Meca Suelos Tema 1

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports

Mecànica del Sòl Tema 1

Identificació bàsica del sòl

Tema 1: Índex • Introducció: naturalesa i composició del sòl • Caracterització del sòl: el sòl com a medi porós multifàsic. Índex i diagrames de fases • Tècniques experimentals d’obtenció de paràmetres • Caracterització de la fase sòlida: granulometria • Consistència del sòl: límits d’Atterberg • Sistema universal de classificació dels sòls

1.1

Introducció: naturalesa i composició del sòl

Sòls i roques • El límit entre una roca alterada i un sòl no està ben definit. Un sòl dur es pot comportar sovint com una roca. • Un sòl es caracteritza perquè es pot disgregar sota l’acció de petits esforços, com ara al diluir-se en aigua

Escales d’observació del sòl Geològica (~100 m)

Geotècnica o d’enginyeria (~10 m) Per exemple, estudiem l’estabilitat del talús

De laboratori (~ 10 cm) Mostres de laboratori típicament de 7x15 cm

Microscòpica (~ 1 μ)

Naturalesa del sòl • Materials que componen el sòl – Partícules sòlides – Aigua • aigua en estat lliure • aigua adsorbida a la superfície de les partícules • vapor d’aigua

– Aire • aire lliure • aire dissolt en aigua

– Sals dissoltes (importants en alguns sòls)

Fases del sòl • Fase sòlida – partícules sòlides – aigua adsorbida

• Fase líquida

FASE GASOSA

FASE LIQUIDA

– aigua lliure – aire dissolt en aigua – sals dissoltes

• Fase gasosa

FASE SÒLIDA

– aire lliure – vapor d’aigua Diagrama de fases

Sòl saturat i sòl no saturat • Sòl saturat: només hi ha dues fases – no hi ha fase gasosa • Sòl no saturat: hi ha les tres fases L

G L

S

S

sat

no-sat

•

•

Si no hi ha fase gasosa, tampoc hi ha tensió superficial (apareix a la frontera entre les fases líquida i gasosa) És més complicat estudiar un sòl amb les tres fases que un sòl sense la fase gasosa, saturat

Partícules sòlides Grava

Sorra

Llim

Argila

∅ > 2 mm ∅ > 4.76 mm (3/16″)

0.06 < ∅ < 2 mm 0.074 < ∅ < 4.76 mm

2 μ < ∅ < 0.06 mm 2 μ < ∅ < 0.074 mm

∅ < 2 μ (UNE) ∅ < 2 μ (ASTM)

Les partícules es veuen a simple vista

Són necessaris medis auxiliars (microscopis) per veure les partícules

No tenen cohesió

Tenen cohesió

―

―

No s’enganxa als dits Textura aspra

S’enganxa als dits Textura suau

s/w : 103 m2/g superfície específica →

s/w : 10-4 m2/g

s/w : 1 m2/g

montmorillonita

s/w : 20 m2/g caolinita

Comportament a nivell microscòpic: contactes mecànics; tensions molt fortes en els contactes, si φ és gran

Comportament a nivell microscòpic: efectes químics, estructura coloidal; efectes fisico-químics

Partícules de sorra

0.42 a 0.48 mm

0.19 a 0.42 mm

Sorra d’Ottawa (Canada)

0.11 a 0.19 mm

Partícules de sorra

Cristalls de feldespat, 0.19 a 0.42 mm

Cristalls de quars, 0.19 a 0.42 mm

Cristalls de dolomita, 0.19 a 0.42 mm

Partícules de sorra

Sorra de platja de Hawaii

Sorra de Venezuela

Sorra de Venezuela, comprimida a 140 MPa

Partícules d’argila

Caolinita

Illita

Composició química • Sorres i graves: provenen de la descomposició mecànica de roques; la seva composició química no influeix en el seu comportament geotècnic • Argiles: tenen una composició diferent de la roca mare – solen ser silicats hidratats. En el seu comportament geotècnic, el més important és: – la seva superfície específica – com es comporten en presència d’aigua (expansió)

Aspectes fisico-químics en argiles • Llims, sorres i graves es pot considerar que són químicament inerts degut a la seva baixa superfície específica • En les argiles, el tamany de la partícula és: L

L

Es representen així:

L L e≈ a 3 100 Caolinita: 1 μ × 1 μ × 0.1 μ

Montmorillonita: 0.1 μ × 0.1 μ × 0.001 μ

Composició i estructura molecular de la fase sòlida dels minerals argilosos • Classificació general dels sòls: – Orgànics • turba – molta matèria vegetal (20% ...) • sòls perillosos en enginyeria ja que son molt compressibles

– Inorgànics • partícules sòlides amorfes – no abunden, més al nord d’Europa • partícules sòlides cristal·lines: – – – – –

sulfats (guix) – no abunden, però són problemàtics òxids hidròxids carbonats silicats – molt abundants, representen més del 90% dels sòls

Composició i estructura molecular de la fase sòlida dels minerals argilosos • Els cristalls de silicats poden tenir – estructura tridimensional: quars, feldespat – estructura bidimensional: filosilicats (argila) – poden tenir una composició química diferent de la roca mare

• A la Terra: – l’anió més abundant és l’oxigen (50%) – els cations més abundants són: • Si4+ (27%); Al3+ (8%); Mg++; Ca++; K+; Na+; ...

⇒el mineral més abundant és SiO2 = quars

Composició i estructura molecular de la fase sòlida dels minerals argilosos • Estructures moleculars: – Silici (Si) – combinacions tetraèdriques – Alumini (Al) – combinacions tetraèdriques i octaèdriques – Altres elements – en general combinacions octaèdriques

Composició i estructura molecular de la fase sòlida dels minerals argilosos • Estructures típiques dels filosilicats: capes superposades de cadenes de tetràedres i/o octàedres: – Tipus 1:1

tetràedres octàedres

tetràedres

– Tipus 2:1

octàedres (amb Al, Fe, Mg, ...) tetràedres

Composició i estructura molecular de la fase sòlida dels minerals argilosos • Una partícula típica d’argila està formada per capes successives (fins a 100, per exemple) d’aquestes estructures elementals • En funció dels elements químics i del tipus d’estructura, tenim diferents minerals

Tetràedre (SiO4)-4

Mg(OH)6-4

GIBBSITA

són neutres elèctricament

BRUCITA

Octàedre Al(OH)6-3

SÍLEX

dues capes: tipus 1:1

brucita + una capa de sílex

Estructura de la serpentina

gibbsita + una capa de sílex

Estructura de la caolinita

tres capes: tipus 2:1

Gibbsita entre dues capes de sílex

Gibbsita entre dues capes de sílex. Substitució isomorfa de Al3+ per Si4+. Equilibri elèctric amb ions K+

Estructura de la pirofilita

Estructura de la moscovita

Capa doble • Les cadenes de silicats no són elèctricament neutres: a la superfície de les partícules es concentren càrregues elèctriques negatives, les quals atrauen cations que, a la vegada, atrauen molècules d’aigua • Aquestes molècules d’aigua formen gairebé part de la partícula: és l’aigua adsorbida HH O

HH O

HH O

CAPA DOBLE

partícula “estricta” O HH

O HH

O HH

partícula “completa”: partícula “estricta” + capa doble

Capa doble • La concentració de cations disminueix a mesura que augmenta la distància a la partícula • La capa doble és la capa que conté un cert percentatge (p.e. el 90%) dels cations atrets per la partícula • El gruix de la capa doble condiciona el comportament i interacció d’una partícula amb les seves veïnes, en funció del balanç de forces d’atracció i repulsió

concentració alta de cations (capa doble gran) concentració baixa de cations (capa doble petita)

forces d’origen elèctric forces de repulsió

concentració de cations

Capa doble capa doble gran capa doble petita

(d)

capa doble gran (d gran) → estructura dispersa

capa doble petita (d petita) → estructura floculada

forces d’atracció

distància a la partícula (d)

distància entre dues partícules

forces de van der Waals augmenten amb l’invers de la distància

suma, capa doble gran suma, capa doble petita

Capa doble • Distància cara–costat de partícules – floculat – no floculat

• Distància entre cares – agregat – dispers

• Les estructures floculades son més resistents i rígides (excepte si tenen molts porus) • Les estructures agregades tenen menys resistència, però són més plàstiques i deformables

Capa doble • La capa doble disminueix si augmenta – la concentració de cations (sals) – la valència del catió – la temperatura

• La capa doble disminueix si disminueix – la constant dielèctrica del medi – el pH – el tamany del catió

Capa doble 1/2

1 K  • Tamany de la capa doble: d ;   v  n0 

– K = constant que depèn de la constant dielèctrica del medi, la temperatura, etc. – v = valència del catió – n0 = concentració

• Catió Na+ – d gran • Catió Ca++ – d petita

Silicats d’estructura laminar

Silicats d’estructura laminar

MICROFOTOGRAFIES DEL SÒL DEL CAMPUS NORD

MICROFOTOGRAFIES DEL SÒL DEL CAMPUS NORD

MICROFOTOGRAFIES DEL SÒL DEL CAMPUS NORD

1.2

Caracterització del sòl El sòl com a medi porós multifàsic Índex i diagrames de fases

Paràmetres d’identificació del sòl volums Vp Vh

pesos

Va

AIRE

Vw

AIGUA

Vs

SÒL

Ww

Ws

• Aproximem un medi discret per un medi continu • Diagrama de fases: – Gas (aire) – Líquid (aigua) – Sòlid (partícules)

• Va+Vw = Vp (Vh) • Vp+Vs = Vt • Ww+Ws = Wt

Paràmetres d’identificació del sòl Vp Vt Vs

Vp Vt Vs

• Porositat:

n

Vp Vt

adimensional

0  n 1

• Índex de porus: 0e

e

Vp Vs adimensional

més variabilitat

Paràmetres d’identificació del sòl • Relació entre porositat i índex de porus Vp

Vp

1 1 e n     Vt V p  Vs 1  Vs 1  1 1  e e Vp n e 1 n

• Valors (extrems teòrics amb esferes): emax = 0.92

emin = 0.35

Paràmetres d’identificació del sòl • En realitat, e depèn de la granulometria, de si el material és més o menys fi, de la uniformitat, … Tipus de sòl Sorra neta Llim Argila tova Turba

emax 0.9 1.1 2.3 25

emin 0.2 0.4 0.6 2

• En general, si e > 1 el sòl és molt deformable

Paràmetres d’identificació del sòl • Densitat relativa:

emax  e Dr  emax  emin

dens (100%)

solt (0%)

– 0 ≤ Dr ≤ 1 (ó en %) – És difícil de determinar, ja que emax i emin són difícils de trobar

Paràmetres d’identificació del sòl • Grau de saturació:

Va Vp Vw

Ww Ws

Vs

Va Vp Vw

Vs

Ww Ws

Vw Sr  Vp

– 0 ≤ Sr ≤ 1 (ó en %) – Per argiles, en general Sr > 0.8 – Per sorres, 0 ≤ Sr ≤ 1

Ww • Humitat: w  W s – – – –

0 ≤ w ≤ ∞ (ó en %) Per sorra saturada: 20~30% Per argila saturada: 25~60% Per turba: 100~3000%

Paràmetres d’identificació del sòl Pesos específics – es donen en kN/m3

• Pes específic natural Vp

Wt n  Vt

Ww

Vt

Wt Vs

Ws

Paràmetres d’identificació del sòl Pesos específics – es donen en kN/m3

Vp

Ww

Vt

Wt Vs

• Pes específic de les partícules sòlides Ws s  Vs

Ws

Argiles: 27 kN/m3

– – – –

Caolinita: 26.3 kN/m3 Illita: 27.8 kN/m3 Quars: 26.3 kN/m3 Turba: 11~27 kN/m3

Paràmetres d’identificació del sòl Pesos específics – es donen en kN/m3

• Pes específic sec Vp

Ws d  Vt

Ww

Vt

Wt Vs

Ws

– Sorra: 14 ~ 18 kN/m3 – Argila: 8 ~ 20 kN/m3

Paràmetres d’identificació del sòl Pesos específics – es donen en kN/m3

• Pes específic saturat Vp

 sat 

Ww

Vt

Wt Vs

ATENCIÓ!!

Ws

 w = 10 kN/m3

Ws  V p  w Vt

– Sorra: 19 ~ 22 kN/m3 – Argila: 16 ~ 22 kN/m3

• Pes específic submergit     sat   w

Relacions entre paràmetres volums Va

•

pesos

•

AIRE

•

Vp Vw

AIGUA

Ww

Vt

Wt

•

•

Vs

SÒL

Ws

Dada coneguda: γw=10 kN/m3 Un volum de referència conegut (p.e., Vt) Podem conèixer dos volums, per exemple (Vp,Vw), (Va, Vw), ... Pels pesos, és suficient amb γs, ja que γw és coneguda Tres paràmetres independents: – w, γ s, γ nat – que es poden determinar be al laboratori

Relacions entre paràmetres volums

pesos n(1-Sr)

n

n=

Vp

nSrγ w

nSr

Vt=1 1-n

(1-n)γ s

Vt (= 1)

Per tant,

nS r  w  w(1  n) s



w(1  n) s Sr  n w

Ws (1  n) s d    (1  n) s Altres Vt 1 relacions: Wt  nat   (1  n) s (1  w)  nS r  w  (1  n) s Vt

w(1-n)γ s

per definició W w= w Ws

Relacions entre paràmetres volums

pesos e(1-Sr)

e

e=

Vp

eSrγ w

eSr

1+e

Wγ s

per definició W w= w Ws

γs

Vs=1

Vs (= 1)

Per tant,

eS r  w  w s



Sr 

w s e w

1.3

Tècniques experimentals d’obtenció de paràmetres

Tècniques de laboratori • Determinació de la humitat per assecat en estufa (UNE 103300-1993)

es pesa la mostra:

Wt = W w + W s

assecat en estufa a 110ºC

w=

Ww Wt - Ws = Ws Ws

es pesa la mostra seca:

Ws

Tècniques de laboratori • Determinació del pes específic de les partícules sòlides (UNE 103302-1994) • Es coneix el pes sec de la mostra (Ws) • Amb un picnòmetre es determina el volum de les partícules sòlides (Vs) • El pes específic de les partícules serà: W s = s Vs

Tècniques de laboratori • Determinació del pes específic natural del sòl (UNE 103301-1994)

balança hidrostàtica

parafina mostra natural

mostra natural

Wt

W1 = Wt + Wpar

Vt = ?

V1 = Vt + Vpar

W par = W1 - Wt Vt = V1 - Vpar =



Vpar =

W par

 par

W1 - W2 W1 - Wt w  par

=

W1 - Wt  par

 nat =

Wt Vt

W2 = W1 – V1·γw

Tècniques de camp En obra, és necessari disposar de resultats en poc temps: ∀ γs és dóna per conegut • per obtenir la humitat, w: – es determina el pes d’una mostra de sòl, Wt – després la mostra es crema amb alcohol i es torna a pesar, obtenint el pes sec, Ws – amb aquestes dues dades, la humitat w es determina com en el laboratori:

Ww Wt - Ws w= = Ws Ws

Tècniques de camp • per obtenir el pes específic natural, γnat: – es fa un forat en el sòl i es determina el pes del material que s’ha excavat, Wt – el forat s’omple, fins a la superfície original, amb una sorra normalitzada, mitjançant un aparell que permet mesurar el volum necessari, que serà el volum de sòl excavat, Vt – amb aquestes dues dades, el pes específic natural es calcula com en el laboratori:

 nat

Wt = Vt

• amb aquestes tècniques es poden obtenir els valors dels paràmetres en tan sols una hora

1.4

Caracterització de la fase sòlida: granulometria

Assaig de garbellat Tamany

Graves

∅ > 2.0 mm (4.76 mm)

Sorres gruixudes

0.6 < ∅ < 2.0 mm

mitjanes

0.2 < ∅ < 0.6 mm

fines

0.06 < ∅ < 0.2 mm

Llims gruixuts

Argiles

0.02 < ∅ < 0.06 mm

mitjans

0.002 < ∅ < 0.02 mm

fins

∅<2μ …

sedimentació

Classificació

garbells ASTM

• Es tracta de determinar la distribució per tamany de les partícules del sòl:

Assaig de garbellat Garbell tipus alemany (DIN)

Garbell tipus americà (ASTM) i espanyol (UNE) Garbelladora mecànica

UNE 103101-1995

Assaig de garbellat Garbell

mm

″

4

101.6

4

3-1/2"

88.9

3.5

3"

76.2

3

2-1/2"

63.5

2.5

2"

50.8

2

1-3/4"

44.4

1.75

1-1/2"

38.1

1.5

1-1/4"

31.7

1.25

1"

25.4

1

7/8"

22.2

0.875

3/4"

19.1

0.750

5/8"

15.9

0.625

1/2"

12.7

0.500

7/16"

11.1

0.438

3/8"

9.52

0.375

5/16"

7.93

0.312

sèrie gruixuda ASTM

Assaig de garbellat Garbell

mm

″

Garbell

mm

″

1/4″

6.35

0.250

# 40

0.42

0.0165

1/2″

5.66

0.223

# 45

0.35

0.0138

#4

4.76

0.187

# 50

0.297

0.0117

#5

4.00

0.157

# 60

0.250

0.0098

#6

3.36

0.132

# 70

0.210

0.0083

#7

2.83

0.111

# 80

0.177

0.0070

#8

2.38

0.0937

# 100

0.149

0.0059

# 10

2.00

0.0787

# 120

0.125

0.0049

# 12

1.68

0.0661

# 140

0.105

0.0041

# 14

1.41

0.0555

# 170

0.088

0.0035

# 16

1.19

0.0469

# 200

0.074

0.0029

# 18

1.00

0.0394

# 230

0.062

0.0024

# 20

0.84

0.0331

# 270

0.053

0.0021

# 25

0.71

0.0280

# 325

0.044

0.0017

# 30

0.59

0.0232

# 400

0.037

0.0015

# 35

0.50

0.0197

sèrie fina ASTM

Assaig de garbellat

Assaig de sedimentació • Es tracta de determinar la distribució per tamany de les partícules fines del sòl (les que passen pel garbell # 200) UNE 103102-1995 • Es fa servir la llei d’Stokes: la velocitat de sedimentació d’una partícula esfèrica en un medi líquid és

s w 2 v D 18 • on D = diàmetre de la partícula i η = 0.001009 N·s/m2 és la viscositat del fluid • v és constant si 0.02 μ ≤ ∅ ≤ 0.05 mm

Assaig de sedimentació v = 0.1 mm/s

z

• A una profunditat z, y després d’un temps t d’haver iniciat el procés de sedimentació, ja no existiran partícules que tinguin un diàmetre superior al corresponent a las partícules que tinguin una velocitat de caiguda z/t.

Assaig de sedimentació • El diàmetre D de las partícules que es troben en el temps t a una profunditat z serà com a màxim de:

18 z D s w t • La quantitat de partícules de tamany inferior a D serà la mateixa que hi havia inicialment a aquesta profunditat, donat que en anar caient, les partícules de tamany inferior són reposades per les que cauen d’altures superiors

Assaig de sedimentació • El percentatge N∅≤D, en pes, de partícules de diàmetre inferior a D respecte al total es pot trobar com la relació entre el pes (concentració) C(z,t) de les partícules a la profunditat z al cap d’un temps t, i el pes (concentració) C(z,0) que existia en el moment inicial en aquest punt:

C ( z, t ) N  D (%)   100 C ( z , 0) • La forma d’obtenir la concentració de partícules a una determinada profunditat i temps consisteix en extraure una mostra de la suspensió en aquest punt mitjnaçant una pipeta, i obtenir el pes de les partícules sòlides després d’evaporar l’aigua en el forn

Assaig de sedimentació • Limitacions: – El moviment de les partícules dins del fluid ha de ser laminar, el que implica velocitats de sedimentació corresponents a diàmetres inferiors a 0.05 mm – La forma de les partícules (sobretot les argiles) no és esfèrica – per tant el que es pot obtenir és el diàmetre de l’esfera que te la mateixa velocitat de sedimentació que la de la partícula irregular – La llei és vàlida per a la caiguda lliure d’una sola esfera – per tant la concentració de partícules en el fluid ha de ser baixa (a la pràctica sol ser de 50 g/l) – Les partícules de diàmetre inferior a 2 μm estaran influïdes pel moviment brownià – És necessari assegurar que totes les partícules estiguin en estat dispers (separades) i no formant agregats de tamany superior: cal afegir dispersants; d’altra banda, en argiles, la capa doble dificulta la definició del diàmetre real de la partícula – La presència de sals solubles dins la matriu sòlida pot provocar distorsions en els resultats

Assaig de sedimentació

Corbes granulomètriques

Corbes granulomètriques

Corbes granulomètriques

D60

D30

D10

Corbes granulomètriques • Coeficient d’uniformitat:

D60 CU  D10 – Sorra uniforme: CU < 6 – Grava uniforme: CC < 4 – Uniforme ≡ mal graduada

1  CU   material únic

màxima heterogeneïtat

Corbes granulomètriques • Coeficient de corbatura: 2 30

D CC  D10 D60 – Habitualment: 1 < CC < 3

Corbes granulomètriques CU = 3.9 CC = 0.9 1 2

1 i 2 tenen el mateix CU = 2.9

CU = 7.1 CC = 4.3

CU = 5.2 CC = 2.9

Sòls segons granulometria

Sòls segons granulometria

1.5

Consistència del sòl: límits d’Atterberg

Consistència • En funció del seu contingut d’aigua (humitat), el sòl es pot trobar en diferents estats: – líquid – plàstic – semi-sòlid – sòlid

més humitat

més consistència

Límits d’Atterberg • Els “límits d’Atterberg” són els valors de la humitat que limiten les consistències líquida, plàstica, semi-sòlida i sòlida (proposats per l’enginyer suec Albert Atterberg, 1911 i generalitzats per Arthur Casagrande, 1932)

sòlida

límit de retracció

límit plàstic

límit líquid

wR

wP

wL

semi-sòlida w = wR

w = wP

plàstica

líquida w = wL

humitat, w

Límits d’Atterberg • Límit líquid (UNE 103103-1994) – Consisteix en determinar la humitat per a la qual un solc fet en un sòl situat sobre una zona d’un casquet esfèric (cullera de Casagrande) es tanca en una longitud donada quan es donen 25 cops sobre la base de la cullera cullera

eines per a fer el solc

maneta

Límits d’Atterberg • Límit líquid (UNE 103103-1994) – Els resultats venen condicionats per: • tipus d’eina utilitzada per a fer el solc • tipus de material de la base de la cullera • velocitat en que es donen els cops

– Alternativa: definir el límit líquid com la humitat per a la qual un con estàndard penetra en una mostra de sòl una longitud normalitzada

Límits d’Atterberg • Límit plàstic (103104-1993) – Consisteix en determinar la humitat que fa que apareguin fissures en el sòl quan es fa rodar entre la mà i una superfície plana i llisa formant un cilindre d’uns 3 mm de diàmetre – La repetibilitat de l’assaig és bona, millor que la del límit líquid

Límits d’Atterberg • Límit de retracció – Consisteix en la determinació de la humitat del sòl a partir de la qual el seu volum deixa de disminuir de manera espontània com a conseqüència de la pèrdua d’humitat, partint d’una mostra fabricada amb una quantitat d’aigua corresponent al seu límit líquid – Molt menys usat que els altres dos límits

volum total

Límits d’Atterberg en aquest tram el sòl està saturat, però l’aigua està traccionada

assecat

humitat, w wR no saturat

wP

wL

saturat

Índex derivats IP  wL  wP wL  w IC  Índex de consistència IP w  wP IF  Índex de fluïdesa IP IP Activitat A  %  2

• Índex de plasticitat • • •

Gràfic de plasticitat de Casagrande

Gràfic de plasticitat de Casagrande • Línia “A”: IP = 0.73(wL–20) – Tots els sòls afins d’una mateixa formació geològica es troben situats en una franja relativament estreta que te un pendent mitjà igual al de la línia “A”

• Valors alts del límit líquid estan relacionats amb deformabilitats (compressibilitats) altes • H = high wL; L = low wL

Gràfic de plasticitat de Casagrande • Els sòls que contenen gran quantitat de partícules de la fracció argilosa (∅ < 2μ) estan situats pel damunt de la línia “A”, mentre que els llims i els sòls orgànics (que presenten fenòmens de plasticitat molt menys acusats) estan per sota de la línia “A”

1.6

Sistema universal de classificació dels sòls

Classificació dels sòls • Primer nivell – fracció gruixuda (retinguda pel garbell 200) • graves (G), sorres (S)

– fracció fina (passa pel garbell 200) • llims (M), argiles (C), sòls amb contingut orgànic (O)

• Segon nivell – fracció gruixuda, segons granulometria (W,P) i contingut de fins (M,C) – fracció fina, segons límit líquid (L,H)

Classificació – fracció gruixuda

Classificació – fracció fina

Classificació universal