Sara
This document was uploaded by user and they confirmed that they have the permission to share it. If you are author or own the copyright of this book, please report to us by using this DMCA report form. Report DMCA
Overview
Download & View Sara as PDF for free.
More details
- Words: 1,157
- Pages: 11
ÍNDEX TEMÀTIC 1. Entrevista a l’Oriol Garcia 2. Cerca d’informació sobre l’Oriol. 3. Història. Fet històric. 4. Descripció del personatge. 5. StoryBoard. 6. Documentació històrica.
Qui és l'Oriol?
L'Oriol Garcia Quera (Barcelona, 1967) porta els llibres a la sang: el seu besavi va obrir la llibreria Quera, i el seu avi Joan Quera (un dels fundadors de l’Editorial Alpina) la va especialitzar en temes de muntanya i excursionisme. Aquesta influència, la passió pel dibuix i l’amor per la història del seu país es convertiran en els tres eixos sobre els quals l’Oriol construirà la seva tasca professional. Després de passar pel Taller de Bellas Artes Leonardo da Vinci (on compartirà taula amb un altre futur dibuixant de còmics, Xulio Daspastoras) i pel Taller del Cómic y la Ilustración, al 1983 el destí el porta a rebre classes de còmic a l’Escola Joso, fet que, a la llarga, li resultarà molt profitós, ja que gaudirà de l’experiència de professionals tan experimentats com Leandro Blasco, Josep Maria Polls i el mateix Joso. L’Oriol intenta entrar a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. No ho aconsegueix. Al 1989, serà ell qui es convertirà en professor de l’Escola Joso, impartint classes als més menuts. Quasi vint anys després s’ha convertit en un dels professors més veterans de la Joso, on segueix compartint amb els seus alumnes tot el que ha après com a professional. L'Oriol començà a publicar còmics al 1987 a la revista Cavall Fort i, com aquell que diu, la resta és història. Una història en forma de vinyetes i il·lustracions que podreu conèixer a fons en aquesta exposició.
Referents i influències
Com tots els autors, el seu estil artístic i la seva forma de narrar es va formant mentre assumeix i incorpora la tècnica d’altres dibuixants. Ell mateix reconeix la importància que han tingut en la seva formació obres com La patrulla dels castors (Charlier i Mitacq), publicada a Cavall Fort, o les adaptacions al còmic de novel·les clàssiques de la col·lecció Joyas Literarias Juveniles. A aquests títols cal afegir-hi les aventures del tinent Blueberry (Charlier i Giraud), les historietes de Paracuellos (Carlos Giménez), o sèries més clarament inspirades en la història, com Las Torres de Bois-Maury (Hermann), Las 7 vidas del gavilán (Cothias i Juillard), Los pasajeros del viento (Bourgeon) o Príncipe Valiente (Foster). Seguint l’empremta d’aquestes obres i autors, aprenent de la seva forma de compondre la pàgina, de donar color, de retratar un gest... l'Oriol ha creat un estil que ja fa vint anys que gaudeix de vida pròpia.
. Il·lustrador especialitzat
En el món del còmic la lluita entre els productes autòctons i els de països com els EUA o el Japó provoca que, per a un autor que publica en català i desenvolupa obres de caire històric, li resulti impossible dedicar-se només al còmic.
Afortunadament, l’Oriol s’ha llaurat una molt merescuda fama com a il·lustrador i com a rigorós documentalista, la qual cosa li permet col·laborar en revistes, obres de divulgació i museus. De la seva tasca com a il·lustrador destaquen les seves col·laboracions en obres com l’Enciclopèdia Temàtica Oxford (Edicions 62) o en revistes com Descobrir Catalunya, Sàpiens o la ja esmentada Cavall Fort.
. Il·lustrador especialitzat
El seu treball com a il·lustrador també es pot gaudir en diversos museus i centres culturals, com el Museu d’Història de Catalunya, la Ruta dels Ibers, el Museu dels Raiers de Coll de Nargó, el Museu Arqueològic de Moià, el Museo Arqueológico Regional de la Comunidad de Madrid, el Parc Arqueològic de les mines neolítiques de Gavà o el Centre Arqueològic de l’Almoina de València.
En definitiva, vint anys de professió d'un autor, que encara té moltes vinyetes i il·lustracions per a desenvolupar.
Sara Gil Lastra
Entrevista a l’Oriol:
1-a quina edad vas descobrir el teu talent? . a parvolari ja li agradava dibuixar, als 8 o 9 anys es va apuntar a una academia de dibuix (antigament no es dibuixava amb comic, era mes del pal de dibuixar un jerro, pero al final del passadis sempre hi havia un dibuixant i ell es fixava molt en els comics que ell dibuixava i al final va decidir que ell també acabaría dibuixant comics.
2-en que t’inspires a la hora de dibuixar? . es especialista en comics històrics. Ell sinspire en qualsevol cosa que li pugui servir, ja sigui la conversa entre amics, un dia passejant per el carrer o un tros dun llibre que li agues agradat.
3-en quin estil de dibuix et situes? .es situa en el comic europeu (realista) ja que ell pensa que la millor manera dexplicar un comic historic es a partir de dibuixos que es semblin a las personaS reals.
4-normalment en quants dies fas un comic? . entre un any i mix i dos (per que entre que es va a revisar el vocabulari es dibuixa es pinta i es repasa pasa molt de temps)
5-es pot viure fent de dibuixant? .si, ja que sinó no hi haurien dibuixants profesionals, depent tambe de la classe de dibuixant que siguis es cobra mes o menys. Ell prefereix fer el seu estil de comics pero hi ha gent que trevalla en grans enpreses que els i
diuen el que an de dibuixar (el guio no es seu i normalment tampoc la coloracció) pero si de tant en tant li cau algun encarrrec no dira pas que no, ja sigu en algun moseu que li demanin que dibuixi algo de la pre.historia o en algun atre cosa.
6-com vas començar a fer comics,perquè t’agradava o per casualitat? . una mica per que li agradava i una mica per casualitat ja que si els seus pares no laguesin apiuntat a dibuix ell no auria pogut coneixer al dibuixant que li va ensenyar a fer comics.
27-10-09
Sara Gil Lastra
Franciso Macías Nguema en la caiguda del govern. Una amplisima coalició electoral va fer que assolis la Presidencia de la nova República de Guinea de Guinea Equatorial en Octubre del 1968, amb la benedició del gover español del dictador Franco.
Fins al 1972 no es va autoproclamar President vitalic del país, amb dret a escollir sucesor **
PLA DETALL: Es aquell que enfoca una cosa en especial.
Per exemple: una mirada , una llàgrima , un somriure...
PRIMERISSIM PRIMER PLA: Es veu una expresio de la cara. En moments puntuals de sorpresa, rabia, feliçitat, ...
PRIMER PLA:
Ja surt el pla de la cara sencera.
PLA MITJÀ: Es semblant al primer pla però aquí surt una cosa molt important: els braços i les mans i comença a surtir una mica de l'entorn.
PLA AMERICÀ: Es veuen les cames fins al genoll i poc a poc es va veient de mes lluny i es veu més el moviment o postura.
PLA GENERAL: La figura del personatge ocupa aproximadament a un 50% amb la resta de la imatge.
PLA PANORAMIC: En les imatges no es veuen les persones o si es veuen no s'aprecien molt.
Qui és l'Oriol?
L'Oriol Garcia Quera (Barcelona, 1967) porta els llibres a la sang: el seu besavi va obrir la llibreria Quera, i el seu avi Joan Quera (un dels fundadors de l’Editorial Alpina) la va especialitzar en temes de muntanya i excursionisme. Aquesta influència, la passió pel dibuix i l’amor per la història del seu país es convertiran en els tres eixos sobre els quals l’Oriol construirà la seva tasca professional. Després de passar pel Taller de Bellas Artes Leonardo da Vinci (on compartirà taula amb un altre futur dibuixant de còmics, Xulio Daspastoras) i pel Taller del Cómic y la Ilustración, al 1983 el destí el porta a rebre classes de còmic a l’Escola Joso, fet que, a la llarga, li resultarà molt profitós, ja que gaudirà de l’experiència de professionals tan experimentats com Leandro Blasco, Josep Maria Polls i el mateix Joso. L’Oriol intenta entrar a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. No ho aconsegueix. Al 1989, serà ell qui es convertirà en professor de l’Escola Joso, impartint classes als més menuts. Quasi vint anys després s’ha convertit en un dels professors més veterans de la Joso, on segueix compartint amb els seus alumnes tot el que ha après com a professional. L'Oriol començà a publicar còmics al 1987 a la revista Cavall Fort i, com aquell que diu, la resta és història. Una història en forma de vinyetes i il·lustracions que podreu conèixer a fons en aquesta exposició.
Referents i influències
Com tots els autors, el seu estil artístic i la seva forma de narrar es va formant mentre assumeix i incorpora la tècnica d’altres dibuixants. Ell mateix reconeix la importància que han tingut en la seva formació obres com La patrulla dels castors (Charlier i Mitacq), publicada a Cavall Fort, o les adaptacions al còmic de novel·les clàssiques de la col·lecció Joyas Literarias Juveniles. A aquests títols cal afegir-hi les aventures del tinent Blueberry (Charlier i Giraud), les historietes de Paracuellos (Carlos Giménez), o sèries més clarament inspirades en la història, com Las Torres de Bois-Maury (Hermann), Las 7 vidas del gavilán (Cothias i Juillard), Los pasajeros del viento (Bourgeon) o Príncipe Valiente (Foster). Seguint l’empremta d’aquestes obres i autors, aprenent de la seva forma de compondre la pàgina, de donar color, de retratar un gest... l'Oriol ha creat un estil que ja fa vint anys que gaudeix de vida pròpia.
. Il·lustrador especialitzat
En el món del còmic la lluita entre els productes autòctons i els de països com els EUA o el Japó provoca que, per a un autor que publica en català i desenvolupa obres de caire històric, li resulti impossible dedicar-se només al còmic.
Afortunadament, l’Oriol s’ha llaurat una molt merescuda fama com a il·lustrador i com a rigorós documentalista, la qual cosa li permet col·laborar en revistes, obres de divulgació i museus. De la seva tasca com a il·lustrador destaquen les seves col·laboracions en obres com l’Enciclopèdia Temàtica Oxford (Edicions 62) o en revistes com Descobrir Catalunya, Sàpiens o la ja esmentada Cavall Fort.
. Il·lustrador especialitzat
El seu treball com a il·lustrador també es pot gaudir en diversos museus i centres culturals, com el Museu d’Història de Catalunya, la Ruta dels Ibers, el Museu dels Raiers de Coll de Nargó, el Museu Arqueològic de Moià, el Museo Arqueológico Regional de la Comunidad de Madrid, el Parc Arqueològic de les mines neolítiques de Gavà o el Centre Arqueològic de l’Almoina de València.
En definitiva, vint anys de professió d'un autor, que encara té moltes vinyetes i il·lustracions per a desenvolupar.
Sara Gil Lastra
Entrevista a l’Oriol:
1-a quina edad vas descobrir el teu talent? . a parvolari ja li agradava dibuixar, als 8 o 9 anys es va apuntar a una academia de dibuix (antigament no es dibuixava amb comic, era mes del pal de dibuixar un jerro, pero al final del passadis sempre hi havia un dibuixant i ell es fixava molt en els comics que ell dibuixava i al final va decidir que ell també acabaría dibuixant comics.
2-en que t’inspires a la hora de dibuixar? . es especialista en comics històrics. Ell sinspire en qualsevol cosa que li pugui servir, ja sigui la conversa entre amics, un dia passejant per el carrer o un tros dun llibre que li agues agradat.
3-en quin estil de dibuix et situes? .es situa en el comic europeu (realista) ja que ell pensa que la millor manera dexplicar un comic historic es a partir de dibuixos que es semblin a las personaS reals.
4-normalment en quants dies fas un comic? . entre un any i mix i dos (per que entre que es va a revisar el vocabulari es dibuixa es pinta i es repasa pasa molt de temps)
5-es pot viure fent de dibuixant? .si, ja que sinó no hi haurien dibuixants profesionals, depent tambe de la classe de dibuixant que siguis es cobra mes o menys. Ell prefereix fer el seu estil de comics pero hi ha gent que trevalla en grans enpreses que els i
diuen el que an de dibuixar (el guio no es seu i normalment tampoc la coloracció) pero si de tant en tant li cau algun encarrrec no dira pas que no, ja sigu en algun moseu que li demanin que dibuixi algo de la pre.historia o en algun atre cosa.
6-com vas començar a fer comics,perquè t’agradava o per casualitat? . una mica per que li agradava i una mica per casualitat ja que si els seus pares no laguesin apiuntat a dibuix ell no auria pogut coneixer al dibuixant que li va ensenyar a fer comics.
27-10-09
Sara Gil Lastra
Franciso Macías Nguema en la caiguda del govern. Una amplisima coalició electoral va fer que assolis la Presidencia de la nova República de Guinea de Guinea Equatorial en Octubre del 1968, amb la benedició del gover español del dictador Franco.
Fins al 1972 no es va autoproclamar President vitalic del país, amb dret a escollir sucesor **
PLA DETALL: Es aquell que enfoca una cosa en especial.
Per exemple: una mirada , una llàgrima , un somriure...
PRIMERISSIM PRIMER PLA: Es veu una expresio de la cara. En moments puntuals de sorpresa, rabia, feliçitat, ...
PRIMER PLA:
Ja surt el pla de la cara sencera.
PLA MITJÀ: Es semblant al primer pla però aquí surt una cosa molt important: els braços i les mans i comença a surtir una mica de l'entorn.
PLA AMERICÀ: Es veuen les cames fins al genoll i poc a poc es va veient de mes lluny i es veu més el moviment o postura.
PLA GENERAL: La figura del personatge ocupa aproximadament a un 50% amb la resta de la imatge.
PLA PANORAMIC: En les imatges no es veuen les persones o si es veuen no s'aprecien molt.
