
?أىًحصُ حالٓظٴيخځLes partícules interrogatives
23
?Ell és ric پ ىٌ ٯنٌِ ىْ ىپْ حٿٌٿيُ ٯخثذٌ؟? ?No hi és el nen ىال ٿَٔٴَ َُ ٌّ٣پ؟? ?El viatge és llarg ُِفشداد Vocabulari َ٫رِْ ٳَنِّٔ ؿخىپٌ ن٬ڂ انټڀُِّْ ٷٌَْٜ ٷَيّڂٌ ؿيّيٌ أَّْن؟ ؿ ّيحَ حٿٌْځَ ال
Àrab francès ignorant sí anglès Curt ,baix vell nou ?On Molt Avui No
exerciciرّشٓ٠ رَشْع ُْ ٘زٖ اٌغًُّ اٌزّبٌ١خ ِِٓ اٌؼشثّ١خ إٌ ٝاٌىطالّٔ١خ? 1.Tradueix les frases següents de l’àrab al català:
حٿٌٿيُ حٿ ََْٰٜكخ .ٌَٟىپْ حٿزْضُ ٻزٌَْ؟ ىٌُ ٌََْٰٛؿيّح .حٿټِظخدُ ً ٌََْٰٛحٿٸَڀَڂُ ٷَ .ٌَْٜىَپْ ىٌُ حٿ٬خٿڂ ٻَزٌَْ؟ ال ,ىٌَُ ٍؿُپ ؿخىِپٌ .حٿَزْْضُ ٷَيّڂٌ ؿيّح .أ أنضَ ٍؿُپ ٯَنِّ؟ نَ٬ڂ ,أنخ ػٌَُِ ؿيّح .ىپْ ىٌ ٻظخد ٳَنِّٔ؟ ال ,ىٌ ٻظخدٌ َ٫رِّ .أّن لټَڄش .أّن حٿََؿُپ حٿ٬خٿڂ؟ ىٌ ٯخثذٌ حٿٌْځَ .ىپ حٿَٔٴَُ حٿڄيٍّش؟ ىِ ٷَُد حٿڄَ ْ ٌّ٣پٌ؟ ال ,ىٌ ٷَ ٌَْٜؿيّح. ____________________________________________________________ ____________________________________________________________ ____________________________________________________________ ________________________________________________________
24
El femení
ُاٌُّؤٔش
Ell és escriptor Ella és escriptora Ell és professor Ella és professora
ٌ ىٌُ ٻخط ذ ىِ ٻخطزش ڀّڂ٬ُىٌُ ڃ ڀّڄش٬ُىِ ڃ
Ell és cuiner Ella és cuinera
ٌ َزّخ٣ ٌُى م َزّخهَش٣ ِى ڃَيّنش ٌكَيّٸَش ٌڃَلټَڄش أځ ٌأُهْض ًٌَُّ٫ َ ٌَُُـ٫?
Una ciutat Un jardí Un jutjat Mare? Germana Núvia Vella
َأعّْبءُ اإلشبسَحEls demostratius اٌُّؤَٔش Femení ٪ْؿڄ َ َ٘ؤُالء Aquestes ٌََئهُٚأ ه َ ٌَئُٚأ Aquelles
ڃُٴَْى
اٌُّزوَش Masculí ٪ْؿڄ َ ڃُٴَى
ٖ٘ز Aqu esta ه َ ٍْ ِر
َ٘ؤُالء Aquests
َ٘زا Aquest
ذ ُ ََّحٿٸ Proper
ه َ ٌئُٚأ
ران
ه َ ٍْ ِر Aqu ella
ه َ ٌئُٚأ Aquells
رٌه Aquell
٢ ُٓ ِ ٌحٿڄُظ Mitjà ْ ُي٬َحٿز Llunyà
25
Els pronoms relatius ٌَخُٛصٌَّٛاألعّبءُ ا ٪ُ ْـڄ َ حٿ Plural َحٿٌّّن Que ٟارٌٍّٛا Que
حٿڄُٴََى Singular ٌَُحٿ que ٟاٌّز que
اٌُّزوَ ُش Masculí ُاٌُّؤََٔش Femení
فُ اٌغ ّشُٚؽُش Les preposicions : ِٟ٘ ّخ١ف اٌغَشّ? ثبٌؼشثُٚؽُش ?ّٝ ؽَزٚ ُِٕ ُز, ُِز, َ ن, ِي, ِ ة, ٍَٝ ػ, َْ ٚ ٌٝ إ, ِِٓ??? a, amb de, en ,per, per a, contra, fins entre fins ?: ِخالنْش ى٤ً رخٿُڀَٰش حٿټ , malgrat, segons ,sense, cap ,cap a , des de, fins a . Exemples : أِضٍخ 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10.
El meu germà va venir de casa. Jo vaig a l'institut. Nosaltres parlem de la novel·la. L’ocell és a sobre de l’arbre. Tu escrius amb el llapis. Aquesta carta és per a la professora. El gat és com el lleó. Nosaltres treballem des que vam arribar. Aquest nen és a la cafeteria des del matí. Jo treballaré fins la tarda.
26
Exercici.ٓ٠رّش Completa els buits amb les preposicions correctes: ـَِ حٿڄُنخٓزش َ أٻڄپ حٿٴََحٯخص رلًَُٱ حٿ 1. Jo surto_ ____l’escola i jo vaig________ carrer. 2. Fàtima entra ______la classe al matí per estudiar Matemàtiques i Ciències Socials. 3. Jo sec _______la cadira _______una hora. Després aniré__ __pati i esmorzaré un entrepà. 4. La Lluïsa parla_ _______telèfon amb el seu amic Roger cada dia. Avui aniran al cinema_____ _veure una pel·lícula. 5. L’amic és__ ______un germà .
غٍَّْخ ُ ٌ اِٟت اٌىٍّبد ف ُ ١َرشْر L’ordre de les paraules en la frase 1.Tradueix aquestes frases al català:
ّخ١ٔ اٌىَطالٌّٝخ إ١??رشع ُْ ٘زٖ اٌغًَُّ ِِٓ اٌؼشث
ڀَ حٿَٔزٌٍُس٫ ٍََّڀّ ُڂ حٿي٬ذ حٿڄ َ َٻَظ El professor va escriure la lliçó a la pissarra حٿوَزّخ ُُ هَ َز َِ حٿوُزَِ ٳِ حٿٴَُڅ َٽ حٿظّخؿ ُ ڃخٙ ُ ٌُُٜٓ ََٵَ حٿڀ َ ًَىَذَ حٿََؿُالڅ ِاٿَ حٿٌُٔٵ ن َ ُص ػِْخ َري ُ ٔڀَض حٿزَنخ َ َٯ ش ٳِ حٿيٌحء٫ي ٓخ٬ رٍٝڀَ حأل٫ ّخثَ ُس٤ض حٿ ْ نِٿ 27
ىپ ًىزضْ ٳخ٣ڄ ُش اٿَ حٿٌُٔٵ؟ ض اٿَ حٿٌُٔٵ ڃٛ ٪يّٸظِيخ! ن٬ڂً,ىز ُ ُ٨يَْ ڃَظََ ٍؿ٬ظخ؟ ٍؿ٬ظخ ر٬ي حٿ ّ ل َټڄَش ٽ َٷيٌْ َطيُڂ ػُ َڂ ًَىَزٌُح اٿَ حٿڄَ ْ َِٗدَ حٿَِؿخ ُ َ ٩ڃِن حٿٸِ٤خٍ حٿ٤خثَس ُأَْٓ ُ ر٬ؼض ُأڃُنخ ٍٓخٿش ٌّ٣ڀش ٿِڄ٬ڀڄِ ٳِ حٿڄََٰد ىپ ٻَٔص حٿوخىڃ ُش حٿّٔخ٫ش؟ ن٬ڂَٓ ً ,ٷض أْٗخء ٻؼَْس أّ٠خ ڃَن َٟد َٻڀْزِِ؟ َٟرَوُ حرٌ حٿزنض حٿٌٿ ُي حٻز َُ ڃن حٿزنْض حٿڄيٍٓ ُش ح َُ ٰٛڃن حٿڄلټڄش حٿَِؿخٽُ حٷٌٍ ڃِن حٿنِٔخء حٿظّخؿَُ حٯنَ ڃِن حٿٴالّف هَ٘ذ أهض حٿظّخؿَ ؿخٿٔش ٫ڀَ ُٻَِْٓ َ ؿ َيپُ ًٿ ٍي ٳِ حٿڄيٍٓش حهٌ ڃلڄّي ح ْ حٿََؿپُ حٿټٔالڅ ٫نيه ىُڄٌځ ٻؼَْس د حألكڄَ ٫ڀَ حٿڄخثيس حٿوََ٠حء؟ پ حٿټظخ ُ ىْ ىِ ًحص ْ٫نْن ٍُٷخًّن ؿڄْڀظْن ٷڀ ُڂ حألٓظخً أٌ٣ٽُ ڃِن ٷڀڂ حٿظّڀڄٌْ ف حٿ ٌُ ڃِن حٿزَُطُٸخٽ حٿظُٴخ ُ 28
د حرِ ڃُلڄّي ٷيّڂ ػٌ ُ ٗ ْ َُ ٬أهض حٿٌٿي ؿڄْپ َ حٿٸَڀ ُڂ حٿـيّ ُي ٫ڀَ َڃټْظذ حٿ ُڄ َ٬ڀّڂ َِّ٤ٶ ٶ ٷزپ حٿ َ پ حٿيحٍ ً حٿََٳْ ُ حٿـخ ٍُ ٷَز َ
وڄْْ Els cinc sentits. حٿلٌَحُّ حٿ َ كخَٓ ُش حٿزَ/ََٜحٿ َنََ٨ ٔڄْ.٪ كخَٓ ُش حٿ َ ٓشُ حٿڀَڄْْ كخ َ كخَٓ ُش حٿًٌٵ ?كخَٓ ُش حٿَ٘ڂّ
1. El sentit de la vista. 2. El sentit de l’oïda 3. El sentit del tacte. 4. El sentit del gust. 5. El sentit de l’olfacte.
أُٔظشْ ٚرَشعُْ ثبوطالّٔ١خ ٘زٖ اٌ ُٕصُٛص اٌزّبٌّ١خ ?: Fixa’t i tradueix aquests textos al català: ِٓ اٌج١ذ إٌ ٝاٌّذسعخ?
ؽ ڃن رْظِ ً أىًُ ٍُ اٿَ حٿَْٔخٍ ً أڃِ٘ ٳِ ٗخٍ ٩حٿڄڀټش اٿَ ٓخكَش ٳِ حٿَٜزخف أهَ ُ ذ اٿَ حٿْڄْن ً هپُ ٗخٍ ٩حٿّٔالځ كظَّ حٿنّيَ .أْ٫زُ َُ حٿـٔ ََ ػُ َڂ أًى ُ حٿلَُّش ً .ر٬ي ًٿٺ أى ُ پ حٿڄيٍٓش. هُ ً ٩أى ُ أڃِ٘ رـخنذ حٿنّيَ .أَٷْ ٪ُ َ٤حٿّ٘خٍ َ 29
1. " De casa a l’escola" Al matí, jo surto de casa meva i giro a l’esquerra i camino pel carrer de la Reina cap ala plaça de la llibertat. Després, jo entro pel carrer de la Pau fins al riu. Jo creu el pont i després jo vaig cap a la dreta i camino pel costat del riu. Jo creuo el carrer i entro a l’escola.
.ذ١ اٌجٌٝ?ِٓ اٌغبِؼَخ إ ً ِ حٿڄڀٺ كٔن حٿؼخن٩ٍهپُ ٗخ ُ أى. َش ً أٍْٻذُ حٿلخٳڀش اٿَ ٓخكَش ٹَ ٿصٌُنْخ٬ؽ ڃن حٿـخڃ ُ َُٳِ حٿڄَٔخء أَه حٿؼّخٿغ٩ٍپ حٿّ٘خ ُه ُ ْ َي ًٿٺ أى٬ ً َر,ڀَ حٿَْڄْن٫ حألًّٽ٩ٍپ حٿّ٘خ ُه ُ أى.أڃِ٘ اٿَ حألڃخځ كَظَّ حٿڄُٴ َظََٵ . رْظِ رِـخنذ ىٌه حٿڄَټظَزش. اٿَ حٿَْٔخٍ ً أڃِْ٘ اٿَ ڃَټظَزش حٿنّـخف 2. "De la universitat a casa." A la tarda, jo surto de la universitat i pujo a l’autobús al carrer Catalunya. Jo entro pel carrer Hassan segon i camino cap endavant fins la cruïlla. Entro pel primer carrer a la dreta, i després entro pel tercer carrer a l’esquerra i camino cap a la biblioteca " Al-Najah" . Casa meva és al costat d’aquesta biblioteca.
.قُٛ اٌغٌٝمَخ إ٠ ِٓ اٌؾَذ3 ٩ٍض ٳِ حٿّ٘خ ُ ْ َ٘ض ڃِنيخ ً َڃ ُ هََؿ َ ي ًٿٺ٬ ً ر, ِض اٿَ كَيّٸَش حٿٸََّزَش ڃن رْظ ُ ًىز,َزخفْٜ ٳِ حٿ ِ َْأڃ حٿؼّخنِ اٿَ حٿَْڄْن ػُ َڂ٩ٍْيَ ُه حٿّ٘خ٬ َر, ً حٿنّْپ٩ٍض ٗخ ُ ػُ َڂ ىَهڀ.حٿټزَْ اٿَ حٿنّيخّش ٷَُد ٓخكَش حٿزڀيّّش . ُٵ حٿزَڀي َ ٌُٔض حٿ ُ حٿؼخٿغ اٿَ حٿَْٔخٍ ً ىَهڀ
3." Del jardí al mercat." Ahir al matí, jo vaig anar al jardí que hi ha a prop de casa meva. Després d’això, vaig sortir de casa i vaig caminar pel carrer Gran fins al final, a prop de la plaça de l’ajuntament. Tot seguit, vaig entrar al carrer del Nil i després, pel segon carrer a la dreta, després el tercer a l’esquerra i vaig entrar al mercat de la ciutat. 30
َْٝٙ اٌ َّمٌِٝٓ اٌَّذْسعَخ إ
4
٩ٍض ىٍّحؿظِ ً ڃْ٘ضُ ٳِ حٿّ٘خ ُ ض ڃن حٿڄَيٍٓش ً ٍٻز ُ ْ َي حٿيٍّّ هَؿ٬َزخف ً رٜىٌح حٿ ً ٌٍٹ ىهَڀضُ ٌٌٓٵ حٿُِى َ ىُنخ. ض اٿَ ڃَٻِ حٿڄيّنش ُ ڀًٛ ً ٍحٿټزَْ طلض حألٗـخ څ َ ٳِ حٿڄَٸيَ ٻخ. ض اٿَ ڃَٸيَ رًَُْص ُ ڀَ حٿَْڄْن ً ىهڀ٫ ص ُ ٍُ ػُ َڂ ى, ض كظَّ حٿنّيخّش ُ ْ٘ڃ . ٍُخ٨َڀِ ٳِ حنظ٫ َِيّٸٛ 4." De l’escola a la cafeteria." Aquest matí, després d’estudiar jo vaig sortir de l’escola i vaig pujar a la meva moto. Vaig anar pel carrer Gran sota dels arbres, i vaig arribar al centre de la ciutat. Allà vaig entrar al mercat de les Flors i vaig caminar fins al final. Després jo vaig girar a la dreta i vaig entrar al cafè de Beirut. Al cafè, hi havia el meu amic Ali que m’estava esperant.
VOCABULARI اٌُّفشداد
ّخ١ٔاٌىَطالcatalà
ّخ١اٌؼَشثÀrab
va sortir surt va entrar va arribar arriba va girar gira va anar va va tallar talla
َ ََه ؽ َ ُوَُؽ ْ َّ َهپ َ َى َپٛ َ ًَ ُپَّٜ ٍىح ًٍُُّي ًىذ ٌُّىَذ َ٪٤ٷ ٪ُ َ٤ّٸ
va pujar puja va caminar
ٍٻذ َُّٻَذ َََ٘ڃ
31
Camina el riu el pont al costat a l’esquerra a la dreta fins La cruïlla al davant al darrere després- abans Sota- sobre Final- principi La moto El mercat L’arbre El centre Aquí- allà era -és La cafeteria La ciutat gran- petit L’ajuntament la flor A l’espera L’autobús
َِّْ٘ڄ َُحٿ َن ْي َُٔ ْ حٿـ رِـخنذ ٍاٿَ حٿَْٔخ اٿَ حٿَْڄْن َّكَظ حٿڄُٴ َظََٵ اٿَ حألڃخځ اٿَ حٿٌٍحء َ ٷَ ْزپ- ْ َي٬َر َ ٳَ ٌْٵ- ض َ ْطَل ريحّش- نيخّش حٿ َيٍّحؿَش حٿٌٔٵ حٿ٘ـَس ِڃَٻ ىُنخ- ىُنخٹ ُ َّټٌُڅ- څ َ ٻخ َحٿڄَٸْي حٿڄَيّنش ٌَْٰٛ - ٌَ ْٻز حٿزڀيّّش حٿَِ ْىََس ٍخ٨ٳِ حنظ حٿلخٳِڀش
Les direccions االرغب٘بد Diàleg 1: Samira: Com jo puc anar a la biblioteca de la universitat? Sàlem: Tu surts del la porta principal i et dirigeixes cap a l’esquerra. Creues dos carrers. Després arribes a la cruïlla, i allà preguntes per la biblioteca. Samira: És lluny d’aquesta cruïlla? Sàlem: No, no és gaire lluny.
32
: 1 ٍكٌح ش؟٬ حٿٌىخد اٿَ ڃټظزش حٿـخڃ٪ُ ْ٤ ٻْٲ أٓظ: ٓڄَْس .ٍن اٿَ حٿَْٔخ َ ْن ڃن حٿزخد حٿَثِْٔ ً طظٌؿّي َ ْ ـوَُؿ: ٓخٿڂ . ن حٿڄَټظَزَش٫ ٹ طٔؤٿْن َ ً ىُنخ, ن اٿَ حٿڄُٴظٌَٵ َ ْڀَٜ ػُ َڂ ط, ْن٫ٍْنَ ٗخ٬٤طٸ َن ًٿٺ حٿڄُٴظَََٵ؟٫ ْيس٬پ ىِ ر ْ َى: َٓڄََْس . ىِ ٷََّزش نْٔزًْخ, ال: ٓخٿڂ Vertader o fals? خطَأ ؟ َ َْؼ أ ٌ ١صؾ 1- La Samira va a la universitat? 2. La cruïlla és després de dos carrers? 3. La biblioteca és gaire lluny de la cruïlla? 4. La Samira surt de la porta segona. اٌُّفشداد َأطٌؿّو اٿ َأىًُ ٍُ اٿ حٿڄُٴ َظََٵ
Em dirigeixo a... Jo giro a ... La cruïlla
Diàleg núm. 2 El pare: On seus tu a la classe? El fill: Jo sec entre el Lluís i la Feli. El pare: El teu amic Jordi i la teva amiga Gina on seuen? El fill: En Jordi seu davant meu , a prop de la pissarra i la Gina darrere meu.
2 ٍكٌح أّنَ طـڀُْ ٳِ حٿٸٔڂ؟: حألد . َْ رْن كَڄِْي ً ؿخر ُ أنخ أؿِڀ: حٿألرن ڄش أّن َّـڀٔخڅ؟٣يّٸَظُٺ ٳخٛ ً الٽ٣ َيّٸُٺٛ ً : حألد . ِْ هڀٴ ُ ڄَش طـڀ٣ ً ٳخ. د حٿَٔزٌٍَُس َ َُْ أڃخڃِ ٷ ُ الٽ ّـڀ٣ : حإلرن
Preguntes generals أعئٍخ ػبِّخ
33
1. Què hi ha davant de casa teva? 2. Què hi ha a prop de la teva escola? 3. On deixes tu els teus llibres? 4. On és la plaça del mercat? Vocabulari اٌّفشداد davant de أڃخځ darrere de هڀٲ, ًٍحء entre رْن a prop َٷَُد lluny de َن٫ ْ ٌي٬ر L’escola حٿڄَي ٍََٓش La universitat َش٬حٿـخڃ Els llibres حٿټُظُذ deixar َ٪ًََٟ Què hi ha? ڃخًح ٌّؿَيُ ؟ amic ٌيّٶٛ amiga َيّٸَشٛ la pissarra حٿَٔزٌٍَُس
L’ASTRONOMIA
ػٍْ ُُ اٌ َفٍَه ِ 34
El planeta El sol
El sistema solarٟإٌظبَ اٌّشّغ
35
ّظټٌڅ حٿن٨خځ حٿ٘ڄِٔ ڃن حٿ٘ڄْ ًٻپ ڃخّيًٍ كٌٿيخ ڃن أؿٔخځ ،رڄخ ٳِ ًٿٺ حٿټٌحٻذ،حألٷڄخٍ،حٿنْخُٹ ًحٿڄٌنزخص. حألٍ ٝحٿټٌٻذ حٿٌُ ن ْٖ٬ٳْو ىٌ ػخٿغ حٿټٌحٻذ ر٬يحً ٫ن حٿ٘ڄْ٬ّ .ظزَ حٿن٨خځ حٿ٘ڄِٔ أكي أن٨ڄش حٿټٌحٻذ ًىِ أن٨ڄش طلظٌُ ٫ڀَ نـٌځ طيًٍ كٌٿيخ ٻٌحٻذ ًأؿٔخځ أهٍَ
ٍَؿپُ حٿٴَ٠خء َٓٴْنشُ حٿٴ٠خء ٳَ٠خثِّ ٻٌَٻَذٌ
نَـْڂ ًً ًَنذ حٿنََِْٹ حألُ ُٳٶُ
36
Astronauta Astronau Astronòmic Astre
El cometa L’estel fugaç L’horitzó
El Sol La Lluna
ُْْ٘ڄ َ حٿ َُحٿٸَڄ
La lluna plena
ٍُحٿزَي
La mitja lluna
ُحٿيالٽ
La Terra
L’atmosfera
El cel El cosmos
ٍُٝحأل ٌُُّٱ حٿـ ُ حٿِٰال
ُحٿَٔڄخء ُحٿټٌَڅ
Eclipsi de Solُحٿ ُټٌُٔٱ
37
Eclipsi de lluna Eclipsi de Sol Eclipsi parcial Eclipsi total L’esfera terrestre L’espai Les estacions de l’any
L’estrella L’estrella polar
ُؤٌُٱ ُ حٿ ُ ٌُٔحٿ ُټ ٱ ّ ؿِْث ِ ُ ُٻٌُٔٱ ّٻٌٔٱ طخځ ُِّْشٍْٟحٿټَُ ُس حأل ُخء٠َحٿٴ ٽ حٿَٔنَش ُ ٌُُٜٳ
ُـڄَش ْ َحٿن ُزَْش٤ُـڄَشُ حٿٸ ْ َحٿن
38
ـََ ُس َ َحٿڄ ٍَىح
La galàxia GIRAR
El meteorit La meteorologia MOURE El planeta A prop de Lluny de
حٿّ٘يذ ٌّحىَ حٿـٌّّش٨ِڀ ُڂ حٿ٫ َك ََٹ َ ُحٿټٌَٻذ ذ ڃِن ٌ ََّٷ َن٫ ْ ٌي٬َر
El moviment de rotació
َْساٚاٌ َذ
39
El Satèl·lit El satèl·lit de comunicacions Satèl·lit espia
ُ ٫ِّنخٜحٿٸَڄ َُ حٿ ِ خالصٜٷَڄَ ٿالط ُْٔـ َ َٷَڄ َُ حٿظ
40
El moviment de translació
TRASLLADAR-se L'univers La Via Làctia Al voltant de Júpiter Mart Mercuri Plató Urà Venus
ّخ١ٍس ُح إْٔزمَٚد
أنظٸپ حٿټٌڅ د حٿظّزّخنش ُ ٍَى َكَ ٌْٽ َُِحٿ ُڄْ٘ َظ ُحٿ َڄَِّن خٍِى٤ُ٫ ٌُرُڀٌط ٌُّأًٍُحن حٿِّىَس
41
Catalunya. Dades geogràfiques i culturals ّخ١ صمبفٚ ّخ١ِبد عُغشافٍُٛ َِؼ. ب١ٌُٔٛوَطب
Catalunya és un país de l'Europa Mediterrània. Catalunya constitueix una de les 17 comunitats autònomes en què, amb les ciutats de Ceuta i Melilla, s’organitza l'Estat Espanyol. Catalunya agrupa les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, amb una extensió de territori de 31.895 km quadrats i un conjunt de població de 6.361.365 habitants.
ش٬ حٿڄظڄظ17 خص٬٣ش ً ىِ اكيٍ حٿڄُٸخ٤ٌٓخٿٌُنْخ أكي رڀيحڅ أًًٍرخ حٿڄُظ٤َظزَ ٻ٬ط ِ حٿيًّٿشٟيخ ط٘ټپ أٍح٬ْ ؿڄ, خٳش اٿَ ڃيّنظِ ٓزظو ً ڃڀْڀشٟ رخإل, ِرخٿلُټڂ حٿٌحط ً رََٗڀٌُنش ً ؿًَُِْنخ ً ٿْْيح: ِخص ى٨يس ڃُلخٳ٫ خٿٌُنْخ ڃئٿٴش ڃن٤َ ٻ. حإلٓزخنّْش 6351365 يى ُٓټخنيخ٫ ًخ ً ّزڀٮ٬ ٻڂ ڃَُر31895 خٿٌُنْخ٤َ ً طزڀٮ ڃٔخكش ٻ. طََّحٯٌُنخ . نٔڄش Llengua i identitat
خ٠ٌٛٙ اٚ اٌٍُغخ El català és la llengua pròpia de Catalunya. És la llengua oficial amb el castellà, que és oficial a tot l'Estat espanyol. La llengua catalana també es parla a les Illes Balears, al País Valencià, a una part d'Aragó, a Andorra, al sud de França ( Catalunya Nord) i a la ciutat italiana de l'Alguer. En conjunt, la llengua catalana es parla a una zona de 68.000 km quadrats on viuen aproximadament 11 milions de persones que parlen català.
42
اڅ حٿُڀَٰش حٿټَ٤خٿٌنْش ىِ ٿُٰش ٻَ٤خٿٌُنْخ ً .ط٬ظزَ حٿڀُٰش حٿَّٓڄّْش ,رخإلٟخٳَش اٿَ حٿُڀَٰش حإلٓزخنّْش حٿظِ ىِ ٿُٰش حٿيًّٿش حإلٓزخنَْشّ ً .نظَ٘ حٓظويحځ حٿڀّٰش حٿټ٤خٿٌنّْش ٳِ ٷٔڂ ٻزَْ ڃن حألٍح ِٟأإلٓزخنّْش ) ؿٍُِ حٿزڀْخٍ ً ڃُٸخ٬٣ش َرڀَ ْنَِْٔش ً ٳِ ؿُِء ڃن ڃن٤ٸش أٍحٯٌُڅ ( ً ٳِ أنْيًٍُح ط٬ظزَ حٿڀُٰش حٿټ٤خٿٌنْش ُ حٿڀٰش حٿَٓڄْش حٿٌكْيس ً ,ٳِ ڃن٤ٸش ؿَنٌُد ٳََنٔخ ) حٿڄن٤ٸش حٿظِ طٔڄَّ ٻ٤خٿٌنْخ حٿّ٘ڄخٿّْش ( ً ٳِ ڃيّنش اّ٤خٿّْش أٓڄيخ L'Algerأُ أنو ٳِ ڃن٤ٸش ڃٔخكظيخ 68000ٻڂ ڃَُرً٬خ ّزڀٮ ڃـڄٌ ٩حٿنخ٣ٸْن ريٌه حٿڀُٰش 11ڃڀٌْڅ نٔڄش .
وزٍ١ٔٛب CATALUNYA اڅ ٻظڀٌنْخ ً٣ن ّٸ ٪ٳِ حٿ٘ڄخٽ حٿَ٘ٷِ ٿڀيًٿش حإلٓزخنْش ًڃٔخكظو 32000ٻڀڂ .ڃَر٬خًّ .لي ٻظڀٌنْخ ڃن حٿَ٘ٵ، حٿزلَ حألرْ ٞحٿڄظٌٓ٢؛ ًڃن حٿ٘ڄخٽ ،ٳَنٔخ ًأنيًٍّح؛ ًڃن حٿـنٌد حٿَٰرِ ،أٍحٯٌڅ ًڤڀْنْٔخ٫ ،ڀَ حٿظٌحٿِ. ًّڄظي حٿَّ٘ ٢حٿٔخكڀِ حٿټظالنِ ٫ڀَ ٌ٣ٽ 580ٻڀڂ .ڃَر٬خً .ٻڄخ طلظٌُ ٫ڀَ ڃٔخكخص ط٠خٍّْٔش ٻزَْس ڃن أرَُىخ :ؿزخٽ حٿزَنْ ًؿزخٽ ڃخ ٷزپ حٿزَنًْ ،حٿٔڀٔڀش حٿـزڀْش حٿڄلٌٍّشً ،حٿڄنوٴ ٞحٿڄَٻًُِ .ىٌح ڃخ ّـ٬پ حٿ٤ٸْ ًحٿظؤػَْحص حٿڄنخهْش ڃظَْٰس كٔذ حٿڄٌٷ٪؛ ٳٴِ حٿٔخكپ نـي ٣ٸٔخً ڃظٌْٓ٤خً هٴْٲ حٿزَى ٳِ ٳٜپ حٿ٘ظخء ًكخٍحً ٳِ ٳٜپ حٿْٜٲً ،ٳِ حٿيحهپ نـي ٣ٸٔخً ٗيّي حٿزًَىس ٳِ ٳٜپ حٿ٘ظخء ًٗيّي حٿلَحٍس ٳِ ٳٜپ حٿْٜٲ، ًٳِ حٿـزخٽ حٿ٬خٿْش ٳِ حٿ٘ڄخٽ نـي ٗظخء طنيڄَ ٳْو حٿؼڀٌؽ ًٳِ ٳٜپ حٿْٜٲ طټٌڅ ٳْو ىٍؿخص حٿلَحٍس ڃ٬ظيٿش. ٌّؿي كخٿْخً ٳِ ٻظڀٌنْخ أٻؼَ ڃن 7ڃالّْن ٓخٻنخً ڃٌُْ٫ن ٳِ 946رڀيّشً .ىنخٹ نٌ٫خڅ ڃن حٿظٸْٔڂ حإلىحٍُ :حٿظٸْٔڂ حإلىحٍُ حٿټظالنِ ًىٌ ّظؤٿٲ ڃن 41ڃلخٳ٨ش أً ٫ڄخٿشً ،حٿظٸْٔڂ حإلىحٍُ ٿڀيًٿش ًٳْو أٍر٬ش أٷخٿْڂ :رَٗڀٌنش، ؿًَْنخًّ ،ـَِّيحً ،طََٯٌنخً .ڃيّنش رَٗڀٌنش ىِ حٿ٬خٛڄش. اڅ حٿڄـظڄً ٪حٿظٸخٿْي حٿټظالنْش طټٌنض ٫زَ حٿِڃن ڃن هالٽ طزخىٽ حألٳټخٍ ًحٿ٬خىحص ًحألٗوخ ،ٙنظْـش طخٍّن ٌّ٣پ ڃن حٿيـَس ًحٿظزخىٽ حٿظـخٍُ ًحٿظَحػِ ڃٌ٬ٗ ٪د أهًًٍَ ،ٿٺ رٴ٠پ ڃٌ ٪ٟٻظڀٌنْخ حالٓظَحطْـِ ٳِ حٿزلَ حألرْ ٞحٿڄظٌٓ .٢اڅ ٿڀڄـظڄ ٪حٿټظالنِ ٫الٷش حكظَحځ ًطٸيَّ ًْ٣يس رڄئٓٔخطو ً٫خىحطو ًٿٰظو -حٿټظالنْش ً -طٸخٿْيه. ًط٬ظزَ حٿڀٰش حٿټظالنْش ڃن أىڂ حٿڄالڃق حألٓخْٓش ٿڀيٌّش حٿټظالنْش ٳڀٸي ٻخنض ًڃخُحٿض ڃلٌٍحً ٿالنيڃخؽ حالؿظڄخ ِ٫ٳِ ٻظڀٌنْخ .ڃن ىنخ ّزَُ حٿيًٍ حٿيخځ ٿظ٬ڀـُڂ حٿټظالنْش ڃن ٷزپ حٿڄٌح٣نْن حٿـيىً ،حٓظويحڃيخ ٻڀٰش ٿڀظٌحٛپ ٳِ ىٌح حٿڄـظڄ ٪حٿڄُْ٠ٲ ،ڃڄخ ّٔيپ ڃَ٬ٳش حٿڄـظڄ ٪حٿـيّي ًهٌْٜٛخطو ٳْڄخ ّظ٬ڀٶ رڄـخالص حٿ٬ڄپ ًحٿ٬الٷخص حٿ٘وْٜش ًحٿڄ٘خٍٻش حٿـڄخىَّْش. اڅ حٿزَٿڄخڅ حٿټظالنِ ،Parlament de Catalunyaٻٌنو ڃَآس ط٬ټْ ڃ٘خً َ٫اٍحىس حٿڄٌح٣نْن؛ ٿٸي َّ٫ٱ ىٌح حٿزَٿڄخڅ ٻظڀٌنْخ ٫ڀَ أنيخ ً٣ن٣ً .ن طٌ٬ى ؿًٌٍه اٿَ أٻؼَ ڃن أٿٲ ٓنش؛ ًً٣ن ًً ىٌّش ٷٌّش ڃنٴظلش ٫ڀَ ڃوظڀٲ حٿظْخٍحص حٿٴنْش ًحٿٴټَّش؛ ًرنٴْ حٿٌٷض ً٣ن ڃَٰځ ريٌّش ًرظٸخٿْيه ،ىًڅ حٿظوڀِ أريحً ٫ن حإلريحً ٩حٿَٜ٬نش. اننخ نلن حٿټالنٌْڅ ٿيّنخ طٸخٿْي ٍحٓوش ٳْڄخ ّو ٚحٿ٬ڄپ ًحٿن٘خ ١حٿـڄخً ،ِ٫حٿٌُ ُّ٬ظزَ أكي ڃلخًٍ حالنيڃخؽ ًحالنوَح ١ٳِ حٿڄـظڄ ٪حٿڄينِ؛ ٳينخٹ ؿڄْ٬خص ٿڀظٔڀْش ًڃڀت أًٷخص حٿٴَح٭ً ،ؿڄْ٬خص ٿڀيٳخ٫ ٩ن حٿلٸٌٵ حإلنٔخڅ، ًؿڄْ٬خص حؿظڄخْ٫شً ،ؿڄْ٬خص ٿڀـَْحڅً ،ؿڄْ٬خص ػٸخٳْش ًٍّخْٟش ...حٿن. طٸٌځ ٻظڀٌنْخ رڄڄخٍٓش كټڄيخ حٿٌحطِ رخنٔـخځ ڃ ٪حٿيٓظٌٍ حإلٓزخنِ ً ،Constitució espanyolaڃ ٪ىٓظٌٍ حٿلټڂ حٿٌحطِ حٿټظالنِ Estatut d’Autonomia de Catalunyaحٿٌُ ّڄؼپ حٿٸخنٌڅ حٿَٓڄِ ٿڀڄئٓٔخص ًحٿيْجخص حٿټظالنْشً .حٿلټٌڃش حٿټظالنْش Generalitat de Catalunyaىِ حٿيْجش حٿْٔخٓش حٿظِ ّظڂ ڃن هالٿيخ ڃڄخٍٓش حٿلټڂ حٿٌحطِ ًط٘ڄپ ٫ڀَ حٿزَٿڄخڅ ًأ٠٫خثو حٿـ ً ،135حٿَثْْ حٿټظالنًِ ،حٿلټٌڃش حٿټظالنْشً .ٻپ ىئالء ّظڂ حنظوخريڂ كٔذ ن٨خځ حٿظٌّٜض حٿ٘خڃپ ٻپ أٍرٓ ٪نٌحص.
43
ْش ؿي ٷٌّش ًطنخٳْ ٳِ ٻخٳش٫َخص ٳ٫خ٤ ٿټنو ڃًِى رٸ،ُِ حألًٿِ ٗزو ٍڃ٩خ٤ ًحٿٸ،َخى حٿټظالنِ ڃِىىٜاڅ حالٷظ ِ ڃيڂ ٳِ ڃوظڀٲ٫نخٛ ٩خ٤خً ٷ٠ّ ًىنخٹ أ. ڃؼپ حٿټخڤخ ًحٿنزٌْ ًحٿڄخْٗش ًحٿٴٌحٻو ًحٿڄ٘ظٸخص حٿڀلڄْش:خٿڂ٬أنلخء حٿ يحص٬ش حٓالص حٿټيَرخثْش حٿڄنِٿْش ًحٿڄ٫نخًٛ ش حٿټْڄْخثْش ًحٿظٌّٰش٫نخٜ حٿظزيّپ ًحٿ٪٤ ٻخٿْٔخٍحص ًٷ:حٿڄـخالص ظزَحڅ ڃـخٿْن٬ُّ ًٻٌٿٺ ٳبڅ ڃـخٽ ىًٍ حٿنَ٘ ًڃـخٽ حٿزنخء.َْڀْش ڃن حٿـْپ حألهٛڀٌڃخطْش ًحٿظٸنْخص حٿظٌح٬حٿڄ .ڀٸش ريخ٬ْش ٳْڄټن ارَحُ حٿْٔخكش ًحٿڄـخالص حٿڄظ٫َخص حٿٴ٫خ٤ ًأڃخ ٳِ ڃـخٽ حٿٸ.ٍكخٓڄْن ٳِ ىٌح حالُىىخ كْغ،ِْي حألًًٍر٬ٜڀَ حٿ٫ شٛ ًهخ،ِْي حٿوخٍؿ٬ٜڀَ حٿ٫ لش ّڄخٍٓيخٟخٿڄْش ًح٫ خص٬ڀ٤ن ٿو ط٣ً اڅ ٻظڀٌنْخ َّٶ ىْجخص٣ ن٫ً "َّٶ حالنظڄخء اٿَ "ڃـڀْ حألٷخٿْڂ٣ ن٫ ڀَ طٸٌّش ىًٍ حٿيْجخص حٿڄلڀْش ًحإلٷڀْڄْش٫ طٸٌځ ٻظڀٌنْخ ِخًڅ حٿيًٿ٬الٷخص حٿظ٫ ِخٽ ٳ٬خً ّٔخىڂ ر٘ټپ ٳ٠ّ حٿڄينِ حٿټظالنِ أ٪ ًڃن ؿيش أهٍَ ٳبڅ حٿڄـظڄ.ٍَأًًٍرْش أه ً حٿيًٽ حألٻؼَ ٳٸَح٪ڃ
CATALUNYA Catalunya és una nació situada al nord-est de l’Estat espanyol, amb una extensió de 32.000 km². Limita a l’est amb la mar Mediterrània, al nord amb França i Andorra, i a l’oest i al sud amb Aragó i València. A més dels prop de 580 quilòmetres de costa, Catalunya també té grans unitats de relleu com els Pirineus i els Prepirineus, la serralada Transversal o la depressió Central. Això fa que el clima també sigui variable en funció del territori. A la costa trobem un clima mediterrani, suau a l’hivern i calorós a l’estiu, clima continental a l’interior, amb hiverns freds i estius molt calorosos, i clima d’alta muntanya al nord, amb neu a l’hivern i temperatures suaus a l’estiu. Actualment Catalunya té més de set milions d’habitants repartits en 946 municipis. Té dues formes administratives de divisió territorial: la divisió de l’Administració catalana amb 41 comarques, i la divisió administrativa estatal amb 4 províncies: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. La ciutat de Barcelona n’és la capital. La societat i la cultura catalanes s’han construït a partir de l’intercanvi d’idees, costums i persones fruit d’una llarga història de migracions i transaccions comercials amb altres cultures i nacions, gràcies al seu enclavament a la Mediterrània. La societat catalana té una arrelada consideració per les seves institucions, la seva cultura, la seva llengua, el català, i les seves tradicions. El català és un tret fonamental de la identitat catalana i ha estat clau per a la cohesió social. D’aquí la importància que per a tota persona nouvinguda significa aprendre català, per comunicar-se en la llengua pròpia del país d’acollida, afavorir el seu coneixement del nou entorn de vida i la seva autonomia en diferents àmbits com el laboral, el relacional o el de participació ciutadana. El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania, ha definit Catalunya com una nació. Una nació que té més de mil anys d’història i una forta personalitat, que ha estat oberta a diferents corrents artístics i de pensament, però que és també amant de les seves tradicions sense renunciar mai a la innovació i a la modernitat.
44
Els catalans tenim una intensa tradició associativa que configura un dels eixos integradors de la societat civil. Hi ha associacions de lleure, de defensa dels drets humans i socials, de veïns, culturals, esportives… Catalunya exerceix el seu autogovern d’acord amb la Constitució espanyola i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que és la seva norma institucional bàsica. La Generalitat de Catalunya és el sistema en què s’organitza políticament l’autogovern, i integra el Parlament, amb 135 diputats i diputades, el president de la Generalitat i el Govern de la Generalitat. Tots ells s’elegeixen per sufragi universal cada quatre anys. L’economia catalana és pròspera, amb un sector primari gairebé testimonial, però dotat de subsectors molt potents que competeixen arreu del món, com ara el cava, el vi, el bestiar, la fruita dolça o els derivats carnis. També té una indústria important en sectors com l’automòbil i els accessoris, la indústria química, l’alimentació i la fabricació d’electrodomèstics i de material informàtic i telemàtic d’última generació. La indústria editorial i la construcció també constitueixen un sector decisiu. En el sector terciari cal destacar el turisme i els sectors que s’hi associen. Catalunya és un país amb una clara vocació internacional. La seva actuació a l’exterior té un espai primordial, Europa, on contribueix a reforçar el paper de les entitats locals i regionals per mitjà de la pertinença al Comitè de Regions i altres organismes europeus. D’altra banda, la societat civil catalana també té una forta implicació en la cooperació internacional amb els països més desfavorits.
ب١ِاٌغُغْشافLA GEOGRAFIA I GEOLOGIA
45
El mapa
ش٤َّحٿو
46
47
48
El mapa mundi El mapa en relleu El mapa geogràfic El mapa aeri El mapa geològic El mapa polític El mapa físic El mapa del temps El mapa topogràfic La geografia econòmica
Les elevacions naturals El pujol, la lloma El vessant d’una muntanya El cim de la muntanya
خٿڂ٬َش حٿ٤ََّه ـَٔڄش َ َُش ڃ٤ََّه َش ؿَٰحٳّْش٤ََّه َش ؿٌَِّش٤ََّه َش ؿٌْٿٌؿّْش٤ََّه َش ْٓخّْٓش٤ََّه ّْش٬ْز٣ ش٤ََّه َْْٸ٤َش حٿ٤ََّه زٌٯَحٳْش٣ً َش٤َّه خىّشٜؿَُٰحٳّْش حٷظ
ّْش٬ْز٣ خص٬ڃَُطَٴ ْزَش٠َ ى,ُحٿظپ ُحٿَٔٴْق ِٷڄَش حٿـَزَپ
49
حٿ ُزَْٻخڅ
El volcà
ُ حٿـَ َز پ ٍُحٿڄُنْلَ ِي ُحٿٌحى
La muntanya El coster, pendent La vall
ُ ِْ٠َحٿڄ ٶ ڄْٶ٫ ّْٶٟ ًحى حٿ ِز َْٻَش, َّ حٿَٰي,ٌَٝ?حٿل
Gorja, congost El canó L’estany
El toll, el bassal
حٿ ِز َْٻَش
َُّلَْحءٜحٿ
El desert L’oasi
حٿٌحكَش
La selva
حٿٰخرش
La vegetació
حٿنزخطخص
50
سٛاٌصخ
Les roques
Rocós La pedra Pedregós El mineral La mina
َُوٛ َُ ـ َ َ?حٿل ُ ّ َكـ ِِّْيَن٬َڃ ُ حٿڄَنْـَڂ, څ ٌ ْ ِي٬َڃ
Extensions d'aiguaٖب١ٌّا L'afluent El mar L'oceà
El llac
L'embassament El pantà
ٌٍَحٳ ٌي ً ؿخٌٍ ً ًحٳ َُل ْ َحٿز ُ٢ْحٿڄُل
حٿزُلَْس
ُحٿَُّٔي څ ڃِْخء ُ هِّح َ ً ٪ُ َحٿ ُڄْٔظَنْٸ
51
El litoral
ُكپ ِ حٿّٔخ
La marea
َڃيّ حٿزل
L'onada, onatge
حٿڄٌؿش
L'iceberg
L'alga
ُّؿَزپٌ ؿڀي
الطحالب أو األشنيات
La sorra
ُحٿ ََ ْڃپ
La duna
ُحٿټَؼِْذ
El llit del riu
ُْلخء٤حٿ َز 52
El riu
َُحٿ َن ْي
El canal
ٍَْ حٿڄَـ, پ ُ َْٔحٿڄ
L'estret
ُُحٿزٌُٯخ خٍٵ٣ ْٶ ؿزپ٠ڃ
Estret de Gibraltar
َُذَٜحٿڄ
La desembocadura d'un riu
La cataracta
La font
La glacera
َ٘الّٽ ّ حٿ
حٿڄَنخىپ,ْن٬حٿ
ُّنَيَُ ؿڀْي
53
ÀREES I TERRITORIS
إٌَّبطك Àrea, zona Lloc Regió Territori País Nació Nacionalitat Estat República Regne Imperi Província Comarca Tribu Zona polar Zona tòrrida Zona equatorial Zona temperada Zona glacial Hemisferi Meridià Cercle polar
َٸَش٤حٿڄِ ْن څ ُ حٿڄَټخ َٸَش٤حٿڄِ ْن َن٣ٌَ حٿٝ ُ ٍْأ رالى ُن٣ٌَحٿ حٿـِ ْنَِْٔش حٿيًٿش ٌـ ْڄيٌٍَُِّش ُ حٿ حٿ َڄ ْڄَڀټَش ٌٍُّّش٣حإلڃْزَح ?حٿٌِالّش حإلِ ْٷڀِْ ُڂ حٿٸَزْڀش زّْش٤َُٸَش حٿٸ٤حٿڄِ ْن ٸش حٿلخٍّس٤حٿڄِن ٸش حإلٓظٌِثّْش٤حٿڄن ْظيٿش٬ٸش حٿ ُڄ٤حٿڄن ٸش ڃظـڄيس٤حٿڄن ْشٍٟٲ حٿټَس حأل ُ ٜ ْ ِن ٌُٽ٤ حٿ,ىحثَس حٿًَِحٽ ْزَِْش٤حٿيحثَس حٿ ُٸ 54
Tròpic Esfera terrestre
حٿيحثَس حالنٸالد َْشٍْٟحٿټَ ُس حأل
ٍخىڅ ً حألكـخ٬حٿڄEls metalls i les pedres precioses Pedra preciosa Joia Gemma
Ametista
Corall
ٌِْْؿٌَْىٌَ نَٴ َؿٌى ؿٌىَس
ّخٷٌص
ڃََؿخڅ
Diamant
ّڃخ
Maragda
ُُ ُڃَُى
Malaquita
ڃَڀټْض/ ىّىَنْؾ
55
ٿئٿئ
Perla
Robí
Turquesa
Safir
َّخٷٌُص أكڄ
ًََُُْٳ
َْٴٛ ,ّخٷٌُص أٍُٵ
ELS METALLS ُْاٌَّؼبد Metall Metàl·lic Mena Mina Or Plata, argent Plom Platí Bronze Coure Acer Ferro Mercuri
يڅ٬حٿڄ ِّي ن٬ڃ ي څ هخځ٬ڃ حٿڄنـڂ حٿٌىذ َش٠َحٿٴ ٙخََّٛحٿ حٿزالطْن ِحٿ ُزًَُن ّحٿنُّلخ ًحٿٴٌال ُحٿلَي ّي ٍِثْزَٶ 56
Llautó Alumini Òxid Sulfat de ferro Sulfat de zinc Sulfat de coure
َْٴٛنُلخّ أ حٿٌڃنٌْځ ُأ ْٻِْٔي َ٠ُحؽ أه ُْٞحؽ أر ُحؽ أٍُٵ
ELS GASOS اٌغبص Gas Oxigen Hidrogen Nitrogen Carboni Heli Aire El cel
ُُ حٿٰخ ُأٻْْٔـْن ىْيًٍُؿْن نِظًَُؿْن ٻََرٌڅ ىڀٌْځ ُحٿيٌَحء ُحٿَٔڄخء
L'ENERGIA Energia tèrmica Energia cinètica Energia atòmica Energia solar Energia elèctrica Energia hidràulica Energia nuclear
ُاٌطَب َلخ
خٷّش كَحٍّّش٣ خٷّش حٿلَٻّْش٣ خٷّش حٿ ٌٍََِّّش٣ َخٷّش حٿّ٘ڄّْٔش٤حٿ ّخٷّش حٿ َټ ْيََرخثّْش٤حٿ ّخٷّش حٿڄخثّْش٤حٿ ّخٷّش حٿنًٌِّّّش٤حٿ
57
El temps atmosfèric ؽبٌخ اٌطمظ
El clima Meteorologia
ْٸ٤حٿ ٌّحىَ حٿـٌََِّش٨ڀْ ُڂ حٿ٫ ِ
Assolellat
ٌِْٔٗڄ َ
Ennuvolat
ٌٯخثڂ
La desgràcia
حٿټخٍػش
Pluja
َ٤حٿڄ
Plujós
ٌَ ٤ ِ ُڃ ْڄ
Ploure
ُرُ ّْطِ ُش اٌغَّبء
Nevar
ُرأصٍظ اٌغَّبء
Neu
ؾ ُ ْحٿ ّؼَڀ
Gota d'aigua
َس ڃخء٤ٷ
Xàfec
ًَرْپ,ًحرِپ
Humit
ذ ٌ ِ٣ٍح
Humitat
ٌَُرَش٣َُّ حٿ
58
ًََ َرپ
Ploure a bots i barrals
ٓڄَِْش ِ ٌٍَّق ڃ
Monsó (vent )
ُخڅ٠َْْحٿٴ
Inundació Desbordar-se un riu
Arc de Sant Martí
El Vent
ٷٌَّ ُٷَِف
ُزخد٠حٿ
Boira Boirina
َفَبض
ٍَٝزخد ٻؼْٲ ڃُالٍځ ٿألٟ
ُؼ٠ِاٌش
El vent La brisa, la marinada
ُحٿَِّق حٿ ّنَِْٔڂ
El vendaval
ٌٍّقٌ ٗيّيس
El remolí
ٍَخٜ٫حإل 59
L'huracà
ٍَخٜ٫حإل
El cicló
ِخٍ كڀًِنٜ٫ا
El tifó
ش٬َخٍ ًُْرٜ٫ا
El tornado
حٿ ُي ًّحڃش
El corrent d'aire
ىَزَشُ حٿَِّق
La ràfega
ٴو ٍِّقٜ٫
El fred
ُحٿ َزَْى
La calamarsa
ُحٿ َزََى
La gelada
طـڄّي حٿڄْخء
La rosada
ًٍَ نَي,ّپ٣
El gel
ُحٿؼّڀؾ
Fondre's
ة َ رَا
60
La rosa dels vents
El nord El sud L'est L'oest La tramuntana El mestral El ponent El llebeig El xaloc El migjorn El garbí
ُحٿَ٘ڄخٽ ُحٿـَنٌُد ُ٘ َْٵ َ حٿ ُحٿ ََْٰد ق حٿَ٘ڄخٽ ُ ٍّ ق حٿَ٘ڄخٽ ً حٿ ََْٰد ُ ٍّ ق حٿ َڄ َِْٰد ُ ٍّ ق حٿـَنٌُد ً حٿ ََْٰد ُ ٍّ ِّق حٿـنٌد حٿَّ٘ٷ ُ ٍّ ق حٿـَنٌُد ُ ٍّ ق حٿ ََْٰد ُ ٍّ
61
LES TEMPESTES I ELS DESASTRES NATURALS اسِسَٛاٌىٚ اصِفَٛاٌؼ ّخ١ؼ١اٌطّج
La tempesta
El tro El llamp
El terratrèmol Calamarsar, caure pedra.
La inundació
ِٴَشٛخ٬حٿ
ْ ُي٫ََّحٿ ٵ ُ ََ حٿ َز
ُ حٿِّٿِح ٽ ُأَثْ َشدَد اٌغَّبء
څ ُ خ٠َْْحٿٴ
62
LES FORMES I DIMENSIONS.أشىبيُ إٌْ َٙذَع َُ ١خ LA GEOMETRIA ٟ٘ La geometriaاٌؼٍُ اٌش٠بظ ُٟاٌز٠ ٞجؾش ف ٟاٌخطٛغ ٚاألثؼبد ٚاٌغطٛػ ٚاٌضْٚا٠ب ٚاٌىّ١بد أ ٚاٌّمبد٠ش اٌّبد٠خ ِٓ ؽ١ش خٛاصُٙب ٚل١بعٙب أ ٚرمّٙ٠ٛب ٚػاللخ ثؼعٙب ثجؼط
حٿِحًّش حٿِّحًّش حٿلخىّس حٿِّحًّش حٿڄُنْ َٴَِؿَش حٿِّحًّش حٿ ُڄْٔظَٸْڄَش
63
L'angle
L'angle agut
L'angle obtús L'angle recte
Quadrat Angle recte
٪ُ َحٿ ُڄََر حٿِحًّش حٿ ُڄْٔظَٸْڄَش
Diàmetre
َُ حٿيحثَس٤ُٷ
Radi
َ٤ُٲُ حٿٸٜ ْ ِن
Cercle Punta Circumferència Rectangular
ىحثَس ؿخنذ,َْٱ٣ َ حٿيّحثَس٢ ُ ْڃُل ٘ټْپ َ پ حٿ ُ ِْ٤ُڃْٔ َظ
Rectangle Superfície
Cub Piràmide truncada Piràmide quadrangular
La piràmide
ُ ِْ٤حٿ ُڄْٔ َظ پ ٌ ڃِٔخكش,ْق٤ٓ َ
ْز ٌش٬َٻ ٌِٚىََ ٌځ نخٷ ِّ٫ىَځ ٍُرخ
ُحٿ َيََځ
64
El prisma
Con
Esfera
Cilindre
Espiral, rosca
ٌٍ٘حٿڄن
١ًَُو ْ َحٿڄ
حٿټَُس
ٌٌُحنَش٤ٓ ْ ُأ
ٌِ كَڀًُِن٢ ٌه َ
Arc Línia Línia recta
ُ ٌَْحٿٸ ّ ُ٢و َ حٿ ٌ ُڃْٔظَٸْڂ٢ ٌ _________ ه
Línia corba
ٌََّ ڃُٸ٢ ّه
Línia obliqua
َِٔ ڃُ ْن َټ٢ ّه
65
Línia paral·lela
َْٝ٬َ حٿ٢ ّه
Línia diagonal
ُ حٿِّحًّّش٢ه
Línia divisòria Línia d'intersecció Línia de força Línia tangent Línia d'alta tensió Línia vertical Cúbic Elevat al cub El transportador d'angles El trapezi El vèrtex La circumferència El cercle La longitud L'arc El segment El sector
پّٛ ٳخ٢ه ٪ُ٣ حٿظَٸخ٢ ّه ّ حٿٸٌَُس٢ه ّ ڃُڄخ٢ ُه َ ِّخٿ٬ حٿظٌَحطَ حٿ٢ ّه ُّڄٌُى٫ َ ّ٢ه ٌِْز٬َٻ َذ٬ ڃُټ,ِْذ٬َط ْټ حٿڄِنْ َٸڀَش ) حٿًِّحّخ ٌّْن ڃُنلَٱ٬ُڃ ٍأّ حٿِّحًّش حٿيّحثََس٢ ُ ْڃُل حٿيّحثََس ٌُُٽ٤حٿ ٌَُّحٿٸ ش٬٤حٿٸ ُ٩خ٤ِحٿٸ
حٿڄؼڀغ
El triangle
Rectangle
El triangle acutangle El triangle equilàter
Obtusangle
Acutangle
ڃُؼّڀغ كخ ّى ٩ْالٟڃُؼّڀغ ڃُظٔخًُ حأل
66
ڃُؼّڀغ ڃُوْ َظڀِٲ حألَْٟال٩
Escalè
Isòsceles
El triangle isòsceles
Equilàter
LES DIMENSIONS حٿ َُ َْ٬ ٝ حٿٌُ٤حٽُ حٿ ُ٬ڀٌٌْ حٿ ُ٬ڄْٶ
Amplada Longitud Alçada Profunditat
حٿټڄْش
Quantitat
ٓ٤ق ػنخثِ حٿڄٔخكش ىِ ڃٸْخّ ٿڄن٤ٸش ڃلٌٍٜس ٳِ ن٤خٵ ڃْ٬ن ٳِ Àreaڃٔخكش حألر٬خىً ،أرٔٗ ٢ټپ ٿيخ ىِ حٿڄن٤ٸش حٿڄلٌٍٜس رْن أٍر ٪ه ١ٌ٤رنٴْ حٿٌ٤ٽ ،حػنخڅ ڃنيخ ڃظٌحُّش ًحالػنخڅ حٿؼخنْش ڃظ٬خڃيس ڃ ٪حألًٿَ ،اُ ٫ڀَ ٗټپ ڃَرً .٪ڃن ىٌح حٿ٘ټپ ّظڂ حٗظٸخٵ ٻپ أٗټخٽ حٿڄٔخكش حألهٍَ ٫ً ،نيڃخ ّټٌڅ ٌ٣ٽ ىٌه حٿوٚ ١ٌ٤ؽذح ل١بط طٛي ًحكيس ،ٳبڅ حٿڄٔخكش حٿڄلٌٍٜس رْنيخ ط٬ظزَ ٚؽذح ل١بط ِغبؽخ ًحكيس ، ًرخٿظخٿِ ٳبًح ٻخڅ ىنخٹ ڃَرٌ٣ ، ٪ٽ ٟڀ٬و ڃظَ ًحكي ،ٳبڅ ڃٔخكظو طٔخًُ ڃظَ ڃَرً ٪حكي. ّڄټن كٔخد حٿڄٔخكش ر٬يى ڃَر٬خص ًكيس حٿڄٔخكش حٿـِثْش ًحٿټخڃڀش
حٿٌٓ٪
Espai
حٿلـڂ ىٌ ڃٸْخّ ٳِّْخثِ ٿٸْخّ حٿلِْ حٿٌُ ّٰ٘ڀو ؿٔڂ كٸْٶ أً طوْڀِ ڃخًّ .ٸخّ ؾغُْ Volumاٌ َ حٿلـڂ رخٿٌكيحص حٿڄټ٬زش ،ٳْٸخٽ ڃظَ ڃټ٬ذ أً ٓڂ ڃټ٬ذ ،ىالٿش ٫ڀَ كـڂ ّٔخًُ كـڄو كـڂ ڃټ٬ذ ٌ٣ٽ ٟڀ٬ش ڃظَ أً ٓڂ ًحكي.
67
ىنخٹ ًكيحص هخّٛش أهٍَ طٔظويځ ٿٸْخّ حٿلـڂ ،ٻخٿڀظَ ًحٿټٌد ًحٿـخٿٌڅ ً ،ٿټنيخ ٳِ حٿٰخٿذ ڃ٘ظٸش ڃن ًكيحص حٿٌ٤ٽ ر٘ټپ أً رآهَ ،ٳخٿڀظَ ڃؼال ،ىٌ ٫زخٍس ٫ن كـڂ ڃټ٬ذ ٌ٣ٽ ٟڀ٬و ىّْٔڄظَ ًحكي ً ،حٿئّْڄظَ ىٌ ٫زخٍس ٫ن ٓ10ڂ.
حٿڄِٸْْخّ
Dimensió حٿظنخُٓذ ٔڀَڂ حٿ ُ ْ حٿلَـْڂ ڃَٸخّْ ُ ٌُٔ٤ف ْ حٿ ُ ڃَٸخّْ ُ ڃَٸخّْْ حألٌ٣حٽ ڃَٸخّْْ حٿټَْْپ ََِّ٘ش ْ حٿ َْ ٬ ڃَٸخّْ ُ
ِٕطمخ ؽىُ رار ٟوبربٌ١ٔٛب اٌؼٍُ
اٌّشؼبس
68
Proporció Escala
Mesures de volum Mesures de superfície Mesures de longitud Mesures de capacitat Mesures del sistema decimal
حٿ٬خٛڄش
رَٗڀٌنش
اٌغىبْ حٿڄـڄٌ٩ -حٿټؼخٳش
6.984.196 .نٔڄش 218,73نٔڄش\ٻڂ²
عغشاف١ب
حٿڄٔخكش حٿَطزش حٿنٔزش ڃن ڃٔخكشآزخنْخ
ػذد اٌّؾبفظبد
4
ػذد اٌجٍذ٠بد
41
االعزمالي اٌزارٟ
18ىّٔڄزَ1979
اٌّمبػذ ف ٟاٌجشٌّبْ ٫يى حألْ٫خڅ٫ -يى حٿنٌحد
7 46
اٌشئ١ظ اٌؾبٌٟ
ثبعىبي ِبسافبي اِ١شا اٌّٛلغ
69
32.114ٻڂ² 6 % 6,3
Coneguem la comarca. (El Vallès Occidental)\ ُْٖ ٳِْيخ٬َش حٿظِ ن٨حٿڄلخٳ
La població ُٔټَخڅ ُ حٿ La població activa خڃڀٌڅ٫ ٓټّخڅ La població rural ٌْڅ٫ٓټّخڅ ٍُح La població urbana َ٠ٓټّخڅ حٿل El creixement natural de la població ٔټَخڅ ُ ّْش حٿ٬ْز٣ ُّخىس La densitat de la població La indústria La indústria tèxtil La diversificació industrial Els serveis
ٔټّخڅ ُ ٻَؼَخٳَش حٿ َُش٫ِنخٜحٿ َ ُش حٿ َنِْٔؾ٫ِنخٛ حٿويڃخص حٿڄينّْش 70
ّلّّْشٜحٿوي ڃخص حٿ خڃّش٬حٿوي ڃخص حٿ
Els serveis sanitaris Els serveis públics Les comunicacions Les comunicacions marítimes Les comunicacions aèries Les comunicacions ferroviàries L'autopista La carretera Aeròdrom o aeroport El nivell de vida Els monuments
ُ َالٛحٿڄٌُح ص الص حٿزلَّّشٛحٿڄٌح ٌص حٿـٌّ ّش ُ الٛحٿڄٌح الص حٿليّيّشٛحٿڄٌح َّٶ ٿڀْٔخٍحص ً ً حطـخىْن٣ َّٶ ٿڀْْٔخٍحص٣ ٍُخ٤َحٿڄ ُڃْٔظٌٍََ حٿلَْخس ٍُحٓػخ
La Vall ٞادٌٛا La vall La comarca La comarca muntanyenca L’altitud A nivell del mar El cim de la muntanya La serralada Desembocar La desembocadura d'un riu Afluent d'un riu El riu subterrani El riu glacial El mar Adriàtic El mar Bàltic La Mar Mediterrània La Mar Roja Mar Caspi El Canal de la Mànega L'oceà L'oceà Índic La Mar Morta L'Oceà Atlàntic L'atmosfera
ُحٿٌحى ُحإلٷڀْڂ ِّاٷڀْڂ ؿزڀ ٌُُڀ٬ُ حٿ َْْق حٿزَل٤ٓ َ ٌٍَُڃْٔظ ِٷڄَ ُش حٿـَزَپ ٔڀَش حٿـزخٽ ِ ٓ ْڀ ِ پ٬ذ ٳ َ َٛ َذ حٿنَي ُ ََٜڃ ِّ٫َنَيَ ٍٳي ٳ ِِّنيَ ؿٌَْٳ ِّنيَ ػڀـ لَُ حألى ٍّخطْٺ ْ َر ْٶ٤لَُ حٿزڀ ْ َر ٢ٌَِٓ َ حٿڄُظَْْٞلَُ حألر ْ َحٿز َحٿزلَ حألَكْڄ رلَ ٷًَِّْن ٖرَلَْ حٿڄخن ُ٢ِْحٿڄُل ل َُ حٿيِنْي ْ َر ل َُ حٿڄَِْض ْ َ?ر َِّٔڀ٣ ْ حأل٢ ُ ْحٿڄُل ٌَُِّ حٿـ٢ْحٿڄُل 71
ٌُّْ حٿل٢ْحٿڄُل ٌَُحٿـ
La biosfera El clima
La temperatura ُحٿلََحٍَس La temperatura d'evaporació َُكََحٍس حٿظّزو La temperatura màxima ََڄ٨ ْ ٬ُ حٿلَحٍس حٿ La temperatura mínima ٍَْٰٜ ُ حٿلَحٍ ُس حٿ La temperatura en graus centígrads حٿلَحٍس حٿڄِ َجٌِّّش Els productes congelats El sector industrial
El prat La ramaderia El túnel Llargària L'estació d'esquí Esquí Esquiador Telecadira
حٿڄُؼڀَـخص ّ ٫ِنخٜ حٿ٩خ٤ِحٿٸ ِ
حٿٔيپ ِْْيخ حٿڄخْٗش٫ٍَ ًطَرْش حٿڄخْٗش أ حٿنَٴَٶ ٌُٽ٤حٿ َش حالنِالٵ٤ل َ َڃ ڀَ حٿؼّڀؾ٫ حنِالٵ حٿڄنِٿٶ َخث٣ ِ ّ َُٓٻ
72
LES COMARQUES DE CATALUNYA َخ١ُِٔ اٌىَطال١ٌاأللب
El Consell comarcal ِّـڀُِْ حإلٷڀْڄ ْ َحٿڄ Correspondre ...َڀ٫ َ حٿڄٔئًٿّْش٪ًََٷ Encarregar-se de َ َط َټَڀٲ- يَي٬َ َط Organitzar ََڂ٨َن Els serveis حٿويڃخص Elegir, escollir حنظوذ El regidor ذ ٳِ ڃَـْڀْ رڀيّش ٌ نخث L'alcalde i l'alcaldessa ٍثُْْ رڀيّش El president ُْْحٿََث Actuar ٷخ َځ رِ َي ًٍْ حٿالُځ Prendre mesures إرَخز د إعشاءاد La comarca poblada َخڃ٫ اٷڀْڂ La comarca força poblada ًخڃَ ؿِ ّيح٫ اٷڀْڂ
73
La comarca poc poblada El litoral Al seu voltant La plana de l'interior El mercat El nombre d'habitants
َخڃ٫ َْاٷڀْڂ ٯ ُكپ ِ حٿَٔخ ڃِن كَ ٌْٿِو ٔيٌُٽ حٿيحَهڀّْش ُ حٿ ُحٿٌُٔٵ ٔټّخڅ ُ َيَ ُى حٿ٫
LES COMARQUES INDUSTRIALSّخ١ُ اٌصّٕبػ١ٌاأللب Acostumar-se a Segons és costum Insòlit Poblat, poblada
ٍٝ َد ػَٛ َػ ْظخى٬ٻخٿ ُڄ ْظخى٬ٯَْ َُ ُڃ ٔټّخڅ ُ ُڃِْ َى كِڂ رِخٿ
Transportar ًََرََٕم Contaminar ََسٍََٛر La contaminació del medi ambient La contaminació de l'atmosfera La contaminació de l'aigua El fum El polígon industrial La botiga Els equipaments industrials La xarxa La instal·lació La matèria primera Els productes elaborats El taller El magatzem Oficina Camió Els parcs naturals Zoològic Aquari Parc públic Jardí botànic Els espais protegits
غ حٿزِْجَش ُ ٌَِّْطڀ ٌّطڀٌّغ حٿـ طڀٌّغ حٿڄِْخء حٿيهخڅ ِّ٫ِنخٛ ََِڃ َْٻ كخنٌُص,?ى ٻَخڅ ّْش٫ِنخٜحالى ًحص حٿ حٿَ٘ َزټَش ڃُ ْنَ٘ؤَس ڃخ ّى س أَ ًَٿَِْش َش٫ٌُْنَٜڃٌَحىّ ڃ ُ٪َْنَٜ حٿڄ, پ ُ َڄ٬ْ حٿ َڄ حٿڄوِڅ,٪نٜحٿڄ حٿ َڄټْظَزَش حٿ٘خكِنَش ّْش٬ْز٤حٿليحثٶ حٿ كيّٸش حٿلٌْحنخص كيّٸش حألْٓڄخٹ خڃش٫ كيّٸش كيّٸش نَزخطّْش َش٧ٌُن حٿڄَلْٴ ُ حألڃخٻ 74
La conservació del medi ambient Activitat industrial Activitat volcànica
ڀَ حٿزْجش٫ ش٨َحٿڄُلخٳ ِّ٫ِنخٛ ١ن٘خ ِّ ُرَْٻخن١ ن٘خ
La riquesa i els recursos ُخ١ّ ؼ١حُ اٌطَجَٚ ْاٌضَش Els recursos naturals La riquesa mineral Abundància d'aigua Recursos del país
ّْش٬َْز٣ َػًََْس ي نّْش٬َػًََْس ڃ ػًَس ڃخثّْش نّْش٣ً ػًَس
Les classes socials خ١د االعزّبػ ُ اٌطَجَمب La classe dirigent La classe baixa La classe alta La classe obrera
َزٸَش٤حٿلخ ِٻڄَش??حٿ ّزٸَش حٿ ُي نْخ٤حٿ ّزٸَش حٿََحٷزش٤حٿ خ ِڃڀَش٬َزَٸَش حٿ٤حٿ
Les èpoques històriques َُخ١ِخ٠سُ اٌزَبسُٛاٌ ُؼص La història خ٠ِرَبس
L'edat del bronze L'edat terciària L'era glacial L'era de pedra El Neolític El Paleolític Edat del ferro La Decadència L'era atòmica
َُٜ ْ َ٬حٿزًَُنُِّ?حٿ َ حٿؼّخٿغٜ٬حٿ َُّ حٿـڀيٜ٬حٿ ََُّ حٿلـٜ٬حٿ ُ حٿليّغ ّ ََ حٿلـٜ٬حٿ َ حٿلـَُّ حٿٸي ّڂٜ٬حٿ َُّ حٿلي ّيٜ٬حٿ ِّ٣خ٤َ حإلنلٜ٬حٿ َ حٿ ٌٍََسٜ٬حٿ
75
L'edat d'or L'era de l'espai El Renaixement El Segle de les Llums L'era nuclear L'Edat Mitjana L'Edat Moderna La Revolució Industrial La Guerra Civil La Guerra Mundial La Revolució bolxevic
ّ َ حٿٌىزٜ٬حٿ ِ خء٠ََ حٿٴٜ٫ َُش٠ْحٿ َني ٍَ حٿنٌّحٜ٫ ًٌَُ حٿنٜ٬حٿ ََ٤ٓ ْ ٌُ َ حٿٜ٬حٿ ََِّشٜ ْ َ٬حٿ َِْش٫ِنخٜحٿؼَ ٌٍَْ ُس حٿ لَْدُ حألىْڀّْش َ حٿ خَٿڄِّْش٬د حٿ ُ َْل َ حٿ حٿؼٌٍّس حٿ ُز ْڀِ٘ٴَِْش
L'hort i la granja اٌَّضْسَػَخٚ مخ٠اٌؾذ اٌخُعَشٚ ٗاوٛشح ٌٍف١مَخ صغ٠ؽَذ La granja َش٫ٍَِْ حٿ َڄ La pastanaga ٍَِـ َ حٿ L'enciam َّْحٿو Els pèsols حٿـُڀزخڅ Les cebes َپَٜحٿز Arrel ٍُ ٌْ ِحٿـ Tija ٓخٵ حٿنّزخص Fruit َُحٿ َؼ َڄ Llavor كُزٌُد,ٌٍر Conreu de regadiu ٌشٌ َٓٸٌََّش٫ٍُح Mono conreu ِنْٲ ًحكيٛ ش٫ٍُح Conreu de secà ڀِّْش٬ْ َش َر٫ٍُِح Conrear صَسَع Blat ٌق ْ ٷَڄ Ordi َِْ٬٘ َ حٿ Civada خٽ٣َْو َ حٿ Alfals ّشٜحٿ َز َِْْٓ ُڂ حٿٴ Assecar َعَف Créixer َ َٔجَذ, ََّٝٔ Regar َٝعَم Collir ََلطَف Tallar ََلطَغ Planta farratgera ڀْٶ٬ نزخص حٿ,ڀَٲ٫ َ Plantar غشط Les hortalisses ََ٠ُحٿو Els llegums ِِّخن٤َحٿٸ 76
Els cereals L'espiga La vinya
حٿِٰالٽ, د ُ ٌحٿلُز حٿُٔنْ ُزڀَش نذ٫ ٻَځ
Els animals de la granja أبد اٌّضسػخٛ١ؽ Criar Pasturar Adob orgànic Adob artificial Adobar El pinso Estable Herba fresca Femer Excrements d'animals Ramaderia Avicultura Piscicultura El pastor El cabrer
ْاٛ١ٌذ اٌؾٚ َٝ? َسػ ُ ّ ٌْ٠ُ٫ َٓڄخى ِّ٫نخٛ ٓڄخى عَّ ّذ َ َالٱ٫ ٍُّزش َ٘خرش٫ َڃِْ َرڀَش ڃََُُْحص طَرْش حٿڄخْٗش طَرْش حٿيًَحؿن طَرْش حٿَٔڄٺ ِ٫حٿَّح ِ٬َِ حٿڄ٫ٍح
Segar Moldre
َصذ َ ؽ َ َٓؾ َط َ 77
Bala de palla Farina Molí fariner Molí d'aigua Segó La cort
أرخٿش حٿظِزْن, ٍُِْځ ىٷْٶ, لْن٣ لنش حٿيَٷْٶ٤ڃ خكٌنش حٿڄخء٣ نُوخٿَش ٍَُُّّزش حٿونخ
L'agricultura اٌضِساػَخ agricultura
L'aigua
ُحٿڄخء
L'aixada
ّحٿٴؤ
L'arada Els arbres fruiters
ُحٿڄِلَْحع ُحألٗـخ ٍُ حٿڄُؼ ِڄََسL'arrel
ٌٍحٿـ 78
La botiga
حٿيُٻخڅُ حٿلخنٌص
La branca
ُْنُٰٜحٿ
La calamarsa
ُحٿ َزََى
Les parts de la flor: EL PERIANT .La corol.la. Pètals(1) .El Calze Sèpals (2)
79
L' ANDROCEU .Estams. Filament (3) Antera (4) EL GINECEU . Carpel Estigma (5) Estil (6) Ovari (7) Òvuls (8) L' EIX FLORAL Tàlem (9) Peduncle
El calze El camp de conreu erm L'estigma L'estil La flor
ٻؤُّ حٿَِىَس َُش٫ٍَِحٿڄ خء٠ْ رٍٝأ حٿڄَِْٔڂ كخڃپ حٿّٔڄش حٿِىَس
La floricultura Les fulles La galleda La jardineria La mercaderies El Monocultiu La planta La planta farratgera ADOBAR L'adob Els fertilitzants REGAR CAVAR COLLIR La collita El comerç
ٍش حألُىخ٫ٍُح حألًٍحٵ پ٤ّٔحٿ ُش حٿزَٔخطِْن٫ٍُح ٪خث٠َشُ ً حٿز٫خ٠ِحٿز ِنْٲ ًحكيٛ ُش٫ٍُح حٿنَزخص َڀْٶ٬ص حٿ ُ نزخ َعَ َّذ حٿَٔڄخى حٿڄُٔڄّيحص َٝعَم ََكَٴ يٜ ك/ٲ٤ٷ يٜحٿل ُحٿظِـخٍَس
80
El comerciant COMPRAR CONREAR El conreu El conreu de regadiu El conreu de secà La contaminació La corda La corol·la CRÈIXER El creixement L'estam El falç El fang Fèrtil El gerro de flors GUANYAR HIVERNAR La inundació LLAURAR Les llavors MADURAR El mercat La natura NETEJAR L'ovari PLANTAR El pètal El pou El preu El pistil El pol·len La pol·linització La pols PLOURE La pluja POLINITZAR La quantitat RESPIRAR El riu SEMBRAR La tempesta La terra
َُ حٿظّخؿ ٍَحٗظ َ٩ٍََُ ُش٫حٿٍِّح ش َٓٸٌَّّش٫ٍُح ْڀَْش٬ش َر٫ٍُح ُحٿظَڀٌُع ُحٿلَ ْزپ طٌَُّؾ َََنڄ نَزْض ُحٿَٔيحس َُيْٜحٿڄِل َِْن٤حٿ ِذْٜڃُو ڃِىَّّش ٍرق/ ٻٔذ َّط٘ظ ُخڅ٠َْحٿٴ َكََع َ ًٌٍُحٿز َِؾ٠َن ُحٿٌُٔٵ ُش٬َْز٤حٿ َٲ٨َن ْٞحٿڄَز َََّٯ َ نٌٍَّّش َُحٿزِج ُحٿ َؼڄَن ُحٿڄِيَٷَش ٪ڀ٤ٿٸخف ً ٯزخ ٍُ حٿ ُحٿظّڀٸْق ُحٿظَُحد ُ َُ حٿَٔڄخء٤ ِ ُط ْڄ َُ٤ َ حٿ َڄ َأْٿٸَق حٿټڄّّْش ََْطَنَٴ َُحٿنّي ٩ٍُ ُِٴَشٛخ٬حٿ ٍُْٝأل َح 81
أنظٸپ َ َڄپ٫ َ َ٩رخ ٌُُىْٜحٿڄَل ُ٢ل ْ َحٿٸ ُحٿّٔخٷّْش َ٪َ٤َٷ ِّْْٸ٤كخٿ ُش حٿ ٵ حٿنّزخص ُ ٓخ ُلَّحػَش َ حٿ ُحٿـِ ٌْٽ ُحٿَِّق َطَـَ َٴٲ ٍَٷڀَ َڂ حألْٗـخ
TRANSPORTAR TREBALLAR VENDRE El sembrat La sequera La sèquia TALLAR El temps La tija El tractor El tronc El vent ASSECAR-SE ESPORGAR
ُ ّحٿ َٴال ف ُحٿ َٴالّكَش
El pagès La pagesa
ؼ١ِخُ اٌزَ ٍْم١َ ٍِ َّػ َ La vacunació
Vacunar Vacuna antivariolosa
ق َ َِيَ?ٿَٸٟ ٍُِّ َق حٿـُي ُ ْطڀٸ
La xeringa
حٿڄِلْٸَنَش
Injecció subcutània كٸن طلض حٿـڀي Injecció intramuscular َِّڀ٠َ٫ كٸن Injecció intravenosa ُّ كٸن ًٍَِّي Posar una injecció َ َكَٸ ن 82
ُ األِْشاضLes malalties El càncer Escorbut Mal d'Alzheimer Parkinson Malalties internes Coàgul cerebral Diabetis L'epilèpsia Infecció urinària Tuberculosi Malaltia crònica Malalties que s'encomanen Ciàtica Malalties incurables Malaltia mental Neurosi El xarampió Tètanus La tuberculos La Sida L'úlcera Malaltia hereditària Malaltia endèmica
ُ خ٣ََٔ څ ّ حٿ ١ٌُ آْٸَُرَٝڃ َ حٿِّڄَٝڃ رخٍٻنٌٔڅَٝڃ نّْش٣ رخٝأڃَح َش حٿيّڃخٯّْش٤ـَ ْڀ ْ حٿ ََُّ حٿٔټ, حٿزٌٽَٝڃ ُ٩ََٜ َ حٿ
حٿظَيَ ٍُ څَٝڃ ىحثڂَٝڃ ٓخٍّشٝأڃَح َْٵ حٿنَٔخ٫ ِ َٝڃ َِْشَٜ حٿڄُٔظٝأڃَح ِّٸڀ٫ َٝڃ ِّزٜ٫ َٝڃ ْزَشَٜح ٿل ُ حٿ ُټِّحَٝڃ ٌَُّٔپّ حٿَّث ِ حٿ َش حٿڄټْظَٔزش٫ حٿڄَنخٚ ِ ْ نَٸَٝڃ حٿ ُٸَْكَش ِّ ًٍِحػَٝڃ ِن٣ٌَ َ ڃُظَٝڃ
83
La medicina ُّذ٤حٿ
L'antibiòtic .خ٠ٛ١ثبٌّعبداد اٌؾ La infecció ًٍَْي٬حٿ La protecció, el preservatiu ?حٿٌِٷخّش El tractament ِالؽ٬حٿ La cura, el guariment حٿِ٘ٴخء Otorinolaringologia ذّ حألًڅ ً حألنٲ ً حٿلنـَس٣ Odontologia ذ حألْٓنخڅ ُ ٣ Radiologia ِّ٫خ٬ٗذ حإل ّ ِ٤حٿ Medecina genera ّخځ٬ذّ حٿ٤حٿ Oftalmologia ٌْڅ٬ذ حٿ ّ ٣ Podòleg ذّ حألٷيحځ٣ Dermatologia حٿـڀيّّشٝذ حألڃَح ّ ٣ Neurologia زّْشٜ٬ حٿٝذ حألڃَح ّ ٣ Psiquiatria ْْ حٿنَٴٝذّ أڃَح٣ Ginecologia ذ حٿنِٔخء ّ ٣ Pediatria ٴخٽ٣ذّ حأل٣ Metge, metgessa زْزش٣ ,زْذ٣ Metge de guàrdia زْذ حٿلَِحٓش٣ Metge de capçalera ّٙزْذ هخ٣
اخزصبص األطجّبءLes especialitats mèdiques Curar, guarirِّٟشْف٠َ ـٝشف El dentat El dentista La dent, les dents Les dents de llet Les dents fixes o permanents Les dents postisses La geniva, les genives L’obturació d'una dent La infecció El fil dental El flegmó El fluor
َٸْ ُڂ حألْٓنخڅ٣ ذ حألٓنخڅ ُ ْز٣ ِٓنّ ـ أْٓنخڅ لڀِْذ َ څ حٿ ُ أْٓنخ څ حٿيَح ِثڄَش ُ َأْٓنخ َِْش٬َ ْنٛ أٓنخڅ ٿِؼَش (ن ّ ٓ) ٌْ٘ك َ َِٝٽ حٿ َڄ ُ انْظِٸخ ِألْٓنخڅ َ ُ ح٢َْه ِحٿظيخد حألٓنخڅ ٌٍِْٳڀ
84
ذ حألْٓنخڅ ُ ِ٣ كَنَٺ ق حألٓنخڅ ُ َُْطَٸ َّْحَّْٟ ـ أٟ ِ َِ ْٸپ٬ّ حٿ ُ َْٟ ِ ِّ٫خ٬ٗذ حإل ّ ِ٤حٿ ُٳ ََْٗ ُش حألٓنخڅ َٳَََٕ حألَٓنخڅ ق حألٓنخڅ ُ ََٷڀ ّخځ٬ذّ حٿ٤حٿ ٌْڅ٬ذ حٿ ّ ٣
Odontologia El paladar La piorrea El queixal, els queixals El queixal del seny Radiologia Raspall de les dents Raspallar-se les dents La tosca de les dents Medecina general Oftalmologia
حٿـڀيّّشٝذ حألڃَح ّ ٣ زّْشٜ٬ حٿٝذ حألڃَح ّ ٣ ْْ حٿنَٴٝذّ أڃَح٣ ذ حٿنِٔخء ُ ِ٣ ٴخٽ٣ذّ حأل٣ زْزش٣ ,زْذ٣ (پ٬هَيَ ٍَ)ٳ ِِّ٬ٟ ِ ٌَْطَوْيَّ ڃ َُو َ ْو ََ ـ َّن ِ َن ٌُّٔنَوََ ـ ط ِِٗٴَ ـ َّْ٘ٴ
Dermatologia Neurologia Psiquiatria Ginecologia Pediatria Metge, metgessa Anestesiar L'anestèsia local Cariar-se una dent Càries Curar, guarir
LES DENTS ْاألعٕب http://www.farmaceuticonline.com/escoles/escola_caries.html
El dentat El dentista La dent, les dents Les dents de llet Les dents fixes o permanents
َٸْ ُڂ حألْٓنخڅ٣ ذ حألٓنخڅ ُ َْز٣ ِٓنّ ـ أْٓنخڅ لڀِْذ َ څ حٿ ُ أْٓنخ څ حٿيَح ِثڄَش ُ َأْٓنخ 85
Les dents postisses La geniva, les genives L'obturació d'una dent L'obturació d'una dent La infecció El fil dental El flegmó El fluor Otorinolaringologia Odontologia El paladar La piorrea El queixal, els queixals El queixal del seny Radiologia
Raspall de les dents Raspallar-se les dents La tosca de les dents Medecina general
ش٬ْنٛ أٓنخڅ ٿِؼَش (ن ّ ٓ) ٌْ٘ك َ ٌ٘كَ٘خ ـ ّل َِٝحنظٸخٽ حٿ َڄ ِألْٓنخڅ َ ُ ح٢َْه ِحٿظيخد حألٓنخڅ ٌٍِْٳڀ ذ حألًڅ ً حألنٲ ً حٿلنـَس ّ ٣ ذ حألْٓنخڅ ُ ِ٣ كَنَٺ ق حألٓنخڅ ُ َُْطَٸ َّْحَّْٟ ـ أٟ ِ َِ ْٸپ٬ّ حٿ ُ َْٟ ِ ِّ٫خ٬ٗذ حإل ّ ِ٤حٿ
ُٳ ََْٗ ُش حألٓنخڅ ْفَ َشػَ األَعٕب ق حألٓنخڅ ُ ََٷڀ ّخځ٬ذّ حٿ٤حٿ
86
EL COS HUMÀ ْعغُُ اإلٔغب http://www.uib.es/secc6/slg/gt/term_imatges/cos_huma/
El cos humà:
Aparell digestiu Regió pancreàtica i conductes biliars Estructura de l’estómac Estructura dental Aparell respiratori Faringe Laringe: a) estructura b) tall longitudinal Aparell excretor Estructura del ronyó Nefró Aparell reproductor masculí Testicle Aparell reproductor femení Ovari Gàmetes: a) espermatozoide b) òvul Glàndules endocrines Cor Artèries del cos humà Venes del cos humà Sistema limfàtic Regions cefàliques Secció de l’encèfal Tall transversal de la medul·la espinal Ossos del crani: a) cara lateral b) secció sagital Regió toràcica: a) columna vertebral b) caixa toràcica c) vèrtebra Cintura escapular i extremitat superior: a) cintura escapular b) extremitat superior c) ossos de la mà Cintura pelviana i extremitat inferior: a) cintura pelviana b) extremitat inferior c) ossos del peu Músculs del cap i del coll Músculs del tronc: a) part anterior b) part posterior Músculs de les extremitats: a) extremitat superior b) extremitat inferior Secció de l’orella
87
. caròtida / carótida 2. crossa de l’aorta / cayado de la aorta 3. subclàvia / subclavia 4. pulmonar / pulmonar 5. aorta descendent / aorta descendente 6. intercostal / intercostal 7. humeral / humeral 8. tronc celíac / tronco celíaco 9. gàstrica / gástrica 10. esplènica / esplénica 11. mesentèrica superior / mesentérica superior 12. ilíaca externa / ilíaca externa 13. femoral / femoral 14. poplítia / poplítea 15. tibial anterior / tibial anterior 16. pèdia / pedia 17. tibial posterior / tibial posterior 18. ilíaca interna / ilíaca interna 19. mesentèrica / mesentérica inferior 20. renal / renal 21. hepàtica / hepática 22. coronària / coronaria 23. artèria de la mà / arteria de la mano 24. cubital / cubital 25. radial / radial 26. aorta ascendent / aorta ascendente 27. tronc braquiocefàlic / tronco braquiocefálico
. masseter / masetero 2. frontal / frontal 3. orbicular de les parpelles / orbicular de los párpados 4. nasal / nasal 5. buccinador / bucinador 6. orbicular dels llavis / orbicular de los labios 7. esternoclidomastoïdal / esternocleidomastoideo 8. trapezi / trapecio 9. escalè / escaleno 10. risori / risorio 11. temporal / temporal Estructura dental
88
1. esmalt / esmalte 2. dentina / dentina (marfil / marfil) 3. geniva / encía 4. polpa dentària / pulpa dentaria 5. cement / cemento 6. vas sanguini i nervi / vaso sanguíneo y nervio 7. corona / corona 8. coll / cuello 9. arrel dental / raíz dental
89
Oftalmologia L'ull
Pediatria Dermatologia Neurologia Psiquiatria Ginecologia Pediatria Metge, metgessa Metge de guàrdia Metge de capçalera
ٌْڅ٬ذ حٿ ّ ٣
ذّ حألٷيحځ٣ حٿـڀي ّّشٝذ حألڃَح ّ ٣ زّْشٜ٬ حٿٝذ حألڃَح ّ ٣ ْْ حٿنَٴٝذّ أڃَح٣ ذ حٿنِٔخء ُ ِ٣ ٴخٽ٣ذّ حأل٣ زْزش٣ ,زْذ٣ ذ حٿلَِحٓش ُ َِْز٣ ذ حٿلَِحٓش ُ َِْز٣
90
ٌحء حٿظنخٓپٟ أEls òrgans sexuals
1. bufeta urinària / vejiga urinaria 2. matriu / matriz (úter / útero) 3. oviducte / oviducto (trompa de Fal·lopi / trompa de Falopio) 4. ovari / ovario 5. vagina / vagina 6. llavi major / labio mayor 7. llavi menor / labio menor 8. clítoris / clítoris
91
1. penis / pene 2. cos cavernós / cuerpo cavernoso 3. uretra / uretra 4. bufeta urinària / vejiga urinaria 5. pròstata / próstata 6. vesícula seminal / vesícusa seminal 7. conducte ejaculador / conducto eyaculador 8. glàndula de Cowper / glándula de Cowper (glàndula bulbouretral / glándula bulbouretral) 9. conducte deferent / conducto deferente 10. testicle / testículo
húmer / húmero 2. apòfisi acromial / apófisis acromion 3. omòplat / omóplato 4. clavícula / clavícula 5. estern (estèrnum) / esternón 6. radi / radio 7. cúbit / cúbito 8. carp / carpo 9. metacarp / metacarpo 10. falanges / falanges 11. escafoide / escafoides 12. trapezi / trapecio 13. trapezoide / trapezoide 14. semilunar / semilunar 15. piramidal / piramidal 16. pisiforme / pisiforme 17. ganxut / ganchudo 18. os gros / hueso grande. 19. metacarpià / metacarpiano 20. falange / falange 21. falangina / falangina 22. falangeta / falangeta Ossos del crani: a) cara lateral b) secció sagital
92
1. frontal / frontal 2. parietal / parietal 3. temporal / temporal 4. occipital / occipital 5. porció escatosa / porción escamosa 6. porció petrosa / porción petrosa 7. apòfisi mastoide / apófisis Regió toràcica: a) columna vertebral b) caixa toràcica c) vèrtebra
93
1. regió cervical / región cervical 2. regió dorsal / región dorsal 3. regió lumbar / región lumbar 4. regió sacra / región sacra 5. regió coccigeal / región coxígea 6. vèrtebra atles / vértebra atlas 7. vèrtebra axis / vértebra axis 8. disc intervertebral / disco intervertebral 9. costella veritable / costilla verdadera 10. costella falsa / costilla falsa 11. costella flotant / costilla flotante 12. mànec de l’estern / mango del esternón 13. cos de l’estern / hoja del esternón 14. apòfisi xifoide / apófisis xifoides 15. cartílag costal / cartílago costal 16. estern (estèrnum) / esternón 17. cos vertebral / cuerpo vertebral 18. apòfisi articular / apófisis articular 19. apòfisi transversa / apófisis transversa 20. apòfisi espinosa / apófisis espinosa 21. arc vertebral / arco vertebral 22. orifici vertebral / orificio vertebral
mastoides 8. apòfisi estiloide / apófisis estiloides 9. apòfisi zigomàtica / apófisis cigomática 10. maxil·lar inferior (mandíbula inferior) / maxilar inferior (mandíbula inferior) 11. pòmul / pómulo 12. maxil·lar superior (mandíbula superior) / maxilar superior (mandíbula superior) 13. nasal / nasal 14. lacrimal / lacrimal 15. arc superciliar / arco superciliar 16. esfenoide / esfenoides 17. palatí / palatino 18. vòmer / vómer 19. etmoide / etmoides Cintura escapular i extremitat superior: a) cintura escapular b) extremitat superior c) ossos de la mà
94
1. húmer / húmero 2. apòfisi acromial / apófisis acromion 3. omòplat / omóplato 4. clavícula / clavícula 5. estern (estèrnum) / esternón 6. radi / radio 7. cúbit / cúbito 8. carp / carpo 9. metacarp / metacarpo 10. falanges / falanges 11. escafoide / escafoides 12. trapezi / trapecio 13. trapezoide / trapezoide 14. semilunar / semilunar 15. piramidal / piramidal 16. pisiforme / pisiforme 17. ganxut / ganchudo 18. os gros / hueso grande. 19. metacarpià / metacarpiano 20. falange / falange 21. falangina / falangina 22. falangeta / falangeta Músculs del cap i del coll
95
1. masseter / masetero 2. frontal / frontal 3. orbicular de les parpelles / orbicular de los párpados 4. nasal / nasal 5. buccinador / bucinador 6. orbicular dels llavis / orbicular de los labios 7. esternoclidomastoïdal / esternocleidomastoideo 8. trapezi / trapecio 9. escalè / escaleno 10. risori / risorio 11. temporal / temporal Músculs del tronc: a) part anterior b) part posterior
1. pectoral major / pectoral mayor 2. serrat major / serrato mayor 3. oblic major de l’abdomen / oblicuo mayor del abdomen 4. recte major de l’abdomen / recto mayor del abdomen 5. pectoral menor / pectoral menor 6. intercostal / intercostal 7. trapezi / trapecio 8. gran dorsal / gran dorsal 9. serrat petit i superior / serrato pequeño superior 10. serrat petit i inferior / serrato pequeño inferior
96
Músculs de les extremitats: a) extremitat superior b) extremitat inferior
1. deltoide / deltoides 2. tríceps braquial / tríceps braquial 3. bíceps braquial / bíceps braquial 4. pronador / pronador 5. supinador / supinador 6. palmar / palmar 7. flexor dels dits de la mà / flexor de los dedos de la mano 8. extensor dels dits de la mà / extensor de los dedos de la mano 9. sartori / sartorio 10. quàdriceps crural / cuádriceps crural 11. tendó rotular / tendón rotuliano 12. tibial anterior / tibial anterior 13. bessó / gemelo 14. extensor dels dits / extensor de los dedos 15. gluti / glúteo 16. semitendinós / semitendinoso 17. bíceps crural / bíceps crural 18. semimembranós / semimembranoso 19. tendó d’Aquil·les / tendón de Aquiles 20. flexor dels dits / flexor de los dedos
97
1. pavelló auricular / pabellón auricular 2. conducte auditiu extern / conducto auditivo externo 3. timpà / tímpano 4. trompa d’Eustaqui / trompa de Eustaquio 5. cargol (còclea) / caracol 6. nervi auditiu / nervio auditivo 7. finestra rodona / ventana redonda 8. finestra oval / ventana oval 9. utricle / utrículo 10. canals semicirculars / canales semicirculares 11. estrep / estribo 12. enclusa / yunque 13. martell / martillo 14. orella externa / oído externo 15. orella mitjana / oído medio 16. orella interna / oído intern
Esquema de l’ull
1. parpella / párpado 2. pestanya / pestaña 3. membrana conjuntiva / membrana conjuntiva 4. còrnia / córnea 5. humor aquós / humor acuoso 6. pupil·la / pupila 7. iris / iris 8. cristal·lí / cristalino 9. humor vitri / humor vítreo 10. nervi òptic / nervio óptico 11. punt cec / punto ciego 12. fòvea / fóvea 13. retina / retina 14. coroide / coroides 15. escleròtica / esclerótica
98
1. vena cava superior / vena cava superior 2. artèria aorta / arteria aorta 3. artèria pulmonar / arteria pulmonar 4. vena pulmonar / vena pulmonar 5. aurícula esquerra / aurícula izquierda 6. vàlvula sigmoide / válvula sigmoidea 7. vàlvula mitral / válvula mitral 8. ventricle esquerre / ventrículo izquierdo 9. vena cava inferior / vena cava inferior 10. ventricle dret / ventrículo derecho 11. vàlvula tricúspide / válvula tricúspide 12. aurícula dreta / aurícula derecha
99
Aparell respiratori بص اٌزٕفظٙع
1. fossa nasal / fosa nasal 2. faringe / faringe 3. laringe / laringe 4. esòfag / esófago 5. tràquea / tráquea 6. hili pulmonar / hilio pulmonar 7. bronqui / bronquio 8. bronquíol / bronquiolo / 9. pulmó / pulmó
Estructura dental
1. esmalt / esmalte 2. dentina / dentina (marfil / marfil) 3. geniva / encía 4. polpa dentària / pulpa dentaria 5. cement / cemento 6. vas sanguini i nervi / vaso sanguíneo y nervio 7. corona / corona 8. coll / cuello 9. arrel dental / raíz dental
100
101
Aparell digestiu ِڄ٠حٿـيخُ حٿي
1. boca / boca 2. glàndula paròtida / glándula parótida 3. glàndula sublingual / glándula sublingual 4. glàndula submaxil·lar / glándula submaxilar 5. faringe / faringe 6. esòfag / esófago 7. estómac / estómago 8. fetge / hígado 9. pàncrees /pancreas 10. duodè / duodeno 11. jejú / yeyuno 12. ili (ílium) / ileon 13. còlon ascendent / colon ascendente 14. còlon transvers / colon transverso 15. còlon descendent / colon descendente 16. cec / ciego 17. apèndix vermiforme / apéndice vermiforme 18. recte / recto 19. anus / ano 10-12 intestí prim / intestino delgado 13-18. intestí gros / intestino grueso
102
Aparell respiratoriاص اٌزٕفظٛع
1. fossa nasal / fosa nasal 2. faringe / faringe 3. laringe / laringe 4. esòfag / esófago 5. tràquea / tráquea 6. hili pulmonar / hilio pulmonar 7. bronqui / bronquio 8. bronquíol / bronquiolo / 9. pulmó / pulmó
103
إٌجبدLa planta
La flor La corol·la El calze El pètal El pistil El pol·len La fulla perenne La fulla caduca L'arrel La branca La llavor La tija El fruit Els cítrics Sembrar Germinar Créixer Germinació Gemmació Esqueix, empelt Espora, espores
حٿَِ ْىََ ُس طٌَُّْؾ ُڂ٫َْ ُر,ٻؤّ حٿِّىَس ًٍٷش طٌَُّْـَِْش حٿڄِيَٷَش ٪ْڀ٤ َ ٯُزخ ٍُ حٿ, ٿَٸخف خ ِرڀَش٫ ًٍٷش ًٍٷش ىح ِثڄَش ٍُ ٌَ ِحٿـ ُْنُٰٜحٿ كُزٌد,ًٌٍُُر ٵ حٿنَزخص ُ ٓخ َُحٿؼڄ ّْش٠حألػڄخٍ حٿلڄ َ َثزَس َُػ َ ثَ ْش ََٔجَذ ٌنَزْض ُڂ٫َْطَ َز ِْڂ٬٤ ْ َط, ِٗ ْظڀَش, ?حٿٴْٔڀش رٌَْٯَش )ؽ( أَرٌْح٭
104
105
ب١ِعٌُُُِْٕٛٛفشداد رِىVocabulari de Tecnologia
La balança ُحٿڄِِْحڅ La brúixola َڀشٌَْٛٺ أً ر ّك ُ La bàscula أٿٸزخڅ L’enclusa ُحٿَٔنَيحڅ La ferreteria حٿيُٻخّڅ حٿليحثي El torn َش٣ََ و ْ ِحٿڄ El laboratori َُحٿڄُوْظَ َز El clau ٍُحٿ ِڄْٔڄخ El cargol ُِِ٫َْحٿ ُز La bombeta elèctrica ُِف حٿ َټيَْرخث ُ ْزخٜحٿڄ El martell ََٷَش٤ ْ حٿ ِڄ La tisora َُٚحٿڄِٸ La serra ٍُحٿڄِنْ٘خ El tornavís ِِّٺ ُرَْٯ ّ ڃِ َٴ El destral ٳؤّْ كي ّي La llima ُحٿڄِ ْزََى Les tenaces ُحٿټڀزظخڅ Les alicates حٿ َټڄَخَٗش La palanca َشُ حألػْٸخٽ٬ٍح ِٳ La pala ـََٳَش ْ ِحٿڄ La proveta ٍأُنْزٌُد اهْظِزخ El pic ُپ٬ْ حٿ ِڄ La politja حٿ َز َټََس La paleta ِڃْٰيَ ٱ, حٿڄخٿؾ El cable ٔڀْٺ ِ حٿ La brotxa ُٳَْٗخس La cola ُٶٜ ْ َحٿڀ La clau anglesa ُِّْڃِٴْظخفٌ انټڀ La rasqueta ـََى ْ َ ڃ, ٢٘حٿڄټ L'escala ٔڀَڂ ُ حٿ La femella ڄٌُٿَشٜ َ حٿ 106
La volandera َٳ ْڀټَش, ًٍَْىَس, ْيِ څ٬كڀْٸَش َڃ َ La capsa de les ferramentes ُنْيًُٵ حألىًحصٛ El regle ََس٤ َٔ ْ حٿ ِڄ El regle graduat ََس رخألٍٷخځ٤ َ ِْٔڃ El regle de càlcul ََس حٿلِٔخد٤ َٔ ْ ِڃ L'escaire ڃُ َؼڀَغ ٿڀَْٓڂ, ٌُّ ٻ, ٍُحًّش حٿنَـّخ El cartabó َِّٓڃؼڀّغ ٿڀَٓڂ حٿيَنْي El compàs ٍ ِرَْٻخ, َرَْؿَپ Caixa de velocitats Caixa d'engranatges Caixa de distribució Caixa del diferencial
ًَُُّنيًٵُ حٿظٛ ٔنَنخص َ ُُنيًٵُ ڃٛ ٵ حٿڄٴخطْق ُ ًُنيٛ ٪ٌُِّْ َٵ حٿظ ُ ًُنيٛ
El corrent elèctric El corrent continu Corrent de baixa freqüència Corrent portador Corrent oscil·lador Corrent altern Corrent induït Corrent negatiu Corrent derivat Corrent d'alta tensió Corrent continu Corrents elèctrics oposats
ٍحٿظََْخ َِٗطّْخٍ ڃُزخ ِء حٿ َظََ ُى ى٤طّْخٍ ر طَّْخٍ كخڃپ طّْخٍ ڃُظٌََرْ ٌِ د طَّْخٍ ڃُ َظََ ِى ى ِّطّْخٍ ًحط ِّٓڀْز َ ٍطّْخ ّطَّْخٍ ُڃْ٘ َظٶ ـيْي َ ِ حٿ ّ خٿ٫ ٍطّْخ ِپٛطََْخٍ ڃُظٌَح طَْخٍحڅ ڃظيرَحڅ
El fusible El fil d'aram aïllant La resistència El fil elèctric Antena Conductor elèctric
ِّيخٍ حٿٌحٷٜٓڀْټخ الن ِ ًُِٽ٬ْ ٓڀٺ َڃ ٓڀٺ ڃُٸخًِځ ِّٓڀٺ ٻيَرخث ِّٓڀٺ ىٌَحث ِپٌَُٛٓڀٺ ڃ
Connexió, circuit elèctric Presa de terra Connexió en bateria Connexió en paral·lel Connexió en sèrie Endoll elèctric Capacitat elèctrica
ِْپٛطٌَح ٍْٝخ ألٛطٌَح ُٲ٫خ٠َْپ حٿظٛطٌح ُُّْپ حٿظٌَحٛطٌَح ِّْپ حٿظٌَحٿٛطٌَح ڀَشٛ ْ ٌُحٿ َش ٻيَحرجّْش٬ٓ َ 107
َش حٿڄٌَْؿَش٬ٓ َ ش حٿٌَرْ ٌَ َرش٬ٓ
Amplitud d'ona La freqüència
ُل َِٹ َ ُحٿڄ
El motor
Motor de dos cilindres Motor de vapor Motor de benzina Motor de combustió Motor Dièsel Motor de quatre temps Motor d'explosió Motor elèctric Motor a reacció El carburador El tub de transformació La bugia La dinamo El ventilador La bomba de combustió La pressa d'aire El distribuïdor elèctric L'alternador La bomba d'aire Bomba aspirant Bomba expirant
ٌحنظْن٤ْٓڃُلَّٹ ُأ ٍُّڃُلَّٹ رُوخ ڃُلَّٹ رنِّن ِّڃُلَٹ ً ً حالكظَحٵ حٿيَحهڀ ڃُلَّٹ حٿيُّّپ ٍِ حٿ ِڄْ٘ڄخ ّ ٫ڃُلَّٹ ٍُرخ ٍڃُلَّٹ حالنٴـخ ِّڃُلَّٹ ٻيَرخث ڃُلَّٹ نَٴَخص زّخٵ٬ٻَرٌٍحطٌٍ أً حٿ َِّٲٜ ْ َد حٿظ ُ ٌُأُنْز َخٽ٬إلْٗ ِظ ِ َشُح٬ٗ ْڄ َ ِّڃُ ٌَٿَي ٻيَرخث ِڃًََْكَش َوَ ُش حٿٌٷٌى٠ِ???ڃ ڃؤْهٌَ حٿيٌَحء حٿټيَرخء٩ٌُّ?ڃ ڃٌُٿِي حٿظَّْخٍ حٿڄُظَنخِٓذ َوَش ىٌحء٠ِڃ َوَش ؿخًرش٠ِڃ ش٬َوَش ىحٳ٠ِڃ
108
Vocabulari de Música
ش٬ڃٴَىحص ڃٌْٓٸَ ٗخث
Escoltar أعزّغ Escriure َوَزَت Entonar ُّ ٔغٚ ٌّٓؾ El clarinet ٍُحٿڄِْڃخ Copiar ٔغخ La guitarra حٿٸْؼخٍس La melodia ٌ٩ن ً اّٸخ ٌ ٿل Metrònom َڃٌٷِظش حٿڄٌْٓٸ Pentagrama ِّڃَيْ ٍّؽ ڃئْٓٸ Bemoll َْٞالڃَش حٿوَٴ٫ El piano ٌُحٿزْخن El piano de cua ٘ټْپ َ ?رْخنٌ ٻزَْ ڃُؼڀّغ حٿ Sostingut ٩ٌالڃش حٿڄََٳ٫ El violí
څ ً َٻڄَنْـَش ٌ ٻَڄخ
109
El violinista ڀَ حٿټَڄخڅ٫ ٌخُٱ٫ El violoncel َْڅ حٿـَي ُ ٻَڄخ Clau َالڃَش ڃٌْٓٸّْش٫ Banda de música ِٳَْٷَش ڃٌُْٓٸَْش Orquestra أٍُٻٔظَح Música popular ْزّْش٬ٗ َ َڃٌُْٓٸ Música pop o lleugera ڃٌْٓٸَ حٿزٌُد Música de Jazz ُڃٌُْٓٸَ حٿـخ Música de cambra َڃٌُْٓٸ Música de fons هڀْٴَِْش َ َڃٌُْٓٸ Música ballable شٜڃٌُْٓٸَ ٍحٷ Música ambiental ڃٌُْٓٸَ ڃَٻِّّش Música Rock ڃٌُْٓٸَ حٿًَُٹ Els instruments musicals آالص ڃٌُْٓٸّْش Els instruments de vent ِِّ ىٌحث ّ آٿش حٿڄٌُْٓٸ Els instruments de corda ِ ًَ َطََِّش ّ آٿش حٿڄٌُْٓٸ Els instruments de percussió ٩آٿش حإلّٸخ La sardana خالنّْش٤ْزّْش ٷ٬ٗ َ شْٜآْڂ ٍَٷ Música estereofònica Música simfònica Tenor Música vocal Música clàssica
???ڃٌُْٓٸَ ٓظٌَّٳٌنّْش ڃٌُْٓٸَ ٓڄٴٌنّْش ََف ٳِ حٿڄٌُْٓٸ ُ َيّحٜحٿ ڃٌُْٓٸَ ٯِنخثّْش ڃٌُْٓٸَ ٻالْٓټّْش
Alguns signes i conceptes musicals importants ّخ١م١عٌّٛأ٘ ُّ اٌؼالِبد ا El calderó َالڃَش ًَٷْٲ٫ La corxera ًحص حٿِٔن La fusa ػالػّْش حألْٓنخڅ La blanca خء٠َْالڃَش ر٫ La negra َالڃش ٌٓىحء٫ El silenci ڄْضٜ َ حٿ El to ٌَْصٜڃَٸخ ُځ حٿ La intensitat ٌَْصِٜٗيَ ُس حٿ El timbre خٍ ٿڀيالٿش ى ٍؿخص حٿَ٘ٱ٬ِ٘ ٳٌٵ حٿ٪ٌَُٟالڃَش ط٫ So greu ٌَْْٞص هَٴٛ So agut ٌَّْص كخىٛ El compàs ُ٩حإلّٸخ El ritme ٩اّٸخ El compositor ڃُئٿِٲ ڃٌُْٓٸِّ أً ڃُڀلِن Interval ى ٍؿش ڃٌُْٓٸّْش 110
ُحٿ َظڀْلِْن ُڃڀَلَنَش حألُٯْنْش
L'entonació L'òpera La cançó
El pentagrama El pentagrama és una pauta formada por cinc línies horitzontals, paral·leles equidistants entre si, sobre les quals s´escriuen els signes que serveixen per a escriure la música occidental. Les distàncies compreses entre les línies són els espais. Les línies i espais es compten d´abaix a dalt. La posició de la nota sobre una de les línies o un dels espais, indica l'alçada i el nom del so a executar.
Rodona
Blanca
Negra
Corxera
Semicorxera
http://www.geocities.com/xerdeso1/solfa.html
111
ELS ANIMALS SALVATGESُّشخ َ َِؽَٛأبدُ اٌُّزَٛ١َاٌؾ
Lleó Lleona
Puma Bigotis
أٓي ٌٿَزُئَس
ِ حٿـَ َزپ٪ُ َْٓز أٗنخد,ٌٗحٍد
112
ٿزي حألٓي
Crinera, cabellera
Les urpes
- ڃِوْڀذ ؽ ڃوخٿذ ُرَْػٌن ؽ رَحػن
La trompaْڂ٣ٌُځُ ؽ حٿوَح٣َُحٿو Ullal نخد ؽ أّنْذ
پ ٌؿ ْ ٍِ
La pota
La cua
La banya
َٷَْڅ ؽ ٷًَڅ
113
الٱ٧ڀْٲ ؽ أ٧
La peüngla La bossa o marsupi
La gepa
ؿَِحد
َٓنَڂ ؽ َأْٓ ِنڄَش
Elefant
ُحٿٴِْپ
Camell
ارْپ,ٌؿ َڄپ َ
Dromedari
Búfal
ىـْن,ؿڄَپ ًكِْي حٿَٔنخځ َ
ٌُُّحٿـخڃ
Cérvol
أَِّپ
Cangur
َٰٻن 114
La coberta, la closca
El tigre
Lleopard
Jaguar Pantera
ِٷَْ٘س, ٩ٍْ ِى,ًَرْپ
٢َ٤ِن ْڄ َُ ڃُو
ٌَِن ْڄ
ِن ْڄ ٌَ أڃَّټخ نڄَ حٿيني, نڄَ حٿلز٘ش
Girafa Hipopòtam
ٍُحٳش َٳَّ حٿزل
Rinoceront
ّ ٻَٻيڅ
وحيد القرن
115
Mandril
Ximpanzé Goril·la Ós Ós marí Ós bru Ós polar Guineu Llop Antílop Ullal Zebra
ٌِٷَْى ِڃًِْحف ُِٗڄزخن ال ّ ٌٍُِّٯ ّىُد َِل ْ َد حٿز ُ ى َىدّ أٓڄ ْٞىدّ أر ٌڀَذ٬ْ َػ ًٌِ ثْذ َِْز٧ نخد )ؽ( أنْْخد ِكِڄخٍُ حٿ ٍَِْى
أبدٛ١ف رأوً اٌؾ١و ELS HÀBITS ALIMENTARIS DELS ANIMALS
Els animals herbívors Els animals carnívors Els animals omnívors
Els animals domèstics Els animals amfibis Els animals remugants Els animals mamífers Els animals vertebrats Els animals invertebrats Els animals de presa Els crustacis Els rosegadors
خٗزش٬حٿلٌْحنخص حٿ حٿڀّلْ ِڄَْخص حٿلٌْحنخص حٿظِ طخٻپ ٻپّ حألْٗخء كٌْحنخص أَ ْىڀَِْش كٌْحنخص َرَْڃخثَِْش كٌْحنخص ڃُـْ َظََس كٌْحنخص ػَيَّْْش ٍكٌْحنخص ًحص ٳَٸخ كٌْحنخص ال ٳٸَّّش َِّكٌْحنخص ڃُٴْ َظ ََِّ٘ش ْ كٌْحنخص حٿ ِٸ ِڄشٟكٌْحنخص حٿٸخ
116
كٌْحنخص نُٸخثَِْش كٌْحنخص ڃَنٌََِّش
Els microorganismes Els espermatozoides
MOTS PER A DESIGNAR ELS ANIMALS
Salvatge Bèstia Monstre
ٌِٖڃُظٌََك ىحرّش َريِْڄَ ٌش
ELS RÈPTILS اٌ َضؽَبفبد
La serp
La sargantana El caiman El cocodril L'escurçó La cobra
حٿلَْش
َْٰسٛ خءس٨ِ٫ ِّطڄٔخف أڃَّټ ُحٿ ِظ ْڄَٔخف ََ٬?أَ ْٳ پ ّ ََِٜ حٿ٬َْأٳ
117
Animals petits
L'esquirol
ُحٿِٔنْـخد
L'eriçó ٌُ حٿ ُٸ ْن ُٴ El ratolí حٿٴَ ْؤٍَس El talp ٳؤٍس, هڀْي ُ El gripau ڀْـٌُځ٬ُ حٿ La granota ُ٩ََٴْي٠حٿ El cuc حٿ ُي ًىَس El llimac حٿ َزَِحٷَش El cargol لَڀًُِڅ َ حٿ L'aranya َ ْنټَزٌُص٬حٿ La teranyina نټزٌص٬ؾ حٿ ُ َِْٔن L'escorpí َ ْٸََد٬حٿ El cuc de terra ٍٝىًى ُس حأل El cuc solitari ـ ىًىس حٿٌكْي٢ََّ٘ىًىس حٿ El cuc de la seda ِِ ىًىس حٿ َٸ-َََّىًىس حٿل
118
ELS INSECTES ُؾّشَشَاد َ ٌا La mosca حٿٌُرخرَش La puça حٿ ُزَْٯٌُع L’escarabat ْپ٬ـ ُ حٿ La marieta ٌُٔٷَش٫ ْ ُحٿي El mosquit َشٌُٟ٬حٿ َز L'abella حٿنَلڀش La vespa ٌٍُحٿُِنْز La formiga حٿ َن ْڄڀَش El formiguer ؿَْػٌُڃَ ُش حٿ َنڄْپ ُ La llagosta ؿُنْيُد, ؿَّحىس َ El grill َُٛ ُ َْٜ ُ حٿ La papallona ٳََحَٗش La cuca de llum كزَخكِذ ُ , َش٫ََّح L’escarabat de cuina ََٜٛحٿ El tàvec ٍِٝ ًرخرش ٷخ,ًُ رخرش حٿوْپ El rusc هڀّْش نلپ La bresca َٔپ٬َ حٿٙ ُ َُُْٷ La crisàlide حٿوخىِ ٍَس La larva حٿ َََْٷَش L'eruga ٩ً َْٔحٿ El cuc حٿيًُ َى س
119
ELS ANIMALS DE GRANJA أبد اٌ َّ ْض َسػَخٛ١ؽ
El ramat حٿڄخْٗش La vaca حٿزٸَس El vedell ِـْپ٬حٿ La vedella ـڀَش ْ ِ٬حٿ El toro ٌٍحٿؼ El xai ِك ٌْ ِٿ َ ,حٿوًََٱ El porc َِّحٿون La cabra ِس٬حٿڄ El cavall خڅٜحٿل L'ase ٍُحٿلِڄخ El mul حٿ َزْٰپ La mula حٿزٰڀش L'ovella حٿّ٘خس L'aviram La gallina El gall El pollet L'ànec La lloca El gall dindi
حٿيَؿخؿَش ُحٿ ِي ّٺ حٿٴََم ٢ ُ حٿ َز ًَُّ ِحإل ًُّخإ٤حٿ
120
ELS ANIMALS DOMÈSTICSفخ١ٌأبد األٛ١اٌؾ
El gat
ّ٢حٿ ِٸ
El gos La gossa El conill La tortuga
حٿټڀذ ُحألٍْنَذ ٔڀْلَٴخس ُ حٿ
El periquito El papagai El peix de colors
حٿ ُي ٍّ س حٿززّٰخء ٓڄٺ ُڃڀٌَّڅ
121
SOROLLS D'ANIMALSأبدٛ١ادُ اٌؾْٛأَص Bordar َنَزَق Grunyir ٪ٷز Udolar ٌٍ٫ Miolar ڃخء Roncar ٍ ىي-َّ ى-َهَٳ Renillar يپٛ Bramar َنيِٶ Braolar, bramular ٍَهخ Belar, Begallar ػَٰخ Raucar ( la granota ) ََنٶ
ELS OCELLS ُسُٛ١ُاٌط
La cua La ploma L'ala
ُ َحٿٌَن ذ حٿََِّ٘ش ُحٿـنخف
122
El bec La garra, les urpes El voltor La gàbia El tord La coloma L’oreneta El picot L'estornell El pardal El corb L'alosa El cucut El corb L'estruç La gavina La guatlla La perdiu El rossinyol El pel·licà La cigonya El cigne El flamenc L'agró La gavina El pingüí El falcó L'àliga L'òliba, el mussol
ٍُ حٿڄِنْٸخ رُؼُن- ڃوڀذ َّٔحٿن َُٚحٿٸَٴ ٔڄَنَش ُ حٿ حٿلَڄخڃَش ٌُحٿُٔنٌُن ٍحٿنَٸخ ًٍٍُُُُ ُ ّ ٍِ ً حٿ ُي حٿَُٰحد حٿٸُ َزََس حٿيُيْىُي ُحٿَُٰحد خځ٬َحٿن حٿنَ ٌٍَْٓش ََحٿُٔڄخن حٿلِـَپ حٿ ُزڀْزُپ َش٬ـ َ َحٿز ٿٸڀٶ َِّحٷ٫ ًُّ ا-ّطڂ ِّٳڀڄنټ َرَڀٌُ٘څ ُڃَؾُ حٿڄخء َّْٶ٤حٿ ِز َٸٜحٿ ُٸخد٬حٿ ََوٜ أ ّځ حٿ,ڄَش٬ْ َر, ىخڃش
123
ELS CRUSTACIS I ELS MOLUSCOS ََُِّ٘خص ْ حٿ ِٸ El marisc خٿق ٿألٻپ ڃن حٿِِهٌّّخصٛ ُ ّ َپ كٌْحڅ رل ّٻ Els musclos طٌُطْْخ-َرڀق حٿزل El pop ١ٌُز٤ه ْ ُأ L'ostraٍڃِلخ La gamba َْرَُٯٌُع حٿزَل La gambeta َُ أً حٿ ُٸ ََ ّْيِ ّ أً رَٯٌع حٿزل ّ َِ َْٰ ڃن حٿـَ ْڄ َزٛ ٩ٌأٓڂ ن ٻالڃخ ٍّخ- ٍكَزّخ
Calamar
ELS ARBRES ُشغَبس ْ ا َأل
http://www.tecnocat.com/loport/flora.html
La branca La fulla El tronc L'arrel
نُٰٜحٿ حٿٌٍٷش ?حٿٔخٵ ٍ ٌُْحٿـ
124
L'aglà ١ٌُحٿ َزڀ L'ametller ٌُ?ٗـَس حٿڀ El garrofer ?ٗـَس حٿوًَد La pinya ََُنٌَْ َرٜٻٌُ ُُ حٿ El roure ِٓنْيّخڅ ُڃَِنَي El faig( ٪ًَٱ –ٗخث٬ُحڅ )ڃ L'om ّٗـَس حٿ َزٶ El freixe ٌٍٴٜ٬ٿٔخڅ حٿ L'avet َط ُنٌّد El pi ََ َن ٌْرٜ َ حٿ El cedre ٌٍُْ َأ El desmai خٳَشَْٜٴٜحٿ La figuera ٗـَس حٿظّْن La palmera حٿنّوڀش L'olivera ٗـَس حٿَِّظٌڅ Llimonera ٗـَس حٿڀْڄٌُڅ Pomera ٗـَس حٿ ُظٴّخف Taronger ٗـَس حٿزَطٸخٽ El xiprer حٿٌٍٔس
125
?
126
VOCABULARI BÀSIC D'EDUCACIÓ FÍSICA?
بظَخ٠ُِِفْشَدادُ اٌش
La pilota ُحٿ ُټََس El frontennis ٕٻَ ُس حإلْٓټٌح El bàsquet ٔڀَش َ ٻَُ ُس حٿ El voleibol ٻَ ُس حٿّ٘زټَش El tennis ََد٠ ْ ِٻَ ُس حٿڄ Tennis de taula ّخ ًِٿَش٤ٻَ ُس حٿ El Rugbi ِْڀَش٤ُٻََ ُس حٿ ُڄْٔ َظ El futbol ٻَسُ حٿٸَيَځ El beisbol ِيَس٫ٻَ ُس حٿٸخ El waterpolo ٻَسُ حٿڄخء L'handbol ٻَ ُس حٿَْي Els Jocs Olímpics خد حألًٿڄزّْش٬حألٿ L'esgrima ذ حٿَْْٔٲ ُ ْ٬َٿ L'Atletisme ٌٍَُخد حٿٸ٬حٿ El golf ٻَ ُس حٿـٌُٿٲ Llançar ٍَِِڃََ ـ َّ َْڃ 127
Llançament de pes ٍَڃِْ حٿټَس حٿلَيِّ ِي َّش Llançament de javelina ٍڃِ حٿ َُڃْق Llançament de martell ََٷَش٤ ْ ٍڃِ حٿ ِڄ Llançament de disc ٍَْٙڃِ حٿٌٸ Material esportiu َْشٟأَىَ ًحص ٍِّخ Abric ُٲ٤ َ ٬ْ حٿ ِڄ Agenda حٿڄُ ٌَ ِٻََس Aixeta ٌٍنزٛ , كنٴْش Ampolla d'aigua ٷخًٍٍس,ُُؿخؿَش Anotació طْٔـِْپ Àrbitre كخٻِ ُڂ حٿڄُزخٍحس Assecador dels cabells َْ٬ٗ َ ڃـٴَٲ Aturar-se ًَُٷَٲ ـ َّ ِٸٲ Baixar ٢ ىز, أنِٽ Batre un rècord ًَد ٍَٷْڄًخ ٷِْخِْٓخٟ Les botes ؿِڃو L'armari ُحٿوِِحنَش La bufanda ٿٴلش Càstig ُٸٌُرَش٫ Corredor ؿََحء َ Corregir ََلَقٛ Entrenador 128
ٌ ٍّ َڃُي د Equip ٌَٳَِّٶ Escriure َٻَظَذ Esport شٍّٟخ Examen اڃظلخڅ Expulsar َُُى٤ ْ َّ ََىَ ـ٣ َ Expulsió ٌَْى٣ َ Falta َرشٟ Camp de futbol َذ ُٻََس حٿٸَيَځ٬َڃ ْڀ Cop de cap َِّْْرَشُ حٿ ََأٟ َ Còrner َْرَش ٍُٻْنَِْشٟ َ Falta ُٸٌُرَش٫ La mitja part en un partit ٳِِ حٿڄُزخٍَحس١ ُ ٌْ َ٘حٿ El partit ُحٿڄُزخٍَحس Partit de tornada ڃُزخٍَح ُس ػَ ْؤٍِّّش Partit amistós ڃُزخٍحس كُزّّْش La final ڃزخٍحس هظخڃّْش Els quarts de final نِيخثَِْش٪ْڃُزخٍَّخص ٍُر La lliga, la temporada ُحٿڄٌَْ ِٓڂ La semifinal ڃُزخٍَّخص ٷَزْپ حٿنِيخثَْش El pal de la porteria َخ حٿ َڄَْڃٜ٫ Penal ؿَِحء َ َْرَشٟ َ 129
El penjador de la roba َِْشٟالَٷَ ُش حٿؼِْخد حٿََّّخ٫ َ Porter ََّ حٿ َڄ َْڃ ُ ٍِكخ Porteria ََحٿ َڄ َْڃ Posar-se en renglera ًُٴٌُٳخٛ د َ ََٟ َ Caiguda ١ٌُُٓٸ El calendari طٸٌّڂ Campió ٌپ٤ َ َر El campionat ٌُُٿَش٤حٿ ُز Caure َ٢َٓ َٸ La classificació ِْٲْٜطَن Classificat,ada َنَٲُٜڃ El club esportiu ِّٟنخىٍ ٍّخ El cronòmetre ِّ حٿٌَٷْض ُ ڃِٸْْخ Davanter ڃُظَٸَ ِي ځ Defensa ٪ِڃُيحٳ Derrota َىِِّڄَش La dutxa ًُٕى Dutxar-se ٕأٯظٔپ رخٿي Empat خى ٽ٬ط Empat a zero خى ٽ رِيًُڅ أَىْيحٱ٬َط Entrar ىهپ L'escombra 130
حٿ ِڄټْ َنَٔ ُش Esponja آٴنؾ Falta o absència a classe ن حٿڄي ٍٓش٫ ٯْخد La farmaciola َ ْيَ ٿَِْشٜٵ حٿ ُ ًُُنْيٛ El gimnàs َِشَٟشُ حٿَِّخ٫ٷخ Gol ىيٱ Gols a favor ُأىيحٱ ٿَو Gols en contra ڀْو٫ أىيحٱ La goma d'esborrar حٿ ِڄڄْلخس Els guants ُٷٴخ Guanyar ََڀ٫ َ ذ َ ََط َٰڀ El guix ََْٗزخ٤حٿ L'horari خص حٿڄي ٍّْٓش٫ٽ حٿّٔخ ُ ًَ ْؿَي El jersei ؿَْٓش El lavabo أً حٿڄٰٔڀشٝحٿڄَكخ Línia de sortida ّ حإلرظيحء٢ه Línia de defensa ٩ حٿيِ ٳخ٢ ّه Línia d'arribada ٌُٽٌُٛ حٿ٢ ُه َ Línia d'atac حٿيُـٌُځ٢ ُه َ Línia davantera حٿڄُٸَيِځ٢ ُه َ Línia de mitjos ٢ٌََٓ حٿ٢ ُه َ Les jornades esportives ّْشٟكپُ حٿَِّخ ِ حٿڄََح 131
Lesionar-se ٍـَْف َ ِد ر َ َخٛأ La lesió ٌخرَشِٛا El llapis ٙخٍَٛ َٷڀَڂ El llibre ُحٿټِظخد La maquineta ڃزَحس Marcar un gol ًـپَ ىَيَ ٳخ َ َٓ La meta حٿيَيَٱ٢ ّه El mirall ٌِڃَْآس Els mitjons ٿـٌَحٍِد La motxilla كٸْزش El pal de fregar ڃٔخكش Els pantalons َٓحًّپ, ڀٌڅ٤رن Paper higiènic ًٍٵ حٿلڄخځ Paperera ٓڀَش ڃيڄالص Participar َٗخ ٍَٹ Patinar ََط ََِٿٶ Perdre َا ْن َيَِځ La pinta ٢ْ٘حٿ ُڄ El pinzell ٍَِّ٘ش El polisportiu َِّٟذُ حٿَِّخ٬حٿ َڄ ْڀ Pujar ٪ڀ٣ , ي٬ٛ El quadern, la llibreta 132
َُ حٿ َي ٳْ َظ El recollidor ڃـَٳش El regle َس٤ٔڃ Respirar ََْطَنَٴ Els retoladors ْش٤ْ٤أٷالځ طو Roba esportiva َّْشٟڃَالرِْ ٍِّخ Roba interior ڃَالرْ ىحهِڀَْش Sabó خرٌڅٛ Sortida كڀَش ڃَ ْي ٍََِْٓش ْ ٍِ Sortir َهََؽ َ Sabatilles esportives َِْشٟ??أَكْ ٌِ َّش ٍِّخ Sacada َْرَشٟ َ La samarreta ِّٟ ٍِّخَِْٚٷڄ La tanca, tanques ِكخؿ Targeta groga َٴَْحءٛ خٷَش٤ِر Targeta vermella كڄَْحء َ خٷش٤ر Tauló d'anuncis ْالنخص٫ٿٌَْكَشُ حإل El testimoni en una cursa de relleus ٪ُخ حٿظَّظَخرَٜ٫ Les tisores ّٚڃٸ Torneig esportiu ّْشٌُٟٿَش ٍّخ٤ُر La tovallola حٿڄن٘ٴش Treball ٌََِّ طَ ْٸ,هِ ْيڃَش 133
El vestidor ِْٽ حٿڄَالر َ ٯَْٳَش رَ َي ُ El lavabo طٌحٿْض El xandall ّْشٟٿِزخّ ٍّخ La xarxa َََٗ َزټَ ُش حٿ َڄ َْڃ El xiulet َٴَخٍَسٛ Córrer َُِـ ْ ِّ ؿٍََ ـ َ Saltar َِٷَ َٴ Saltar amb la corda ڀَ حٿلزپ٫ ِحٿٸٴ Salt amb la perxa خٜ٬ٷٴِ رخٿ Triple salt ِّحٿٸٴِ حٿؼُالػ Salt d'obstacles ٪ِحٿٸٴِ ٳٌٵ حٿلٌَحؿِِ حٿڄٌَحن Salt de llargada ٌّپ٣ ِٷٴ Salt de poltre خڅِٜڀَ حٿل٫ ِٷٴ Salt d'alçada ٍخٽ٫ ِٷٴ
134
La Natació ُؽخ َ اٌغِجب
Natació lliure حٿّٔزخكش حٿلَس Braça ٍ َْيٜڀَ حٿ٫ ٓزخكش Espatlla َْي٨ َ ڀَ حٿ٫ ٓزخكش Papallona ڀَ حٿ َٴََحَٗش٫ ٓزخكش Natació rítmica َِْش٫ٓزخكش حإلّٸخ
La cursa ُاٌغِجبق Cursa contra el rellotge َش٫ِ ّي حٿَٔخٟ ٓزخٵ La regata ٓزخٵ حٿٸٌحٍد La Marató ِٓزخٵ حٿڄخٍحطٌُڅ Els relleus ٓزخٵ حٿظَنخًُد El patinatge sobre el gel ـڀْي ِ ڀَ حٿ٫ حنِالٵ L'esquí aquàtic ڀَ حٿڄخء٫ حنِالٵ
135
Fotos esports ْشٌٍٟ ٍّخٛ
136
137
138
VOCABULARI BÀSIC DE FORMES GEOMÈTRIQUES ُحألَْٗټخٽُ حٿيَنْيَِٓ َْش
L'àrea L'àrea de la base El perímetre El triangle Els triangles El triangle isòsceles El triangle escalè El triangle equilàter El quadrat El rectangle El rombe El romboide El trapezi El vèrtex L'angle Angle agut Angle obtús Angle recte L'amplada La bisectriu La circumferència La distància El centre El cercle El cilindre El compàs L'escaire La forma esfèrica El cartabò El grau L'heptàgon L'hexàgon El diàmetre La línia La línia paral·lela
حٿڄِٔخكَش ڃِٔخكَ ُش حٿٸخثِيَس ُ٢ْحٿڄُل ُحٿڄُؼڀَغ ُحٿڄُ َؼڀَؼخص ڃؼڀّغ ڃُظَٔخًُ حٿَٔخٷْن ٩ْالَٟڃؼڀّغ ڃُوْظَڀٲ حأل ٩الَٟڃؼڀغ ڃُظَٔخًُ حأل ُ٪َحٿ ُڄََر ُِْپ٤حٿ ُڄْٔ َظ ََُْن٬حٿ ُڄ ّْن٬ِٗزو حٿڄ لَِٱ َ ّْْن ڃُن٬ُڃ ٍَِأُّْ حٿِّحًَِّش حٿِّحًّش ُحًّش كخىَس ُحًِّش ڃُنْ َٴَِؿَش ُحًِّش ُڃْٔظَٸِْڄَش َْٝ٬َ حٿ ٲُ حٿَِحًِّشٜ َ َڃُن ِ حٿيّح ِثََس٢ ُ ِْڃُل حٿڄَٔخٳَش ُِحٿ َڄ َْ َٻ ُحٿيّح ِثََس ٌُحنَش٤ٓ ْ ُأ ٍحٿزِْټخ ٍُحًّش حٿنَـّخ ًََُِّ٘ټْپ حٿ ُټ َ حٿ ٌُّ حٿټ, (ِّٓڃؼڀّغ )ٿڀَٓڂ حٿيني حٿ َيٍَؿَش ِّ٫ ُْٓخ٪ّڀ٠ُڃ ِّٓ ُٓيح٪ّڀ٠ڃ َُ حٿيّح ِثََس٤ ْ ُٷ ّ٢حٿو ُُّ حٿڄُظٌَح٢ ّ حٿو 139
La línia vertical La línia recta La línia corba La línia diagonal La línia inclinada La línia trencada La línia convexa La longitud El metre Els metres El metre quadrat El metre cúbic L'arc El punt El segment Igual Equidistant Mesurar (verb) El costat La figura Les figures geomètriques La mesura El sistema mètric decimal Les mesures de longitud El semicercle La superfície Les mesures de superfície L'ovoide El paral·lelogram La piràmide El pentàgon El radi El regle graduat El transportador d'angles El volum Les mesures de volum
ُّڄٌى٬ّ حٿ٢حٿو حٿ ُڄْٔظَٸْڂ٢ ّ حٿو ٌّّّ حٿڄٸ٢حٿو َُْ٤ّ حٿ ُٸ٢حٿو حٿڄخثپ٢ ّ حٿو ََٔ حٿڄُ ْن َټ٢ ّ حٿو حٿڄُليَد٢ ّ حٿو ٌُُٽ٤حٿ َْحٿڄِظ ٍألڃْظخ َح ٪َڃظَ ُڃََر َذ٬ڃظَ ُڃ َټ ٌَُّْحٿٸ َش٤حٿنُ ْٸ َُش٬٤ ْ حٿ ِٸ ًُ??ڃُظَٔخ خى٬ْڃُظٔخًُ حألَر َّٷخ ٪ْْڀ٠ ِ حٿ, حٿَٔخٵ ٘ټْپ َ حٿ حألٗټخٽ حٿينيّْٓش ّحٿڄِٸْخ َّّ٘ش٬ْ حٿ ُ ّْحٿڄٸخ ٌحٽ٣ْ حأل ُ ّْڃٸخ ٲ حٿيّح ِثََس ُ ٜ ْ ِن ٌُف٤ٔ ُ حٿ ٌف٤ُْٔ حٿ ُ ّْڃٸخ ًُخ٠ْحٿّ٘ټپ حٿز ٩ْالٟڃُظٌَحُُِ حأل حٿ َيََځ ِٓ هُڄخ٪ّڀ٠ڃ َْ٤ٲُ حٿ ُٸٜ ْ ِن َس رخألٍٷخځ٤ٔڃ حٿڄِنْ َٸڀَش حٿًِحّخ ُحٿلَـْڂ ْ حٿلَـْڂ ُ ّْڃٸخ
140
VOCABULARI BÀSIC DE MATEMÀTIQUES .بد١بظ٠ُِفْشداد شبئِؼَخ اٌش Sumar ُحى Restar ٚنخٷ Multiplicar َََدٟ َ Multiplicat per َڀ٫ ًَُرخ٠ ْ َڃ Calcular َكَٔذ َ Dividit per َڀ٫ ڃَ ْٸٌُٔڃًخ Dividend ڃَ ْٸٌُٔ ٌځ Suma َڄڀَِْشُ حٿِّحثِي٫ َ Resta ِٚڄڀّْ ُش حٿنّخٷ٫ Divisió ٔڄَش ْ ڄڀّْشُ حٿ ِٸ٫ Càlcul integral د حٿ ّظڄّخځ ُ كِٔخ Trigonometria د حٿڄُؼّڀؼخص ُ كِٔخ Àlgebra َد حٿـز ُ كِٔخ Càlcul de probabilitats د حالكظڄخالص ُ كِٔخ Càlcul mental ِِّد ًِىْن ٌ كِٔخ Sistema decimal َُ٘٫ كٔخد Càlcul integral د حٿظَټخڃّپ ُ كِٔخ Ordinador ُحٿلَخٌُٓد Càlcul de guanys i de pèrdues َألٍْرخفِ ً حٿؤَخِث َ كِٔخدُ ح Compte bancari َِٳٜد ڃ ٌ كِٔخ Nombre ٍَٷْڂٌ ـ َأٍْٷَخځ Nombre imparell o senar ٌٍَٷْ ٌڂ ڃُٴَْى Nombre parell ٌٍََِٷْ ٌڂ ڃُنْ َٸِٔڂٌ حً ًَُْؿ Part, parts ٌ َْٱ٣ َ ,ٌ٪َ٤ ِٷ, ؿ ِْ ٌء ُ Part divisible de ؿِء ّظـِّأ ڃن Divisible ٍِّڃُظَـ Indivisible ٍِّٯَْ ڃُظـ Centèsima part ؿِْء ڃِن حٿڄخثش ُ Part proporcional ٌَؿِء ِنْٔز Partícula َْٰٛ ؿِء Equació derivada ٌخَىَٿشٌ ْڃَ٘ظٸَش٬ڃ Matemàtiques aplicades ْزْٸّْش٤ْخص َطٍّٟخ Matemàtiques comercials ْخص ِطـخٍّّشٍّٟخ Arrel quadrada ٪َؿٌْ ٌٍ ڃَُر Arrel irracional ّڂٛؿٌ ٍ أ Arrel cúbica ِّْز٬ؿٌ ٍ طټ Extracció de l'arrel َّ ٌْطـ Extracció del càlcul ُلَٔخد ِ حٿ Coeficient numèric ٌَُيى٫ خڃپ٬ُڃ 141
Conjunt Equivaler Equivalent Isòsceles Nivell, pla: Divisor Denominador Sistema Progressió aritmètica Progressió geomètrica Nombre enter Problema Solució Geometria Triangular Triangle isòsceles Triangle equilàter Triangle rectangle.
٩ ٌ ٌُڃـڄ ًٍََطَٔخ ًُڃظٔخ ڃُظٔخًِ ُ حٿَٔخٷَْْن ٌٍََُڃْٔظ ٌٷَخِٓڂ ٌڃَٸٌُٔځ ٌ٩ٌُـڄ ْ َڃ ُِّخىس كٔخرّْش ٌُّخىس ىَنْ َي َِْٓش ٌٍٷْ ٌڂ ٻخ ِڃپ . َِشٟ٘ ِټڀَ ٌش ًَ َڃَْٔؤٿَ ُش حٿَِّخ ْ ُڃ كپ,ُـنَظِْـَ ٌش ـ نظخثؾ ڀْ ُڂ حٿيَنْيَٓ ِش٫ ِ غ حٿًِحّخ ُ َڃُ َؼڀ ڃؼڀّغ ڃُظٔخًُ حٿّٔخٷْن ٩الٟڃؼڀّغ ڃظٔخًُ حأل ڃؼڀّغ ٷخِٓڂ
142
څ ِ ؿْٔڂُ حإلِ ْنَٔخ ِ EL COS HUMÀ.
Cap.ٍّأ Front ؿزيش Ull.ْن٫ Cama.ٓخٵ 5. Turmell.ذ٬ٻ 6. Nas.حُنْٲ 7. Cabell.ٌَ٬ْ ٗ َ 8. Orella.أًُڅ 9. Boca.ٌٳَڂ 10. Coll.ٌُ ُنٶ٫ 11. Pit.ٍ يٛ 12. Anca.ٻٴپ 13. Cuixa.ٌٌْٳَو 14. Peu.ٌٷَي َځ 15. Aixella.٢ْار 16. Esquena.ٌَ ْي٧ َ 17 Espatlla.ٌٻَ ِظٲ 18.Cul.آض 19. Mà.ٌَّي 20. Clatell.ٌٍَٷَزَش 21. Cintura.ٌَٜ ْ َه 22. Maluc. ٌٍِىْ ٱ 23. Galta ّ??هَي 24. Llavi.ٌَٗٴَش 25. Braçٌ٩ًٍِح 26. Colze.ٌِڃَْ َٳٶ 27. Canell ٌَڂْٜ٬ِڃ 28. Dit.ٌ٪َْزِٛا
143
EL CAP. ُّْحٿََأ 1.La barbeta.ًٌَٷَن 2. La barra.ٌَٳٺ 3. El bigoti.َٗخٍِد 4. La cella. كخؿذ 5. La clenxa. ٌڃَ ْٴ َِٵ 6. El crani. ٌـڄَش ُ ْؿڄ ُ 7. La dent.ٌِٓن 8. La gola, el coll. ٌـََس َ ْكَن 9. La llengua.ٌِٿَٔخڅ 10. El lòbul de l'orella.ٌلڄَش ْ َٗ 11. La mandíbula. ٺ ٌ َٳ El mentó.ًٌَٷَن 13. Nou del cos.كَْٷَيَس َ 14. El pòmul. ًٌَؿْنَش 15. El queixal.ٌَّْٟ َ ? 16. El rínxol.ُْيَس٬ؿ َ 17. El serrell.َِّْْ ٳِ ڃُٸيّځ حٿ ََأ٬٘ َ ڀَشٌ ڃِن حٿٜ ْ ُه
ELS
NOMS
DELS
DITS.
َأعّْبءُ ا َألصَبثِ ِغ
144
1. El dit gros o polze. ارْيخ ٌځ 2. L'índex. ٌَٓزخرَش 3. El dit del mig o mitjà .ِ٢ٌَٓ حٿ٪ُ َْزِٛا 4. L'anular. ٌَٜ ِ ْرِن 5. El dit petit , xic o menovell .ٌَٜ ِ ْهِن
.ُِ١ِد اٌزَشْل ُ ػَالِبELS SIGNES DE PUNTUACIÓ
Signe d'admiracióـُذ٬َالڃَ ُش حٿظ٫ Parèntesis:ََْٜالڃش حٿل٫ Punts suspensiusالڃش حٿلٌَ ْٱ٫ La coma :ِپٛحٿٴخ El puntَ ُش حٿٌَٷْض٤نُ ْٸ El punt i coma ڀشٛٳخ-ش٤نٸ Els dos punts َظَخڅ٤حٿنُ ْٸ Punt i a partَََْ حأله٤ٔ َ ڀََ حٿ٫ َ ً َُش٤نُ ْٸ 145
El signe d'interrogació :الڃ ُش حإلْٓظِٴْيخځ٫ El punt i final:َ ُش حٿوِظخځ٤نُ ْٸ La suma َالڃَشُ حٿِّحثي٫ El signe d'igual:ًُالڃش حٿظَٔخ٫ La multiplicació×َْد٠ َ الڃش حٿ٫ El signe de la resta:َِٚالڃَ ُش حٿنّخٷ٫ La divisióٔڄَش ْ ّالڃَشُ حٿ ِٸ٫
146
NEXES I MARCADORS TEXTUALS ٌُُٜٙ ٿڀْن٢الص ً حٿًَّحرٌٛحٿڄَُحٳٸش ٳِ حٿ َرّْش ً رخٿټخطخالنْش٬حٿ ___ El domini real d'una llengua estrangera consisteix, sense cap mena de dubte, a saber utilitzar de forma correcta les diverses classes de marcadors textuals, a banda de les estructures bàsiques de la llengua en qüestió. A través de la nostra experiència, hem observat que gran nombre d’errades que cometen els nostres alumnes a l'hora de redactar o de parlar, es concentren, sobretot, en els elements d'unió ( nexes o marcadors textuals), que necessiten molta pràctica per tal d'assolir un bon nivell pel que fa a l'expressió oral o escrita. Tot seguit, detallarem els diversos tipus de nexes i de connectors i explicarem les seves remarques, seguides d'una selecció de textos que poden servir com a exercicis pràctics sobre la qüestió. Deixarem per a una altra ocasió, doncs, alguns nexes oracionals com les conjuncions i les preposicions.
1. Marcadors textuals 1.1. Exemplificació- detall ?ْق رِخٿڄِؼخٽٌَٟ حٿظ- ْپٜ?حٿظَٴ ?Per exemple ?ً?ڃؼال, com a mostra ?ڀَ ٓزْپ حٿڄؼخٽ٫?, així ? ?ىټٌح, en particular ?ًّشٛ?هخ, especialment (ًخٌُُٜٛ ه- ٌُٜٙڀَ حٿو٫ - ?ال ّْٓڄخ,etc. Exemples: 1. Aniré potser a la muntanya, per exemple, o a la platja 2. Et recordaré els noms d'alguns poetes contemporanis, com per exemple... 3. Treballarem així , amb esforç i energia 4. M'agrada la mel, especialment si és pura. 5. La Marta gaudeix de la Literatura, especialment de la poesia 2. Aclariment- continuació ْقٌَٟحالٓظڄَحٍ ـخٿظ: És a dir, o sigui ُأ, en altres paraules ٍَرټڀڄش أه, més aviat (ٍَرخألك, de fet, efectivament پ٬رخٿٴ- ال ً ٬ْ ِٳ, en realitat ( - ٳِ حٿلٸْٸش, ٪ٳِ حٿٌحٷ, a banda d'això يح٫ (?ىٌح, al marge d'això ?ڀَ ىخڃٖ ىٌح٫, de tota manera (پ كخٽ ّ ڀَ ٻ٫, en tot cas ِٳ
147
( ُٻپّ حألكٌحٽ, per ser més exacte ٿټِ نټٌڅ أٻؼَ ىٷّش, d'altra banda ڃن نخكْش أهٍَ ـ َ ڃن ؿخنذ أه, pel que fa a (ُُٚأڃّخ ـ ٳْڄخ ّو, en aquest aspecte (ٳِ ىٌح حٿزخد ـ ڃْيحڅ a més a més َخٳش اٿٟرخإل, malgrat, a pesar de ڀَ حٿََٯْڂ ڃِن٫, tot i així ( ًٿٺ٪َ ًَ ڃ
أِضٍخExemples: 1. En Joan es va disculpar del que havia fet al seu amic; és a dir, li va demanar perdó 2. L'aigua és el secret de la vida; és a dir, és molt important per viure 3. Visitarem el meu tiet del camp; o més aviat tots els familiars 1.3. Resum- conclusió (ِْٞحٿ َظڀْو- ?حٿوِظخ ُځ Breument ??ٍخٜ?رخالهظ, en poques paraules ?رټڀڄخص ٷڀْڀش en conclusió, (?رخٿنَظِْـَش, per acabar, per últim (?أهًَْح ـ ٿالنظيخء, per resumir ?ًخْْٜ ?طَڀو, 1.4. Represa پ(??حالٓظجنخٱًٛ حٿظٌَح Com hem dit ُٷڀْنخ ( ??ٻڄخ, com he estat dient ( ٽ ُ ٌُ ?ٻڄخ ٻُنْضُ أَٷ, tornant al nostre assumpte ٩ٌِنخ(??ٿڀَؿ٫ٌٌٌََُْْٟىس اٿَ ڃ٬ أً ٿڀ, tornant al primer punt َش٤ٌَْىَس اٿَ حٿنُ ْٸ٬ٿ ْڀ (َ??حألُٿ. 1.5. Exclusió ( َ ً حٿظّلي ّيٜ???حٿٸ En cap cas ( ?رؤُّ ٗټپ ڃن حألٗټخٽ, al contrari (ْْټ٬َ ڀَ حٿ٫ ?هِالٳخً ٿٌ ٿٺ ـ, en lloc de ( ال ڃن ً ن ـ ري٫ ًخٌِٟح٫?? , a excepció de (?ربٓظجنخء, en altre lloc َٳِ ڃټخڅ أه (?? 1.6. Temporal - Lloc ( َٳّْش ُڃخنّْش أً ڃټخنّْش٧? 1.6.1. D'anterioritat ( ??أٓزٸّْش Abans ٷزپ ـ ٓخرٸًخ (??ڃن,fins aleshores (ش٨ ??كظَّ حٓڅ ـلظَّ حٿڀّل, antigament ٷي (ً??ّڄخ 1.6.2. De simultaneïtat (??طَِحڃُن En aquest moment (ش٨ ??ٳِ ىٌه حٿڀّل,aquí ( ??ىُنخara ( ?حٓڅ,mentrestant (??رَ ْنَڄخalhora, al mateix temps (?ٳِ نَٴْْ حٿٌَٷْض, 1.6.3. De posterioritat (َُ??طَؤه 148
Proper ځ(?حٿٸخى,següent (ِ ??حٿظّخٿdesprés (ي٬??ٿلٸًخ ـ ڃِن ر. 1.6.7. De continuïtat (حٓظڄَحٍّش De tant en tant (َ?ڃن ًٷض اٿَ أه, a vegades (ً??أكْْخنخ, sempre , sovint (خى ًس٫? , poques vegades (ال ڃخ ً ْ ?ٷڀ. 1.7. Evidència
(ً ?ىحثڄخ,
(ُ?حٿزَْخڅ:
És clar que, (ًخ٬َْز٣? naturalment (٪ّْز٤?رخٿ, per descomptat ( ش )حٿلخٽ٬ْز٤ر, sense dubte (ّ?رال ٗٺ, segurament , (ً?كظڄخ 1.8. Possibilitat ( ?حالكظڄخٽ És possible que... (?ڃن حٿڄلظڄپ, potser, (??ٍُرَڄخ 2. Marcadors que estructuren el text ْڂ٨الڃخص طن٫?(ّّٚحٿن 2.1 Marca d'ordre :(?حٿظَّطْذ En primer lloc (َ?رخٿڄَطزش حالٿ, per començar (ً??ريءح, en últim lloc, per acabar, finalment (ً?أهَْح, tant .... com... (ٌ?ٌَٓحء 2.2.Posar èmfasi: (?ٿڀظَ ٌْٻِْي És a dir, ُنِ(?أ٬ّ ـ, el fet més important, (?حألٻؼَ أىڄّْش la idea central (?حٿٴټَس حٿَّثّْْٔش, vull subratllar que.. (َُ?أٍّي أر 2.3. Introduir el tema del text :(?ريء٩ٌٌٟڃ Pel que fa a..._ quant a... (ُُٚ?ٳْڄخ رَو, en relació amb... ( ڀّٶ٬?ٳْڄخ ّظ Altre punt important (ٍَش حٿڄيڄّش حأله٤?حٿنٸ, per començar ًريحءًح رٸٌ ٿنخ ـزيءح, Existeix, tanmateix una fórmula que es fa servir a les cartes o discursos després d'una salutació, que és ?(ُْي٬أڃّخ َر, 2.4 Posar-hi exemples( أڃؼخس٪ًٟ?? Per exemple َڀ٫? ( ٓزْپ حٿڄؼخٽ, com a exemple (? َٻڄِؼخٽ ـ ٻَنُڄًٌَؽ, en aquest cas concret (?رخٿظَلْ ِي ّي, podem posar-ne exemples ڀَ ً ٿٺ٫ َد ڃؼپٟ) ?ُّڄټن 2.5. Establir-ne distincions ??حٿظٴَّٶ Per una banda (?ڃن نخكْش, per altra banda (ٍَ?ڃن نخكْش أه, al contrari َ َ َڀ٫ َ (ْْټ٬َ ?حٿ, en canvi (?رَ ْنَڄخ. 2.6. Resumir ( ٚ ُ ِْ??حٿ َظڀْو En resum ( ٍخٜ??رخهظ, resumint tot allò que hem dit fins ara ْٚڀٜڃخ ًٍى ?ٿِظ (كظَّ حٓڅ, en conjunt (ـ ْڄڀَش ُ ?رِخٿ, globalment, en general (ًڄٌُڃخ٫ ُ ?? 3. Els marcadors textuals que estructuren les idees ٍْڂ حألٳټخ٨الڃخص )طن٫? 3.1. Causa (څ حٿَٔزَذ ُ ?رَْخ: 149
څ ( ?( , ja queألَِڅّ - Perquè ??, cal que, és necessari que...اًْ أ َ څ ـ ّنْ َزِِٰ أڅْ( ? ًَ ً ٿٺ ألڅّ( ??, atès que, posat que...ا ًْ ( َّ?? , doncs,ـِذُ أ ْ څ (??رِب٫ظِزخٍ considerant que... اًًح ـ ِ ??, aleshores, llavorsرَٔزَذ ( , a causa de...أ َ ?حألڃَ حٿٌُ ڃن ٗخنو( ??, per això...اً څ ( څ حٿنَظِْـَش( 3.2. Indicar conseqüència ???رَْخ ُ ٺ ألڅّ( ??, de manera que...ٿٌِ ٿٺ( _ Per tant... َ ًَ??, enىټٌَح( ِ ًَ ًَ ? , i així...ٿ َ ??, en conseqüènciaرِخٿنَظِْـَش( conclusió... ?, consegüentmentنَظِْـَشً ٿٌَِ ٿِٺ( ?.رِخٿظَخٿِِ( څ حٿيَيَ 3.3 Indicar finalitat ٱ??? ??رَْخ ُ ?,ريي ٱ( ? , amb l'objectiu que...ألَؿْپ( , a fi que...ٱ ـ رَِٰ???? (ٝرِيي Perquè... ?آهٌ ّن رن َ٨حإل٫ظزخٍ( tenint en compte que...
VOCABULARI DE TERMES POLÍTICS ِصطٍؾبد ع١بعّ١خ أعبعّ١خ
La políticaحٿْٔخٓشٍ .ثخٓش حٿنخّ ًٷْخىطيڂ :-.حٿنَيؾ حٿڄظز ٪ٳِ طيرَْ ڃَٳٶ ڃن ڃَحٳٶ حٿلْخس حٿ٬خڃش؛ حٿْٔخٓش حٿظَرٌّش /حٿْٔخٓش حٿيحهڀْش ،ىِ ٓڀٌٹ حٿلټٌڃخص ًحٿيًٽ ًڃٌحٷٴيخ طـخه حٿٸ٠خّخ حٿيحهڀْش /حٿْٔخٓش حٿوخٍؿْش ،ىِ ٓڀٌٹ حٿلټٌڃخص ًحٿيًٽ ًڃٌحٷِٴيخ طـخه حٿٸ٠خّخ حٿڄظ٬ڀٸش رخٿيًٽ حألهٍَْٓ /خٓش حٿٌٔٵ حٿلَُس ،ىِ ٳِ حالٷظٜخى، ْٓخٓش حٿزنٌٹ حٿڄَٻِّش ٳِ رْ ٪حألًٍحٵ حٿڄخٿْش ًَٗحثيخ ٿِّخىس حٿڄظيحًٽ ڃن حٿنٸٌى أً نٸٜو. حٿزڀيّش.ڃـڀْ ڃئٿٲ ڃن ڃڄؼڀْن ٫ن حٿزڀيس أً حٿڄيّنش ّ٬نَ رڄَحٳٸيخ حٿ٬خڃش؛ ني٠ش حٿزڀيس حٿ٬ڄَحنْش َّ٘ٱ
د حٿّْٔخٓ ُ ِ لِْ ُ حٿ ِ لِْدُ حٿلخٻٍڂُ حٿ ِ د حٿڄُ٬خٍَٟش كِْ ُ ِ د حالٗظَحٻِ حٿلِ ُ د حٿٌُُُِْ٘٫ حٿلِ ُ د حٿڄُلخٳُ٦ حٿلِ ُ حٿزڀيّشُ ٍثُْْ حٿزڀيّش ٍثْٔشُ حٿزڀيّش لټٌُڃَش ْ حٿ ُ ٍثْ ُ حٿ َڄٍڀٺُ حٿڄڀټشُ
150
El partit polític El partit governant El partit de l'oposició El partit socialista El partit comunista El partit conservador L'ajuntament L'alcalde L'alcaldessa El president del govern El rei La reina
La monarquia ُحٿ َڄ ْڄَڀټَش La república ُـ ْڄيٌٍَُّش ُ حٿ La Generalitat de Catalunya ڀٌُنْخ٤َحٿلُټڂ حٿٌّحطِ ٳِ ٻ El ministre ٌََُُّحٿ La ministre ُحٿٌَََُّس El consell de ministres ْ حٿ ٌٍَُُحء ُ ِـڀ ْ َڃ La diputació provincial َش٨ْ حٿڄُلخ َٳ ُ ڃَـْڀ El tribunal ُل َټڄَش ْ َحٿڄ El tribunal tutelar de menors خّش حٿَ٘زخد٫ٍٍ ْڃَـْڀ El parlament ِْذ٬٘ َ ْ حٿ ُ ڃـڀ La constitució ٌٍُُحٿ ُيْٓظ El congrés dels diputats ْ حٿنٌُحد ُ ڃـڀ L'administració local ُِلټْ ُڂ حٿڄَلڀ ُ حٿ La llibertat de premsa َِلخٳَشٜكَُ ّ ُش حٿ El règim totalitari َُڀٶ٤ ْ لټْ ُڂ حٿ ُڄ ُ حٿ El govern لټٌُڃَش ُ حٿ El govern de coalició ُكُټٌڃَش اثْظِالٳِّْش El govern central ُلټٌُڃَش حٿ َڄ َْٻََِّش ُ حٿ El govern autònom o autonomia ِّحٿلُټ ُڂ حٿٌّحط La invasió ًَُِٰ حٿ El tribunal de justícia َيْٽ٬ل َټڄَ ُش حٿ ْ َڃ La sentència ِّخث٠َكُټڂ ٷ L'acusat ُحٿڄُظيڂ Acusar (ِا ّطيَ َڂ )د La pena de mort ْيحځ٫لټْ ُڂ رخإل ُ حٿ Alliberar/ posar en llibertat َڀ٫ أٿْٸََ ََٓحف El jutge ِِّٟحٿٸخ L'advocat ُِِحٿڄُلخڃ Detenir / capturar َڀ٫َ َْٞأْٿٸََ حٿٸَز Les eleccions Les eleccions municipals Les eleccions presidencials Les eleccions generals Les eleccions parlamentàries Les eleccions autonòmiques Votar La votació La votació de confiança L'urna electoral La victòria electoral La derrota electoral L'escrutini o recompte dels vots
حالنظوخرخص ُحالنظوخرخص حٿزڀي ّش ُحالنظوخرخص حٿَِّحْٓش ُخڃَش٬حالنظوخرخص حٿ ُحالنظوخرخص حٿنِْخرْش ِّحالنظوخرخص ٳِِ حٿلُټڂ حٿٌّحط ٌَََصٛ / أنظوذ ٌُّْضَٜحٿظ پ حٿؼّٸش٫ ض ُ ٌَّٜحٿظ ٩ٵ حالٷظَح ُ ًُُنيٛ حٿٴٌُْ ٳِ حالنظوخرخص حٿيِّڄش ٌْحصَٛٳ َُُْ حأل 151
El candidat El càrrec polític La renúncia a un càrrec polític Patir pèrdues El conseller La consellera El ministeri El ministre La ministre L'ambaixada L'ambaixador L'ambaixadora Els documents El passaport El permís de residència El permís de treball La firma / La signatura El ministeri de Cultura El ministeri de Justícia El ministeri d'Afers Exteriors ًُحٍس حٿّ٘ئًڅ حٿوخٍؿّْش El ministeri de l'Interior ًُحٍس حٿّ٘ئًڅ حٿيّحهڀّْش El ministeri d'Agricultura i Pesca َْْيٜش ً حٿ٫ًُحٍس ُحٿٍِِح El ministeri de Turisme ًُحٍس حٿِْٔخكَش El ministeri d'Educació ْڀْڂ٬ًُحٍ ُس حٿ َظ El ministeri d'Obres públiques ڄٌُڃّْش٬ُ ًُِحٍس ُحألٰٗخٽ حٿ El ministeri de Sanitat ِلَشًُٜحٍ ُس حٿ El ministeri d'Indústria ش٫ّنخًُٜحٍس حٿ El ministeri de Treball ِ َڄپ٬َ ًُحٍ ُس حٿ El ministeri d'Economia خىًُِٜحٍ ُس حالٷظ El ministeri d'Afers Socials ْش٫ًُحٍ ُس حٿُ٘ئًُڅ حالؿظڄخ L'acord حالطٴخٵ Alliberar / posar en llibertat أٿٸَ ََٓحف Assetjar خٍحِٜ كٝ َ َََٳ La bomba ُحٿٸُنزڀش Capturar/ detenir َْٞأٿٸَ حٿٸَز Causar víctimes ٩َٜن ڃ٫ َأٓٴ La corrupció ُحٿٴَٔخ ُى ً حٿ ٌََِْٗس El crim ُحٿـََّڄَش El criminal ُـَِځ ْ ُحٿڄ Destruir َََى َڃ El desastre ُحٿ ُنټْزَش La destrucció َُْحٿظّيْڃ
حٿ ُڄ َََٗق ُِذْٜحٿڄَن ّطَنَق ََطټَزَّ َي هَٔخث ٍُ حٿ ُڄْٔظَ٘خ ُحٿڄُٔظ٘خٍس ُحٿٌُِحٍَس ٌَُُّحٿ ُحٿٌَُّس ُحٿِٔٴخٍَس ٍَُْحٿَٔٴ ُحٿَٔٴَْس ُحٿٌػخثٶ ََؿٌَح ُُ حَٿَٔٴ َشُ حإلٷخڃَشٍُْٜه ڄَپ٬َ َ ُش حٿٍُْٜه ُ حٿويڃش/ پ ُ َڄ٬حٿ ًُحٍ ُس حٿؼَٸخٳش َيحٿَش٬ًُحٍ ُس حٿ
152
Disparar َڀ٫ ٙخََٛ حٿ/ٍڀٶ حٿنّخ٣أ El districte electoral ىحثَ ٌس حنظوخرْش Els drets humans كُٸٌُٵُ حإلنٔخڅ Els conflictes socials ّْش٫ص حإلؿظڄخ ُ حٿټٴخكخ El cop d'estat ِّحنٸالد كُټڄ La guerra ُلَْد َ حٿ Els gasos lacrimògens ٩ٌحٿٰخُ حٿڄْٔپ ٿڀيڃ Imposar َََٝٳ La independència حالٓظٸالٽ La llei ُحٿٸخنٌُڅ La lluita ُحٿڄُټخٳَلَش La lluita contra el terrorisme ڃُټخٳَلَ ُش حإلٍْىخد La lluita contra l'atur خَٿش٤ِڃُټخٳل ُش حٿز La lluita contra l'analfabetisme ألڃّّْش ُ ڃُټخٳلشُ ح El míssil خًٍُمٛ La papereta electoral طٌٻَسُحإلنظوخرخص La pau ُحٿَٔالځ El poder َُش٤حٿُٔڀ El poder legislatiu ّْش٬َّ٘ش حٿظ٤حٿٔڀ El poder judicial ُخثَِْش٠َشُ حٿٸ٤حٿُٔڀ El poder executiu ُش حٿظنٴٌّّْش٤حٿُٔڀ Ocupar una territori أكظپ L'ocupació حالكظالٽ Prendre mesures contra أطوٌ اؿَحءحص La presó ُحٿِٔـْن El procés de pau ڄڀّْ ُش حٿَٔالځ٫ La reforma ُالفٛحإل Reformar َڀَقٛ ْ َأ Retirar-se أنٔلذ La retirada حالنٔلخد Les sancions econòmiques خىّشٜص الٷظ ُ ُٸٌرخ٬حٿ Segrestar ٲ٤أهظ El sistema constitucional ٌٍُخځ حٿيٓظ٨حٿن El territori ُٸش٤حٿڄن El terrorisme ُحإلٍىخد La treva ُحٿيُيْنَش La vaga َُْحدٟحإل La vaga de fam خځ٬َ٤ن حٿ٫ َْحدٟا La víctima َُلَِْش٠حٿ Les víctimes َلخّخ٠حٿ La zona َُٸَش٤حٿڄِ ْن L'alto el foc ٍالٵ حٿنخ٣ًَ ْٷٲُ أ El congrés َحٿڄئطڄ
ح
153
ِلخٳٜحٿڄئطڄَ حٿ
La roda de premsa
خًٿش حٿ ُڄْٔظَيََّ ُس٤حٿ حٿِٔالف٩ ِ ِْ?ڃُئطڄ َُ َن
La taula rodona La conferència pel desarmament
1 Vocabulari de Filosofia bàsic. Batxillerat. http://dictionary.sakhr.com Analogia: Antropologia: Argumentació : Assimilació
,
Capitalisme: Comunisme:
: :
Pragmatisme Realisme Positivisme , Humanisme
, .
Cultura
Determinisme
مذهب الحتمية
154
Escepticisme La llibertat
Conductivisme .
Dogmatisme Materialisme
Feminisme Racionalisme Comunisme
Capitalisme
Científic: Cognitiu: Coherència:
Contrast: Credibilitat,
155
Crítica: Deducció: 4
3
2
Desig:
1 2
Diversitat
,
,
,
,
Dualisme Empíric: Empirisme Estímul
)
Evolució
Lingüístic
1 2
Tècnica.
Condicional: Consciència .
Divinitat: Economia: خىٜحٷظ
156
Estètica: Fal·làcia:
,
Filosofia:
Filosòfic: Formal: Hipòtesi: Implicació:
Inconsciència
,
Inducció: Llei; حٿٸخنٌڅ Lògica:
Metafísica:
,
,
Mètode:
Mite
,
Natural ِ٬ْز٣ Negació: Poder:
157
Política: Pragmatisme: Premissa:
Psicologia: Repressió
:
,
,
,
,
,
,
,
,
Sagrat: Sintàctic.
:
Social ِ٫اؿظڄخ Tecnologia
:
Tradició
Utopia:
,
,
Vitalisme
Innatisme
158
رؼذد اٌضمبفبدInterculturalitat La ment
Pressuposició: Raonament.
Semàntic: Simbolisme
Utilitarisme :
159
160
DOCUMENTS ESCOLARS D'INTERÈS ّخُِٙ ّخ١صبئك ِذسعٚ TEXTOS ESCOLARS D'INTERÈS IES LA Serreta 08191 Rubí Tel. 935880858
Benvolguda família __________ Convindria una reunió urgent amb el tutor o amb el Cap d'estudis per parlar de l'actitud del seu fill/filla . El telèfon de l'institut és ____________ Atentament, El tutor o tutora,
,ي٬ّْزش ً ر٣ طلّْش
خثڀش٬أّيخ حٿ
ً ًخ٬خكذ حٿيٍّحٓخص ٿټِ نظليّع ڃٛ ٪ ڃٔئًٽ حٿٸٔڂ ً ڃ٪خؿالً ڃ٫ خ٫ٸي حؿظڄخ٬ڃن حٿالُځ أڅ ن ًٍَُِ أڅ ٓنڀظٸِ ٳ٠ ً ڃن حٿ.ڄَحنِ ٳِ ىٌه حٿڄيٍٓش٬خى حٿ٬ُن ُٓڀٌٹ ً أهالٵ أرنټڂ ڃ٫ ال ً خؿ٫ :ِڀَ ٍٷڂ حٿيخطٲ حٿظّخٿ٫ ڀٌح رنخٜىٌه حٿڄيٍٓش ً حط ,َُّ ً رظٸي ڀّڂ حٿڄٔئًٽ٬ُحٿڄ
161
ؽعْ َش ِح ?ــــــــــــــــــــــــــــــــــــ?اٌغَ ِ١ذِ إٌََِ ٝ َرؾَِ١خ طَِ١جَخ ِ َٚث ْؼ ُذ ?ــــــــــــــــــــــــــــــــــــــــ
ال َڃ َ٬ټُڂ َ٫ن حٿ ِظ ْڀڄِْ ٌِ ألَڅَ ؿً رٌِِىُِ ٿٌْ أَطَلَ َي ع أًَْ أَ َط َټڀَڂ ٫خ ِ ال?ــــــــــــــــــــــــــــــــــــــــ ََْٔ٫شٍ ,ٳِِ ىٌَِ ِه حٿڄَيْ ٍََٓشِ َُ ٨ٻُڂ ِ ,ر ُ ؾ ً ال َّلْ َظَِ ُځ ٳِِ حٿ ِٸْٔڂِ ً .ٿيٌَح حٿَّٔزَذ ,نَنْ َظ ِ ّ ً ُُِّْ ِ٫ َّيْ ٍُ ُ َٛزَخكخً. ن ٳِ حنظ٨خٍٻڂ رِِٜٴَش ٫خؿڀش!?ًح ٗټًَْح ؿِّال ً نَلْ ُ رِظَٸْ ِي َِّنخ ً ُ حٿ َڄُ َِ٬ڀڄَْن ??? َ٣ز ُ ٪حٿڄَيْ ٍََٓش
حٿٌَٿيحڅ حٿَِِّ٬حڅ ,طَلَِْش َِْ٣زَش ً َرْ٬يُ, ٦ ؾ ٳِْو ً ال طلْٴ ُ ّ ٳِِ حٿ ِٸْٔڂ ً طَ َظ َټڀَ ُڂ ٻؼَْحً ?ْٓ٬يس حٿيََحّ ?حٿظِڀڄٌِْس ً ُطُِْ ِ٫ څ ال طَ ْيٍُ ُ نُوْ ِزَُُٻڂ رِؤَ ّ ؿڀِيخ ,ٳِ ڃَ ْي ٍََٓظِنخ ال َٷڀِْپٍ ً.ڃِن أ ْ ّ ٳِ حٿزَْْض ً .ٿِيٌح حٿَٔزَذ ,ال طَ ْٴيَ ُڂ حٿڄُلخىػَش رِخٿ َټَ٤النّْش ا ّ حٿ ُيًٍُ َ ع َڃ َ٬ټُڂ َ٫ن څ نَظَلَيَ َ ٫خؿالً!?ْٓ٬يس حٿيَحّ?نَُّيُ أَ ْ ؿِِّالً ٫ڀَ حىظڄخڃټڂ! رظَٸيَُِّ ً ُٗټًَح َ ألْٓظخ ًُ حٿ َڄْٔئًُٽ حُ ٗيَْ ڃخٍِّ 2003 ڃَيّنش حٿًَُرِِ 18,ڃِن َ
162
ٌْن?حٿظالڃ٫ ْڀٌُڃخص٬ َڃRecollida de dades dels alumnes àrabs Nom i cognoms: ___________________ ُحالٓڂ حٿټخڃپ
Data de naixement: ________________ن حٿٌالىس ُ ٍّطخ
Lloc de naixement: __________________څ حٿٌالىس ُ ڃَټخ País: _____________ رڀي حٿٌالىس Adreça a Catalunya: _________________________ڀٌُنْخ٤ َ نٌحڅ ٳِ َٻ٬حٿ
Telèfon:_______________________ٍَٷْڂُ حٿيخطِٲ Nom del pare:____________________أٓڂ حألد
Feina del pare:___________________ِڃيْنَش حألَد Feina de la mare:__________________ّڃينش حألُځ
Nombre de germans i germanes que viuen a casa: ًيى حإلهٌحڅ ً حألهٌحص ٳِ ىحٍٹ كخٿْخ٫ 163
Anys d'escolarització:____________ٻڂْ َٓنٌَحص َى ٍَْٓض ٳِ حٿڄَ ْي ٍََٓشِ؟
Què vols estudiar en el futur? __________________________________________________ڃخًح ّ ٳِ حٿڄُْٔظَٸْزَپ؟ َ ٍُڅ طَي ْ َطَُّيُ أ
164
165
166
167
168
169
170