Gegants De Palma (tomeu I Margalida)

4

Diari de l’escola

Diario de Mallorca

Dimecres, 25 de octubre de 2006

Apunts

Gegants mallorquins (9)

Gegants de Palma FITXA TÈCNICA: ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■

recortable!

■ ■ ■

Nom del gegant: Tomeu Alçada: 4,00 metres Pes: 50 quilograms Nom de la geganta: Margalida Alçada: 4,00 metres Pes: 50 quilograms Propietat: Ajuntament de Palma Portadors: Associació de Geganters de La Sala Any d’estrena: 1999 Constructor: Arts Plàstiques Guaita de València Festivitat en què celebren la trobada: Festes Patronals de Sant Sebastià (gener) Les dades del pes i alçada són les que oferia, en els seus plafons explicatius, l’exposició El Món Festiu dels Gegants, feta a Alaró al 2004.

Tot i que hi ha notícies de gegants a Palma ja al 1734, per trobar la primera parella de gegants pagesos ens hem de situar al 1904. L’ajuntament ciutadà n’encarrega una parella, en Tòfol i na Bet-Maria, a l’obrador de ceràmica La Roqueta de Palma per lluir a les Fires i Festes d’aquell any. S’iniciaria així un corrent a l’illa que duria, anys després, a representar parelles de pagesos a l’hora de construir gegants. L’amo en Tòfol i na Bet-Maria, tal i com se’ls coneixia en un principi, participaren a diferents actes festius de la capital fins que al 1936, amb l’inici de la Guerra Civil, desapareixeren a Barcelona, quan acompanyaven l’expedició mallorquina a l’Olimpiada Popular que s’havia de celebrar a la Ciutat Comtal. Als anys 40 l’Ajuntament n’encarregà una nova parella, també pagesa, en Tòfol i na Francinaina, a l’escultor Sebastià Alcover. Es col·locaven immòbils a l’Ajuntament en actes importants. El seu final també fou trist. Una ventada tomà les figures, que quedaren esteses al terra on sofriren els actes vandàlics d’un grup de joves que els deixaren inservibles. Així s’hagué d’esperar fins al 29 de gener de 1961 quan el Consistori municipal tornà a fer l’encàrrec de la confecció de dos nous gegants. Els escultors foren Joan Montserrat Palmer i Francesc Vives Bellaflor, que obraren

una parella de pagesos, de cartró i fusta, molt semblants als que existien a Ciutat a principis de segle XX. Actualment són a l’entrada del consistòri palmesà i tornen a esser batiats com a Tòfol i Francinaina. A la dècada dels 80 l’escultor Mateu Forteza obrà els dos gegants xeremiers ciutadans i al 1999 s’hi afegiren en Tomeu i na Margalida, dos gegants pagesos més, obrats al taller d’Arts Plàstiques Guaita de València. Els quatre formen la representació de l’Ajuntament de Palma no només a les trobades que se celebren a Mallorca, sinó també a les de Catalunya, França i Espanya, on hi acudeixen amb certa freqüència. Es podria dir que són els gegants més viatgers dels que tenim a la nostra illa. Pau Tomàs Ramis . Fe d’errades. A la fitxa núm. 3 d’aquesta col·lecció es deia que els gegants xeremiers de Palma són de 1973, quan en realitat són fets el 1987 i estrenats al 1988, tal i com podem llegir al Negociat de Cultura i Joventut de l’Ajuntament de Palma, signat per Agustí F. Estela Ripoll amb registre de sortida 1453 FEB-2-88. Tal com informa el diari Baleares del 14 de febrer de 1988 s’estrenaren el dia anterior (13-II-88) dins els actes del carnaval a Palma.

EN JOAN PETIT QUAN... La Fundació Pilar i Joan Miró ha posat en marxa aquest nou projecte, dirigit a nins entre 3 i 6 anys acompanyats d’un adult. Aquesta tardor realitzaran el taller En Joan petit quan... fa fang, una proposta de la ceramista Carme Baltasar i de l’Equip Educatiu de la Fundació, on experimentaran amb les possibilitats plàstiques del fang i del propi cos. Es farà els dies 28 d’octubre i 11, 18 i 25 de novembre. Començarà a les 11.30 hores i té una durada d’una hora i mitja. Cal reservar plaça telefonant al 971 70 14 20. METGES DEL MÓN Metges del Món us ofereix la possibilitat d’aplicar dues unitats didàctiques: Sida a Àfrica i Tràfic de dones i prostitució per a alumnes d’educació secundària. Han estat elaborades tenint en compte la realitat amb la que s’intervé des de Metges del Món i amb l’objectiu de sensibilitzar envers aquestes situacions injustes en què es troben milers de persones. Podeu sol·licitar més informació telefonant al 971 75 13 42 o per correu electrònic a [email protected] TALLER A S’HOSPITALET VELL Els propers 28 i 29 d’octubre, de les 10 a les 13 hores, tendrà lloc, al jaciment de s’Hospitalet Vell de Manacor, el taller Així es feia feina a la Prehistòria. A través d’un recorregut per s’Hospitalet Vell, guiat per un arqueòleg en el cas dels adults i a través d’un conte en el cas dels més petits, es coneixerà com l’home primitiu vivia als naviformes de l’edat del Bronze. Després de la visita es manipularan diferents estris documentats arqueològicament. Més informació al telèfon 971 84 91 02. LLENGUATGE BIMODAL El CEP d’Inca ha organitzat el curs Iniciació al llenguatge bimodal, dirigit al professorat de tots els nivells i amb una durada de 21 hores. Les ponències aniran a càrrec de Joana Cerdà, de l’EOEP d’Atenció Primerenca de Palma. El curs es realitzarà els dies 31 d’octubre, 7, 14, 21, 23 i 28 de novembre; de les 17.30 a les 20.30 hores. Podeu fer la inscripció personalment, per fax (971 88 10 52) o a http://cprinca.caib.es. El termini finalitza dia 24 d’octubre a les 12 hores.

Món curiós Podem fer màgia amb una cullera Sovint, al nostre voltant, tenen lloc fenòmens que, per ser quotidians, no ens hem preguntat mai per què succeeixen i d’altres, en canvi, ens semblen increïbles. La majoria de vegades aquests fenòmens tenen un origen comú... la ciència. Avui us proposam un exemple de cada un. Quan ens dutxam, una petita part de l’aigua calenta utilitzada, en lloc de marxar per l’escorredor, s’escampa per dins el bany en forma de vapor calent. Quan aquest vapor troba alguna cosa més freda –per exemple un mirall o una rajola- torna a convertir-se en aigua líquida i, per això, la veiem regalimar pel mirall. Què pensaríeu si us digués que sé trencar una cullera per la meitat només utilitzant les meves mans i sense fer gens de força? El truc és molt

senzill. Aguant la part rodona de la cullera amb una mà i el mànec amb l’altra i començ a mourela amb petits moviments com si volgués ajuntar les dues parts, un cop per amunt i un cop per avall. Si repetim aquestes accions vàries vegades, arribarà un moment que, amb un petit moviment, la cullera es partirà en dues parts. L’explicació és senzilla. La cullera està feta de moltes petites molècules de metall unides entre elles per llaços invisibles. Quan feim aquest moviment, feim malbé, poc a poc, aquests llaços, que cada cop són més dèbils fins que arriba un moment que, amb molt poc esforç, el llaç es trenca definitivament. Us anim a provar-ho. Però, sobretot, que sigui una cullera de “tot a 1 €”! Rut Creus (Llicenciada en Química)

Si voleu posar-vos en contacte amb Diari de l’escola telefonau al 649 30 60 09 o enviau un missatge a [email protected]

Coordinació i realització: Biel Gomila, Guillem Fiol i Montserrat Cueto