Microsoft Word - Prego 8

PREGÓ DEDICAT A TOTS ELS INFANTS DE POLLENÇA..

(Cavall Bernat) Pollença, any 900 abans de la nostra era... un jove de devers quinze anys seu sobre una penya del poblat de Bocchoris. Comença un nou dia i el sol naixent tenyeix de vermell la paret rocosa i imponent del Cavall Bernat. El jove mira encisat el paisatge, li agrada contemplar la petita cala abans d’envestir la dura jornada de treball que li espera.

(Vall d’en Marc) Pollença, any 1100 de la nostra era. Un jove camina per la vall d’en Marc, va cap a les terres que la seva família conrea. Mentre camina contempla l’imponent massís del Tomir que tanca el fons de la vall, juntament amb el Puig de Ca i la Cuculla de Fartàritx.... Se sent content de viure en aquesta terra.... estima aquesta terra

(Colomer) Pollença any 1560 de la nostra era. Un jove contempla el Colomer de Formentor . Són aquests temps difícils... per mar arriben sovint corsaris i pirates que saquegen les possessions de la contrada, tot i així... se sent encisat per la mar... pels seus blaus, pels seus verds.... per la força i el soroll de les seves onades i per la calma de les seves bonances.

(soldats) Pollença any 1937 Un jove adolescent que viu a la vall de Colonya prepara el bolic.... L’han cridat a files i demà matí a trenc d’alba partirà cap al front de l’Ebre a lluitar en el ban nacional. Contempla per darrera vegada la seva vall.. (ametllers) vol emportar-se al seu cor els colors de la penya Mascorda engalanada pels ametllers en flors.

1

(casa vacacional) Pollença, estiu de 2007. Un jove adolescent acompanya el pare a la finca, avui és dissabte i tenen entrades a la caseta vacacional, la mare canviarà les tovalloles, netejarà i farà els llits.... El pare tallarà la gespa i farà la piscina neta. Si els clients encara no hi són, ell aprofitarà per fer un capfico a la piscina. El capvespre es connectarà al messenger i enviarà unes fotos dels Moros i Cristians a uns amics que té agregats, per convidar-los a les festes de la Patrona.... Li encanta parlar de la seva terra i de com els pollencins vivim les festes.

2

(Des del Calvari) BENVOLGUTS POLLENCINS... BON VESPRE

Són aquests alguns casos hipotètics... és ver,

però no per això

impossibles..., de les vivències i dels sentiments d’alguns joves pollencins..., tal volta avantpassats nostres, que poden haver succeït en diferents moments de la nostra història.

(coves Sant Viceç) Des dels primers pobladors de Bóquer o de Sant Vicenç fins a nosaltres, ciutadans del segle XXI, han passat moltes generacions. (Talaia) Des del temps la fona als de la vidoconsola.... des del temps de les talaies al de l’e-mail... des del temps de les garrofes i les figues al del touroperadors i les casetes vacacionals ... han canviat tantes coses a Pollença...

(Segadora antiga) Els temps han canviat..., han canviat les modes, els estris, els costums.... ha canviat la societat, hem canviat els pollencins... però hi ha un denominador comú que resta quasi immutable .. .(vista general) la terra, el substrat físic on es desenvolupa la nostra societat... I és precisament de la terra, de la nostra terra, d’allò que vos voldria parlar avui en aquest primer vespre de festes patronals de 2007

3

(arc de Sant Martí) Tenim els pollencins una terra bella i farcida

de color. Si em feien destacar un aspecte singular de la meva terra... (camp ravanissa) un aspecte que la caracteritza i la identifica... diria que els seus colors... la manera particular com els factors abiòtics i biotìcs es combinen per crear un paisatge insòlit on el color assoleix l’eix fonamental del seu encant.... (Llorenç Cerdà) De fet aquest ha estat l’atractiu que ha portat fins a Pollença a tants i tants d’artistes

(Bóquer) De petit la fascinació pels colors de Pollença em va fer caure, també a mi, en la temptació de voler ser pintor... i com tants i tants de pollencins vaig agafar pinzells i pintures i, de la mà dels meus pares vaig trescar les valls pollencines cercant la llum del nostre paisatge.

la mar Vaig quedar excitat pels tons de la mar, , (camp blanc) pel jocs de colors dels camps a la primavera, (pins) per la potència dels roquisars, per la força amb que arrelen els pins de la ribera, (oliveres) pels matisos del troncs retorts de les oliveres .... tanmateix no vaig saber mai copsar com calia la varietat de colors que la nostra natura ens ofereix i la meva trajectòria pictòrica no durà més enllà de l’adolescència.

4

(roselles) De més gran ha estat la meva afecció per la biologia la que m’ha retornat l’admiració pels colors de la terra pollencina.... i he après a mirar la nostra natura amb els ulls del naturalista que es meravella.... dia si i dia també... davant el miracle de la vida

(orquidia) Els colors per als biòleg són els resultats, a vegades, de combinacions de pigments, altres vegades són comunicació..., interrelació entre les espècies..., (caragols) relacions de competències..., jocs de camuflatges..., estratègies per viure i sobreviure, .. els colors són, en essència, l’expressió de la vida..

(paparines) Dels colors de Pollença i de la seva importància vull fer-ne un al·legat i una defensa en aquest vespre preludi de festes patronals, en què l’Ajuntament ha tengut a bé convidar-me per fer el pregó.

5

(Cap Catalunya) COMENCEM PER LES ROQUES,... La nostra terra és rocallosa... formada per successions d’altes serralades i endinsades valls...., d’orografia plural i complexa que conforma un paisatge de bellesa singular i variat... (ninot) tenim valls i muntanyes..., penyals i planes..., badies i torrenteres..., avencs i cuculles...

(Tomir) POLLENÇA TÉ ALTS CIMS que coloren de gris el fons de les valls. Les nostres muntanyes més altes: el Puig Tomir, el Puig Gros de Ternelles, el Puig de Ca, Fartàritx, l’espadat Cavall Bernat... llueixen el gris que conformà les seves calcàries que s’originaren a l’època liàssica i que després... amb els plegaments del Miocè s’aixecaren i plegaren formant les onades que constitueixen avui... les nostres serralades

(panoràmica) Entre aquestes serralades s’hi obrin les vall i planes acolorides pels tons rogencs i bruns de les terres de conreus... o pel gris de les argiles miocèniques que rebleixen el fons de les valls... (Plegament) Aquests materials adopten a vegades formes espectaculars contortes i doblegades per les forces tectòniques com és el cas dels espectaculars plegaments de margues i calcarenites de cala Bóquer.

(pont romà) La PLUJA.... especialment intensa i concentrada als mesos de tardor, actua amb força sobre aquestes roques i les modela, a vegades capritxosament, (rasclers,) formant un espectacular paisatge càrstic amb monumentals rasclers com els de la zona de Son Marc i Mortitx... i bon nombre de coves i avencs .... (Torrent) Aquestes aigües de pluja són recollides per xaragalls i torrents que donen al nostre paisatge (Rec) raconades de singular bellesa. 6

(cap de Formentor) POLLENÇA TÉ ALTS I IMPONENTS PENYASEGATS MARINS . (mal temps) La mar pollencina..., valenta i forçuda..., és capaç d’envestir amb força contra el rocam... i amb la constància de qui té el temps com aliat i la força com a cisell... esdevé escultora (Les Antenes) que modela la costa..., mastega les roques..., rebaixa les puntes..., i rebleix les cales.. la mar esdevé en definitiva..., l’artista que construeix el paisatge litoral

(roques Bóquer) Aquí la forma i els colors de la costa són el resultat de la lluita constant i diària de la fúria del mar contra la terra i mostra tota una varietat de tons i matisos (roques oxidades) que van del gris, a l’ocre, fins al negre de les coves i encletxes

...(aigua) PARLANT DE LA MAR Que me’n deis dels seus colors? Com un líquid incolor per naturalesa pot jugar amb les lleis de la física i reflectir i refractar la llum per aconseguir vestir-se axutxuaxí de verd, axutxuaxí de blau fins i tot assolir els tons més insospitats?

(Cala Murta) No és estrany doncs, que la mar pollencina hagi estat inspiració de tants pintors que no han pogut resistir-se al jocs dels seus colors i ( Cala Figuera) han exportat per tot arreu les nostres panoràmiques més insignes.

7

(fons). Però.. si acolorida és la mar en superfície, tant o més ho és en FONDÀRIA ... Els nostres fons marins són un paradís de color i de vida on la llum determina la distribució dels ésser vius a mesura que s’esvaeix amb la profunditat.

(casa Bóquer) PERÓ... TORNAM A LA TERRA... Sobre el substrat rocallós de les nostres muntanyes, si desenvolupa una flora i una fauna rica i variada, Deixau-me que també vos presenti els seus colors:

(genral) POLLENÇA ÉS TERRA D’ALZINARS que es fan als llocs més humits de les nostres contrades, normalment al fons de les valls on el substrat i l’humitat afavoreixen el seu creixament.

(Bruc)L’hivern a l’alzinar assoleix el toc de color amb el blanc del bruc i de l’arbocera que llavors s’acoloreix de vermell en treure les arboces... També de blanc pinta el marfull, l’espinaler i la murta. Li donen el toc de lila la mareselva i de vermell la cirereta de pastor. És a l’alzinar on s’hi fan alguns dels nostres endemismes més valuosos com el petit pa porcí i el llampúdol bord, abundant per les contrades de Ternelles

8

(garriga) POLLENÇA ÉS TERRA DE GARRIGA, que creix a les zones on l’alzinar no hi troba morada, per la falta de substrat o d’humitat

En arribar la primavera a la garriga es produeix una explosió de colors i d’aromes,... (estepa) colors i olors que s’associen com a estratègia irresistible per atreure l’atenció dels animals i aconseguir l’eficàcia en la reproducció De blanc pinten l’estepa morisca i l’estepa negra, de lila l’estepa d’escurar, el romaní o el petit i bellíssim safrà bord Els més observadors guadiran amb els colors de les nombroses i belles orquídies que hi creixen.

A la garriga no sols són les plantes les que hi posen el color sinó també els animals que viuen: caderneres, verderols, mèl.leres, puputs... tots plegats vesteixen de color el cel i la terra.

9

(tartera)

POLLENÇA

ÉS

RICA

EN

CINGLES,

PENYALS,

ENCLETXES I TARTERES.

En ells s’hi desenvolupa la vegetació capaç de sobreviure en condicions de sequera i forta insolació. (didalera) Els qui ens agrada trescar per la muntanya pollencina no ens deixam de sorpredre amb el lila de la didalera o de l’estepa blenera. O amb el groc l’estepa joana, la maçanella i les violetes de penyal.

(coixinet) Fins i tot les plantes més inhòspites i espinoses d’aquests ambients, com els coixinets de monja, que adopten formes baixes i arrodonides per protegir-se del vent, es cobreixen de petites floretes blanques i liles.

(palònia) Algunes plantes d’aquests indrets són vertaderes joies vivents... com l’espectacular palònia, la petita i bell violeta, o la Pimpinella que apareix pels torrents de Mortitx, o la petita Nàufraga baleàrica , vertadera joia del patrimoni pollencí.... que fou descoberta l’any 1962 pel botànic belga, el professor Duvigneaud, en un petit redol de Sant Vicenç

(voltor) En aquests indrets el toc de noblesa engalanada de negre el posa el voltor, senyor dels cingles de Ternelles que es deixa veure adesiara en vols tranquils i espectaculars en el cel pollencí.

10

(cascall marines) POLLENÇA ÉS RICA AMB LITORAL I RIBERA

Les platges de Llenaira, can Cullarassa i Can Cap de Bou es tenyeixen, en arribar la primavera,... de groc amb el del cascall de les marines. A poc a poc en entrar l’estiu s’hi afegeixen el tons liles de les malves i del card marí, (lliri) però tal volta la planta més espectacular i hermosa és el lliri de les marines que colora de blanc la platja durant l’estiu

També hi trobam en aquests ambients el lila de la saladina, i el blanc de la camamil.la de mar

El blanc i el negre els posen en el cel del litoral... la gavina i el corb marí

(platja) S’ha d’aclarir però... que és aquest segurament l’ambient més malmès i modificat del territori pollencí... la necessitat.... justificada, no ho poso en dubte,....... d’atendre els interessos turístics, la construcció de les platges artificials.... i la necessitat de mantenir-les netes i xermades... ha modificat la dinàmica natural d’aquestes zones... i les espècies pròpies de les dunes s’han vist desplaçades per altres espècies estrangeres molts de cops força invasores .

11

(Gola) POLLENÇA ÉS TAMBÉ UN LLOC PRIVILEGIAT EN ZONES HUMIDES: La Gola, Can Cullarassa, l’Ullal, l’Albufereta.. En aquestes zones hi domina el marró del canyet i el verd dels joncs o la bova... tan emprades antany com a matèries primeres per a la producció d’estris artesans, com el canyissets, coves i paners, ..., avui substituïdes per materials més resistents i barats.

(anneres) També aquí és on ànneres, fotges, agrons, gallinetes d’aigua... i una fauna rica i variada donen el toc de color a aquests zones d’importància ecològica singular.

(palla) POLLENÇA ES RICA AMB PLANES I CONREUS...

Als camps i als espais periurbans... la vegetació ha après a conviure amb les actuacions humanes.

L’ametller és segurament l’espècie cultivada més singular dels nostres camps... en arribar l’hivern engalana de blanc les nostres valls i es deixa adular per la colla de ravanisses que li pinten ara groc..., ara de blanc... (ravanissa blanca) els camps no llaurats.

(vinagrelles) A mesura que avancen les estacions, als nostres camps se succeeixen els colors florals.... en un joc d’estratègies meticulosament programades en el temps per assegurar la reproducció. Per això als nostres camps llueixen tots els colors: El groc de les vinegrelles El taronja del llevamà 12

El blanc de la fonollassa, o els albons El lila de la corritjola, El blau de la borraja El malva de les vaumes I l’espectacular vermell de les roselles que avança l’arribada de l’estiu.

Fins i tot les parets del nostre poble i les bardisses aprofiten els seus moments per engalanar-se de color amb el blanc de la vidriella.... o el lila de la picardia

13

*****************************************************

(Calvari) També nosaltres, animals humans moradors d’aquesta terra, hem sabut, al llarg de la nostra història donar color al paisatge.... i Pollença compta

amb

un

PATRIMONI

ARQUITECTÒNIC

acolorit

i

espectacular, herència de les generacions precedents

(Puig de Maria) El gris de la pedra i l’ocre del marès... conformaren durant segles la fisonomia del nostre paisatge urbà. (parròquia) Els edificis més singular de Pollença s’han construït amb aquests materials que els nostres avantpassats tenien a l’abast: la pedra, la calç i l’arena,...també el marès,... extret de les maresseres de sant Vicens o de la Fortalesa.

(Molins llinàs) El nostre patrimoni arquitectònic rural ens mostra els colors de la supervivència...., de la duresa del treballs d’antany per arrabassar a aquesta terra el sustento de cada dia... bon nombre de restes arquitectòniques ancestrals lligades a la vida dels nostres avantpassats en donen fe, com els molins de Llinàs, els fons de calç, les sitges o les cases de neu com les del Puig Tomir.

(Castell del Rei) Alguns ens mostren també els colors de la por dels nostres avantpassats..., (Fortalesa) por a la invasió, al rapte, a la mort.. a l’atac de la terra per part dels corsaris

Totes aquestes construccions conformen avui el nostre patrimoni arquitectònic i rural, (torre SV) no sempre tan ben conservat com caldria....

14

També nosaltres, GENT DE POLLENÇA, som gent lluïdora de colors

(Cavallets) Els pollencins lluïm amb orgull els COLORS DE LA TRADICIÓ. Pollença és poble que ha sabut conservar i mantenir les tradicions ancestrals... (Àguiles Per això ens agrada contemplar el marró i el negre dels cavallets... i especialment l’or i argent que engalana les àguiles pel Corpus i fa joc amb el morat i el blanc dels domassos... i el vermell de Sant Joan Pelòs

(cossiers) També lluïm els multicolors de les cintes dels cossiers que volen sobre el blanc immaculat dels seus vestits sota la calor del migdia patronal.

(Sant Antoni) Els pollencins lluïm els COLORS DE LA DE FESTA, de la festa popular i sentida des del fons de l’anima, en dues fites fonamentals en el calendari pollencí A l’hivern li treim els colors a Sant Antoni , foguerons, pi colcades ... (barques) I a l’estiu festa i color no paren... des del colors mariners del Moll que engalana les seves barques, fins els colors patronals del blanc dels cristians i el policromisme estrident que llueix la moreria, en un dia on la calor, el mesclat i els sentiments ens fan sentir un poc diferents, un poc particulars, un poc especials.... xovinisme en diuen alguns.... sentiment de poble en diem els altres... sigui com sigui.. ens fan sentir i viure els colors de la Patrona

15

(Festival) Els pollencins lluïm també els COLORS DE LA CULTURA: els colors de l’art i la música... que es troben cada estiu en aquest recinte del claustre en són un exemple que no necessita més comentaris , sinó el de recordar la llarga tradició que avala aquests esdeveniments culturals pioners a la nostra illa i capdavanters encara avui.

(mercat) Però també la nostra gent llueix els colors de les coses i ESDEVENIMENTS QUOTIDIANS,... d’allò que sense ésser especial ni espectacular ens fan agradable el dia a dia... són els colors del mercat del diumenges..., d’un capvespre al parc amb els nins..., d’una xerradeta amb els amics al club mentre es fa un cafetet. (club)

(Gall) Però si qualque color lluïm de ben de debó els pollencins... són ELS DE LA IDENTITAT,.... que assoleixen el seu màxim protagonisme en el negre i el roig de la nostra ancestral senyera, que per aquestes festes engalana els balcons dels carrers com a símbol de la festa

16

(vista base) POLLENCINS... ARRIBAT A AQUEST PUNT ... presentat amb els ulls del biòleg els colors de la nostra natura... presentats amb els ulls del pollencí els colors del nostre poble... no puc deixar de reconeixer que...

( barques) TENIM SORT,........ que som gent sortada... molt sortada

que per damunt les nostres quimeres quotidianes, les nostres lluites diàries, per damunt els petits contratemps que la vida ens porta desiara.. tenim sort

(Cap del Moll) Hi ha una amiga professora de l’institut que diu als seus alumnes: “Teniu la sort de tenir un carnet d’identitat del primer món”... quants no moren cada dia en les nostres fronteres per sortir de la misèria i aconseguir un DNI com el nostre ? (Pollença) Un altre amic professor diu als seus alumnes “Teniu sort d’haver nascut al planeta Terra, i a damunt d’haver nascut a les illes Balears, i a damunt d’haver nascut a Pollença ....,”

jo hi afegiria... i a damunt d’ésser la generació que més profit li ha sabut treure a la terra en què viu.

17

(platja) AVANÇADA LA PRIMÈRA DÈCADA del segle XXI Pollença és un lloc privilegiat,... desitjat com a lloc de segona residència per molts estrangers que troben a Pollença un cau de tranquil·litat,.... desitjada per molts i molts de turistes que vénen a Pollença per passar els seus dies de vacances, desitjada per molts i molt de treballadors que vénen a Pollença cercant feina

Foto antiga) Les generacions de pollencins que ens han precedit hagueren de viure en aquesta terra bella però dura,.... encisadora però poc agraïda... els padrins hagueren d’arrabassar amb dures penes el menjar de cada dia..., la terra tot just donava quatre figues i olives per a poder subsistir,... fins al punt que molts,... amb llàgrimes als ulls, feren bolic i manta i emigraren a fer les amèriques, ...segurament ningú com ells ha recordat mai amb tanta nostàlgia els colors de Pollença.

(Pollença Parc) Avui hem passat d’ésser terra d’emigrants a ser terra d’immigrants després del boom turístic dels anys 60 i 70 començaren a arribar al nostre poble bon nombre d’immigrants, a la dècada dels 80 el creixement continuà però és (nou Moll) a partir de la dècada dels 90 quan els índexs de creixement es dispararen com a conseqüència d’un nou flux migratori que s’ha dirigit massivament al Port de Pollença.

18

(platges) Avui els avions buiden minut a minut els seus ventres carregats de turistes sobre la nostra terra..., gent de totes les nacionalitats..., de totes les llengües i religions que ha donat, en poc temps al nostre poble, vertader sentit al terme .. multiculturalitat...

(cuina) RESTEN LLUNY ELS TEMPS DELS PADRINS, resten lluny les sopes mallorquines que la madona servia a la possessió,... avui són les pizzes, l’arròs xinés i les hamburguesses anglosaxones els que s’incorporen a la nostra gastronomia.

Resta lluny el gipò o el paneret de la padrina... avui substituït per vestimentes de dissenyadors de moda i estris d’emprar i tirar.

(moll anys 70) Fins i tot semblen ja llunyans els temps dels anys 70 en què encara no es gosava abandonar la pagesia perquè aleshores la incipent i novedosa industria turística encara semblava feble i inestable. Avui el turisme (Chiringuito) ha esdevingut el puntal de la nostra economia i el motor del nostre benestar. Tots, directament o indirectament, vivim del turisme.

19

(moll abans) I AMB TOT AIXÒ HAN CANVIAT ELS TEMPS... per a millor, ningú no ho dubta... no cal mirar el passat de la Mallorca tradicional amb ulls nostàlgics,.... al contrari s’ha de mirar amb l’orgull d’un poble que ha sabut assolir un progrés mai somniat pels nostres padrins,

...(Foto padrina) Ben cert que cap dels nostres padrins hagués imaginat veure un net seu anar a esquiar, un o un parell, de cops a l’any i ja no en parlem de la padrina... que no hagués somniat mai., ni de passada,.. veure una néta seva guanyar-se el seu propi sou, ésser independent, tenir carrera o poder viatjar sola a qualsevol part del món.

(Daina) això és tenir sort..., o millor dit haver sabut cercar la sort.

(Vilà) Però no podem deixar de banda que tot aquest procés hem canviat la terra....de fet mai una sola generació havia trastocat tant el medi natural (ploma) com ho hem fet nosaltres... mai una sola generació havia tingut la capacitat tècnica i econòmica (Hormigonera) d’actuar sobre el paisatge com tenim nosaltres

En tot aquest procés hem modificat la terra.., l’hem reconvertida, remodelada, (obra)

encimentada, hem aplanat muntanyes (nova

circumval.lació) i aixecat turons, obert fosses i tapat avencs .. Tot amb la intenció de fer-la en pocs anys una de les zones més productives de l’estat.

20

Els oliverars que nodrien les tafones de Pollença avui s’han convertit en element decoratius de les possessions, moltes d’elles ja en mans estrangeres, o simplement com a elements decoratius en jardins urbans.

Els ametellerars que alimentaven les famílies pollencines, avui resten com a elements florals en les parceles vacacionals...

(Baladres), Les terres que donaren blat, civada i ordi font d’alimentació dels nostres padrins... avui nodreixen baladres, lantanes, bouganvillas i gespa plantades per acolorir l’estiu pollencí, de per si sec i groguenc.

L’aigua dels pous que altre temps feien hort, avui omplen les piscines de les casetes vacacionals

(carro) Als camins de carro que conformaven la xarxa viària per a comunicar les petites finques de la plana pollencina amb els nuclis de població s’hi han afegit avui grans circumval.lacions, capaces d’absorbir el trànsit massiu de vehicles però que resten desèrtiques, val a dir-ho, bona part de l’any.

i... no podria passar sense dir-ho les casetes de figueral, que serviren als nostres padrins per passar-hi l’estiu mentre s’arreplegaven ametlles i figues, han crescut un poc de per aquí i un poc de per allà i han esdevingut una font de riquesa complementària pel municipi, en un procés d’explotació familiar que ha aportat riquesa a moltes famílies... ha aportat diners i progrés al poble

21

(Illa Formentor) I TORN A DIR QUE TENIM SORT... MOLTA SORT

Però... sabrem mantenir el que tenim?

(Pollença) Sabrem... com el bon jugador, dir prou i recollir els fruits d’un vespre de sort?

Sabrem compaginar l’èxit assolit amb el repte del futur?

(lletrero) Sabrem créixer sense rompre l’equilibri?

Sabrem frenar sense rompre el ritme?

Se sol dir que allò que és realment difícil no és aconseguir l’èxit sinó mantenir-s’hi

22

( difuminada) POLLENÇA, ANY 2100 DE LA NOSTRA ERA.

Un jove pollencí seu a la barana del mirador del Puig de Maria. Contempla el seu poble, fa una ullada des del Tomir fins a Cornavaques... reflexiona. Passeja fins al mirador de llevant i segueix contemplant... fa una ullada a la badia,..... i pensa amb els seus avantpassats...

Podrà gaudir, com ho feim nosaltres i

les centenars de generacions

anteriors dels colors de Pollença?

Haurem sabut mantenir i conservar els colors que heretàrem dels nostres avantpassats?

23

(Cap Catalunya) SENYOR BATLE... DIGNÍSSIMES AUTORITATS, ... bon vespre ...

ara és hora de saludar-los i adreçar-me especialment a vostès i als qui els succeiran en els càrrecs de dirigents municipals en legislatures futures

Digníssimes autoritats, vostès tenen la paraula ..(cap Formentor). vostès i els que els succeiran signaran aquells documents que poden canviar o mantenir els colors de la terra... (palera) tenen en la seva ploma de signar la capacitat de dibuixar i acolorir la nostra terra... vostès tenen la paleta dels colors... la que perfilarà o difuminarà l’encant ancestral del patrimoni natural pollencí.

(cala carbó) Sr batle i regidors, i srs batles o batleses i regidors o regidores del futur, vostès són els vertaders artistes de Pollença, ja que hauran de dibuixar, amb el tiralínies de la normativa municipal, la fesomia del nostre paisatge urbà, el perfil de com es podrà modificar el territori heretat dels nostres avantpassats.

(totxos) Tots i cadascun de nosaltres pollencins, amb les nostres actuacions quotidianes serem els responsables de posar la pinzellada particular sobre el paisatge pollencí.... i vostès com a representants municipals, hauran de regularan i coordinaran aquesta obra que és el manteniment del paisatge.

(panoràmica) Cap obra, ni les més valuoses del nostre museu municipal, poden assemblar-se amb importància i magnitud a la que els pollencins dibuixarem els futurs anys...

24

Dionís Benàssar, Tito Citadinni, Anglada Camarassa, ... s’enamoraren dels colors de Pollença, mesclaren els colors de les seves paletes per immortalitzar amb l’art dels seus pinzells el paisatge pollencí...

(panoràmica) Avui, cadascun de nosaltres pintam dia a dia el paisatge pollencí, però no sobre una tela nua sinó sobre l’original que la natura ens donà, no amb els colors sortits de tubs sinó amb les nostres actuacions sobre el medi... entre tots immortalitzam les actuacions fruit de les nostres decisions.

(Punta Moneia) Que el pes de tantes generacions de pollencins i forans que s’han enamorat del nostre paisatge sàpiga guiar el nostres pinzells....

(Badia amb arbre) He començat dedicant aquest pregó a tots els infants de Pollença, perquè m’agradaria que en un futur els infants d’aquest claustre i els que es bressolen avui vespre a casa .... puguin gaudir dels colors que nosaltres hem viscut... que puguin emocionar-se amb una sortida de sol a Llenaira, d’una posta per Fartàritx, d’un dia de llum intensa d’agost o d’un dia gris i plujós de tardor... però amb tots els seus colors, sense haver-ne perdut cap pel camí.

(Punta Nau) Que pugin mirar cap a mar i veure mar, que pugin mirar cap a terra i veure encara terra (Puig de Ca), que encara puguin trescar per la muntanya com ho ha fet el seu pare, que puguin pujar al Tomir, mirar cap a Pollença i sentir-se orgullosos dels qui foren els seus avantpassats com nosaltres ens hi sentim dels pares, padrins i repadrins..

25

(Joan Mas) Diu el goig a la Patrona que cantarem d’aquí una estona Els temps de Moros ja s’acabaren més temps són ara de nous perills, ... i té raó... els corsaris d’avui no venen en galiotes, no empunyen espases, i no tenen un traïdor per guia ... però tal volta siguin molt més perillosos que els d’abans perquè les galiotes, les espases i els traïdors del segle XXI són més sutils, més afalagadors i més temptadors que els d’abans ja que es disfressen de diners i de benestar.

(Ametler florit)Mare de Deu dels Àngels conservau els colors de la nostra terra...

(Bandera) Que del negre al roig, la nostra senyera i la nostra terra no perdi cap dels seus tons, no difumini cap dels seus matisos,

(coets) Pollencins Molts d’anys... Bones festes i visca Pollença

26