Escultura Urbana 3r Eso

ESCULTURA URBANA Una
passejada
pel
nostre
entorn
més
proper.
 
 






 Departament
d’Arts
 
 
 















 TITOL
DE
L’OBRA
 AUTOR
 EMPLAÇAMENT
 DATA
DE
COL·LOCACIÓ
 MATERIALS
 DESCRIPCIÓ


CREU
DE
TERME
 ANÒNIM
 La
Rambla
/
Camí
Ral
 
1562
S.
XVI
 Pedra
 La
Creu
va
ser
feta
en
pedra
en
el
S.
XVI.
Durant
la
Guerra
civil,
i
per
la
 seva
simbologia
(l’esglesia
catòlica
tenia
afinitats
amb
el
règim
de
 Franco),
va
ser
destruida.
Amb
la
victòria
de
Franco
i
l’ocupació
de
les
 tropes
nacionals,
la
Creu
va
ser
reconstruida
i
recol·locada
en
el
seu
 emplaçament
original.
 
 La
creu
de
terme
és
una
creu
monumental,
habitualment
de
pedra,
 que
s'ubicava
prop
de
l'entrada
de
poblacions
o
monestirs
o
vora
els
 camins.
 Acostuma
a
estar
decorada
amb
temes
de
la
Crucifixió
o
heràldics
i
 s'alça
sobre
un
pedestal
o
base
poligonal
amb
graons.
De
creus
se'n
 poden
trobar
de
diverses
tipologies;
més
o
menys
treballades,
més
o
 menys
altes,
etc.
Però
totes
elles
estan
plenes
de
simbolisme,
 d'història
i
cultura
que
s'ha
anat
conservant
als
pobles
de
generació
 en
generació.
 L'origen
de
les
creus
de
terme
és
incert
però
es
creu
delimitaven
els
 termes
de
les
poblacions.
Sempre
se
situaven
al
costat
d'un
camí
per
 tal
de
donar
la
benvinguda
o
acomiadar
els
transeünts
que
havien
 passat
per
la
població
en
qüestió.



 FOTOGRAFIES

 
 






 TITOL
DE
L’OBRA
 AUTOR
 EMPLAÇAMENT
 DATA
DE
COL·LOCACIÓ
 MATERIALS
 DESCRIPCIÓ


MONUMENT
A
SANT
SEBASTIÀ
 PERECOLL
 Carrer
Barcelona
/
Plaça
Santa
Anna
 
1986
 Marbre
 L’edifici
de
Can
Ximenes,
reconstrucció
neoclassicista,
té
a
la
seva
 planta
baixa
l’antic
portal
de
Barcelona
corresponent
a
les
muralles
 enderrocades
el
segle
passat.
Al
porxo
hi
ha
una
capella
dedicada
a
 Sant
Sebastià.
La
història
de
Sant
Sebastià
explica
que
era
un
soldat
 romà
que
ocultava
que
era
cristià.
Va
ascendir
en
l’escala
militar
fins
 que
es
van
adonar
que
era
cristià
i
va
ser
comdemnat
per
l’emperador
 Maximian
a
renuncia
a
la
seva
fer
en
Jesus.
Sant
Sebastià
no
ho
va
fer
i
 el
càstig
va
ser
morir
per
les
segetes
de
diversos
soldats.
Així
va
ser,
 tot
i
que
els
seus
companys
es
van
adonar
que
encara
era
viu
i
el
van
 dur
a
casa
d’una
dona
anomenada
Irene
que
el
va
curar.
Sant
Sebastià
 no
va
marxar
de
Roma
com
li
aconsellaven
els
seus
amics
i
va
ser
de
 nou
empresonat
i
mort,
aquesta
vegada
víctima
de
fuetades.
És
per
 això
que
la
representació
de
Sant
Sebastià
és
sempre
amb
el
tors
jove
 i
nu
i
amb
segetes
clavades
al
pit.
 



 FOTOGRAFIES

 
 
 






 TITOL
DE
L’OBRA
 AUTOR
 EMPLAÇAMENT
 DATA
DE
COL·LOCACIÓ
 MATERIALS
 DESCRIPCIÓ


FOTOGRAFIES

 
 





HOMENATGE
A
LA
SARDANA
 YAGO
VILAMANYÀ
 Plaça
de
Santa
Anna
 
2009
 Bronze
 Explica l’autor: L'escultura que és de bronze es compon de quatre figures que inicien la rotllana, tot encerclant la mar Mediterrània. Per sobre s'aixeca el que és mig columna, mig monolit, que conté 66 noms gravats d'autors ja traspassats dels segles XIX i XX". Vilamanyà indica que hi falten alguns autors. "En principi tenia previst que fos un monòlit. Ara encabir-hi tots els noms no ha estat possible. De fet, hi ha autors dels quals jo no en coneixia l'existència; no obstant això, espero que en els seus llocs d'origen ja tindran algun record dedicat". A la part superior de la columna, es veu l'empremta de les quatre barres, i a l'altre costat, una espiral com a inici de molts ballets populars. En aquest apartat de ballets s'explica una curiosa anècdota que es va produir quan a Arenys de Munt van voler recuperar la dansa que es balla cada any per Sant Martí i en ocasió de l'estada de la Bisbal al poble van demanar al mestre Saló que en fes l'arranjament, però Saló els va remetre a Honorat Vilamanyà dient-los "en teniu un ben a prop que us ho pot fer". A hores d'ara encara es balla la versió per a cobla que va fer Honorat Vilamanyà. Respecte al monument de Mataró, Vilamanyà afegeix "he volgut retre homenatge tant a la dansa com als autors, perquè gràcies a ells ha estat possible que la sardana hagi arribat fins als nostres dies tal com la coneixem. Com quasi tots sabem, la sardana és el compendi d'autors, músics, balladors i oients. Tant la dansa com la música per a cobla seguiran vives mentre el poble vulgui enaltir i preservar aquesta part de la nostra cultura."



 TITOL
DE
L’OBRA
 AUTOR
 EMPLAÇAMENT
 DATA
DE
COL·LOCACIÓ
 MATERIALS
 DESCRIPCIÓ


FOTOGRAFIES

 
 





SANT
JOSEP
DE
CALASSANÇ
 JORDI
PUIGGALÍ
 Esglesia
de
Santa
Anna.
Plaça
de
Santa
Anna
 ‐
(posterior
a
la
guerra
civil)
 Pedra
 Entre
les
finestres
de
les
habitacions
dels
escolapis,
hi
ha
una
 plataforma
de
fusta
clara
on
reposa
la
imatge
de
Sant
Josep
de
 Calassanç.
 La
imatge
va
ser
esculpida
per
l’artista
Jordi
Puiggalí
poc
después
 d’acabar
la
Guerra
Civil,
però
no
es
va
penjar
a
la
façana
de
l’església
 de
Santa
Anna
fins
que
es
van
fer
les
obres
de
la
nova
escola.
 L’escultura
de
Sant
Josep
de
Calassanç
és
un
homenatge
al
fundador
 de
les
Escoles
Pies.
 Sant
Josep
de
Calassanç
va
néixer
l’any
1557
a
Peralta
de
la
Salt,
 Aragó.
Aquest
doctor
en
teologia
va
fer
un
viatge
fins
a
Roma
i
va
 descubrir
multitud
d’infants
i
joves
als
carrers
que
no
podien
accedir
 a
una
educació
perquè
les
escoles
requerien
un
pagament
per
part
de
 les
famílies.
 Va
centrar
les
seves
forces
en
canviar
la
situació,
però
va
es
va
veure
 sol
en
la
seva
lluita.
 L’any
1597,
va
convèncer
el
rector
de
la
petita
parroquia
de
Santa
 Dorotea,
perquè
hi
aceptes
a
tots
els
nois
del
carrer.
Amb
el
pas
dels
 anys
va
aconseguir
fundar
l’Ordre
de
Clergues
Regulars
Pobres
de
la
 Mare
de
Déu
de
les
Escoles
Pies.
 Jordi
Puiggalí
va
ser
professor
de
l’Escola
Pia
Santa
Anna
algun
temps.
 És
un
artista
molt
reconegut,
figuratiu
I
amb
una
extensa
obra
 religiosa.
És
membre
fundador
de
l’Associació
Sant
Lluc
per
l’Art
de
 Mataró.



 TITOL
DE
L’OBRA
 AUTOR
 EMPLAÇAMENT
 DATA
DE
COL·LOCACIÓ
 MATERIALS
 DESCRIPCIÓ


FOTOGRAFIES

 
 





FLUXUS
 MARCEL
CAMPS
 Plaça
del
Café
de
Mar
 2009
 Ferro
 L’escultura
 ‘Fluxus’,
 obra
 de
 l’artista
 barceloní
 Marcel
 Camps,
 simbolitza
 el
 moviment
 de
 la
 ciutat
 a
 través
 de
 les
 seves
 vies
 de
 comunicació
i
el
moviment
en
el
cap
de
les
persones.
Aquesta
obra
es
 pot
trobar
a
la
plaça
del
Cafè
de
Mar,
creada
a
l’avinguda
del
Maresme
 entre
 els
 carrers
 de
 Jaume
 Balmes
 i
 de
 Sant
 Agustí.
 El
 disseny
 de
 l’escultura
el
conformen
diversos
camins
que
s’entrecreuen,
s’uneixen
 i
se
separen
constantment,
formant
la
figura
d’un
cap.
Hi
ha
extrems
 en
forma
de
fletxa
que
apunten
a
la
boca,
orelles
o
ull,
elements
claus
 en
la
comunicació
humana.
L’escultura
es
va
inaugurar
el
passat
29
de
 juliol
amb
la
presència
de
l’alcalde,
Joan
Antoni
Baron,
el
president
de
 PUMSA
Ramon
Bassas
i
el
president
de
l’IMAC,
Sergi
Penedès.
 
 L’obra
 de
 Marcel
 Camps
 té
 una
 forma
 de
 cap
 i
 està
 creada
 amb
 tires
 de
fosa
gris
d’un
gruis
de
2x9
centímetres
que
li
donen
forma
i
la
fan
 quedar
 buida
 per
 dins.
 Les
 dimensions
 de
 Fluxus
 són
 de
 242
 centímetres
 d’alçada
 per
 190
 de
 llargada
 i
 130
 centímetres
 d’amplada.
El
pes
total
és
de
1.500
quilos
i
es
troba
enganxada
a
terra
 gràcies
 a
 uns
 tacs
 químics
 de
 16
 mil·límetres
 de
 diàmetre
 i
 27
 centímetres.
 La
 inversió
 en
 aquesta
 obra
 per
 part
 de
 PUMSA
 s’emmarca
en
la
voluntat
de
l’empresa
municipal
de
destinar
part
del
 seu
pressupost
a
temes
relacionats
amb
la
cultura,
la
rehabilitació
i
la
 recuperació
del
patrimoni
de
la
ciutat.
Pumsa
va
ser
l’encarregada
de
 rehabilitar
 l’edifici
 del
 Cafè
 de
 Mar,
 protegint‐ne
 l’aspecte
 i
 conservant‐ne
 les
 façanes,
 així
 com
 reurbanitzar
 els
 seus
 entorns
 i
 crear
el
nou
espai
públic
on
s’ubica
Fluxus.
 
 L’artista
Manel
Camp
és
especialista
en
fer
escultures
representades
 amb
dures
línies
a
manera
d’exoesquelets,
com
estructures
externes
 del
cos
en
les
que
queda
evident
l’absència
de
matèria,
ressaltada
pel
 buit
eloqüent
de
l’interior.
Aquesta
presència
continguda
li
serveix
a
 l’escultor
per
establir
un
diàleg
intens
entre
els
elements
que
 delimiten
l’estructura
i
les
parts
buides
que
l’alliberen.