Què És La Farmacologiaa.pdf

Què és la farmacologia?

La farmacologia és la ciència que estudia l'origen, les accions i les propietats que les substàncies químiques exerceixen sobre els organismes vius. Es considera la farmacologia com l'estudi dels fàrmacs. Anomenem fàrmac a aquella substància química purificada que s'utilitza per al tractament, la cura, la prevenció o el diagnòstic d'alguna malaltia o també per inhibir l'aparició d'un procés fisiològic no desitjat. Per això, no s’ha de confondre amb les drogues, ja que les drogues tot i ser substàncies químiques, aquestes són d'origen natural o sintètic amb efectes sobre el sistema nerviós central, utilitzada amb fins no terapèutics. Un medicament és la combinació d'un o més fàrmacs costat de excipients per a ser integrats de forma farmacèutica. El medicament i el fàrmac tenen les mateixes funcions, però, la seva presentació farmacèutica és diferent. Per simplificar el nom de la seva fórmula química, als medicaments se'ls sol assignar un nom més curt, acceptat en l'àmbit internacional, que es coneix amb les sigles DCI (Denominació Comuna Internacional). A més de la DCI, la majoria dels laboratoris farmacèutics registra les seves fàrmacs amb un nom comercial.

Història de la farmacologia? La recerca de remeis per minimitzar el dolor o sentir-se físicament millor és present en l'home des dels seus orígens. Es pot dir llavors que la farmacologia és tan vella com l'ésser humà, ja que aquest, mitjançant l'observació dels animal i plantes sabien que alleujaven el seu malestar. I aquests petits i primitius coneixements bàsics passaven de generació en generació D’aquesta manera, es tenen proves de que fa 35.000 anys l'home ja conreava plantes com la camamilla i la valeriana amb fins curatius. La civilització xinesa és la primera a utilitzar determinats tractaments. Al 5.000 A.C. es coneixien les propietats beneficioses del te i el ruibarbre, i en l'actualitat s'ha confirmat que la presència

de la soja en l'alimentació xinesa no era casualitat: fa mil·lennis que utilitzen un extracte de soja fermentada que es pot considerar com a precursor de l'antibiòtic. També és molt conegut el fet que els egipcis van aconseguir grans avenços en àrees com la fisiologia, la patologia i la cirurgia. Moltes de les seves drogues d'origen vegetal o animal segueixen en l'actualitat vigents. Entre els documents d'història farmacològica més importants es troba el Papir d'Ebers, on van deixar reflectits en jeroglífics aquests coneixements. Però van ser els grecs els que realment van aportar grans avanços aquesta. Hipòcrates va ser qui va assentar la base ètica de la medicina, i va ser un gran coneixedor tant de la teoria mèdica com de la seva pràctica, a través dels seus estudis sobre les plantes medicinals. De totes maneres, la cultura grega es va caracteritzar per no concedir-li importància a la pràctica, i un excés d'atenció a la teoria pura, la filosofia. És per això que no es realitzessin majors avenços en aquesta direcció. En l'imperi romà destaca el metge Pedacio Discòrdies i fonamentalment la seva obra de matèria Medica, on estudia substàncies tant d'origen vegetal com animal i mineral. És un tractat en el qual es recullen 600 plantes medicinals, amb descripció de les seves virtuts i la seva forma d'administrar amb fins curatius. El pitjor va ser que se li va concedir tanta importància que va suposar un fre per a posteriors investigacions. Durant l'Edat Mitjana tot el saber recopilat fins llavors es va estancar en un obscurantisme generalitzat, i només conclaves concrets com les institucions religioses s'encarregaven de mantenir i transcriure els coneixements d'èpoques passades, de vegades sota rigorosa censura. Els àrabs, en canvi, sí que es van preocupar no només per fer recopilació de tot el conquistat per l'estudi de l'home en el passat, sinó que a més van seguir aportant i desenvolupant coneixements en les diverses ciències en què en aquells dies es classificava el saber. Van crear les farmàcies i fins i tot una escola de farmàcia. Entre els metges més famosos del món islàmic va destecar Avicenna o el cordovès Averroes. Un altre àrab hispà, Ibn al-Baytar, va escriure un tractat en el qual es descrivien aproximadament 1500

substàncies sota criteris mèdics: ocupació, usos, dosi i fins i tot reaccions adverses. Ja al segle XVI un altre gran home va venir a enriquir la ciència de la farmacologia, el filòsof suís Paracels. Era un excel·lent químic, i basant-se en la seva experiència i investigació va descobrir les propietats de nombroses substàncies, aplicant-les a la teràpia de diverses malalties. Durant els segles XVIII i XIX el món va patir nombrosos i revolucionaris canvis socials, polítics i ideològics. El farmacèutic alemany Sertürner, en 1803, és el primer a aïllar un principi actiu, la morfina, d'una planta medicinal, l'opi. Aquest descobriment va ser el catalitzador per a posteriors descobriments del que ja seria la Farmacologia moderna. Posteriorment, la farmacologia va començar a evolucionar i a semblar-se més a la concepció que tenim actualment.

Branques de la Farmacologia Farmacocinètica: És l'estudi dels processos fisicoquímics que pateix un fàrmac quan s'administra o incorpora a un organisme. Aquests processos serien alliberament, absorció, distribució, metabolització i eliminació

Farmacodinàmica: És la ciència que estudia el mecanisme d'acció dels fàrmacs, és a dir estudia com els processos bioquímics i fisiològics dins de l'organisme es veuen afectats per la presència del fàrmac

Fitofarmàcia: És l'estudi de la biodisponibilitat dels fàrmacs

Farmacognòsia: És l’ estudi de plantes medicinals i drogues que d'elles es deriven

Química farmacèutica: Estudia els fàrmacs des del punt de vista químic, el que comprèn el descobriment, el disseny, la identificació i preparació de compostos biològicament actius, la interpretació de la seva manera d'interacció a nivell molecular, la construcció de la seva relació estructura-activitat i l'estudi del seu metabolisme.

Farmàcia galènica: És la branca encomanada a la formulació de fàrmacs com a medicaments.

Posologia: És l'estudi de la dosificació dels fàrmacs

Toxicologia: És l'estudi dels efectes nocius o tòxics dels fàrmacs

Farmacologia clínica: Avalua l'eficàcia i la seguretat de la terapèutica per fàrmacs

Fàrmac vigilància: És una disciplina que permet la vigilància post comercialització dels medicaments a fi de detectar, prevenir i notificar reaccions adverses en grups de pacients.

Formes farmacèutiques Els fàrmacs s'elaboren amb diferents presentacions per a la seva correcta administració. Aquestes presentacions o formats s'anomenen formes farmacèutiques. Tota forma farmacèutica fonamentals.

està

constituïda

per

dues

parts

1) Principi actiu: És aquella substància que realitza l'activitat farmacològica. 2) Excipient: És una substància inactiva feta servir per incorporar el principi actiu, no té un efecte farmacològic, ajuda, per exemple, a canviar color i sabor del fàrmac El medicament pot ser una substància sòlida, semi sòlida o líquida.

1) MEDICAMENTS SÒLIDS: Pols: Forma farmacèutica sòlida composta per una o diverses

substàncies barrejades i finament moltes per donar homogeneïtat. Granulats: Forma farmacèutica sòlida constituïda essencialment per substàncies medicamentoses i sucre. La seva forma és de petits grànuls irregulars.



Càpsula: Són formes farmacèutiques cobertes de gelatina, que tenen la propietat de estovar-se, desintegrar-se i dissoldre’s en el

tub digestiu. Segells: Són embolcalls preparades amb pasta de midó, de forma arrodonida o ovalada que contenen en la seva porció central la substància medicamentosa.

Tabletes: Són substàncies medicamentoses seques que han estat comprimides en petits discos. Es desintegren a l'estómac; i constitueix la forma farmacèutica més utilitzada per la facilitat

d'administració.

Dragea: És una tauleta o comprimit que s'ha recobert amb una capa de sucre per millorar el sabor, fer-la més fàcil de deglutir per donar-li millor presentació i evitar alteracions d'ordre físic, químic o fisiològic.

Preparats d'alliberament prolongat: Són totes les càpsules o dragees que es preparen especialment, perquè a l'administrar-se per la boca, alliberin el principi actiu lentament en el tub digestiu.

Supositoris: Preparat sòlid destinat a introduir-se al recte on es fon, s’estova o es dissol a la temperatura del cos. Es preparen incorporant els medicaments actius a la base o excipient.

Òvuls: Preparacions medicamentoses elaborades per a ser introduïdes en la vagina.

2) MEDICAMENTS SEMI SÒLIDS: Segons l’acció es classifiquen en superficials, penetrants i absorbibles: Superficials: Són els que tenen acció només sobre la pell, com ara: refrescants, antisèptics, protectores, lubricants, etc. Penetrants: Tenen una acció local més profunda que l'anterior. Exemple: els gel, antiinflamatoris i analgèsics, etc. Absorbibles: Tots els medicaments que aplicats bojament són absorbits, es Dir passen a la circulació. Exemple: pegats, hormonals, vasodilatadors, etc. Segons la presentació: Pomades o ungüents: preparada per a ús extern de consistència tova, untuosa i adherent a la pell i mucoses. Són fetes a força de vaselina, lanolina i hidrosolubles.

Crema: Preparacions per aplicació externa fetes amb lanolina, vaselina o Altres substàncies greixos de consistència no untuosa que en aplicar-se sobre la pell són fluïditzats per la temperatura corporal.

Pastes: pomades que contenen una gran proporcions, generalment la meitat del seu

pes, de pols insolubles a la base, per aplicació cutània.

Emplastres: Preparacions fetes amb resina, cera i substàncies medicamentoses per aplicar amb un llenç sobre la pell.

3) MEDICAMENTS LIQUITS:

Són substàncies químiques diluïdes en aigua o alcohol, es poden administrar per diferents vies: oral, rectal, parenteral, per inhalació, als ulls, orelles i nas en forma de gotes. Entre aquests tenim: Solucions: Són barreges de dos o més substàncies químiques, físicament homogènies; si es dissolen en aigua donen com a resultat solucions aquoses.

Per a ús intern o extern.

Locions: són preparats líquids per aplicació externa sense fricció de vehicles aquosos o alcohòlics.

Col·liris: solucions medicamentoses destinades a obrar sobre el globus ocular i les parpelles.

Ènemes: Solucions emprades en l'evacuació de l'intestí per produir efecte general en virtut de la seva absorció. També per tractar lesions locals (medicamentoses).

Inhaladors: Solucions destinades perquè els vapors de certs medicaments siguin respirats (nebulització) per tal de millorar les afeccions de gola i pulmons.

Injeccions: Preparat líquid en solució, suspensió o rarament emulsió. Constituït per medicaments en vehicle aquós o oliós, mantingut estèril i emprada per a l'administració parenteral.

Injeccions aquoses: Es preparen amb el dissolvent aigua. Poden estar liofilitzades, és a dir, que al medicament se li retira l'aigua per mitjà d'evaporació, ja que certs productes com hormones i penicil·lines, s'alteren molt fàcilment quan estan en solució.

Injeccions olioses: Són les que es preparen amb dissolvent greix (oli vegetal). És important tenir troba que cap oli pot injectar per via intravenosa.

Xarops: Preparat líquid constituït per una solució aquosa concentrada de sucre (xarop simple), pot contenir més substàncies actives (xarops medicamentosos)

Pocions: Preparat líquid aquós i ensucrat, que conté una o diverses substàncies medicamentoses.

Emulsions: Forma medicamentosa liquida per a ús intern i extern d'aspecte lletós o cremós, que constitueix un sistema heterogeni format per dos líquids no miscibles entre si (aigua - oli), un d'ells dispers de l'altre, motiu pel qual s'agrega un altre emulgent (gelatina, goma aràbiga).

Elixir: Preparat líquid de vehicle hidroalcohòlic i ensucrat.

Anàlisi de la situació econòmica actual de les industries farmacèutiques La industria farmacèutica és una de les industries que més creixen econòmicament parlant i que més benefici genera. Per cada dòlar invertit en l'elaboració d'un fàrmac, es genera un miler de benefici. La major part de les empreses farmacèutiques tenen caràcter internacional i són presents a molts països. El sector és tecnològicament molt avançat i aborda molts àmbits i o sectors de la ciència actual. Aquesta indústria desenvolupa activitats de recerca i desenvolupament, producció, control de qualitat, màrqueting, representació mèdica, relacions públiques o administració. La globalització ha permès a aquestes industries maximitzar els seus beneficis ja que compren les matèries primeres en els països on són més barates, instal·len les seves fàbriques a on les condicions laborals són més avantatjoses i venen els seus productes fonamentalment en els països on la població té més poder adquisitiu i els serveis de salut estan més desenvolupats. Gràcies a aquestes mesures, països en vies de desenvolupament l’únic que fan es mal vendre les matèries primeres per a la creació de fàrmacs, quan com s’ha pogut percebre en el documental vist a l’aula, aquestes regions necessiten com ningú aquets recursos. Actualment, aquesta industria es troba immersa en un oligopoli clar, ja que hi ha molt poques empreses i en canvi hi ha una gran demanda. S’ha de tenir en compte, que el 50% de tot els diners generats per les farmacèutiques només aborda o implica 25 empreses en tot el món Aprofitant-se d’aquesta situació tan favorable, les industries farmacèutiques han agafat el costum de inventar-se fàrmacs per a tot tipus d’infermetats, per així poder seguir incrementant els beneficis. Aquest medicament poden estar destinats, per exemple, a millorar el colesterol, curar estres, tenir més energia etc. Problemes, que la seva solució es pot trobar de manera natural. Molts mitjans posen en dubte aquets fàrmacs ja que no tenen veracitat contrastada.

També s’ha parlat i debatut molt suposades informacions que tant metges com especialistes en farmacologia oculten per poder seguir obtenint un gran benefici en medicament i remeis convencionals. Per exemple, hi ha una pel·lícula anomenada Dallas Buyers Club, basada en fets reals, en la qual es fa una critica molt gran a les industries farmacèutiques. Aquesta pel·lícula tracta d’un vaquer racista i homòfob de l’estat de Texas que se li diagnostica VIH. En el transcurs del film es veurà la negació que tenen metges i farmacèutics en proporcionar medicaments més efectius per combatre la malaltia, a causa, de ser més barats de produir que els tractaments convencionals. Posteriorment, aquesta persona presenta un canvi radical en la seva personalitat, i anirà cap a altres països per aconseguir aquets medicaments, ja que allà no són il·legals, i vendre’ls més tard a Estats Units, on tindrà problemes amb la justícia. Realment, no sé fins quin punt es cert tot el que sens vol mostrar a la pel·lícula, però l’únic que tinc clar que és una de moltes crítiques a aquesta industria. També, es important destacar la quantitat de traves i problemes que es van posar als comercials de la pel·lícula per comerciar-la i difondre-la. Cal destacar, la desconfiança cada vegada més gran, que es té cap a aquesta industria. Per exemple, hi ha molta gent, que assegura que hi ha un medicament anomenat MMS o simplement diòxid de clor compost, que suposadament soluciona Cancer i malalties varies, el qual es prescriu en hospitals d'Àfrica, Suïssa o Japó. Es diu que ha curat a milers de persones i a Espanya està prohibit, ja que representaria una solució molt més barata per curar un càncer que la que pot representar, per exemple, una quimioteràpia.