En Forma
This document was uploaded by user and they confirmed that they have the permission to share it. If you are author or own the copyright of this book, please report to us by using this DMCA report form. Report DMCA
Overview
Download & View En Forma as PDF for free.
More details
- Words: 388
- Pages: 25
La llebre i el mico es gronxaven a la branca d’ un arbre. Aquella tarda feia massa calor per jugar.
“Hip, hop, hip hop” van escoltar
“Hip, hop, hip, hop” L’ hipopòtam corria per la selva. El terra tremolava al seu pas.
-Eh! què fas?- li va preguntar el mico saltant de branca en branca. -M’ estic entrenant- va contestar l’ hipopòtam sense deixar de córrer. -Entrenant per a què?- preguntà la llebre mentre començava a córrer al seu costat. -Per a ser el millor corredor- va dir l’ hipopòtam accelerant una mica.
-Però si ets un hipopòtam!- va exclamar el mico obrint molt els ulls. -Ja ho sé- li va respondre l’ hipopòtam esgotat.
-Ets massa gros per ser corredorva opinar la llebre. -I massa pesat- va afegir el mico. -És cert- va admetre l’ hipopòtam amb tota la samarreta suada.
-A més, tens les potes molt curtes- va apuntar la llebre. - Pot ser- va acceptar l’ hipopòtam saltant sobre uns troncs i caient a terra.
-I pots fer-te mal- va afegir el mico. - De vegades...- afirmà l’ hipopòtam amb un enorme nyanyo a la front.
-Córrer és molt difícil- va dir la llebre. - Això crec- afegí l’ hipopòtam aixecant-se de terra.
- Un hipopòtam no pot ser bon corredor!- exclamà la llebre. -És possible- va reconèixer l’ hipopòtam començant a córrer una altra vegada.
- I per molt que ho intentis, sempre hi haurà algú més ràpid que tu!- li va cridar la llebre. -A lo millor- reflexionà l’ hipopòtam esquivant la pota d’ un lleó. -Has pensat en tot això?- li va preguntar el mico. -Per suposat- panteixà l’ hipopòtam sense alè.
-Doncs, perquè corres?li van cridar la llebre i el mico.
- va dir l’ hipopòtam avançant als dos.
La llebre va veure com l’ hipopòtam s’ allunyava entre els arbusts. El va veure pujar fins el més alt del turó.
El va veure entrebancar-se amb una pedra i caure a terra una altra vegada. El va veure aixecar-se i seguir corrents. El va veure desaparèixer per l’ altre costat del turó.
La llebre va mirar al mico i li preguntà: -Què és el que més t’ agrada del món? -Mai ho he pensat...-va dir el mico. -Jo tampoc- va dir la llebre.
I, molt pensatives, es van allunyar d’ allí.
“Hip, hop, hip hop” van escoltar
“Hip, hop, hip, hop” L’ hipopòtam corria per la selva. El terra tremolava al seu pas.
-Eh! què fas?- li va preguntar el mico saltant de branca en branca. -M’ estic entrenant- va contestar l’ hipopòtam sense deixar de córrer. -Entrenant per a què?- preguntà la llebre mentre començava a córrer al seu costat. -Per a ser el millor corredor- va dir l’ hipopòtam accelerant una mica.
-Però si ets un hipopòtam!- va exclamar el mico obrint molt els ulls. -Ja ho sé- li va respondre l’ hipopòtam esgotat.
-Ets massa gros per ser corredorva opinar la llebre. -I massa pesat- va afegir el mico. -És cert- va admetre l’ hipopòtam amb tota la samarreta suada.
-A més, tens les potes molt curtes- va apuntar la llebre. - Pot ser- va acceptar l’ hipopòtam saltant sobre uns troncs i caient a terra.
-I pots fer-te mal- va afegir el mico. - De vegades...- afirmà l’ hipopòtam amb un enorme nyanyo a la front.
-Córrer és molt difícil- va dir la llebre. - Això crec- afegí l’ hipopòtam aixecant-se de terra.
- Un hipopòtam no pot ser bon corredor!- exclamà la llebre. -És possible- va reconèixer l’ hipopòtam començant a córrer una altra vegada.
- I per molt que ho intentis, sempre hi haurà algú més ràpid que tu!- li va cridar la llebre. -A lo millor- reflexionà l’ hipopòtam esquivant la pota d’ un lleó. -Has pensat en tot això?- li va preguntar el mico. -Per suposat- panteixà l’ hipopòtam sense alè.
-Doncs, perquè corres?li van cridar la llebre i el mico.
- va dir l’ hipopòtam avançant als dos.
La llebre va veure com l’ hipopòtam s’ allunyava entre els arbusts. El va veure pujar fins el més alt del turó.
El va veure entrebancar-se amb una pedra i caure a terra una altra vegada. El va veure aixecar-se i seguir corrents. El va veure desaparèixer per l’ altre costat del turó.
La llebre va mirar al mico i li preguntà: -Què és el que més t’ agrada del món? -Mai ho he pensat...-va dir el mico. -Jo tampoc- va dir la llebre.
I, molt pensatives, es van allunyar d’ allí.
Related Documents
En Forma
May 2020 23
Mensajes En Forma Eficaz
November 2019 20
Estar En Forma
May 2020 11
Asando En Forma Segura
November 2019 14
Estimando Distancias En Forma Indirecta
August 2019 17
