Treball Ntae

CAPÍTOL 18: Experiències educatives mitjançant l’aplicació de software lliure. 1. Introducció Els temps han canviat, i amb ells les noves tecnologíes. On abans era impossible pensar que un software es pugués compartir, ara el trobem a l’abast. I és que abans, i d’això no fa gaire (als anys 80) es necessitaven els “contractes de llicència” per a intercanviar o compartir experiències a través de la xarxa. Ara, amb el software lliure trobem un sistema operatiu compartit del qual cada vegada més se n’aprofiten els sectors dels negocis, la investigació, l’oci o l’educació. QÜESTIONS: 1. Què és el “Software lliure”? a) És el software utilitzat als anys 80. b) És un sistema operatiu. c) És un software compartit, amb una història recent que s’utilitza en diversos sectors. d) És un software compartit utilitzat només al sector educatiu.

2. Què és el software lliure? Podem dir que quan parlem de programari lliure ens referim a aquell programari que ofereix tant la versió que podem instal·lar, com tot el codi font. Per a poder entendre millor què és el programari lliure, podem estudiar les llibertats que l'usuari del programari lliure té: Llibertat d'utilitzar el programa amb qualsevol propòsit. Llibertat d'ús on i amb qui siga. Llibertat d'estudiar com funciona el programa i adaptar-ho a les teues necessitats ( l'accés al codi font és condició prèvia per a açò) La llibertat de distribuir copies ( amb modificacions o sense, gratis o cobrant, a qualsevol i a qualsevol lloc) La llibertat de millorar el programa i fer públiques les millores als altres (perquè tota la comunitat es beneficie). No obstant si la persona no vol no hi ha perquè publicar eixes millores. Per a garantir estes llibertats està la llicència “Copyleft”, que implica que quan es distribueïx un programa no es poden agregar restriccions per a denegar a altres persones les llibertats centrals.

La vertadera innovació que presenta el programari lliure és la plena accessibilitat al codi, la seua llibertat d'ús i de còpia, així com la possibilitat de millora compartida i col.laborativa per part de la comunitat de desenvolupadors i programadors que treballen en ell. Amb l'ús de programari lliure, els programes del teu ordinador són accessibles i modificables, de manera que si ho desitges, pots adaptar el seu funcionament a les teues pròpies necessitats, la qual cosa et permetrà aportar la teua creativitat i innovar en la forma en què els teus programes s'ajusten vertaderament al que tu necessites. Però no hem de confondre programari lliure amb programari gratuït. Esta confusió se sol produir, ja que en anglés el terme free de “free programari”, fa referència tant a llibertat com a gratuït. Però en realitat hem d'entendre el programari lliure com el que ens ofereix llibertat, no gratuïtat. I cal parar atenció perquè de vegades hi ha companyies de programari privat que utilitzen el terme programari lliure, però referint-se només al preu, no et donen les llibertats comentades anteriorment. És a dir, es pot pagar diners per a obtindre copies de programari lliure, o es poden haver obtingut copies sense cost. Però sense tindre en compte com obtenen les còpies, sempre s'ha de tindre la llibertat de copiar i modificar el programari, inclús de vendre copies, si estem realment parlant de programari lliure. Però entre el programari lliure i el programari propietari trobem molts altres, que és convenient conèixer les seues característiques bàsiques, per a no confondre'ls. -PROGRAMARI LLIURE: Ve amb autorització perquè puga ser usat, copiat i distribuït. Ja siga literal o amb modificacions. -PROGRAMARI. CODI OBERT: S'utilitza com a terme setial al del “programari lliure”. -PROGRAMARI DOMINI PÚBLIC: El programari de domini públic és programari que no està protegit per drets d'autor. És un cas especial de programari lliure no protegit amb “copyleft”, el que significa que algunes còpies o versions modificades poden no ser completament lliures. -PROGRAMARI PROTEGIT AMB COPYLEFT: programari lliure on els termes de distribució asseguren que no es poden agregar restriccions per a denegar a altres persones les llibertats centrals. -PROGRAMARI LLIURE NO PROTEGIT AMB COPYLEFT: El programari lliure no protegit amb copyleft, inclou l'autorització de l'autor per a redistribuïr i modificar el programari, així com el permís per a afegir-li restriccions addicionals. -PROGRAMARI GNU. El programari de GNU és el programari alliberat davall l'auspici del Projecte GNU ( Sistema GNU és el sistema operatiu semblant a Unix, constituït en la seua totalitat per programari lliure.) La majoria del programari de GNU està protegit per copyleft, però no tot; no obstant això, tot el programari GNU ha de ser programari lliure. Part del programari GNU ho escriu personal de la Fundació per al Programari Lliure, però la majoria del programari ho aporten voluntaris.

-PROGRAMARI COBERT PER LA GPL: La GPL (General Public License/llicència Pública General) de GNU és un conjunt específic de termes de distribució emprats per a protegir un programa amb copyleft. -PROGRAMARI NO LLIURE: El programari no lliure és qualsevol programari que no té les característiques del programari lliure. Açò inclou al programari semilibre i el programari privatiu. -PROGRAMARI SEMI-LLIURE: El programari semi-lliure és programari que no és lliure, però inclou autorització perquè els particulars l’usen, copien, distribuïsquen i el modifiquen (incloent la distribució de versions modificades) sense propòsits lucratius. El programari semi-lliure és molt millor èticament que el programari privatiu, però continua plantejant problemes que no ens permeten utilitzar-ho en un sistema operatiu lliure. -PROGRAMARI PRIVATIU: El programari privatiu és programari que no és lliure ni semi-lliure. El seu ús, redistribució o modificació estan prohibits, requerixen que es sol·licite una autorització, o està tan restringit que de fet no pots demanar aquesta autorització lliurement. -FREEWARE: Paquets que es poden distribuir però no modificar (i el codi no està disponible). Estos paquets no són programari lliure -SHAREWARE: El Shareware és programari del què es permet redistribuir copies, però que per cada copia utilitzada, l'usuari ha de pagar un càrrec per llicència. El shareware no és programari lliure, ni tan sols semi-lliure. -PROGRAMARI PRIVAT: El programari privat, és programari desenrotllat per a un usuari (generalment una organització o una companyia). Este usuari el té en el seu poder i l’utilitza, i no l'allibera al públic. -PROGRAMARI COMERCIAL: El programari comercial és aquell desenrotllat per un negoci que pretén obtenir diners de la seua utilització. Comercial i privatiu no són el mateix. La majoria del programari comercial és privatiu, però hi ha programari lliure comercial, i hi ha programari no lliure no comercial. QÜESTIONS: 1. Per a què un programari siga lliure és imprescindible: a. que siga gratuït b. que siga creat a casa c. que permeta l’accés al codi font 2. Per a garantir estes llibertats està la llicència: a. Copyright b. Copyleft c. GNU

3. Quina d’aquestes afirmacions NO es correspon amb el programari lliure: a. El podem utilitzar amb qualsevol propòsit b. No podem distribuir copies c. Podem adaptar-ho a les nostres necessitats

3. Avantatges i inconvenients del Software Propietari i del Software Lliure SOFTWARE PROPIETARI -Avantatges: -Les companyies productores de software propietari, en general, tenen departaments de control de qualitat que duen a cap moltes proves sobre les seues produccions. -Es destinen partides presupostaries per a la investigació sobre el producte. -Es contracten alguns programadors molt capaços i amb molta experiència. -El software propietari de marca coneguda ha sigut gastat per moltes persones i és relativament fàcil trobar a algú que ho sapiga utilitzar. -Existeix software propietari disenyat per a aplicacions molt específiques. -Els plans d´estudi de moltes universitats tenen un marcat enfoc al seu ús i els fabricants ofereixen als centres educatius versions a preus amb descomptes atractius. -Existeixen prou publicacions, que documenten i faciliten l´ús de les tecnologies previstes per companyies de software propietari, encara que el nombre de publicacions orientades al software lliure va en augment. -Inconvenients: -En alguns casos és difícil aprendre a utilitzar-lo correctament, sense haver asistit a costosos cursos de capacitació. -El seu funcionament es un secret que guarda gelosament la companyia que ho produeix. -En molts casos el suport tècnic es insuficient, o tarda massa temps en oferir una resposta satisfactòria. -Es il.legal extendre una peça de software propietari per a adaptar a les necessitats particulars d’un problema específic. En el cas que siga necessari, es deu pagar una quantitat extra a la companyia fabricant, perquè porte a cap la modificació del seu propi ritme i calendari de treball. -La innovació és dret exclusiu de la companyia fabricant. Si algú té una idea innovadora amb respecte a una aplicació propietaria, té que elegir entre vendre-li la idea ala companyia ama de la aplicació o escriure desde zero la seua pròpia versió d’una aplicació equivalent. -És il.legal fer còpies del sotware propietari, sense antes haver contractat les llicències necesaries. -Si una dependència del govern té funcionament exitós d’un sistema dependent de tecnología propietaria no ho pot compartir amb altres depedències a menys que cadascuna d’aquestes contracte totes les llicències necessàries.

-Si la companyia fabricant del software propietari se’n va a la ruïna el soport tècnic desapareix, i desapareix la possibilitat de tindre, en un futur, versions millorades del programa. -Si una companyia fabricant de software es comprada per un altra més poderosa es probable que eixa línia de software quede descontinuada i mai més en la vida torne a tindre una modificació. SOFTWARE LLIURE: -Avantatges: -Estalvi econòmic en l’adquisició de llicències. -Combat efectiu a la còpia il.lícita de software. -Eliminació de barreres presupostals. -Benefici social i tecnològic per el país. -Molts col.laboradors de primera línia disposats ajudar. -Els temps de desenvolupament sobre aluna cosa que no existia son menors per l´amplia disponibilitat de ferramentes i llibreries. -Les aplicacions són fàcilment auditades abans de ser utilitzades en procesos de misió crítica, amés del fet de que les més populars es troben molt depurades. -Tendeix a ser molt eficient (perque molta gent ho optimitza, millora). -Tendeix a ser molt divers: la gent que contribueix té moltes necessitats diferents i això fa que el software estiga adaptat a una quantitat més gran de problemes. -Inconvenients: -La corba d’aprenentatge és major. -El software lliure no té garantía provinent del autor. -Es necessita dedicar recursos a la reparació d´errades. -No exiteix una companyia única que protegeixca tota la tecnología. -Les interfícies amigables amb l’usuari (GUI) i la multimedia s’estan estabilitzant. -L’usuari déu tindre nocions de programació, ja que l’administració del sistema recau molt en l’automatització de feines i això es guanya utilitzant, en moltes ocasions, llenguatges de guions (perl, python,shell, etc) -La diversitat de distribucions, mètodes de empaquetament, llicències d´ús, ferramentes amb un mateix fi... poden crear confusió en cert nombres de persones. QÜESTIONS: 1. De les següents opcions, quines pertanyen als inconvenients del software propietari? a. Les interfícies amigables amb l’usuari (GUI) i la multimedia tot just s’estan estabilitzant. b. Es contracten alguns programamdors molt capaços i amb molta experiència. c. En alguns casos és difícil aprendre a utilitzar-lo correctament, sense haver asistit a costosos cursos de capacitació. d. Combat efectiu a la còpia il.lícita de software. 2. A quin software pertany aquesta frase: Tendeix a ser molt divers: la gent que contribueix té moltes necessitats diferents i això fa que el software estiga adaptat a una quantitat més gran de problemes. a. Avantatges dels software propietari.

b. Inconvenients del software lliure. c. Avantatges del software lliure. d. Inconvenients del software propietari. 3. Quina de les següents frases pertany als inconvenients del software lliure? a. L’usuari deu tindre nocions de programació, ja que l’administració del sistema recau molt en l’automatització de feines i això es guanya utilitzant, en moltes ocasions, llenguatges de guions (perl, python,shell, etc). b. Els temps de desenvolupament sobre aluna cosa que no existia son menors per la amplia disponibilitat de ferramentes i llibreries. c. Si una companyia fabricant de software es comprada per un altra més poderosa és probable que eixa línia de software quede descontinuada i mai més en la vida torne a tindre una modificació. d. Els plans d´estudi de moltes universitats tenen un marcat enfòc al seu ús i els fabricants ofereixen als centres educatius versions a preus amb descomptes atractius.

4. Programari Lliure i la seua aplicació educativa -Avantatges: - Alt poder de motivació. - Gran possibilitat d´interacció (pas d´una actitud passiva a activitat constant). - Major implicació per part de l´alumnat. - Afavorir el treball col.laboratiu. - Potenciar les habilitats de busca i selecció d´informació. - Afavorir la comunicació entre tots. - Millorar les capacitats d´expressió. - Proporcionar feed-back. - Representen un element integrador en l´aula. - Per a què s´utilitzen? - Per acabar les tasques (no tot està ja fet). - Per adoptar una postura constructiva. - Cooperar amb la comunitat local i internacional. - Possibilitat d´aprendre d´altres. - Propagació del coneixement de forma lliure. - Treballar en equip. - Llibertat d´investigar, crear, modificar i aprendre. QÜESTIONS: 1. Digues quin dels següents avantatges del Software lliure no és correcte: a) Té un alt poder de motivació b) Afavorix el treball educatiu c) Proporciona feed-back d) No representa un bon integrador en l´aula 2. Per a què no s´utilitza el software lliure?

a) Per acabar les tasques. b) Per atrassar la feina. c) Per afavorir un treball educatiu. d) Per a motivar a l´alumnat. 3. Deuen les TIC ser introduïdes i utilitzades en l´aula perque sí? a) No, ja que sols són una sèrie de recursos a la disposició del professorat. b) Sí, ja que així els alumnes poden fer el que vulguen. c) Sí. d) Sí, perquè no són importants.

5. Unes breus referències històriques En la dècada dels 80 Richard Stallman dugué a terme el moviment GNU en oposició al software privatiu, el sistema operatiu Unix. Ja que limitava les necessitats concretes de cadascú, i la possibilitat de col·laboració entre programadors. El propòsit de Stallman era crear un sistema operatiu lliure i gratuït, assegurar que les aplicacions i millores que es generaren continuaren redistribuïdes lliurement. Els 90 foren una època d’expansió per diferents parts del món. Al mateix temps Linus Trovarlds difon a través de la ret el seu treball sobre la construcció d’un nucli desde la base d’un rudimentari Minix, aprofitant la facilitat de comunicació que proporciona la red. Sorgeix així el sistema operatiu GNU/Linux. Aquest nou moviment social i empresarial es caracteritza per la solidaritat, la cooperació i el llibertat. QÜESTIONS: 1. Quin propòsit persegueix Stallman amb el moviment GNU? a) Limitar les necessitats concretes de cadascú. b) Crear un sistema operatiu lliure i gratuït c) Crear un software privatiu 2. En quina dècada sorgeix el sistema operatiu GNU/Linux? a) 70a b) 80a c) 90a