La Tramuntana Jul09

LA TRAMUNTANA ������������� ������������ �������

Agrupació Local de Castell-Platja d’Aro-S’Agaró Butlletí informatiu - Juliol 2009

PRESSUPOST 2009 Un any més, amb 5 mesos de retard, el passat dia 7 de maig es va aprovar el pressupost municipal amb els vots de CiU, PP i ERC, que es va abstenir. Aquest pressupost preveu un increment de les despeses del 6,21% i d’un 9,5% dels ingressos, respecte l’any passat. En definitiva, el pressupost municipal, conjuntament amb les inversions previstes, puja a 39 milions d’euros. 24 milions es gastaran en despesa ordinària, -sous, despeses de llum, aigua i telèfon; manteniment de l’espai urbà i municipal, subvencions per associacions i ajudes a ciutadans que ho necessiten-. Són diners, al capdavall, que han de fer possible el funcionament dels serveis municipals. La resta, 15 milions, es volen destinar al pla d’inversions. Una de les novetats d’aquest any és l’adquisició d’una màquina de tren de l’antic carrilet. Segons el regidor d´ERC, s’emplaçarà al Parc de l’estació, a Castell d’Aro. També es destinaran a l’adquisició i adequació de la plaça del fossat, espai situat al peu de les escales d’accés a la plaça de l’església de Castell d’Aro i que fa cantonada amb el C/ Major (al costat de l’antiga fleca Montiel). Es tracta d’adquirir 60m2 per a construir una plaça al centre del nucli històric de Castell d’Aro, per esponjar la saturació urbanística, segons el criteri de l’equip de govern. Una de les principals raons sobre les que vam fonamentar el nostre vot contrari, és el fet que, per finançar les inversions

CastellPlatjadaroJUN09 V2.indd 1

que arrosseguem d’anys passats i les que estan previstes per aquest, l’Ajuntament s’hagi d’endeutar, encara més, anant a buscar un préstec bancari de més de 10.000 euros. Això ens pot situar en una posició alt risc perquè podem arribar al 131,5% d’endeutament, un percentatge que queda lluny del màxim del 110% que preveu la Generalitat. Una altra raó és que intuïm que l’Alcalde ha perdut, definitivament, el sentit comú. Com sabeu una font d’ingressos municipals important és l’impost de construccions i obres. L’any passat ja vàrem tenir una forta disputa per la previsió d’uns ingressos procedents d’aquest impost de 3.900.000 euros, en una situació de crisi generalitzada que feia presagiar mals auguris pel nostre municipi. Efectivament, ha estat així: s’han recaptat 950.000 euros i s’ha generat un dèficit al pressupost d’ingressos de 2.500.000. Per això es fa del tot incomprensible que l’equip de govern torni a pressupostar, per aquest any, 1.800.000 euros. Això vol dir que s’hauran de duplicar els ingressos de l’any passat -per tant, també les llicències d’obres-, en un moment que, segons els constructors i els promotors, l’obra nova no es pot recuperar perquè: primer, no troba finançament als bancs i, segon, perquè el parc d’habitatge nou és tant gran que es necessitaran molts anys per vendre’l .

El tercer motiu té la seva raó en la retallada generalitzada de les partides de les regidories que han d’atendre les necessitats de la gent, una qüestió injustificada en un moment especialment dur, en el qual moltes de les nostres famílies estan afectades per l’atur i la manca de perspectives laborals a curt termini. Només a tall d’exemple, la Regidoria de benestar social experimenta una retallada de 37.000 euros i la seva partida d’ajuts per a les persones amb necessitats, de 20.000. Per una qüestió de justícia social, no estem d‘acord, de cap manera, en retallar la despesa pública social en moments de crisi i d’incertesa. El nostre municipi està sotmès a una altíssima pressió fiscal; paguem molts impostos que han de servir, entre d’altres coses, perquè l’administració respongui a les nostres necessitats quan més ho necessitem. Aquesta és la gran diferència ideològica entre les dretes i les esquerres. I està clar que a Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, ens governen les dretes. Grup municipal socialista a l´Ajuntament de Castell-Platja d´Aro

26/06/2009 10:05:44

NUESTRAS ACTIVIDADES BARBACOA POPULAR DEL 1º DE MAYO Hace unos cuantos años que decidimos conmemorar el día internacional del trabajo celebrando una barbacoa popular en el Parc de Can Nitus en Castell d´Aro. Este año, por diversos motivos, nos vimos obligados a posponerla unos cuantos días de forma que se traspasó al día 16 de mayo. Al final de la comida, la compañera y portavoz del grupo socialista, Dolors Padilla, se dirigió a los amigos y amigas que nos acompañaban, para reflexionar sobre como la crisis está afectando de forma más cruel a las personas más humildes: a los trabajadores y trabajadoras, así como a muchos autónomos y pequeños empresarios que, con mucho esfuerzo, intentan tirar adelante sus negocios. Crisis, que no olvidemos, ha sido creada por la avaricia y la especulación de los que nunca tienen suficiente con el aumento de su cuenta de resultados y afinan la imaginación y articulan mensajes sofisticadamente engañosos con el fin de ganar más, más y más. Se reflexionó también en relación a la situación política de nuestro municipio, donde cada día es más complicado sobrevivir: una presión fiscal elevadísima que comporta

un fuerte desembolso de dinero por parte de nuestras familias para cumplir con la obligación de pagar sus impuestos, y a la vez, una falta de atención por parte de los que nos gobiernan para acompañarlas y ayudarlas en estos momentos de máxima tensión debido a la falta de trabajo y de expectativas. Os invitamos a que os apuntéis el año próximo. Recordad, cada 1º de mayo en el Parc de Can Nitus, al lado de las barbacoas, os ofrecemos buena comida y el poder compartir un rato agradable en un entorno sensacional.

CONFERENCIA-COLOQUIO LA VICTORIA DE OBAMA: ANALISIS DE UNAS ELECCIONES El pasado 28 de mayo, en el local del Centre l´Avenir Fanalenc, la agrupación local del PSC inauguró una serie de conferencias sobre temas de interés en colaboración con los casinos de nuestro municipio. En ésta primera edición los ponentes reflexionaron en voz alta sobre la victoria del flamante Presidente de EEUU Barack Obama. Marc Teixidor, politólogo y asesor político lo hizo desde el análisis académico y también de la experiencia personal pues formaba parte de una expedición de 16 personas todas ellas del ámbito de la Ciencia Política que tenían como labor estudiar y analizar los principales actos electorales del candidato republicano John McCain, y que acabaron celebrando una fría noche de noviembre la victoria del líder demócrata. Pía Bosch, diputada al Parlament de Catalunya del PSC, lo hizo desde su óptica de profesional de la psicología y su intervención se centro en la dimensión emocional de

la campaña electoral y de la figura humana del actual presidente. A título de ejemplo aquí tenéis uno de sus comentarios: “Si la inteligencia emocional es la habilidad del sujeto para controlar la emoción, trasmitirla de forma adecuada y percibir la de los demás, podemos decir que Barack Obama es un hombre que ha demostrado ser un genio emocional.” Si tenéis interés, podéis consultar su artículo en la siguiente dirección de correo electrónico: www.fundaciocampalans.com, en el apartado de publicaciones, la revista FRC nº 18. Para vuestra información, realizaremos una segunda parte durante el mes de octubre con Gabriel Colomé, profesor de Ciencia Política de la UAB sobre los 100 primeros días de gestión del Presidente Obama.( la información la encontrareis en nuestro blog).

2 CastellPlatjadaroJUN09 V2.indd 2

26/06/2009 10:05:45

ELS EFECTES DEL MODEL EXPANSIU URBANÍSTIC Aquesta crisi, més enllà de situacions penoses i difícils com està clar que s’estan produint, fa pensar, i molt. No fa gaire, va tenir lloc al Congrés dels Diputats el debat de política general i un dels temes que s’hi van discutir amb més profunditat va ser el nostre model productiu. Ja fa temps que molta gent va pressentir les conseqüències en veure el ritme vertiginós que experimentva el sector de la construcció. Per una banda, augmentava la capacitat econòmica de les famílies i fomentava el consum més irracional. Per l’altra, comportava uns ingressos altíssims per a l’administració en general, i per a la municipal en particular, en concepte d’impost d’obres i construcció i de plusvàlues, per no parlar de d’altíssim volum de negoci dels bancs i les caixes. Les conseqüències d´aquest procés són moltes. Hem vist la caiguda de grans holdings de constructors i promotors com Martín I Conesa, entre d’altres, que fa molt poc temps monopolitzaven les portades de la premsa com autèntics ídols i referents de la nostra economia. Continuem presenciant de manera atònita com, malgrat la crisi financera per la compra de actius tòxics, i l´enxufada de diner públic que tots els governs europeus i l’americà han fet al sistema bancari, els bancs priven les empreses i els ciutadans

de l’accés a crèdits (que és la principal raó de la seva existència) mentre que els seus directius cobren sous indecents, primes, objectius i d’altres, al mateix temps que no paren d’augmentar els seus beneficis, que no les seves expectatives. Hem anat coneixent pels mitjans de comunicació detencions i processaments de tècnics i polítics locals, de tots els partits polítics, que feien i desfeien sense cap rigor legal. Perpetraven autèntics atemptats i aberracions contra el patrimoni, contra el sòl: requalificacions de sòl rústic que passaven a ser urbà a la brava; municipis que en pocs anys han quintuplicat la seva població; nous sectors urbanístics, bàsicament de segona residència, que només s’omplen un mes a l’any; lleis del sòl com la valenciana, a partir de la qual qualsevol persona té el dret d’instar a l’administració per urbanitzar un sector, encara que no sigui propietari de cap solar; nous barris sortits del no res on no s’ha venut ni la meitat dels habitatges, amb els problemes que això comporta; paisatges no fa gaires anys idíl·lics destrossats impunement. I tot per la cobdícia humana. El nostre poble no ha estat una excepció. L´evol·lució dels ingressos de l´impost de construcció i obres durant els darrers 10 anys ha estat la que refleteix el gràfic que veieu imprès en aquesta pàgina:

I mentre s’ha engrandit l’espai urbanitzat, han sorgit noves despeses de manteniment de carrers, de zones verdes de les xarxes de llum, d’aigua i de clavegueram; més contractació de personal, etcètera. És a dir, que hem dimensionat i incrementat les nostres despeses en base a uns impostos del tot extraordinaris fruit d’un creixement poc sostenible i d’un període que trigarem a igualar.

I a partir d’ara, amb una revisió en tràmit del pla general urbanístic i d’una revisió cadastral també en tràmit, creiem que és l’hora de posar seny i mirar de no reproduir mai més els errors del passat que ja ens suposen un bona càrrega pel futur. Grup municipal socialista a l’ajuntament de Castell-Platja d´Aro

3 CastellPlatjadaroJUN09 V2.indd 3

26/06/2009 10:05:45

SOBRE EL CAMPANAR DE L’ESGLÉSIA DE FANALS D’ARO La gent de l’agrupació local del PSC em demana l’opinió sobre el projecte de construcció del campanar de l’església de Santa Maria de Fanals d’Aro que pretén dur a terme l’Ajuntament. D’entrada agraeixo la consideració del grup socialista perquè no és habitual demanar l’opinió a extramurs de la casa gran, encara que podeu estar segurs que no servirà absolutament per a res. No és la primera vegada que s’ha intentat fer una acció d’aquestes característiques: fa prop d’una dècada una associació de la comarca va presentar una proposta semblant que, sortosament, no va progressar. Avui, la iniciativa vé del propi Ajuntament, no sé exactament si amb el vist-i-plau de la parròquia local. No vull entrar en el terreny particular d’institucions tan respectables, però en tot cas el que puc fer és expressar la meva consideració sobre el tema. Es basa en dos punts i cap dels dos es fonamenta en grans arguments tècnics, simplement en el sentit comú i en l’estima. - L’església de Santa Maria de Fanals d’Aro es va començar a edificar durant el segle XVI i es va enllestir a meitat del segle XVIII; sembla que les últimes obres importants es van acabar de fer el 1774. No crec en absolut que la part superior fos concebuda com a merlets de caracter defensiu com argumenteu. Simplement, per alguna raó fins ara desconeguda, probablement per falta de recurssos, el campanar es va deixar inacabat. Per tant, no trobo lògic que es vulgui alterar de manera tan determinant una façana característica (amb la personalitat que li dóna la planta desproporcionada del campanar respecte la resta de l’edifici, i el sostre inacabat) que ha estat presidint el pla de Fanals els últims 235 anys, que ha format part de la vida quotidiana de moltes generacions de fanalencs i que és un element completament integrat en el paisatge de Platja d’Aro d’una forma més que consolidada. - L’ església de Fanals no és solament un element arquitectònic local important sinó que té una representació simbòlica importantíssima en la nostra història com a poble, que podem resumir en tres etapes: • La fundació i repoblació de la muntanya propera lluny dels perills de la pirateria marítima, constituint l’assentament de Fanals d’Amunt, tenint com a

epicentre la primera església de Santa Maria de Fanals d’Amunt, símbol del nostre naixement com a poble. • El trasllat a les terres més baixes del coll d’Espirà, aprofitant la progressiva disminució de les incursions pirates per tenir accés a les terres del pla; aquest nou assentament es va edificar al voltant de la nova església de Fanals d’Aro, que és el símbol d’aquesta etapa com a poble que comprendria des del segle XVI, quan es tenen notícies dels primers assentaments (inclosa l’esglèsia primitiva) fins a meitat del segle XX. • L’arribada del turisme dóna pas a la última etapa amb la ràpida implantació a la façana marítima (que durant tants segles s’havia evitat) del nou asssentament de Platja d’Aro, que podríem dir que es materialitza amb l’entrada en servei el 1960 de la nova església de Santa Maria de Platja d’Aro. En cadascuna d’aquestes tres etapes, les esglésies han sigut l’element aglutinador i central dels respectius processos: si la vella església de Fanals d’Amunt és el símbol del bressol de Platja d’Aro i la nova de Platja d’Aro el del nostre poble actual, la de Fanals d’Aro és sens dubte la millor representació d’aquesta etapa intermedia que es va tancar a mitjans del segle passat, campanar inacabat inclòs. Per tant, faria molt millor la seva funció representativa de la seva etapa tal com la van veure els fanalencs que la varen protagonitzar. De tota manera, he de dir que prèviament vaig tenir una conversa sobre el tema amb la regidora de Cultura, Cati Corominas, que em va assegurar que el projecte només busca reformar la teulada però en cap cas fer el sostre del campanar. Per tant, no cal que ningú s’alarmi. És clar que, davant la memòria que presenten els serveis tècnics amb la imatge virtual de la nova teulada del campanar i els detall tècnics sobre la seva construcció, em pregunto el perquè de tant detall tenint en compte que aquest document s’enviarà a l’administració corresponent per sol.licitar finançament. És que fins i tot entre administracions s’inflen els pressupostos per obtenir més diners? Pere Barreda

Edita: Agrupació local del PSC castellplatja.socialistes.cat e-mail:castellplatja.socialistes.cat

CastellPlatjadaroJUN09 V2.indd 4

26/06/2009 10:05:45