Pirates

ref:Pirates,censuraimoltswebs/JVC-5-12-09

Pirates, censura i molts webs La rebel·lió d’internautes ha frenat de moment l’idea escrita en forma de llei de tancar webs per decisió de l’inquisidor de “probada lealtad” i nomenat a dit pel partit polític de torn. La llei té una excusa oficial: sortir de la llista negra del països amb més pirateria. Anem a pams i analitzem la realitat. Exemple: Sony va liderar el mercat de la música amb els Wallman, però va perdre el nord, i Apple es va quedar amb el seu negoci. Però Sony té els drets d’autor de música i pel·lícules. Realment amb aquesta llei es defensen els drets d’autor o el negoci dels incompetents de Sony?. Darrera dels autors hi ha famílies, anem a veure els dos extrems. Podem entendre que la vídua de l’Scotty (l’enginyer de Star Trek) amb un fill menor de 18 anys tingui dret a aquests beneficis. L’altre extrem les senyores filles de Von Karajan que viuen del treball del seu pare com a reines. Algú pot explicar que a unes senyores majors d’edat que podem treballar i produir se’ls hi ha de pagar per una feina que no han fet ni tenen capacitat per fer-la?. En aquest darrer cas, si es creu que les empreses han de pagar, que ho facin als landers per ajudar a mantenir obres culturals. Un altre aspecte a valorar en aquesta llei del “Ministerio de Cultura” és l’intolerància a la discrepància i a la crítica. Cap dels partits que s’autoanomenen democràtics (dime de que te...) han dit rés en contra del projecte de llei, perquè no accepten la crítica amb causa i ben fundada. No ens portem a enganys, el plat fort de la llei no és la pirateria, és la censura. Perquè tothom entengui a que em refereixo, llegeixin l’article d’Ónega sobre els joves que parlaven en el Parlament sobre els articles de la Constitució i l’actuació de “sus señorias” tots membres de “partidos democràticos”. La premsa escrita ja està controlada, per tant s’ha de controlar la xarxa, primer tancarem les webs que no són “de adhesión incondicional e inquebrantable”i seguidament els blogs, perquè l’objectiu real és evitar la crítica i el coneixement de la realitat. En síntesi no només crec que s’ha d’exigir al poder judicial i al poder executiu respecte a l’article de la Constitució sobre la llibertat d’expressió a la qual tenim dret tots els ciutadans, també crec que s’ha de revisar a fons la llei de drets d’autor, perquè no ha de servir per tapar incompetències i mantenir paràsits. Igualment considero que els beneficis de recaptació del canon digital han d’anar a les CC.AA. en la proporció que consumeixen, i no han d’anar al “Ministerio de Cultura” per repartir com li dona la gana, ni per mantenir la pompositat barroca de l’SGAE a Madrid. Tot plegat té molts webs.