Linkat

Introducci´ o a la Jornada T`ecnica∗ novembre 2006

` Area TIC de Formaci´o [email protected] ∗

Materials fets amb el sistema de processament de documents de codi lliure LATEX

´Index

2

´Index 1 Introduccio´

5

´ GNU/Linux? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.1 Que` es

5

´ una distribucio´ GNU/Linux? 1.2 Que` es

6

. . . . . . . . . . .

` 2 Historia de Linux i el programari lliure

6

2.1 Or`ıgens del programari lliure. Richard Stallman . . . . .

6

2.2 GNU/Linux en l’actualitat

8

. . . . . . . . . . . . . . . . .

3 Distribucions educatives 3.1 Distribucions educatives a l’estat espanyol . . . . . . . . 4 Instal·lacio´ de la Linkat

9 9 12

` 4.1 Exploracio´ tecnica de la Linkat . . . . . . . . . . . . . .

12

4.1.1 Requeriments de maquinari . . . . . . . . . . . .

13

5 La instal·lacio´ dual

13

5.1 Introduccio´ al concepte de DUAL . . . . . . . . . . . . .

13

5.2 Particions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

14

5.3 Nomenclatura dels discos durs a Linux . . . . . . . . . .

14

6 Sistemes de fitxers

15

6.1 Sistemes de fitxers a Microsoft Windows . . . . . . . . .

15

6.2 Sistemes de fitxers a GNU/Linux . . . . . . . . . . . . .

15

7 Inici de la instal·lacio´ de la Linkat

16

7.1 Pantalla inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

16

7.2 Resolucio´ de la pantalla . . . . . . . . . . . . . . . . . .

17

7.3 Opcions d’instal·lacio´ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

17

` 7.4 Llicencia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

18

7.5 Tria de l’idioma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

18

7.6 Modes d’instal·lacio´ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

19

8 Particionament del disc ` 8.1 Metode de particio´ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

19 19

´Index

3 9 Configuracio´ de la instal·lacio´ de la Linkat

28

9.1 Programari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

28

9.2 Gestor d’arrencada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

28

´ final de la instal·lacio´ de la Linkat 10 Proces 10.1 Contrasenya de l’usuari arrel . . . . . . . . . . . . . . . 11 Configuracio´ de la xarxa 11.1 Comprovacio´ de la connexio´ a Internet . . . . . . . . . . 12 Configuracio´ final i inici de la Linkat

29 31 31 34 35

12.1 Notes de la versio´ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

35

12.2 Configuracio´ del maquinari . . . . . . . . . . . . . . . .

36

12.3 Inici de la Linkat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

37

13 Ajudes a la instal·lacio´

38

13.1 En cas de fallada, recuperacio´ del MBR . . . . . . . . .

38

13.1.1 Amb windows 98/Me . . . . . . . . . . . . . . . .

38

13.1.2 Amb el windows XP/2000 . . . . . . . . . . . . .

38

13.1.3 Amb la consola de XP . . . . . . . . . . . . . . .

38

14 L’entorn d’escriptori: GNOME

40

14.1 Inici de la Linkat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

40

14.2 L’escriptori Linkat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

41

15 El navegador de fitxers: Nautilus

43

15.1 Descripcio´ del navegador . . . . . . . . . . . . . . . . .

43

15.2 Opcions del navegador . . . . . . . . . . . . . . . . . .

44

16 La gestio´ de fitxers

45

16.1 Copiar o moure fitxers o carpetes . . . . . . . . . . . . .

45

16.2 Reanomenar un fitxer o carpeta . . . . . . . . . . . . . .

46

16.3 Esborrar un fitxer o carpeta . . . . . . . . . . . . . . . .

46

16.4 Seleccio´ multiple de fitxers . . . . . . . . . . . . . . . . ´

46

´Index

4 17 La personalitzacio´ de l’escriptori

47

17.1 Els quadres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

47

17.2 Les icones

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

48

17.3 Enllac¸os directes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

48

18 Aplicacions del menu´ principal

49

18.1 Menu´ Programes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

49

18.2 Menu´ Sistema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

50

19 Configuracio´ de l’escriptori

51

` 19.1 Preferencies Personals . . . . . . . . . . . . . . . . . .

51

19.1.1 Accessibilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

51

19.1.2 Dreceres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

53

19.1.3 Menus ´ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

53

19.1.4 Suport de tecnologia assistiva . . . . . . . . . .

54

19.2 Aparenc¸a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

54

19.2.1 Estalvi de pantalla . . . . . . . . . . . . . . . . .

54

19.2.2 Finestres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

55

19.2.3 Fons de l’escriptori . . . . . . . . . . . . . . . . .

55

19.2.4 Fonts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

55

19.2.5 Tema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

55

20 Configuracio´ de dispositius de la Linkat

56

20.1 Resolucio´ de la pantalla . . . . . . . . . . . . . . . . . .

56

20.2 Ratol´ı . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

56

20.3 Teclat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

57

20.4 Sistema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

57

20.4.1 Associacions de fitxer . . . . . . . . . . . . . . .

57

20.4.2 Canvia la contrasenya . . . . . . . . . . . . . . .

58

20.4.3 Servidor intermediari de xarxa . . . . . . . . . .

58

20.4.4 So . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

58

` 21 Fes una copia de la Linkat! 21.1 Gravar un CD o DVD de dades . . . . . . . . . . . . . .

60 60

5

1

Introducci´ o

1.1

Qu` e´ es GNU/Linux? ´ un conjunt de peces que es poden Per una banda, un ordinador es veure i tocar com, per exemple, el teclat, el monitor, la torre, la disquetera, la gravadora de DVD i tambe´ el processador, la placa base, ` la memoria RAM, la tarja de xarxa, etc. Tot plegat te´ un nom: ma´ quinari. Per una altra banda, per tal de fer funcionar l’ordinador son ` ´ els programes innecessaries les aplicacions. Les aplicacions son ` ` formatics que fan que la maquina ens sigui util ´ per realitzar accions com ara processar textos, imatges, navegar per Internet, etc.

´ el conjunt de programes que Concepte de Sistema El sistema operatiu d’un ordinador es Operatiu permet que el maquinari executi les ordres que li donen les aplicaci` ons que nosaltres utilitzem. Per exemple, fan que, en premer una tecla, aquesta us aparegui al monitor o que la tarja de xarxa transmeti al ca` ble de xarxa els paquets que contenen parts d’un correu electronic que ´ estem enviant per Internet. La tasca principal d’un sistema operatiu es ` carregar a la memoria els programes emmagatzemats al disc dur i fer que el processador executi aquests programes. ´ un Amb aquestes explicacions, ja podem entendre que el Linux es ´ tambe´ l’MS Windows XP, l’MS Windows sistema operatiu, com ho son 2003 o l’UNIX. ` ´ un sistema operatiu multiusuari i multitasca, Definici´o de Linux Tecnicament, el Linux es ´ d’un usuari cosa que significa que un mateix ordinador pot tenir mes ´ d’un programa connectat en un moment donat i que pot executar mes ´ pero` alhora. Actualment, la major part dels sistemes operatius ho son, ` ` l’any 1994 quan va apareixer el Linux no era aixo.

Figura 1: Tux, icona de Linux

6 1.2

2

Hist`oria de Linux i el programari lliure

Qu` e´ es una distribuci´ o GNU/Linux? ` A la Viquipedia podeu llegir:

´ el conjunt format per el nucli del sistema operatiu o kernel, un Una distribucio´ de programari es seguit de programari amb el qual l’usuari pugui treballar i diferents aplicacions que permeten ´ la configuracio´ i el manteniment d’un sistema informatic. ` fer la instal·lacio, Aquestes ultimes ´ ´ aportades pels desenvolupadors d’aquella distribucio´ i son ´ els que la diferencien de les son altres. Inicialment les distribucions es limitaven a recopilar programari, empaquetar-lo en dis´ potents empreses quetes o CD-ROM i redistribuir-lo o vendre’l. Ara les grans distribucions son ` que competeixen entre s´ı per incloure l’ultim programari, amb instal·lacions grafiques capaces ´ d’autodetectar el maquinari i que instal.len un sistema sencer en uns quants minuts. Actualment les distribucions que fan servir Linux com a nucli del siste´ les mes ´ nombroses. Hi han mes ´ de 300 en desenvoma operatiu son ` lupament actiu i la seva mida varia drasticament, des d’un disc floppy (1.44Mib) per efectuar tasques de rescat i manteniment fins varis DVDs ´ de 8Gib.) plens de programari addicional sovint amb llicencies ` (mes de programari lliure i codi obert que permeten la seva redistribucio´ amb molt poques restriccions. ´ de les distribucions instal·lables de linux, tambe´ existeixen disA mes tribucions que es poden executar directament des del CD-ROM, sense ´ Son ´ les anomenades Live-CD necessitat d’instal.lacio. ´ famoses de Linux son ´ Debian, Suse, Red Hat, Distribucions m´es Les distribucions mes populars Knoppix, Mandrake, Slackware i Gentoo, juntament amb les seves de´ una distribucio´ basada en Debian; rivades. Per exemple, Ubuntu es Fedora, en Red Hat; Kororaa, en Gentoo i, d’aquestes, en deriven moltes altres, entre elles la Linkat que esta` basada en Suse.

2 2.1

Hist` oria de Linux i el programari lliure Or`ıgens del programari lliure. Richard Stallman

` Una mica de hist` oria Als or´ıgens de la informatica personal, el programari es distribu¨ıa amb ´ a dir, el llistat d’instruccions que constitu¨ıen el prograel codi font, es ma, de manera que qui l’emprava el podia modificar i adaptar a les ` necessitats propies. ` Cap al 1980, les empreses d’informatica, preocupades per la com` petencia, deixen de lliurar el codi font amb el programari i distribueixen ` ´ els seus productes sota llicencies que restringeixen cada vegada mes els drets dels usuaris: prohibeixen la modificacio´ i l’estudi del seu codi, patenten qualsevol idea que es pugui utilitzar en un programa (com ` l’hiperenllac¸ o la descarrega de fitxers en una xarxa) i fan signar als programadors acords de confidencialitat sobre el seu treball. Richard M. Stallman En 1985, el f´ısic Richard M. Stallman perd la feina de programador al ` laboratori d’intel·ligencia artificial del MIT (Massachussets Institute of

2.1

Or`ıgens del programari lliure. Richard Stallman

7

Technology) per no voler signar un acord de confidencialitat i, preocupat pel caire abusiu de les llicencies de programari, decideix crear ` l’organitzacio´ sense anim de lucre Free Software Foundation (FSF). La FSF es fixa com a objectiu el projecte de crear un clon del sistema operatiu comercial Unix utilitzant sols programari lliure. Aquest projecte s’anomena GNU (GNU is Not Unix).

Figura 2: Richard M. Stallman Per dotar el programari lliure d’un corpus legal, on s’estableixen els drets i deures dels usuaris i desenvolupadors de programari, la FSF ` desenvolupa` la llicencia GPL (GNU Public License).

+

` ` a l’adrec¸a http://www.gnu.org. GPL es pot consultar en angles La llicencia ` Tambe´ es pot accedir a una traduccio´ no oficial de la llicencia a l’adrec¸a gnu.cat.

` Les q¨ uatre llibertats A tall de resum, la llicencia GPL garanteix a les persones que s’hi acullen les seguents llibertats: ¨ • Llibertat d’executar el programa en qualsevol lloc, amb qualsevol ` i per sempre. proposit • Llibertat d’estudiar i modificar el programa per adaptar-lo a les ´ necessitats particulars de cadascu, ´ aspecte que exigeix l’acces al codi font. ` • Llibertat de distribucio´ de copies del programa, cobrant o no. • Llibertat de millora del programa, pero` amb la condicio´ de fer ` publiques les millores introdu¨ıdes i distrubuir-les sota la llicencia ´ ´ al codi font GPL, aspecte que exigeix l’acces ` ` Un dels exits d’aquesta llicencia rau en aquest ultim punt, ja que les ´ millores d’un programa lliure donen com a resultat un altre programa lliure, que pot ser estudiat i, successivament, millorat.

8

2

Hist`oria de Linux i el programari lliure

` del projecte GNU fou immediat i, el 1990, ja s’havien produ¨ıt sota L’exit ` llicencia GPL la major part de les aplicacions que calen perque` un sistema operatiu com UNIX pugui ser utilitzable: editors de textos, com` piladors i interprets de comandes. Pero` tots aquests programes sols es podien executar sobre un sistema operatiu comercial UNIX, ja que el projecte GNU no havia desenvolupat el kernel, el nucli del sistema operatiu que gestiona el maquinari i permet executar els programes. ` ` Linus Torvalds, Linus Torvalds Al 1991, l’estudiant d’Enginyeria Informatica finlandes, estudiava a la Universitat d’Helsinki el kernel de Minix, un sistema operatiu, obra del professor d’Arquitectura d’ordinadors i Sistemes Operatius, Andrew S. Tanenbau, semblant a UNIX, pero` per a l’aprenen` tatge academic. Atret pel repte i per pur hobby, crea` el seu propi ` kernel, anomenat Linux, i el va distribuir per Internet sota llicencia ` GPL. Rapidament, multitud de programadors milloraren aquest nucli i, el 1994, aparegue´ la versio´ 1.0.

Figura 3: Linus Torvalds

2.2

GNU/Linux en l’actualitat Richard Stallman continua el seu apostolat pel programari lliure, fent ` ´ en angles, ` frances, ` espanyol o indonesi. conferencies arreu del mon ` Linus Torvalds treballa per a la corporacio´ sense anim de lucre Open Source Development Labs (OSDL), patrocinada, entre altres, per Intel, IBM i HP, des d’on coordina el desenvolupament del kernel, ajudat per ´ uns 200 programadors voluntaris en tot el mon.

9 El projecte GNU ha assolit el seu objectiu de desenvolupar un sistema operatiu lliure. Actualment, s’ocupa de desenvolupar nou programari ` d’us lliure, com GNOME, un entorn grafic ´ intu¨ıtiu. La FSF vetlla per garantir els drets dels usuaris d’utilitzar, copiar, modificar i distribuir programes lliures amb l’objectiu de crear programari ´ universal a la culque ajudi al desenvolupament dels pobles, l’acces ´ Darrerament ha coordinat, amb exit, ` tura i el dret a la lliure expressio. ´ la campanya de rebuig de l’aprovacio de les Patents del Programari al Parlament Europeu. ´ un sistema operatiu estable, senzill d’utilitzar, rapid ` Linux es i segur. El disseny no permet l’execucio´ de virus ni programari espia. Anualment, ` grans companyies de seguretat informatica premien amb 15.000 euros qualsevol persona que infecti amb un virus el sistema operatiu Linux i, any darrere any, el premi continua desert.

3

Distribucions educatives A banda de les grans distribucions que es desenvolupen arreu del ´ la filosofia del programari lliure permet que cada comunitat pumon, gui tenir una distribucio´ adaptada a les seves necessitats concretes. Aquestes distribucions parteixen d’una altra com Debian, Ubuntu, RedHat, Fedora, Suse, etc. i l’adapten incloent-hi les aplicacions i eines ` destinades a satisfer les necessitats propies de cada comunitat.

+

´ la distribucio´ de Linux promoguda pel DeparEl cas de la Linkat es ´ tament d’Educacio i Universitats de la Generalitat de Catalunya, que esta` basada en la versio´ 9.1 de Novell SUSE. A l’Estat Espanyol existeixen diferents distribucions de Linux orienta´ Acostumen a ser promogudes per les administracides a l’educacio. ` ons autonomiques. Aquestes administracions aporten un capital inicial ´ per tal de promocionar la distribucio´ fins que la comunitat d’usuaris es prou gran i activa com per que s’automantingui. Entre altres, podem destacar les distribucions de la Junta de Extremadura, la d’Andalusia, ` Valencia, Castilla La Mancha, Comunitat de Madrid. Tambe´ tenen distribucions a Melilla amb el Melinux, a Euskadi amb Euslinux, i altres ` que no han arribat a implantar-se satisfactoriament. ` Actualment, des del MEC hi ha la tendencia a coordinar les distribuci` ons de les diferents comunitats per tal d’evitar la repeticio´ innecessaria de tasques.

3.1

Distribucions educatives a l’estat espanyol ´ un projecte de la ConseGNU/Linex : A Extremadura tenen GNU/LinEx. Es ´ Ciencia y Tecnolog´ıa de la Junta de Extrejer´ıa de Educacion, madura. Es tracta d’una distribucio´ basada en Debian i adaptada ` per al seu us educatiu. ´ en l’ambit

10

3

Distribucions educatives

Figura 4: GnuLinex

Guadalinex : A Andalusia tenen la Guadalinex. Tambe´ esta` basada en Debian i promoguda per la Junta de Andalucia. Te´ en funcionament un ` seguit de forums i entorns wiki amb molta participacio´ per part ´ tambe´ te´ una distribucio´ no de la comunitat d’usuaris. A mes, educativa orientada a l’us ´ personal.

Figura 5: Guadalinex ` ´ el projecte LliureX : A Valencia s’ha desenvolupat el LliureX. El LliureX es de la Conselleria de Cultura, Educacio´ i Esport de la Generalitat Valenciana que te´ com a objectiu principal la introduccio´ de les noves tecnologies de la informacio´ i la comunicacio´ basades en programari lliure en el sistema educatiu de la Comunitat Valenciana. Tambe´ esta` basada en la distribucio´ Debian.

Figura 6: Lliurex

3.1

Distribucions educatives a l’estat espanyol

11

Max : A Madrid Max representa la distribucio´ de la Consejer´ıa de Edu´ de la Comunidad de Madrid. En aquest cas l’emfasi ` cacion s’ha posat en el progamari destinat a impartir els continguts d’in` ` formatica dels curr´ıculums de l’educacio´ no universitaria, aix´ı com en els entorns que permetin al professorat no especialista ´ l’us l’elaboracio, ´ i la distribucio´ de continguts educatius en format digital.

Figura 7: Max Molinux : A Castilla-La Mancha tenen Molinux. En aquest cas la JCCM ´ enlla` de l’eha fet una inversio´ amb uns objectius que van mes ´ Preten ´ oferir un sistema operatiu amb les aplicacions ducacio. ` ` estandars (processador de textos, full de calcul, etc.) util ´ a empreses, individus i comunitat educativa.

Figura 8: Max

12

4 4.1

4

Instal·laci´o de la Linkat

Instal·laci´ o de la Linkat Exploraci´ o t` ecnica de la Linkat Linkat, la distribucio´ GNU/Linux del Departament d’Educacio´ i Universitats de la Generalitat de Catalunya, disposa d’un portal (http://linkat.xtec.cat) ´ a la des del qual ja podeu accedir a informacio´ sobre la distribucio, mateixa distribucio´ i a materials associats i, sobretot, contactar amb la ´ del forum ` comunitat d’us i accedir a la ´ i de desenvolupament a traves ` zona de descarrega.

Figura 9: Portal de la Linkat Al projecte Linkat es treballa en el desenvolupament i posada en funcionament de diferents elements. La distribucio´ de GNU/Linkat Linkat consta d’un conjunt inicial d’aplicacions entre les quals hi ha progra` ` mes d’edicio´ d’imatges, audio i v´ıdeo, suite ofimatica, eines d’internet i ´ d’una seleccio´ de programari educatiu. La distrialtres utilitats, a mes bucio´ es presentara` en quatre modalitats: • Un Live-DVD, que permetra` engegar la Linkat sense que calgui instal·lar res a l’ordinador ni modificar-ne el contingut del disc ´ ideal per comenc¸ar a familiaritzar-se amb les possibilitats dur. Es ´ permetra` fer la instal·lacio´ d’aquest nou entorn operatiu. A mes, a disc dur. • Una modalitat instal·lable al disc dur, configurada per treba` llar de manera autonoma. L’instal·lador oferira` la possibilitat de conservar els documents, les dades i l’entorn operatiu existent ` a l’ordinador, de manera que l’usuari/aria pugui decidir en cada sessio´ si desitja arrencar amb la Linkat o amb el sistema anterior. • Un servidor de centre que guardara` la configuracio´ i els documents dels usuaris i oferira` espais comuns d’allotjament de fitxers, semblants a les unitats S: i T: dels models actuals. Tambe´ podra` allotjar una intranet o el portal web del centre, entre molts altres serveis. Els clients d’aquest servidor podran ser tant sistemes Linux com Windows.

13 • Un client de centre, semblant a la modalitat instal·lable al disc dur, pero` dissenyat especialment per treballar conjuntament amb un servidor de centre. ´ forums, ` El portal de la Linkat, amb informacio, guies i seccio´ de preguntes frequents, servira` per poder fer les imatges dels discos que ¨ ´ Descarrega ` ´ formen la distribucio: de la distribucio. ´ es podra` participar en les comunitats d’usuaris i desenvoluA mes, ` padors. Tambe´ emmagatzemara` una amplia col·leccio´ de programari addicional que es podra` afegir a la Linkat i sera` el lloc des d’on es podra` actualitzar regularment el sistema. 4.1.1

Requeriments de maquinari ´ Els requeriments m´ınims per fer la instal·lacio´ son: • Equip amb processador Pentium II o posterior i unitat de CDROM amb capacitat d’arrencada de sistema. • 3 GB d’espai en el disc dur (es recomana 4 GB). • 128 MB de RAM (es recomana 256 MB). ` • Targeta grafica Super VGA o compatible. • Targeta de xarxa (si teniu intencio´ de connectar-vos a la xarxa). ` • Ratol´ı del tipus USB, PS/2 o serie.

5 5.1

La instal·laci´ o dual Introducci´ o al concepte de DUAL Una insta·lacio´ dual proveeeix dos sistemes operatius diferents en un mateix ordinador, de manera que l’usuari pot triar quin engegar quan arrenca l’ordinador. Si teniu instal·lats Windows i Linux, podreu accedir des del sistema Linux als fitxers de la particio´ Windows (si el sistema d’arxius de Win´ NTFS, hi ha alguna limitacio: ´ podreu llegir, pero` no escriure dows es els fitxers); en canvi, des de Windows, en principi, no es poden veure els fitxers Linux. Aquest text us proposa, com a objectiu, convertir una estacio´ de treball amb Windows en un equip DUAL amb la possibilitat d’escollir en el moment d’arrencar amb quin dels dos sistemes operatius voleu treballar. ´ el dispositiu encarregat d’emmagatzemar informacio´ a El disc dur El disc dur es ´ a dir, la informacio´ hi roman encara l’ordinador de forma persistent, es que s’apagui l’ordinador. ` de tests Normalment, quan s’engega l’ordinador, es realitzen una serie ` ´ es carre(de memoria, deteccio´ de dispositius, etc.) i, a continuacio, ` ga en memoria els primers 512 bytes del disc dur, anomenats MBR,

14

5

La instal·laci´o dual

` acronim de Master Boot Record. L’MBR conte´ informacio´ sobre la ` taula de particions primaries i un programa que engega el sistema operatiu o un programa gestor d’arrencada (com pot ser GRUB) que ens permet triar quin sistema operatiu volem inicialitzar. La tecnologia del disc dur pot ser: ` ´ els discos durs IDE : Acronim de Integrated Device Electronics: son ´ utilitzats i barats . mes ` ´ discos durs SCSI : Acronim de Small Computer System Interface: son d’alt rendiment per a servidors. ` ´ disSATA : Acronim de Serial Advanced Technology Attachment: son ´ rapids ` cos mes que els IDE i menys que els SCSI. 5.2

Particions ` Fer una particio´ d’un disc dur consisteix a dividir logicament el disc en diferents zones anomenades particions. Les particions poden ser dels seguents tipus: ¨ ` Prim` aries : Aquelles de les quals te´ constancia el MBR. Per questions ¨ ` ` tecniques, n’hi pot haver un maxim de quatre. ` que s’utilitza per a contenir particions Esteses : Tipus de particio´ primaria ` ` logiques. Sols una particio´ primaria pot ser estesa. L` ogiques : Particions dins de la particio´ estesa.

5.3

Nomenclatura dels discos durs a Linux Linux utilitza la seguent nomenclatura per referir-se als discos durs: ¨ Discs durs IDE ` Unitat de disc Secundaria ` Unitat de disc Primaria ` Unitat de disc Secund aria

Nom en Linux IDE 0 (esclau) IDE 1 (esclau) IDE 1 (esclau)

Discs Durs SCSI Disc 1 Disc 2 ...

Nom en Linux sda sdb ...

Discs Durs SATA Disc 1 Disc 2 ...

Nom en Linux sda sdb ...

hdx hdb hdc hdd

Addicionalmet, per referir-se a una particio´ d’un disc dur, s’escriu el ´ Un exemple de nom del disc i un numero corresponent a la particio. ´ terminologia de les particions en un disc dur IDE amb la qual ens hem ´ el seguent: d’anar familiaritzant es ¨

15 /dev/hda /dev/hda1 /dev/hda2 /dev/hda3 /dev/hda4

6

` Disc dur IDE com master en el canal IDE 1 ` Particio´ primaria 1 en /dev/hda ` 2 en /dev/hda Particio´ primaria ` Particio´ primaria 3 en /dev/hda ` Particio´ primaria 4 en /dev/hda

Sistemes de fitxers Cada sistema operatiu emmagatzema la informacio´ dels fitxers en una estructura de dades. Sovint, cada sistema operatiu utilitza el seu sis´ ell pot llegir o escriure. Sistemes de tema propi de fitxers que nomes fitxers en Microsoft Windows

6.1

Sistemes de fitxers a Microsoft Windows ´ habituals en Windows son: ´ Els sistemes de fitxers mes ` FAT32 : Acronim de File Allocation Table: Utilitzat en Windows 95 OSR2 o superior. ` NTFS : Acronim de New Technology File System: Utilitzat en Windows NT, XP, 2000 o superior. Actualment, Linux pot escriure i llegir sobre qualsevol sistema d’ar´ del qual tindrem acces ´ complet a les dades de xius FAT32, a traves les particions Windows contingudes al nostre disc dur. Amb tot, si ´ permetra` la particio´ de Windows esta` formatada amb NTFS, nomes llegir les dades, no pas modificar-les ni gravar-ne de noves. Malgrat ` hi ha projectes, com el de Jan Kratochvil anomenat Captive, que aixo, ` permeten, i sembla que amb forc¸a exit, llegir i desar dades en particions NTFS per recuperar-les posteriorment amb un sistema Win` dows 2000 o XP. Podeu fer un cop d’ull a la pagina oficial del projecte: http://www.jankratochvil.net/project/captive/

6.2

Sistemes de fitxers a GNU/Linux ´ habituals en Linux son: ´ Els sistemes de fitxer mes ` Ext3FS i ReiserFS : Les diferencies principals entre els dos sistemes es basen en ´ d’una caiguda del l’estabilitat, el temps de rearrencada despres ` ´ del sistema i la possibilitat de perdua de dades. Tots dos son tipus Journaling Filesystem. Un sistema d’arxius d’aquestes ca` racter´ıstiques es recupera molt rapidament en cas d’una fallada, ´ protocol·litzats mentre el perque` els processos d’escriptura son ´ utilitzat. ReiserFS, a mes ´ a mes, ´ es ´ molt eficac¸ a sistema es l’hora de treballar amb grans quantitats d’arxius petits. ` ` Swap : Linux utilitza aquesta tecnica per emular memoria RAM. Els pro` grames van consumint memoria RAM i, quan aquesta s’exhaureix, Linux trasllada la part dels programes que no necessita al disc dur i allibera RAM per a altres programes. Quan la paret

16

7

Inici de la instal·laci´o de la Linkat

´ al disc dur es torna a necessitar, Linux la dels programes que es ` carrega de nou a la RAM. Com que no se sap quanta memoria virtual necessita Linux abans d’instal·lar-se, s’aplica el seguent ¨ ` calcul: destinar el doble de la capacitat de la RAM al sistema de fitxers swap. Com a sistema d’arxius per a les particions, Linkat utilitzara` per defecte el sistema Ext3FS, tot i que la instal·lacio´ permet canviar-lo pel sistema que desitgem.

7 7.1

Inici de la instal·laci´ o de la Linkat Pantalla inicial Per instal·lar la Linkat, cal que introdu¨ım el CD o DVD o disquets d’arrencada i reiniciem l’ordinador. Aleshores, el sistema operatiu Linkat s’engegara` i apareixera` la seguent pantalla de Benvinguda. ¨

7.2 7.2

Resoluci´ o de la pantalla

17

Resoluci´ o de la pantalla Activeu amb la tecla F2 la resolucio´ de la pantalla adequada per al vostre monitor.

Si Linkat no configura posteriorment de manera correcta la vostra tar` geta de v´ıdeo, trieu l’opcio´ VESA, acronim de Video Electronics Standards Association.

7.3

Opcions d’instal·laci´ o ´ La pantalla d’inici us mostrara` les diferents opcions d’instal·lacio. Podeu veure el significat de les diferents opcions d’instal·lacio´ amb la tecla d’ajuda F1. ´ Les opcions que podeu triar son: • Arrenca des del disc dur: Aquesta opcio´ inicia el sistema operatiu del nostre ordinador des del disc dur. Trieu aquesta opcio´ si us heu oblidat el CD o DVD dins de la unitat i no voleu instal·lar-hi Linkat. ´ Aquesta opcio´ inicia la instal·lacio´ per defecte de • Instal·lacio: Linkat. • Instal·lacio´ - ACPI desactivat: Aquesta opcio´ permet instal·lar ` Linkat en ordinadors amb problemes amb ACPI, acronim de ”Ad´ l’especifivanced Configuration and Power Interface”. ACPI es ` ` cacio´ estandard per a l’estalvi energetic en alguns ordinadors. Utilitzeu aquesta opcio´ si Linkat no arrenca correctament o si no es configuren alguns dispositius PCI.

18

7

Inici de la instal·laci´o de la Linkat

• Instal·lacio´ - configuracio´ segura: Aquesta opcio´ permet instal·lar Linkat en ordinadors on troba problemes de maquinari. ´ nomes ´ per a usuaris ex• Instal·lacio´ manual: Aquesta opcio´ es perts. • Sistema de rescat: Aquesta opcio´ arrenca una petita configura` cio´ de Linkat en memoria i permet rescatar de forma manual un sistema espatllat. ` ` ` • Prova de memoria: Comprova els moduls de memoria RAM i altre maquinari. 7.4

Llic` encia ` ` Linkat us mostrara` la llicencia del programari. Aquesta llicencia permet ` la copia i distribucio´ del programari. La major part del programari que forma el sistema operatiu Linkat es llicencia sota GNU General Public License (GPL). ` Premeu el boto´ Hi estic d’acord per validar la llicencia per a l’usuari final de Linkat.

7.5

Tria de l’idioma Triareu l’opcio´ Instalacio´ per comenc¸ar a carregar el programa Yast2, ´ l’assistent de configuracio´ que ens guiara` en tot el proces. ´ El programa us dona la benvinguda i ens permet triar l’idioma de la ´ Escolliu l’idioma Catala` (per defecte). Premeu el boto´ D’ainstal·lacio. ´ de deteccio´ del maquinari i la proposta de cord i comenc¸ara` el proces instal·lacio´ que ens fara` el Yast.

7.6 7.6

Modes d’instal·laci´ o

19

Modes d’instal·laci´ o Arribat a aquest punt, Linkat us demanara` quin tipus d’instal·lacio´ trieu: ` • Ordinador autonom • Servidor de centre • Client de centre

8 8.1

Particionament del disc M` etode de partici´ o Analitzeu el cas d’un ordinador de centre que va arribar amb tres particions fetes, una de les quals, tot i estar formatada amb un sistema de fitxers de Microsoft (FAT32), tenia una de les particions anomenada Linux. Utilitzareu la particio´ anomenada Linux per instal·lar-hi la Linkat. Suposeu que actualment teniu a la primera particio´ un MS Windows; ´ per a dades del MS Windows i la tercera buida o la segona particio, amb dades que es poden eliminar. ` En aquest suposit, podeu fer la instal·lacio´ completa des dels CD o DVD d’instal·lacio´ de la Linkat, perque` no heu de redimensionar cap particio´ on hi ha instal·lat un sistema operatiu.

20

8

Particionament del disc

´ de instal·lacio´ en que` arrivareu als parametres ` Al moment del proces ` ´ de la instal·lacio´ cliqueu a Metode de particio.

` El metode de particionament de la Linkat us proposa les seguents ope¨ racions: 1. Redimensionar la particio´ Linux. 2. Crear una nova particio´ ampliada. 3. Crear una particio´ swap. 4. Crear una particio´ root. 5. Canviar els punts de muntatge de MS Windows per a la Linkat.

8.1

M`etode de partici´ o

21

` escollireu l’opcio´ Fes la Enlloc d’acceptar la proposta tal com esta, particio´ de forma personalitzada.

´ l’opcio´ de Particions personalitzades per a experts: A continuacio,

22

8

Particionament del disc

Us apareixera` el llistat de les particions actuals al disc dur. Cal que ´ identic ` teniu en compte que el llistat de la imatge no es al que ens pot ` apareixer a nosaltres. Us assegureu de tenir seleccionada la particio´ anomenada Linux i cliquem el boto´ Suprimeix.

´ Accepteu la confirmacio´ de suprimir la particio.

8.1

M`etode de partici´ o

23

Per crear una nova particio´ ampliada cliquem el boto´ Crea i escolliu el tipus de particio´ ampliada:

´ lliure del disc dur. La particio´ estesa ha d’ocupar tot l’espai que ara es Acceptareu la proposta que se’ns presenta per defecte:

24

8

Particionament del disc

Torneu a clicar el boto´ Crea per crear una particio´ swap. A la finestra que apareix, escollireu de l’opcio´ Formatar — Sistema de fitxers la Swap i la mida triarem +1GB al camp de text Fi de la mida, finalment cliqueu el boto´ D’acord:

Torneu a clicar el boto´ Crear per crear una particio´ arrel. Escolliu el sistema de fitxers Ext3, al camp de text on va la fi poseu la mida +5GB i en el punt de muntatge /, finalment cliqueu el boto´ D’acord:

8.1

M`etode de partici´ o

25

Torneu a clicar el boto´ Crear per crear una particio´ ”home”. Escolliu el sistema de fitxers Ext3, a la mida deixarem el valor que us posa per defecte als dos camps de text i el punt de muntatge /home, finalment cliqueu el boto´ D’acord:

El llistat de les particions ens ha de quedar semblant al de la imatge. Ha de contenir tres particions per a la Linkat, la swap, l’arrel, la / i la ¨ /home. Un cop comprovat, cliqueu al boto´ Seguent.

26

8

Particionament del disc

Ara seleccioneu la particio´ /dev/hda1, cliqueu sobre el boto´ Edita i modifiqueu el punt de muntatge tal com es mostra a la seguent imatge: ¨

Fareu el mateix per a la particio´ /dev/hda2.

8.1

M`etode de partici´ o

27

´ el boto´ D’acord per tornar a la pantalla anterior. Comproveu Premeu ´ Seguent. que les modificacions s’hagin efectuat i premeu ¨

` Quan tornem a ser a la finestra dels parametres de la instal·lacio´ po` dreu comprovar que el metode de particio´ us ha quedat com volieu:

´ Ara ja podeu continuar amb la instal·lacio.

28

9 9.1

9

Configuraci´o de la instal·laci´o de la Linkat

Configuraci´ o de la instal·laci´ o de la Linkat Programari Si escolliu aquest opcio´ podrem triar el tipus d’escriptori Linux que vo´ el GNOME. Activant lem per defecte. En principi, l’opcio´ escollida es el boto´ de la Seleccio´ detallada, podrem escollir els paquets de programari que volem instal·lar. Podeu afegir els paquets que no estan activats per defecte fent clic ´ La resta de programari que no es ´ aqu´ı sobre la casella de verificacio. ´ endavant. podra` instal·lar-se mes

9.2

Gestor d’arrencada ´ el GRUB que ens El tipus del carregador d’arrencada per defecte es permet fer alguns canvis: • Si ho voleu, podeu definir que per defecte arrenqui en primer lloc el Windows. Per tal d’aconseguir-ho, seleccioneu l’opcio´ Seccio´ predeterminada i, amb el boto´ Editar, marqueu la l´ınia Win´ la valideu fent un clic sobre el boto´ Defidows i, a continuacio, neix com a opcio´ per defecte. ´ canviar el lloc d’ins• Una altra modificacio´ que podr´ıeu fer es tal·lacio´ del gestor d’arrencada, de forma que l’arrencada del Linux fos, per exemple, mitjanc¸ant un disquet (opcio´ /dev/fd0). Per defecte, s’instal·la al master boot record del primer disc dur. • Amb l’opcio´ Temps d’espera (timeout) es pot indicar el temps ´ al GRUB. que tindreu per seleccionar una de les opcion • El boto´ Edita els fitxers de configuracio´ us permetra` veure com ´ de les modificacions i quedaran els fitxers del GRUB despres tambe´ us permetra` realitzar qualsevol configuracio´ manual. ` Un cop canviades totes les opcions que creieu necessaries de la pro´ podreu comenc¸ar el proces ´ fent clic al boto´ Accepposta d’instal·lacio, ta de la pantalla de la proposta.

29 Us apareixera` un missatge de confirmacio´ que caldra` contestar afirmativament.

10

Proc´ es final de la instal·laci´ o de la Linkat Linkat comenc¸ara` a instal·lar el sistema operatiu i els seus compo` nents. Paciencia!

30

10

Proc´es final de la instal·laci´o de la Linkat

´ En Linkat reinicialitzara` l’ordinador per continuar amb la instal·lacio. ´ recomanable treure el CD o DVD del lector. aquest punt es

Quan es reinici¨ı l’ordinador, Linkat s’engegara` des del disc dur.

En el cas que instal·leu Linkat des de CD, Linkat us demanara` que canvieu el CD.

10.1 10.1

Contrasenya de l’usuari arrel

31

Contrasenya de l’usuari arrel Arribats a aquest punt, Linkat ja s’ha copiat al disc dur. A continua´ us demanara` que configureu alguns parametres, ` cio, com la contrasenya d’arrel, l’administrador root del sistema que disposa de tots els drets i permisos d’administracio´ del sistema, anomenat root. Aquesta contrasenya ha de ser suficientment complicada perque` no pugui ser ` descoberta facilment i prou simple perque` la recordeu.

` Podeu triar amb el boto´ Opcions avanc¸ades el metode de xifratge de ´ ` la contrasenya. Es recomanable utilitzar el metode DES, encara que ` d’aquesta manera les contrasenyes estan limitades a 8 caracters.

11

Configuraci´ o de la xarxa Linkat detectara` els dispositius de connexio´ a la xarxa del nostre ordinador. Per defecte, l’adrec¸a IP de Linkat en la configuracio´ com a ´ l’adrec¸a 192.168.0.201. La mascara ` servidor de centre es per defecte ´ 255.255.255.0 i la passarel·la 192.168.0.254. Si hem triat la confies ` guracio´ com a Client de Xarxa o Estacio´ Autonoma, la configuracio´ de ` xarxa la realitzara` automaticament un servidor DHCP ` En principi, amb aquests parametres per detecte, la configuracio´ de la xarxa es realitza correctament. ` cal modificar aquesta configuracio´ en els casos seguents: Tot i aixo, ¨ ´ de servidor de centre i l’adrec¸a • Si la configuracio´ de Linkat es 192.168.0.201 ja esta` ocupada per un altre ordinador. Aleshores, ´ possible, es ´ recomanable canviar l’adrec¸a IP de l’ordinador si es 192.168.0.201 per una altra i continuar la instal·lacio´ per defecte ´ en cas de no ser possible, canviar com a servidor de centre o be, la IP del servidor de centre.

32

11

Configuraci´o de la xarxa

´ client de xarxa i teniu un servidor • Si la configuracio´ de Linkat es ´ un Linkat configurat com a servidor de centre, DHCP que no es aleshores cal modificar la configuracio´ d’aquest servidor DHCP perque` el primer servidor de DNS dels clients sigui la IP del servidor de centre, o be´ deshabilitar-lo, o be´ assignar una adrec¸a IP ` estatica al client de xarxa i en l’apartat de servidors DNS, afegir, per ordre, les seguents adreces IP: 192.168.0.201 (o la IP del ¨ servidor de centre), 213.176.168.16 i 213.176.168.18. Si heu de canviar la configuracio´ de la xarxa, caldra` clicar damunt de l’opcio´ Interf´ıcies de la xarxa.

´ el boto´ Edita. Ara podeu canviar els Triareu el boto´ Canvia. Despres ` ` parametres de xarxa com l’adrec¸a IP, la mascara i altres.

33 Podeu editar el nom del nostre ordinador, aix´ı com els servidors DNS ` que utilitzara.

Podeu editar la passarel·la predeterminada.

34 11.1

11

Configuraci´o de la xarxa

Comprovaci´ o de la connexi´ o a Internet Linkat us demanara` si voleu comprovar la connexio´ a Internet i descar´ recents dels paquets. regara` les actualitzacions mes

` Si la connexio´ ha estat possible, Linkat mostrara` el missatge Exit.

En cas que la connexio´ a internet no funcioni correctament, Linkat mostrara` el missatge amb: No s’han pogut descarregar les notes de ´ recent. En aquest cas, us caldra` actualitzar el sistema la versio´ mes ´ quan acabi la instal·lacio.

35 Podeu veure la configuracio´ de les connexions de xarxa prement el boto´ Visualitza els registres.

12 12.1

Configuraci´ o final i inici de la Linkat Notes de la versi´ o Linkat us mostrara` un document sobre la versio´ del programari. Al mateix document se us indicaran les accions que heu d’executar manu´ per a la configuracio´ del alment, una vegada finalitzada la instal·lacio, servidor o dels clients. En aquest cas, ens indica que hem d’executar el fitxer /etc/Linkat/Linkat.sh.

36 12.2

12

Configuraci´o final i inici de la Linkat

Configuraci´ o del maquinari ´ Linkat detectara` el maquinari del Com a ultim pas de la instal·lacio, ´ vostre ordinador i configurara` la targeta de v´ıdeo, les impressores i altres.

´ premerem el boto´ Finalitza per Una vegada finalitzada la instal·lacio, iniciar el sistema operatiu totalment configurat des del vostre ordinador.

12.3

Inici de la Linkat

37 El sistema arrencara` mostrant missatges al voltant de la configuracio´ del Linkat.

12.3

Inici de la Linkat ` i us demanara` que us autentifiqueu Linkat arrencara` en mode grafic amb el nom d’usuari i contrasenya que heu introdu¨ıt abans.

´ apaEntrant el nom d’usuari i la contrasenya i fent clic al boto´ Acces, reixera` l’escriptori GNOME de Linkat.

38

13

13

Ajudes a la instal·laci´ o

Ajudes a la instal·laci´ o

13.1

En cas de fallada, recuperaci´ o del MBR En el cas d’una instal·lacio´ dual pot ser que falli alguna cosa, que no puguem arrancar el sistema o que vulguem treure el linux de l’ordinador. El primer pas sera` recuperar el MBR (Master boot record) lloc on el linux instal·la el Grub, programa que gestiona l’arrancada del sistema.

13.1.1

Amb windows 98/Me Arranqueu l’ordinador amb un disc d’arrancada de Windows 98 i des del prompt de DOS teclejar fdisk /mbr i tot seguit la tecla Retorn. Aquesta ordre sobreescriu el sector mestre d’arrancada i el deixa apte per iniciar el Windows. En acabar paseu el sistema del disquet al disc dur teclejant: sys c: a: i tot seguit la tecla Retorn. ` ´ oculta. El metode pot fallar si la particio´ Windows no esta` activada o es En tal cas caldra` utilitzar un programa espec´ıfic de particionament per solucionar el problema.

13.1.2

Amb el windows XP/2000 Arrancar l’ordinador amb el Cd del Windows XP/2000 i premeu la tecla R (recuperacio´ a XP) o K (a windows 2000), obtindreu la consola de ´ recuperacio. ´ seleccioneu de la llista la instal·lacio´ que voleu reparar A continuacio, (normalment sera` una sola, seleccioneu 1) i premeu Retorn. Introdu¨ıu la contrasenya del administrador, si no n’hi ha premeu Retorn. En el prompt escriviu la comanda: fixmbr i premeu Retorn, tot se´ Tambe´ teclegeu a guit contesteu y (yes) a la pregunta de confirmacio. ´ fixboot c: i premeu Retorn per recuperar el sector d’arcontinuacio: rancada. Finalment, escriviu exit per sortir i ja podeu retirar el cd i reiniciar l’equip. Per esborrar definitivament les particions linux del disc dur i formatarlas de nou es pot fer servir l’administrador de discs del Windows XP o el fdisk des del Win98.

13.1.3

Amb la consola de XP Hi ha la possibilitat d’instal·lar la consola de recuperacio´ en el nostre sistema Windows XP per utilitzar-la com opcio´ a escollir en l’ar` amb el Cd del Windows XP executeu l’ordre: rancada. Per fer aixo, \i386\winnt32.exe /cmdcons.

13.1

En cas de fallada, recuperaci´ o del MBR

39

Obtindreu una nova opcio´ a l’arxiu boot.ini. Les opcions d’inici es poden configurar des de la icona de El meu PC i amb el boto´ dret: propietats i a continuacio´ propietats avanc¸ades ´ triant l’opcio´ inici i recuperacio. Escolliu el nombre de segons en l’arrancada del menu´ on ens mostrara` ´ les dues opcions d’arrancada: el Windows o la consola de recuperacio. Si entrem a la consola de recuperacio´ podrem actuar com en el cas anterior sense haver d’utilitzar el cd de Windows XP

40

14 14.1

14

L’entorn d’escriptori: GNOME

L’entorn d’escriptori: GNOME Inici de la Linkat En iniciar la distribucio´ Linkat, trobeu una pantalla que us demana el nom d’usuari i la contrasenya. Aquest nom d’usuari i contrasenya han estat creats anteriorment per l’administracio´ del sistema que us ha d’haver facilitat aquestes dades. A la pantalla inicial d’inici de sessio´ (login), trobem quatre opcions: Nom d’usuari : Espai on introduireu el nom d’usuari i la contrasenya per iniciar ´ una sessio. Llengua : Us permet de seleccionar un idioma per a la sessio´ (per defecte, ´ el catala). ` es ´ Sessi´ o : Aquesta opcio´ us permet escollir un escriptori per a la sessio. Apareix una llista dels escriptoris disponibles i se n’escull un; si no, tria l’ultim utilitzat (per defecte, el Gnome). ´ Accions : Opcio´ que permet seleccionar accions del sistema com ara aturar el sistema o reiniciar-lo.

´ el per´ıode de temps que transcorre des que iniciem la Una sessio´ es sessio´ (login) fins que la tanquem (logout). Les vostres tries tant de llenguatge, de fonts, de colors, de configuracio´ del ratol´ı, de l’administracio´ d’arxius, de programes com l’OpenOffice en una sessio´ poden desar-se per a altres sessions posteriors. ´ aneu al quadre principal i feu clic a Sistema / Per sortir d’una sessio, Tanca la sessio´ Nom Usuari. Tot seguit, apareixera` una pantalla amb la pregunta: Esteu segur que voleu sortir? i les opcions seguents: ¨ ` Desa la configuraci´ o actual : Si activeu aquest valor, es desen les preferencies de la sessio´ actual. Surt : Retorna a la pantalla inicial de login (per defecte).

14.2

L’escriptori Linkat

41

Tanca : Atura l’ordinador. Reinicia l’ordinador : Apaga i torna a engegar l’ordinador. A la part inferior del quadre, hi ha els botons d’Ajuda, Cancel·la i D’acord. Es pot protegir una sessio´ fent clic a Sistema / Bloca la pantalla. Aleshores, entra en funcionament el salvapantalles que cal tenir ac` En aquesta situacio, ´ la vostra sessio´ tivat (per defecte, ja ho esta). ´ Per desbloquejar aquesta pantalla, queda protegida de visualitzacio. ´ cal moure el ratol´ı, entrar de nou la contrasenya i premer Retorn.

14.2

L’escriptori Linkat

Com a la majoria d’escriptoris actuals dels diferents sistemes operatius, Linkat, que esta` basat en l’escriptori Gnome, utilitza icones que apunten als arxius, carpetes o programes. Aquestes icones estan ubicades als quadres de la part superior i inferior de la pantalla i al mateix escriptori.

• Fent doble clic sobre qualsevol icona, s’obre l’accio´ o el programa associat. • Prement el boto´ dret damunt la icona, s’accedeix als menus ´ addicionals.

Al quadre (o panell) superior de l’escriptori, es troba el menu´ principal amb tres opcions:

Programes : En desplegar aquest menu, ´ veureu les icones de la majoria de les aplicacions incloses a la distribucio´ agrupades per categories. Sistema : En desplegar aquest menu, ´ se us mostraran accions del sistema operatiu com ara la configuracio´ de l’escriptori o l’administrador del sistema (Yast). Ajuda : Conte´ el fitxer de documentacio´ del sistema.

42

14

L’entorn d’escriptori: GNOME

Al costat de l’enunciacio´ dels menus ´ principals i separada per una l´ınia vertical, hi ha una petita icona que detalla la connexio´ a Internet en cas que tingueu la configuracio´ realitzada. Al submenu´ que es deplega, hi ha informacio´ de la interf´ıcie utilitzada, de la connexio´ i de la configu` racio´ dels parametres de la xarxa. ´ veieu les icones del Firefox (navegador web), ThunderA continuacio, ` ` bird (correu electronic), OpenOffice (suite ofimatica) i el Gimp (eines ` de dibuix i retoc fotografic). A la part dreta de la barra, tenim el selector de finestres, la icona del so i la data del sistema (si feu clic al damunt, apareix el calendari del mes actual). Per defecte, la distribucio´ Linkat, col·loca a la part esquerra de l’escriptori tres icones: l’ordinador, el directori de l’usuari i la paperera d’arxius esborrats. Si durant la instal·lacio´ troba altres dispositius (disquetera, particions de Windows del disc dur, CD-ROM o DVD...), tambe´ es mostraran aquestes icones. Al quadre (o panell) inferior de l’escriptori, trobem, minimitzades, les finestres de les aplicacions que tenim activades: Podem tornar a obrirles fent clic sobre el boto´ del nom corresponent. A la part dreta d’aquesta barra inferior, hi ha, a l’extrem, el boto´ d’amagar totes les finestres obertes i, un mica abans, els botons dels quatre escriptoris virtuals que es configuren per defecte. Es pot passar d’un escriptori a l’altre fent clic sobre cadascun d’ells. ´ En premer el boto´ dret del ratol´ı sobre un espai buit de l’escriptori, apareixera` un submenu´ amb les opcions de creacio´ de carpetes, noves llanc¸adores i documents. Tambe´ facilita ordenar les icones per nom o alinear-les. Per acabar, s’ofereix la possibilitat de canviar el fons de l’escriptori.

43

15

El navegador de fitxers: Nautilus ´ una utilitat per a l’administracio´ de fitxers. Permet veuNautilus es ´ crear-ne tants com directoris, executar re’ls i organitzar-los i, tambe, sequncies (scripts) i obrir llocs web. Fins i tot permet connexions ftp i ¨ gravacio´ de fitxers en CDs.

15.1

Descripci´ o del navegador Podem obrir el navegador de fitxers de les seguents formes: ¨ • Fent clic sobre el menu´ principal: Programes / Sistema / Navega podreu navegar pel sistema de fitxers. • Fent doble clic sobre la icona de l’ordinador a l’escriptori. • Fent doble clic sobre la icona del directori de l’usuari a l’escriptori. Per defecte, el Nautilus obre una finestra amb les subcarpetes i fitxers que conte´ la carpeta d’inici. Si es fa doble clic sobre una carpeta de la finestra, aquesta s’obre. Haurem de seguir aquest mateix procediment per anar obrint carpetes. Podem tambe´ accedir a la visualitzacio´ del navegador fent clic amb el boto´ dret sobre una carpeta i escollint l’opcio´ ’Obre en una finestra nova’. Per afegir o treure la visualitzacio´ de la finestra la barra lateral de navegacio´ triarem l’opcio´ del menu: ´ Visualitza / Barres Laterals (F9) ´ Els elements que formen part del navegador de fitxers son: ´ comunes a realitzar Un men´ u : Enumera les tasques mes ´ comunes per navegar entre les carpetes i Una barra d’eines : Mostra les icones mes els fitxers.

Una barra d’ubicaci´ o : Serveix per localitzar els fitxers o carpetes locals i els llocs web. Tambe´ conte´ els botons de zoom per augmentar o disminuir la mida del contingut. Hi ha un boto´ per canviar la forma de visua` litzacio´ del contingut: amb icones, amb llistes o com a cataleg. Barra lateral : Per defecte, ofereix la vista de l’estructura en forma d’arbre, cosa que facilita la navegacio´ entre carpetes. Aquesta vista es pot canviar a la d’informacio´ de la carpeta, distintius dels fitxers, historial de llocs visitats i notes amb un clic sobre la fletxa negra del boto´ superior de la barra lateral. Panell central : Conte´ els fitxers i carpetes. Barra inferior : Mostra el nombre de fitxers i l’espai lliure. Si teniu seleccionada ´ una carpeta, us informa del nombre total d’arxius que conte.

44

15

15.2

El navegador de fitxers: Nautilus

Opcions del navegador Per canviar les preferncies del navegador es pot utilitzar l’opcio´ del ` ` menu: S’obrira` la finestra de preferencies de ´ Edita — Preferencies. gestio´ de fitxers. En aquesta finestra, hi ha les pestanyes corresponents a : Vistes : Opcio´ que permet predeterminar les vistes generals, d’icones, de llistes i d’arbre del navegador. Comportament : Permet predeterminar la forma d’activacio´ dels elements, fitxers de text executables i la paperera. T´ıtol de les icones : Facilita la tria de l’ordre d’informacio´ dels noms de les icones.

Llista les columnes : Permet triar l’ordre i el tipus de la informacio´ de la vista llista al panell central. Previsualitzaci´ o : Indica la mostra que es fara` segons el tipus de fitxer. Amb les opcions del menu: ´ • Fitxer / Crea una carpeta ( Maj + crtl + N ). • Fitxer / Crea un document / Fitxer buit es poden crear carpetes i fitxers (documents buits) dins de la finestra seleccionada. ´ el boto´ dret sobre una carpeta o fitxer seleccionat, s’obte´ Si premeu un submenu´ des del qual s’accedeix, entre d’altres, a les seguents ¨ opcions: • reanomenar la carpeta o el fitxer • copiar, retallar i enganxar la carpeta o el fitxer • moure a la paperera la carpeta o el fitxer

45

16

La gesti´ o de fitxers ´ de visualitzar els fitxers i les carpetes, El navegador Nautilus, a mes ´ hatambe´ permet manipular-los. S’hi poden realitzar les tasques mes bituals amb fitxers i carpetes com copiar, moure, reanomenar o esborrar. Aquestes accions es poden fer de diferents maneres, es pot fer servir ` els menus o en ´ de les barres, el menu´ contextual, les tecles rapides algunes situacions es pot arrossegar directament amb el ratol´ı.

16.1

Copiar o moure fitxers o carpetes ` Per fer la copia cal procedir de la forma seguent: ¨ 1. Seleccioneu el fitxer o carpeta que s’ha de copiar amb un clic sobre l’element. ` es pot fer de diverses maneres: 2. L’accio´ de copia (a) Des de la barra de menus: ´ Edita / Copia el fitxer. (b) Des del menu´ contextual: Amb boto´ dret i l’opcio´ Copia el fitxer. (c) Mitjanc¸ant el teclat: Amb la combinacio´ de tecles: Ctrl + C. 3. A continuacio´ navegueu fins la carpeta on voleu copiar el fitxer o la carpeta seleccionada. 4. L’accio´ d’enganxar es pot realitzar tambe´ de diverses maneres: (a) Des de la barra de menus: ´ Edita / Enganxa els fitxers. (b) Des del menu´ contextual: Amb el boto´ dret i l’opcio´ Enganxa el fitxer. (c) Mitjanc¸ant el teclat amb la combinacio´ de tecles: Ctrl + V. L’accio´ de moure un fitxer o una carpeta es fa de forma similar a la ` ´ que, en lloc de selecciode copiar. L’unica diferencia que hi ha es ´ nar l’opcio´ de Copia el fitxer, cal utilitzar l’opcio´ Retalla el fitxer. La combinacio´ de tecles que cal utilitzar sera` en aquest cas Ctrl + X. ´ seria utilitzant el ratol´ı per Una altra forma de realitzar aquest proces arrossegar els elements. Per fer-ho, cal tenir dues finestres obertes; l’una amb el fitxer o carpeta origen que voleu copiar o moure i l’al´ tra amb la carpeta de dest´ı cap on voleu copiar o moure. Tambe´ es possible, si tenim el panell lateral a la vista tipus Arbre, fer l’accio´ d’arrossegar de la finestra de visualitzacio´ a una carpeta de l’arbre. Per moure amb el ratol´ı un fitxer o carpeta, podeu fer-ho de la forma seguent: ¨ 1. Seleccioneu el fitxer o carpeta que s’ha de copiar amb un clic sobre l’element.

46

16

La gesti´o de fitxers

2. Feu clic amb el boto´ esquerre del ratol´ı i arrossegueu (desplaceu el punter sense deixar de pressionar el boto´ del ratol´ı) fins a la ´ carpeta destinacio. 3. Deixeu anar el boto´ del ratol´ı. 16.2

Reanomenar un fitxer o carpeta Per canviar el nom d’un fitxer o una carpeta, heu de seguir els passos seguents: ¨ 1. Seleccioneu el fitxer o carpeta que s’ha de copiar, fent clic sobre l’element. 2. L’accio´ de reanomenar es pot fer de diferents maneres: (a) Des de la barra de menus: ´ Edita / Reanomena... (b) Des del menu´ contextual: Amb boto´ dret i l’opcio´ Reanomena... (c) Mitjanc¸ant el teclat: Amb la tecla F2. ´ s’activara` el nom del fitxer o carpeta perque` hi 3. A continuacio, introdu¨ım el nom nou. Picant a la tecla Retorn, es desaran el canvis realitzats.

16.3

Esborrar un fitxer o carpeta Per esborrar un fitxer o carpeta, seguiu els passos seguents: ¨ 1. Seleccioneu el fitxer o carpeta que s’ha d’esborrar fent clic sobre l’element. 2. L’accio´ d’esborrar es pot fer de diverses maneres: (a) Des de la barra de menus: ´ Edita / Mou a la paparera. (b) Des del menu´ contextual, prement el boto´ dret i l’opcio´ Mou a la paperera. (c) Mitjanc¸ant el teclat, prement la tecla Supr o amb la combinacio´ de tecles Ctrl + T. ´ 3. Observeu que no es demana confirmacio´ per realitzar l’operacio. Cal tenir en compte que, si no teniu perm´ıs d’escriptura sobre el fitxer o carpeta, l’opcio´ de Mou a la paperera apareixera` deshabilitada.

16.4

Selecci´ o m´ ultiple de fitxers Totes les operacions sobre fitxers i carpetes, com ara copiar, moure i suprimir es poden realitzar sobre un conjunt de fitxers o carpetes i no solament sobre un unic fitxer o carpeta. Per seleccionar diversos ´ ` fitxers o carpetes, es poden utilitzar diferents metodes en funcio´ dela

47 vista que utilitzem (Visualitza com a icones o Visualitza com a llista). Per defecte, tenim activada la vista com a icones. 1. Seleccio´ amb la vista com a icones: (a) Amb un requadre: S’ha de fer clic sobre el fons del panell de visualitzacio´ i arrossegar. Es va definint un requadre; tots els fitxers dins del requadre se seleccionaran. (b) Amb el ratol´ı: Tambe´ es poden seleccionar individualment fitxers o carpetes fent clic sobre l’element mentre es mante´ pressionada la tecla Maj o la tecla Ctrl. 2. Seleccio´ amb la vista com a llista: ` En aquest cas no hi ha gaire diferencia. Per seleccionar fitxers solts, s’ha d’anar seleccionant fitxers mentre es mante´ pressionada la tecla Ctrl. Si es volen seleccionar fitxers contigus, cal seleccionar el primer de la llista i, mantenint la tecla Maj, seleccionar l’ultim de la llista. ´ ` Automaticament, se seleccionaran tambe´ tots els fitxers del mig. Per seleccionar tots els fitxers, s’ha de triar l’opcio´ del menu´ de barra: Edita / Selecciona tots els fitxers o la combinacio´ de tecles Ctrl + A.

17 17.1

La personalitzaci´ o de l’escriptori Els quadres De forma general, els dos quadres que per defecte col·loca la distribucio´ a la part superior i inferior de la pantalla solen cobrir les necessitats ` ´ quadres a l’esde l’usuari/aria. Pero` hi ha la possibilitat d’afegir mes criptori i poder personalitzar-los amb icones. Per afegir un nou quadre cal fer clic amb el boto´ dret sobre un dels quadres superior o inferior. ´ Nou quadre. Apareixera` un submenu´ amb l’opcio:

Es poden emplenar els laterals amb nous quadres segons les vostres necessitats. Per esborrar un quadre, heu de fer clic amb el boto´ dret al ´ Elimina aquest quadre. damunt i trieu l’opcio:

48

17

La personalitzaci´o de l’escriptori

Si voleu afegir una icona d’una aplicacio´ a un dels quadres, hi feu clic ´ Afegeix al quadre. amb el boto´ dret al damunt i trieu l’opcio: Apareixera` un nou submenu´ amb una gran quantitat d’aplicacions ordenades per categories que podeu seleccionar i afegir amb un clic del vostre ratol´ı. Tambe´ podeu veure i personalitzar les caracter´ıstiques del quadre amb ´ Propietats. Aqu´ı podreu triar dues pestanyes: l’opcio: General: : Permet canviar el nom, l’orientacio´ i mida del quadre. Fons: : Permet acolorir o posar una imatge de fons. ´ Per Existeix la possibilitat de traslladar qualsevol quadre d’ubicacio. exemple, podeu arrossegar amb el ratol´ı el quadre superior i situar-lo ´ cal desbloquejar a la part inferior. Per poder realitzar aquesta accio, el quadre en cas que estigui protegit contra desplac¸ament. Es pot ´ Lock panel Position que commuta a Unlock aconseguir amb l’opcio: ´ la contraria ` panel Position (l’opcio´ activa es a la que es visualitza al menu). ´ 17.2

Les icones ` Una forma rapida d’afegir una icona d’una aplicacio´ que es fa servir molt sovint consisteix a desplegar el menu´ principal i localitzar la icona ´ Un cop esta` seleccionada, s’arque fa de llanc¸adora de l’aplicacio. rossega la icona amb el ratol´ı sobre l’escriptori i es deixa anar al lloc desitjat. Per esborrar qualsevol icona de l’escriptori, amb el boto´ dret ´ Mou a la paperera. del rato´ı s’escull l’opcio:

17.3

Enlla¸ cos directes Per crear una llanc¸adora d’aplicacio´ a l’escriptori, si coneixem la loca´ es prem el boto´ dret del ratol´ı sobre un espai en litzacio´ de l’aplicacio, ´ Crea una nova llanc¸adora. Apablanc de l’escriptori i es tria l’opcio: ` reixera` una pantalla on podrem escriure-hi el nom, nom generic, un ´ el tipus i, finalment, afegir una icona. comentari, l’ordre d’execucio,

49 ` De forma facil, podem copiar qualsevol icona de l’escriptori cap a qualsevol dels quadres amb l’accio´ d’arrossegar-la amb el ratol´ı.

18

Aplicacions del men´ u principal L’estructura de programari i aplicacions que es poden utilitzar un cop acabada la instal·lacio´ del sistema operatiu Linkat, es desplega en diferents menus ´ que arrenquen del principal al quadre superior. A causa de la densitat d’accions i programari que s’hi contenen, per veure les prestacions d’aquests menus ´ desplegables, farem un recorregut dividit en les tres opcions del menu´ principal: Programes, Siste´ interessants ma i Ajuda. Incidirem en aquells programes i eines mes ` des del punt de vista d’utilitat a l’usuari/aria i la gestio´ que en podem fer.

18.1

Men´ u Programes ´ on es concentren la majoria de proEn aquest menu´ desplegable es grames i aplicacions del sistema. Com es pot observar, esta` dividit en ` vuit seccions: Accessoris, Educatius, Jocs, Grafics, Internet, Mul´ d’un parell d’icones ` timedia, Oficina i Sistema. Disposem, tambe, ´ directe als programes Evolution i Firefox. d’acces

Accessoris : Llista de les principals aplicacions i utilitats per gestionar el sistema com ara un calendari (Evolution), un diccionari, un gestor de fitxers (Nautilus), un terminal de l´ınies d’ordres Gnome, un editor de text (Gedit), etc. ` Educatius : Una llista de programes de caracter educatiu com ara Dr Geo, L’editor de partitures Denemo, Geogebra, Jclic, etc.

50

18

Aplicacions del men´ u principal

Jocs : Una llista de jocs o passatemps pels moments de descans com ara el joc de mines, un solitari, blackjack, gnometris, etc. ` Gr` afics : Diferents programes per a l’edicio´ de gra;fics com ara editor de diagrames (Dia), editor d’imatges com GIMP, Blender, Inskacape, visualitzador d’arxius pdf i altres. ` Internet : Eines de navegacio´ per Internet, clients de correu electronic i ` missatgeria com ara el navegador Firefox, correu electronic Evo` lution, missatgeria instantania Gaim, Thunderbird, videocon` ferencia GnomeMeeting, client de FTP, etc. Multim` edia : Diferents reproductors d’audio i v´ıdeo com ara Cinelerra, RealPlayer 10, reproductor de v´ıdeo Totem, gravadora de CD’s i DVD K3b, Audacity, etc. ` Oficina : Programes d’edicio´ de textos, presentacions i eines ofima;tiques com ara OpenOffice 2.0, PDF Viewer Adobe Reader 7, full de ` ` calcul Gnumeric, gestor de projectes Planner. Sistema : Programes especials de gestio´ del sistema com ara arxius de fitxers File Roller, formatacio´ de disquets, resolucio´ de pantalla, terminals de l´ınia d’ordres i monitor del sistema. 18.2

Men´ u Sistema Al segon menu´ desplegable, trobareu eines i programes per configurar el sistema:

Configuraci´ o de l’escriptori : Es tracta d’un centre de control per personalitzar l’aspecte personal, l’aparenc¸a, el maquinari i el sistema. ´ la principal eina de configuracio´ de tot el sistema, el Yast, Administraci´ o del sistema : es ` ` a la qual dedicarem les properes practiques del modul. ` una pantalla per fer la recerca de documents i apliCercar fitxers... : Apareixera; ´ cacions als directoris de la distribucio. Arxius recents : Una llista del arxius utilitzats darrerament, als quals podem accedir de nou fent clic sobre el nom. Actualitzaci´ o de programari : Calen drets d’administracio´ (root) per accedir a la pantalla ´ d’actualitzacio´ de versions de la distribucio. Executar un programa : Per a l’execucio´ de programes des de la l´ınia d’ordres. Tambe´ ´ conegudes que es poden mostra una llista de les aplicacions mes executar. Bloca la pantalla : Protegeix l’escriptori de mirades indiscretes durant la nostra ` Per retornar-hi, cal entrar la contrasenya d’usuari. absencia. ´ Tanca la sessi´ o usuari/` aria local : Per sortir de l’escriptori i tancar sessio.

51

19

Configuraci´ o de l’escriptori Es pot canviar l’aspecte i el funcionament de la Linkat per fer que s’a` justi a les nostres preferencies i necessitats. Podem canviar, per exemple, el fons de l’escriptori, la configuracio´ del teclat i el ratol´ı, el so i les associacions dels arxius, etc. ´ en primer lloc cal anar a : Sistema / Configuracio´ de Per fer aixo, l’escriptori. ´ seleccionarem els valors de la configuracio´ que volem A continuacio, modificar. ` Es troben repartits en quatre categories de preferencies: • Personal • Aparenc¸a • Maquinari • Sistema

19.1 19.1.1

Prefer` encies Personals Accessibilitat ´ Els valors de configuracio´ d’aquest modul faciliten l’us ´ del teclat als ´ usuaris amb problemes de mobilitat. El modul te´ tres pestanyes: ` • Basic • Filtres • Tecles de ratol´ı ´ HabiAbans de modificar els valors de configuracio´ cal activar l’opcio: lita les funcionalitats d’accessibilitat del teclat amb un clic sobre la x de ´ obtindrem el s´ımbol de confirmacio. ´ la casella de verificacio,

52

19

Configuraci´o de l’escriptori

` • A la primera pestanya: Basic Funcionalitats : Les funcions d’accessibilitat del teclat es poden desacti` var automaticament al cap d’un temps. Per fer aixo´ cal desplac¸ar la barra de control dels segons que limita el temps. El sistema tambe´ permet fer una senyal auditiva quan activem o desactivem les funcions d’accessibilitat. Habilita les tecles enganxoses : Algunes dreceres del teclat requereixen que es mantingui premuda una tecla (anomenada modificadora) constantment (Alt, Ctrl o Mayus) ´ mentre s’escriu la resta de la drecera. Si fem servir les tecles enganxoses, el sistema ´ de fer l’accio´ un considera que es mante´ premuda despres sol cop. Podem fer un av´ıs sonor cada vegada que es premi una tecla modificadora activant l’opcio´ Fes un av´ıs sonor quan es pressiona el modificador Si seleccionem l’opcio´ Inhabilita, en el cas que es pressionen dos tecles a l’hora, les tecles deixen de ser enganxoses si es premen alhora. Aleshores, el sistema pressuposa que s’ha introdu¨ıt la drecera complerta. Habilita les tecles del ratol´ı : Es pot configurar el retard en milisegons i la veloci` tat en caracters/segon del teclat. D’aquesta manera s’es´ pecifica el per´ıode de temps durant el que cal premer una tecla per tal que s’activi la funcio´ de repeticio´ del teclat au` i la velocitat en la que els caracters ` tomatic son escrits. Es pot realitzar una prova de l’efecte del valors configurats en ` la part inferior del requadre de dialeg Teclegeu per a provar ` els parametres. • A la segona pestanya: Filtres

19.1

Prefer`encies Personals

53

Habilita les tecles lentes : Per evitar una escriptura accidental es pot definir un ´ temps m´ınim durant el qual cal premer i deixar anar una tecla abans que el sistema la reconegui com una entrada ` de dades valida. Es pot fer un av´ıs sonor quan la tecla sigui pressionada, acceptada o denegada. ` Habilita les tecles de salts : Per evitar l’escriptura repetida de caracters, es pot definir un temps m´ınim per tal que el sistema accepti dues pressions de la mateixa tecla seguits com una entrada de ` dos caracters individuals. Si es vol es pot activar l’av´ıs so´ denegada. nor quan la tecla es Tecles de commutaci´ o : Es pot sol·licitar una resposta acustica del sistema quan es ´ premi una tecla modificadora de majuscula o minuscula. Po´ ´ ` dem realitzar una prova dels parametres configurats en la ` part inferior del requadre de dialeg Teclegeu per a provar ` els parametres. • A la tercera pestanya: Tecles de ratol´ı Habilita el ratol´ı del teclat : El punter del ratol´ı es controla mitjanc¸ant les tecles de ` fletxa del teclat numeric. Es poden utilitzar les barres de ` control per definir la velocitat maxima del punter del ratol´ı, ` el temps d’acceleracio´ fins obtenir la velocitat maxima i el retard entre la pressio´ d’una tecla i el moviment del cursor.

19.1.2

Dreceres ` Es pot utilitzar aquest modul per gestionar totes les combinacions de teclat. Es possible especificar les combinacions de tecles que es faran servir durant l’entrada de dades i les combinacions pels objectes de l’escriptori. La finestra de descripcio´ general Dreceres de teclat mostra una llista de totes les accions disponibles junt amb les dreceres del teclat. Per desactivar o canviar una drecera del teclat, cal fer clic en ´ s’introdueix la l’entrada de la drecera corresponent. A continuacio, nova drecera o es pot suprimir l’actual amb la barra espaiadora. Els ´ d’efecte automatic. ` canvis son Per restaurar la drecera del teclat actiu, ` s’ha de fer clic en l’entrada corresponent i sortir del requadre de dialeg amb el boto´ Tanca.

19.1.3

Men´ us ` Els valors de configuracio´ d’aquest modul afecten als menus ´ i a les barres d’eines de totes les aplicacions compatibles amb l’entorn GNOME. ´ amb el navegador Nautilus a la carpeta applications:facilita L’acces l’edicio´ del menus. ´ La personalitzacio´ d’aquest menus ´ esta` explica` da en la practica anterior.

54 19.1.4

19

Configuraci´o de l’escriptori

Suport de tecnologia assistiva ` Inclou tecnologies d’assistencia per usuaris amb necessitats especials. Entre les quals es troben un lector de pantalla, una lupa i un teclat en pantalla. Per habilitar aquesta tecnologia caldra` marca la casella: ´ s’han de marcar les Habilita les tecnologies assistives. A continuacio, caracter´ıstiques que es vulguin fer servir.

19.2 19.2.1

Aparen¸ ca Estalvi de pantalla ´ El modul per configurar l’estalvi de pantalla te´ dues pestanyes: modes de visualitzacio´ (Display modes) i avanc¸ada (advanced). Es pot triar a la primera pestanya el mode de visualitzacio´ entre les opcions: deshabilitada, pantalla buida, un sol protector o protector aleatori. ` El protector de pantalla seleccionat surt a la pantalla de vista previa. Amb el boto´ Preview es pot visualitzar a pantalla complerta, la qual es pot tancar prement qualsevol tecla. Amb clic en els triangles inferiors de la llista es poden seleccionar i visualitzar tots els protectors existents. El protector de pantalla aleatori fa una seleccio´ entre una llista predeterminada de protectors que es van alternant.

` de) i Cycle After (Cicle Amb els controls Blank After (Buida despres ` de) es pot especificar en minuts el temps que ha de passar despres fins que s’activa l’estalvi de pantalla i el temps de cicle de cada estalvi aleatori. Tambe´ es pot especificar el temps de bloqueig de pantalla amb el se` de). lector Lock Screen After (bloqueig despres

19.2

Aparen¸ca

55 La pestanya Advanced conte´ opcions espec´ıfiques que normalment no cal modificar. Es pot mostrar per exemple, un directori nou que ´ contingui imatges per fer seleccio´ d’estalvi de pantalla aleatoria.

19.2.2

Finestres ´ Aquest modul permet controlar el funcionament de les finestres de les aplicacions i com ha de reaccionar la finestra quan el ratol´ı passa per ´ en el cas d’haver varies damunt. Si se selecciona la primera opcio, finestres en l’escriptori, al passar el ratol´ı sobre una de les finestres aquesta queda activada. Si es vol, es pot indicar el temps que cal passar el ratol´ı per damunt per activar-la, per fer aixo´ hem de marcar ´ d’un interval. l’opcio´ Alc¸a les finestres seleccionades despres

19.2.3

Fons de l’escriptori Es pot seleccionar un fons d’escriptori dins de la llista. Si no es vol cap fons d’escriptori es pot seleccionar la primera opcio´ Sense paper de fons i escollir un color d’escriptori. Per utilitzar una imatge com a fons es pot arrossegar la imatge des del gestor d’arxius i deixar-lo anar sobre la llista. Com alternativa es pot seleccionar el boto´ Afegeix un paper de fons i triar-lo del requadre ` de dialeg. L’opcio´ Estil permet adaptar la imatge a la resolucio´ de la pantalla amb les opcions: Omplint (per defecte), Centrat, Escalat o Mosaic.

19.2.4

Fonts Aqu´ı podem definir el tipus de font que s’utilitzara` en l’escriptori. Tambe´ podem habilitar els efectes opcionals que milloren la qualitat de la font. La part superior del requadre indica el tipus de font seleccionada pels casos seguents: ¨ • Tipus de font de les aplicacions • Tipus de font de l’escriptori • Tipus de font del t´ıtol de les finestres • Tipus de font de la lletra del terminal.

19.2.5

Tema Els valors de configuracio´ del color d’escriptori i de les aplicacions es controlen mitjanc¸ant els temes. Es pot escollir de la llista de temes i aquest s’aplica immediatament. L’opcio´ del boto´ Detalls del tema per` met obrir un requadre de dialeg que permet personalitzar els elements del tema per separat: els controls, els costats de les finestres o les icones.

56

20

Configuraci´o de dispositius de la Linkat

Si es modifica alguna opcio´ es pot guardar el tema amb un nou nom personalitzat.

A internet es poden trobar temes addicionals en arxius .tar.gz per l’escriptori GNOME que es poden instal·lar amb l’opcio´ del boto´ Instal·lar un tema...

20 20.1

Configuraci´ o de dispositius de la Linkat Resoluci´ o de la pantalla ` Utilitzarem aquest modul per definir els valors de configuracio´ de la ` de refresc. Si no trobem els valors resolucio´ de pantalla i la seva ratio que volem definir potser caldra` redefinir els valors de configuracio´ de ` la targeta grafica fets per l’administrador del sistema.

20.2

Ratol´ı ` Aqu´ı podeu configurar les preferencies del ratol´ı. Consta de tres pestanyes: Botons, Cursors i Moviment, en les quals es poden definir: • l’orientacio´ del ratol´ı per esquerrans • el temps d’espera del doble clic • la mida del cursor • la localitzacio´ del punter ´ del llindar d’arrosse• la velocitat d’acceleracio´ i sensibilitat a mes gar i deixar anar.

20.3

20.3

Teclat

57

Teclat ` En el modul de teclat podem controlar els valors de configuracio´ en quatre pestanyes: • Teclat: En la primera podem activar els valors de retard i velocitat ´ Tambe´ la velocitat de parpelleig a les de les tecles de repeticio. caixes i camps de text. Podem fer la simulacio´ de l’efecte a la caixa de prova. • Descans de tecleig: En la segona podem blocar la pantalla per a forc¸ar un descans de tecleig per evitar problemes en l’us ´ excessiu de la repeticio´ de tecles. • Disposicions: En la tercera podem escollir el model de teclat i les disposicions disponibles. ´ A la quarta podem afegir les opcions • Opcions de la disposicio: disponibles de teclat.

20.4 20.4.1

Sistema Associacions de fitxer Permet especificar com es mostren i editen els diferents tipus d’arxius del sistema i tambe´ permet associar una aplicacio´ com un servei a fi

58

20

Configuraci´o de dispositius de la Linkat

de que aquest realitzi una tasca que el servei requereix.

Es pot doncs amb el primer boto´ Afegeix un tipus de fitxer associar un tipus d’arxiu a una aplicacio´ determinada i amb el segon Afegeix un ` servei descriure un protocol i determinar el programa que l’executara.

20.4.2

Canvia la contrasenya Com el seu nom indica permet canviar la contrasenya de l’usuari actual indicant la contrasenya actual i teclejant dues vegades la nova contrasenya.

20.4.3

Servidor intermediari de xarxa ` El modul permet configurar el proxy de la xarxa de forma que el sistema utilitzi un servidor intermediari (proxy) quan es connecti a internet. Es poden triar diferents configuracions entre les quals podem utilitzar: una configuracio´ manual del servidor intermediari d’HTTP, d’HTTP segur, d’FTP i de socks aix´ı com els ports a utilitzar.

20.4.4

So ` Aquest modul permet associar certs esdeveniments del so i alertes de les aplicacions amb senyals sonors caracter´ıstics. Es composa de tres pestanyes: General, Events de so i Efecte sonor.

20.4

Sistema

59

General : Cal activar les dues caselles de verificacio´ per utilitzar les senyals de so en el servidor i en els esdeveniments de l’escriptori. Si no es vol cap so caldra` desmarcar-les Events de so : Permet especificar els sons associats a les alertes de les aplicacions i a esdeveniments determinats. Es pot seleccionar un esdeveniments i reproduir amb el boto´ reprodueix el so definit. Tambe´ podem canviar el so definit teclejant el nou arxiu de so o ` de forma alternativa utilitzant el quadre de dialeg que s’obte´ fent ´ a... clic al boto´ Ves Efecte sonor : Per establir si cal fer sonar un senyal per exemple un bip per indicar un error de teclat o be´ una resposta visual.

60

21

21

Fes una c`opia de la Linkat!

Fes una c` opia de la Linkat! ´ habitualment en l’ordinador es ´ graUna de les feines que es fan mes var CD o DVD. La configuracio´ hardware de la majoria dels ordinadors actuals inclouen una regravadora de CD o DVD. La Linkat disposa del software necessari per poder realitzar aquesta feina amb la regravadora del nostre ordinador. ´ el K3b. Per executar El programa adequat per gravar CD i DVD es ` aquest programa anem a : Programes / Multimedia / K3b . El primer cop que el feu servir, us demanara` comprovar la correcta ´ estimacio´ de la velocitat de la gravadora. Podeu modificar-la si no es la correcta. En la majoria dels casos, accepteu la proposta per defecte.

21.1

Gravar un CD o DVD de dades ´ Si voleu gravar les dades en un CD gravable, fareu clic sobre l’opcio: Nou projecte per a Cd de dades. Si voleu fer un DVD, triareu: Nou projecte per a DVD de dades. ´ triareu les dades que volem gravar en el disc. En l’exA continuacio, plorador del K3b escollim la carpeta o arxiu en la que es troben les dades a copiar i la seleccionarem a la finestra de la part dreta. Per ´ caldra` arrossegar-la a la part inferior afegir-la a la compilacio´ nomes de la finestra del K3b. Tambe´ amb un doble clic sobre la carpeta o arxiu es fa el mateix. Podem repetir aixo` amb tots els arxius i carpetes que desitgem copiar. Es important observar la barra inferior que ens indica la quantitat

21.1

Gravar un CD o DVD de dades

61

de dades que es volen gravar (color verd) i avisa si sobrepassem la capacitat del disc (color vermell).

´ Quan heu acabat d’afegir les dades, podeu premer el boto´ Burn... de la part inferior dreta de la finestra. En la nova finestra que s’obre del projecte de dades, podreu realitzar ´ per exemple: alguns ajustaments de la gravacio,

A la pestanya Escriptura : podeu seleccionar la velocitat a la que voleu que es copi´ı el ´ gran que la indica disc. Per suposat no es pot escollir una mes ´ en el disc de gravacio. A la pestanya Arranjamen : podeu seleccionar que el disc Comenc¸a la multisessio´ si ´ dades en el Cd o Dvd. Si voleu preteneu tornar a gravar mes afegir dades en un Cd o Dvd que ja esta` gravat amb dades ante´ riorment, podeu seleccionar Continua la multisessio. A la pestanya Etiqueta del volum : podeu escriure un nom a la compilacio´ omplint les caselles del Nom del volum i Editor. A la pestanya Sistema de fitxers : per tal que el disc pugui llegir-se tambe´ a Windows, marcareu la casella Genera extensions joliet.

62

21

Fes una c`opia de la Linkat!

´ ja podeu En el moment de finalitzar la configuracio´ de la gravacio, ` ´ col·locar un CD o DVD a la gravadora, i premer el boto Crema per tal ´ que comenci la gravacio. Quan s’hagi acabat veureu un missatge de gravacio´ completa i temps transcorregut al mateix temps que s’obre la safata de la unitat de gra´ vacio.