Shannon

Claude Elwood Shannon

DADES BIOGRÀFIQUES DE L’AUTOR Claude Elwood Shannon (Michigan 1916 - Massachussets 2001), fou el creador del cèlebre model matemàtic de la comunicació, considerada la “carta magna de la era de la comunicació. Fill del jutge del seu Gaylord natal a Michigan (Estàts Units) i d’una professora de secundària, va destacar des de ben jove per la seva inquietud investigadora i les seves aptituts per a la electrònica i la mecànica. Amb poc mes de vint anys, es va traslladar al Institut Tecnològic de Massachussets (M.I.T.) per treballar com a ajudant d’investigació en l’àmbit de l’enginyeria elèctrica. Quatre anys després, va finalitzar amb èxit la seva tesi doctoral en matemàtiques sobre l’aplicació

de

l’àlgebra de George Boole (l’estructura algebraica que rigoritza les operacions lògiques Y, O y NO, així com el conjunt d’operacions d’unió, interesecció i complement). El seu paper al M.I.T. va estar dedicat a la creació dels primers ordinadors. Després de diverses publicacions i col.laboracions,

publicà el 1948 la Teoría

Matemàtica de la Comunicació anteriorment citada. Posteriorment publicà el Teorema Shannon-Hartley, segons el qual afirmava que era posible eliminar el “soroll” de les transmissions d’informació quan el flux de la mateixa no excedeix la capacitat del canal. Shannon va destacar també per creacions relacionades amb l’electrònica, com lavabos electrònics, calculadores o instruments musicals, per citarne alguns. El seu treball va ser premiat amb diversos reconeixements al llarg de la seva vida.

ÀMBIT D’ESTUDI L’àmbit en el que es mouen els estudis de Claude Shannon es el de la millora de la transmissió de l’informació. Les característiques que aspira a millorar son la velocitat de difusió dels missatges, la disminució de les distorsions i la pèrdua d’informació i, en definitiva el rendiment general del procés de transmissió de l’informació. Cal recordar que Shannon està implicat en els inicis de internet, tot i que la seva aportació cèlebre es la teoría matemàtica de la comunicació.

CONTEXT GENERAL I HISTÒRIC-CIENTÍFIC: LA CIBERNÈTICA Claude Shannon va desenvolupar els seus estudis més cèlebres al llarg de la dècada dels anys quaranta, una època marcada profundament per la Segona Guerra Mundial i els seus avenços tecnològics. En els sis anys que va durar al guerra es van produir uns avenços brutals, forçats per la lluita per la hegemonia mundial. Vem passar d’utilitzar una maquinària pràcticament obsoleta a la creació de la bomba atòmica. En làmbit de la comunicació, enmig de la guerra, era necessari gaudir d’un sistema de comunicació eficaç i segur, fet que força la gestació d’internet. Posteriorment amb la Guerra Freda entre els Estats Units i la URSS encara es fa per més necessari. Enmig de la carrera per demostrarli al rival la seva superioritat en tots els camps, la tecnología no anava a quedar-se enrere. Els investigadors es van trobar doncs, en una época propicia per a desenvolupar al seva tasca ja que els recursos destinats al seu treball no anaven a escassejar. Norbert Wienes, el matemàtic que va fundar la cibernètica va ser mestre de Shannon, fet que el va influenciar de manera determinant. La cibernètica fou creada enmig de l’esforç bèl.lic nordamericà i respon al concepte de l’estudi dels processos de comunicació i control tant dels éssers vius com dels sistemes automàtics. Podriem dir que tracta com un estímul extern es transforma en informació (input) i com un el sistema receptor reacciona com una resposta (output).

Al model de Lasswell podem observar la influència de la psicologia conductivista propia de la primera meitat del segle XX. Posteriorment, amb l’influencia de la cibernètica es va desenvolupar la psicologia cognitiva.

Aquest model de comunicació és clarament mecanicista al estar enfocat inicialment des del marc de les telecomunicacions i en la recerca d’una fórmula matemàtica que permeti calcular i disminuir els nivells de soroll dins d’una situació comunicativa, el que Shannon anomena entropies. Aquests elements dificulten la transmissió efectiva de la informació, en tots els àmbits de la comunicació possible de diferents maneres ( informàtica, lingüística, etc.), per això podem veure que partia des d’un problema inicial de comunicació mecànica i va saber-ho replantejar a la resta de categories de comunicació en general Aquest tipus de comunicació té la característica que al ser de base matemàtica la importància l ‘agafa la quantitat, no el contingut. Aquest exemple es aplicable a tots els àmbits de la comunicació, donat que la quantificació d’aquesta suposa que es tracta com una unitat mesurable igual que la massa, la densitat,etc. Per a Shannon la informació es una disminució de la incertesa. Una simple senyal composta per dos simples codis pot constituir informació: un zero i un; si y no; obert i tancat; equilibri o tensió; sintagma nominal y sintagma verbal; imatges. És important no confondre l’emissor i receptor convencionals amb els d’aquest model de comunicació. Mentre que l’emissor és la font de la informació, el receptor és l’aparell que descodifica el missatge rebut a través de la senyal emesa pel transmissor, i

és l’element que permet que el missatge arribi al seu destinatari. A continuació comentarem l’esquema d’aquest model de comunicació. Els procés comunicatiu es la transmissió d’informació d’una manera interactiva. Tot procés comunicatiu comença quan una font d’informació, es a dir un emissor ens proporciona un estímul. construeix un missatge que és codificat (el codi és un element intrínsec de qualsevol missatge, necessari per a la seva construcció). Aquest missatge es transmet per mitjà de senyals i estímuls físics (el canal és imprescindible perquè hi hagi un moviment d’informació entre els diferents ens que participen de la situació. D’aquesta funció s’encarrega el transmissor, ja que en aquest model les funcions d’enviar i rebre el missatge les porten a terme artificis, i no els mateixos emissors i destinataris de la informació. És en aquest moment quan entren en joc les anomenades entropies de Shannon, contaminant el missatge i provocant una situació perillosa pel receptor encarregat de descodificar el missatge, ja que es pot veure saturat per una sobrecàrrega del canal que li dificulti la tasca. Per evitar això Shannon proposa que l’emissor de la informació utilitzi recursos com la redundància d’informació, el que estableix una jerarquització dintre del missatge i afegeix certa seguretat de que no es perdrà cap element important en els transcurs de la transmissió. És important no abusar de la redundància ja que aquesta també pot sobrecarregar el canal. La informació es captada pel dispositiu u òrgan i es interpretada o transformada pel receptor que s’encarrega de descodificar el missatge i eliminar les entropies respecte del missatge inicial en la mesura que sigui possible, tot per tal de que aquest arribi inalterat al seu destinatari.