Dario Fo (Varese, 1926), autor-director-actor i Premi Nobel de Literatura 1977, exponent d’un teatre polític que el va dur a la presó, creà un gènere de farsa surrealista agafant com a punt de partida la comèdia francesa de boulevard i de vodevil, plena de personatges delirants: lladres, pintors, taxistes, vídues consolades... immersos en un carrusel esbojarrat de divertides situacions. Les obres que us presentem, dues farses escrites als anys cinquantes, al principi de la seva carrera, són una mostra d’allò que hem esmentat abans. “Els pintors...” és una farsa per a un clown en què la història i el diàleg arriben a un grau de surrealisme i absurd que fan que la diversió hi sigui present fins el final. Pel que fa a “No hi lladre...” ens trobem davant d’un vodevil embogit amb embolics d’amants, banyes, confusió d’identitats... que es burla, juntament amb l’espectador, de la hipocresia de la societat en què es desenvolupa.
ELS PINTORS NO TENEN RECORDS
NO HI HA LLADRE QUE PER BÉ NO VINGUI
REPARTIMENT
REPARTIMENT
VÍDUA PINTOR CAP SENYOR MILVI ANNA DAINA SÒNIA MANIQUÍ
Maria José Qui Joep Maria Fontan Pere Martí Juan Carlos Parejo / Joan Viñas Carme Allona Alfonsa Gómez Maria Carcolse Maria José Olmo DECORATS: IL·LUMINACIÓ SO DIRECCIÓ
LLADRE DONA DEL LLADRE HOME DONA ANNA ANTONI SEGON LLADRE
Francesc Rull Anna Miralles Jaume Real Antònia Luna Maria Calzada Alfons Higuero Juan Carlos Parejo / Joan Viñas
Fusteria i decoració juvenil (Alumnat 3r i 4t ESO Aula Oberta) José Luis Iriarte Joaquim Salvador Pere Martí