Tipologia Textual: Textos Literaris

TIPOLOGIA TEXTUAL: ELS TEXTOS LITERARIS Els textos literaris presenten un alt grau d'elaboració formal -planificació, estructura, selecció de recursos- i privilegien el canal escrit, més adient per a comunicacions especialitzades. La intenció és subjectiva, la funció del llenguatge que preval és la funció poètica i l'ús de la llengua està basat en la connotació. El fet literari, per tant, és un acte comunicatiu que presenta unes característiques ben determinades. ASPECTES PRAGMÀTICS

•

Tracten temes relacionats amb la dimensió interna, externa i social de l'individu.

•

Són produïts per un emissor especialista: l'escriptor. Segons el gènere que conrea s'anomena novel·lista, contista, poeta, dramaturg...

•

S'adrecen a un receptor universal (no és un individu específic). Tot i que, segons el tipus de literatura, podem parlar de públic molt reduït o de públic molt ampli.

•

Es donen en un context pluridimensional: autor i lector es troben condicionats per unes circumstàncies socials, culturals, ideològiques i històriques determinades.

•

Presenten una intenció subjectiva: representen la visió del món personal de l'autor.

•

Es vehiculen pel canal escrit.

•

Articulen el missatge a partir d'un codi formalitzat: les figures retòriques són el codi propi de la literatura.

•

S'expressen amb un registre formal: el literari.

•

Preval la funció poètica: basada en la llengua com a matèria de treball.

ASPECTES TEXTUALS

•

Es classifiquen en gèneres:

1.

Narratiu:

2.

Poètic:

poema,

novel·la, poema

conte, en

prosa,

memòria, cal·ligrama,

3. Dramàtic: comèdia, tragèdia, tragicomèdia... •

Organitzen la informació a partir d'una estructura molt diversa:

1.

Narratius: contínua o discontínua.

2.

Descriptius: de dalt a baix, de dins a fora, de general a concret...

3.

Teatrals: en actes, escenes...

dietari... poema

objecte...

•

Presenten modalitats diverses:

1.

Narrativa: en contes, novel·les...

2.

Descritptiva: en fragments de contes i novel·les...

3.

Expositiva: en informacions i coneixements que es transmeten en textos narratius o dietaris, memòries...

4.

Argumentativa: en raonaments de personatges, en poemes que argumenten idees...

5.

Conversacional: en els diàlegs entre personatges en textos narratius.

ASPECTES LINGÜÍSTICS La funció del llenguatge que preval en els textos literaris és la funció poètica, que està centrada en el missatge. La llengua no és vehicle del coneixement, és la matèria de treball. L'escriptor treballa la llengua per sorprendre i/o provocar un resultar resultat estètic. La llengua literària

•

Activa la funció poètica, basada en el missatge.

•

Usa la connotació per crear nous camps de significació.

•

Posa de manifest un alt grau d'elaboració formal.

•

Presenta una alta densitat semàntica: concentra molta informació en molt poc espai.

•

Ofereix una pluralitat de lectures i interpretacions. L'obra literària obre camps de significació diferents segons el lector, l'època històrica...

•

Es gesta a partir del

- Caràcter individual: es basa en la creativitat de l'autor en el tractament de la llengua. - Caràcter col·lectiu: es basa en codis propis de moviments, escoles...

•

Busca la força expressiva de la llengua.

•

Es basa en un codi propi que té com a finalitat manipular la llengua a fi d'aconseguir un resultat estètic. Juga amb les anomenades figures retòriques i, segons el tipus de transgressió, es classifiquen segons pertanyin a:

- l'àmbit fonètic: afecta els sons de la llengua i tracta de disposar-los d'una determinada manera: la repetició i imitació de sons sol produir un determinat efecte (al·literació, paronomàsia...). - l'àmbit morfosintàctic: afecta les estructures de la llengua i tracta de repetir mots o estructures, alterar la sintaxi lògica, eliminar elements... (anàfores, paral·lelismes, polisíndeton, asíndeton, hipèrbaton...). - l'àmbit lexicosemàntic: tracta de potenciar les associacions entre elements designant un concepte per un altre, per joc de contraris, de camps sensorials diferents... (comparació, metàfora, personificació, sinestèsia, antítesi...).