Macbacage

La mostra reuneix més de 200 obres del músic i de Duchamp, Warhol, Rauschenberg, Nam June Paik i Fluxus, entre d’altres

El MACBA presenta l’exposició més important de John Cage des de la seva mort, el 1992 Títol: L’anarquia del silenci. John Cage i l’art experimental. Inauguració: dijous 22 d’octubre, a les 19.30 hores. Dates: del 23 d’octubre de 2009 al 10 de gener de 2010. Comissària: Julia Robinson. Organització: Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Corpoducció: MACBA i Henie Onstad Art Centre (Noruega). Itinerància: Henie Onstad Art Centre, de finals de febrer a finals de maig del 2010.

«La gent ho anomena soroll... però ell ho anomena música.» Així va qualificar el Chicago Daily News, el 19 de març de 1942, les composicions d’un incipient John Cage (1912-1992). Aquell soroll, fet a base de pals de fusta, contenidors d’aigua, cassoles de llautó, canonades de ferro, xiulets i altres objectes de percussió, aviat va donar pas al silenci, el clímax del qual és la cèlebre partitura 4’33’ (1952). De la mateixa manera que les llaunes de sopa Campbell d’Andy Warhol, la peça muda cageana és una de les icones de la cultura popular. De Cage, se n’ha parlat molt, però qui va ser realment? La seva figura, esmentada tot sovint, encara avui és poc compresa, atès l’horitzó conceptual de l’art de postguerra que va abastar. Sota el títol L’anarquia del silenci. John Cage i l’art experimental, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) no sols presenta l’exposició més important dedicada al músic des de la seva mort, sinó també la primera a contextualitzar-lo en la història de les arts visuals, musicals i escèniques. Al cap de pocs mesos de la seva mort, el Museum of Modern Art de Los Angeles va presentar una gran retrospectiva itinerant realitzada sota la supervisió del mestre quan encara era viu. Ara, gairebé dues dècades després, el MACBA presenta aquesta revisió històrica duta a terme per la comissària Julia Robinson, que pertany a una altra generació. L’exposició, coproduïda juntament amb el Henie Onstad Art Centre de Noruega, traça un recorregut cronològic per tota la carrera artística de Cage, des dels anys trenta fins a finals dels anys vuitanta del segle passat, a partir de més de 200 obres, entre pintures originals, peces sonores, escultures, pel·lícules i instal·lacions multimèdia. No pas totes són de Cage; n’hi ha també de Marcel Duchamp, Robert Rauchenberg, Andy Warhol, La Monte Young, Nam June Paik i Fluxus, entre molts altres artistes. Perquè Cage no va tenir només grans amistats: va dinamitar fins a tal punt les convencions artístiques establertes per a exasperació de músics i públics que la seva influència arriba fins als nostres dies. Va ser tot un innovador, com pretén transmetre aquesta exposició que se suma al festival d’activitats que Barcelona dedica aquesta tardor a John Cage i Merce Cunningham sota el ressò de la famosa pregunta cageana: «Per ventura ens fa por haver malmès el silenci?» 1

«No és un compositor, sinó un inventor... un geni». Diu la llegenda que així va parlar el compositor Arnold Schoenberg del qui va ser alumne seu. Deixant les gestes de banda, és cert que Cage és un dels creadors fonamentals del segle XX, no sols per la radicalitat de les seves propostes, sinó també per l’extensió de la seva producció. Com a músic, però també com a filòsof, poeta i artista, va redefinir una pràctica radical de la composició experimental que no sols va canviar el curs de la música i la dansa modernes, sinó que va configurar un nou horitzó per a l’art del nou segle. Nascut a Los Angeles, es va instal·lar a Nova York cap al 1940, va actuar moltes vegades a Europa i es va forjar una fama internacional a base de qüestionar contínuament les convencions de la música. La seva carrera, que va començar en la dècada dels trenta del segle passat i es va prolongar durant més de cinquanta anys, va donar lloc a innombrables innovacions formals, estructurals, temporals i tecnològiques que s’han convertit en pedres angulars del pensament contemporani. No és estrany que l’obra de John Cage «ressoni» a l’interior del Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Des de l’inici de la seva trajectòria, el compositor va actuar en museus i galeries. Els públics més avançats en la producció artística van ser tot sovint més receptius al seu projecte, contrari a tota imposició disciplinària, que no pas els públics assidus a la música moderna. El seu debut a Nova York, una interpretació de conjunt de percussió que es va dur a terme al febrer del 1943, no es va celebrar en una sala de concerts o en un auditori universitari. De fet, va tenir lloc al Museum of Modern Art de Nueva York (MoMA). Hi ha molts Cages, i el que ha volgut ressaltar aquesta mostra és el Cage innovador irreprimible. És a dir, adopta el punt de vista que el creador va alterar el rumb de l’art de postguerra a través de les seves composicions, i no amb la seva dedicació a l’art, que va ser una cosa tardana en la seva trajectòria.

El «silenci» i la composició aleatòria L’anarquia del silenci. John Cage i l’art experimental recorre de manera cronològica tota la carrera artística del compositor, des del «tot és so» fins al «sempre hi ha so», de manera que cada canvi de dècada assenyala una nova visió (o consecució) de la seva obra. No debades Cage va intentar entendre els progressos de cada dècada a mesura que s’anaven produint, com ara l’aparició de la televisió. Així, es mostren els primers intents d’expandir els paràmetres de la música de percussió als anys trenta, amb «instruments» cada cop menys convencionals (baralles de cartes, xiulets, ràdios...); el desenvolupament del «piano preparat» als anys quaranta després d’una troballa fortuïta, de manera que aquest instrument es va convertir «en una orquestra de percussió sota el “control” d’un únic intèrpret»; la seva històrica teoria del silenci dels anys cinquanta (que va culminar en la partitura 4’33”) després de la famosa epifania a la cambra anecoica el 1951 a la Harvard University (en la qual no va ser capaç de percebre el silenci perquè les reverberacions produïdes pel seu sistema circulatori i el seu sistema nerviós el van distorsionar); els seus viatges per Europa; els seus escrits i les seves conferències, recollits en llibres com Silence (1961); les col·laboracions multimèdia a gran escala de les dècades posteriors, i la política de l’anarquia que va desenvolupar al final de la seva vida i que dóna títol a aquesta exposició. La part central de l’exposició comprèn els espais que tracten el «silenci» cageà, la composició aleatòria i la indeterminació (1948-1952), cosa que es produeix cap a la meitat de la seva carrera.

2

La mostra també destaca la influència del músic en altres creadors a través d’obres d’artistes coetanis o posteriors. Entre les peces destaquen partitures originals de Cage, algunes d’inèdites, com també exemples de la reescriptura estratègica que va fer de 4’33” i de les seves múltiples interpretacions, com la de l’estrena a càrrec del virtuós pianista i amic personal David Tudor. També l’escaquer electrònic que va fer amb Duchamp el 1968; les White Paintings (1951) de Rauschenberg i l’única col·laboració explícita entre aquest i Cage (Automobile Tire Print, 1953), i els núvols de plata i Empire (1961), de Warhol. Dels artistes representants, n’hi ha un que destaca com a equiparable a Cage, i fins i tot com una figura que el mateix compositor admirava: Duchamp. La seva obra Three Standard Stoppages (1914) sembla estar dotada del mateix potencial d’atzar i indeterminació que va caracteritzar l’obra de Cage a partir de Music of Changes i 4’33’’. «Dec haver estat uns cinquanta anys per davant de la meva època», va dir un cop fent broma Duchamp a Cage, una cosa que el músic també podia haver dit d’ell mateix. La mostra ha comptat amb el suport del John Cage Trust i de diverses institucions, com el Museum of Modern Art de Nueva York, el San Francisco Museum of Modern Art, la Robert Rauschenberg Foundation, The Getty Research Institute i la Fundació Antoni Tàpies, entre d’altres. No és casual que l’exposició es presenti a Barcelona, ja que la relació que Cage va mantenir amb Espanya i Catalunya va ser contínua. Primer, per les seves estades a Cadaqués, on va passar molts estius amb Duchamp i va entrar en contacte amb l’escena artística i intel·lectual del país. Després, el 1972, quan va ser convidat a participar en les Trobades de Pamplona. Al cap de deu anys va exposar a la Galeria Cadaqués i, el 1991, poc abans de morir, va presentar Essai a l’Espai Poblenou de Barcelona, exposició acompanyada d’una conferència a l’Institut d’Estudis Nord-americans.

Festival de tardor «Cage + Cunningham» L’anarquia del silenci. John Cage i l’art experimental es presenta en el marc del festival de tardor Cage + Cunningham, organitzat per l’Ajuntament de Barcelona arran de la visita de la Merce Cunningham Dance Company a la ciutat, en què col·laboren vuit institucions: el Mercat de les Flors, la Fundació Antoni Tàpies, BCN 216, l’Institut del Teatre, Arts Santa Mònica, Conservas, el Teatre Tantarantana i el MACBA. En el cas del Museu, l’exposició anirà acompanyada de conferències, concerts, projeccions, performances i tallers que ocuparan no sols l’Auditori del MACBA, sinó també l’atri i les sales d’exposició. Aquestes activitats comptaran amb la participació de la comissària, Julia Robinson; la pianista Margaret Leng Tan, que va col·laborar amb Cage i és una destacada intèrpret i estudiosa de les seves obres; el violinista nord-americà Malcolm Goldstein i el percussionista alemany Matthias Kaul, que oferiran un programa conjunt; els poetes experimentals Eduard Escoffet i Bartolomé Ferrando, i la Merce Cunningham Dance Company, que presentarà diversos aspectes de la seva activitat, des dels tallers de dansa en família que ofereix al Whitney Museum, passant per una tria dels treballs fílmics de Cunningham, fins a coreografies adaptades al context de l’exposició. A més, el MACBA organitza una gran performance col·lectiva de l’obra Musicircus for children, representativa de l’última etapa de Cage, amb la participació d’alumnes de les escoles de música de l’Associació Catalana d’Escoles de Música, alumnes de l’Escola Infantil i Juvenil de Circ de l’Ateneu Popular de 9 Barris i ballarins participants en el taller que la Merce Cunningham Company oferirà a l’Institut del Teatre.

3

L’anarquia del silenci John Cage i l’art experimental Del 23 d’octubre de 2009 al 10 de gener de 2010 Inauguració: dijous 22 d’octubre, a les 19.30 hores. ■ MACBA. Plaça dels Àngels, 1. 08001 Barcelona. www.macba.cat ■ HORARIS: Dilluns, dimecres, dijous i divendres, d’11 a 19.30 h; dissabtes, de 10 a 20 h; diumenges i festius, de 10 a 15 h; dimarts no festius, tancat. Visites guiades diàries. ■ CONFERÈNCIA: Divendres 23 d’octubre (19.30 h). A càrrec de Julia E. Robinson, comissària. ■ CONCERTS: Divendres 23 d’octubre (21 h). Concert a càrrec de Margaret Leng Tan (piano preparat). Selecció d’obres breus de John Cage per a piano preparat. Auditori MACBA. Places limitades. / Dijous 29 d’octubre (21 h). Concert a càrrec de Malcolm Goldstein (violí) i Matthias Kaul (percussió). Selecció d’obres de John Cage per a violí i percussió. ■ PROJECCIÓ: Dijous 12 de novembre (19.30 h). Selecció de pel·lícules de l’arxiu de la Merce Cunningham Dance Company. Presentació a càrrec de Trevor Carlson, mànager de la companyia. ■ DANSA: Dijous 19 de novembre (19 h). MiniEvents de Merce Cunningham. A càrrec d’estudiants participants en el taller de la Merce Cunningham Dance Company a l’Institut del Teatre. ■ PERFORMANCE: Dijous 26 de novembre (19.30 h). Sixty-two Mesostics re Merce Cunningham de John Cage. Per Eduard Escoffet i Bartolomé Ferrando. ■ TALLER DE DANSA: Dissabte 14 de novembre (12 h i 17.30 h), diumenge 15 de novembre (12 h) i dissabte 21 de novembre (12 h i 17.30 h). Per a nens i famílies. A càrrec de la Merce Cunningham Dance Company. Inscripció prèvia ([email protected]). ■ CIRC I MÚSICA: Diumenge 22 de novembre (de 12 a 14 h). Musicircus for children de John Cage. Atri i sales del MACBA. ■ VISITA-TALLER: del 23 d’octubre de 2009 al 10 de gener de 2010. Tot el que ens envolta és música! Dissabtes, a les 17.30 h. Reserva prèvia ([email protected]).

Per a més informació i material gràfic: Servei de Premsa i Protocol del MACBA Telèfons: (00 34) 93 481 33 56 i 93 481 47 17 Correu electrònic: [email protected] 4