Ei

Sumari 4 El metro de Sabadell

6 Economia de mercat Crisi actual i alternatives Globalització i neoliberalisme

14 Escollir el televisor més adient

18 24 hores de Montmeló Fem esport

22 Una casa sota la lluna

28

Participació IES Agustí Serra i Fontanet, IES Arraona, IES-SEP Castellarnau, IES Ferran Casablancas, IES Joan Oliver, IES Les Termes, IES Miquel Crusafont, IES Vallès.

La vida nocturna als 14 anys Els adolescents i les drogues

5 Wa yeah!!! El dietista respon El passat de l’IES les termes

10 Breu història de la tipografia

16 La civilització del plàstic

20 XIV saló del manga Aloma al TNC

24

La programació a TV3

Disseny i maquetació Alumnes del cicle formatiu de grau mitjà de Preimpressió en arts gràfiques de l’IES Agustí Serra i Fontanet:

Coordinació i organització Centre de recursos Pedagògics VO 1 (Sabadell). Regidora d’educació, Ajuntament de Sabadell.

Marco Arauz, Bruna Buxeda, David Casado, Marc Cornet, Soledad Domínguez, Mar Guerra, Rubén León, Mireia Martín, Marc Oliveras, Pedro Ortega, Alba Perez, Cristina Pueblas, Luis Vilaseca.

Pàgina central: Carlos Perálvarez (IES Agustí Serra) Portada: Marc Cornet (IES Agustí Serra i Fontanet)

Professors Coordinadors: Òscar Aldrey, Eusebi Mestre i Àlex Sánchez

C

Els adolescents i les drogues om a joves, tenim una posició privilegiada quan es tracta de parlar de consum de drogues entre la gent de la nostra edat.

se li demanarà si hi vol entrar. Així, vist des de lluny, pot

Per tant, a diferència d’algú que es limita a fer una enquesta,

semblar fàcil dir que no. I ho és. Però també és incòmode, ja

nosaltres estem envoltats d’aquesta població, i això implica inevitablement

sigui per les mofes que pugui provocar en els seus companys

que tard o d’hora coneixeràs gent que consumeix drogues.

o per la pròpia sensació de no encaixar en un grup. Quan

Com a adolescents, creiem que les drogues són una aberració, les

un jove es decideix a no prendre drogues, és improbable que

prengui qui les prengui. També opinem que no cal prendre’n per passar-

es trobi a gust amb els seus amics si ells en consumeixen, i

s’ho bé. D’altra banda, la societat té dues opinions que no sempre

potser intentarà trobar amics que comparteixin amb ell els

coincideixen amb la realitat.

seus gustos. Però, és clar, això també és molt més fàcil de dir

La primera, que el jove que pren drogues és un estúpid que no s’adona

que de fer. Si ho aconsegueix, és difícil anar de festa als llocs

de les conseqüències dels seus actes. I la segona, que el jove que no en

habituals i sentir-se a gust ja que, no ens enganyem, els llocs

pren viu feliç i certament despreocupat sense destrossar la seva salut.

comuns per anar de festa és on potser amb més drogues ens

Pel que fa a la primera, tot i que en molts casos és cert, ens trobem

trobem. I si no ho aconsegueix, sempre li queda l’opció de

amb altres joves que saben perfectament les conseqüències del que fan.

quedar-se a casa les nits de festa (força depriment si s’està

Alguns (més dels que sembla) ho aprenen a controlar i no deixen que els

sol). Amb això volem dir que el que se sol plantejar com la veritat

n’afecti la vida... Cal distingir també entre consum ocasional i addicció. A

no té per què ser així: droga no implica ni més ni menys felicitat,

d’altres simplement no els importa què els pugui passar. I recordem que

i amb menys droga passa el mateix. Tot depèn de la persona, de

el tabac és tan perjudicial com qualsevol droga... i encara ningú no ha

la situació en què viu i de la gent que l’envolta.

qualificat d’estúpids i inconscients els milions de fumadors del món!

CECÍLIA IBÁÑEZ

Respecte al segon tema, ens hi hem trobat especialment implicats. Quan un

ALEIX PALAU

jove arriba a una determinada edat, es troba que potser algun dels seus amics entra

3r d’ESO

en el «màgic i meravellós» univers de les drogues. I, inevitablement, en algun punt

IES Vallès

E

s y n a 4 1 s l a a La vida nocturn

Un altre aspecte dintre del consum d’alcohol és el popularment

l tema que tractarem parla sobre els joves

conegut «botellón», que es practica normalment a les places quan un

i la relació que s’estableix entre ells i «la vida

grup d’amics compra begudes, es troben i se les beuen plegats per tal de

nocturna», per dir ho d’alguna manera.

divertir-se. Els «botellones» són la conseqüència de la diferència econòmica

Els joves comencem a sortir a partir dels 14 anys

entre consumir alcohol en una discoteca o comprar-lo en un supermercat

aproximadament i, a conseqüència d’això, en

qualsevol. Però a la vegada que té avantatges, en aquest

aquest període comencem a experimentar

cas econòmics, també té inconvenients, en concret, les

noves situacions i noves experiències com, per

queixes de les persones properes a aquestes places. De

exemple, el consum de begudes alcohòliques.

tota manera, nosaltres, els joves, pensem que la solució

Aquesta nova experiència implica un cert

seria la construcció d’espais on els joves poguéssim

grau de responsabilitat sobre un mateix

divertir-nos sense necessitat de molestar altres persones.

i així obtenir el vot de confiança merescut. I

En conclusió, tothom sap que només es pot comprar

a banda d’aquesta responsabilitat esmentada

alcohol a partir dels 18 anys, però també és sabut que els

anteriorment, aquesta experiència també inclou la

joves en consumim. Per aquest motiu, pensem que podem

diversió i la bona estona passada amb els amics.

divertir-nos amb responsabilitat i a l’hora de fer «botellones»

Per tant, de la mateixa manera que ens ho podem

efectuar-los en llocs concrets per evitar conflictes.

passar bé, hem d’aprendre a assumir l’autoresponsabilitat. Les

D’aquesta manera podrem fer ús d’aquest dret i això ens donarà com a

persones adultes acostumen a dir o a pensar que les companyies

recompensa estones de diversió junt amb els amics. Per tant, aquest text es

amb les quals sortim influeixen sovint en el nostre caràcter. De

podria resumir en cinc paraules: podem divertir-nos utilitzant el cap.

fet, sí que és veritat que tot el grup d’amics i amigues a què

USOE ZÁBACO

pertanyem ens assemblem i tenim pensaments i actuacions en

ÈRIC MARTÍNEZ

comú, però això no implica que si una nit sortim amb el grup

3r ESO

d’amistats i la majoria beuen, la resta també ho haguem de fer.

IES Vallès

4

i

Informació

El metro a Sabadell D

esprés de molts anys de demanar un metro a Sabadell, s’ha aprovat la proposta per millorar la comunicació a la ciutat i amb altres poblacions properes, d’una manera ràpida i eficaç. Les noves estacions estaran situades per tot Sabadell: a Gràcia; al passeig de la Plaça Major (quedarà en desús l’actual de Sabadell Centre); a la Creu Alta; a la plaça d’Espanya; i, també, a Ca n’Oriac. L’estació de la plaça d’Espanya servirà de pont amb la Renfe, ja que la mateixa boca de tren servirà per al metro. Aquesta és la major inversió de diners a Sabadell, ens hi gastarem un total de 450 milions d’euros. Aquesta nova infraestructura té molts avantatges: el servei és molt més ràpid, sense retencions, sense el problema de no trobar lloc d’aparcament, més ecològic, etc. Amb aquesta nova iniciativa es vol arribar als set milions d’usuaris ja que actualment, només amb la Renfe i els

Ferrocarrils Catalans, arribem als tres milions i mig de persones que utilitzem aquests tipus de transport. En acabar les obres del metro i dels Ferrocarrils Catalans, a Sabadell, en total, hi haurà vuit estacions de metro i tren (Renfe i Ferrocarrils Catalans), cosa que farà de Sabadell una ciutat més sostenible i amb una millor qualitat de vida. El problema és que ara Sabadell s’ha convertit en una ciutat en la qual costa molt circular, ja que les obres ocupen les vies més importants i aquestes obres està previst acabar-les d’aquí a uns quatre anys, però tot depèn del punt de la ciutat en què ens trobem. Una altra qüestió que es plantegen els ciutadans és si les obres poden causar danys al terra; però els experts ja s’han encarregat de fer uns trenta cinc sondejos dinàmics per verificar el terreny, i sembla que no és així. Alba Arqueros Martínez 1r batxillerat F IES Ferran Casablancas

5

W

A E H ! Y A ! !

Tot comença quan el professor de català entra a classe i ens fa la proposta. Diu que ja ho ha comentat als altres grups i professors de l’institut i sembla que la idea els ha agradat. Nosaltres, amb certa intriga, esperem les seves paraules. A més d’escriure els tan típics textos de Sant Jordi, aquell any se’ns dóna la possibilitat de participar en la gravació d’un vídeo en el qual haurem de fer playback i coreografia d’alguna cançó en català. En un primer moment la idea ens xoca, les nostres cares sorpreses i l’excitat murmuri que les acompanya ho demostren; però, finalment, els primers comentaris, com ara: “quina vergonya”, “farem el ridícul davant de tot l’institut” o “participar-hi puja nota?”, es veuen substituïts per una tímida acceptació de la proposta, i aquells escassos participants inicials es transformen en vuit atrevides voluntàries (sí, sí, atrevides voluntàries, perquè de nois atrevits no en tenim cap) i vuit magnífiques robotetes, representant “Wa Yeah”, una de les cançons dels mallorquins Antònia Font, grup que ja coneixíem anteriorment. Deixant la vergonya a un costat, entre rígids moviments, pensats a casa o improvisats, i molts riures, es desenvolupen els assajos i la gravació posterior, realitzats sempre en hores fora de classe. Després d’algunes repeticions ja tenim la feina feta, encara que... plena de preses falses! Finalment, arriba el 23 d’abril, el dia de la veritat. Tots ens reunim a la sala d’actes del Centre Cívic dels Merinals, on es fa el lliurament de premis. Tot seguit s’esdevé el moment esperat, la reproducció dels vídeos. Els forts aplaudiments i crits d’un públic sorprès i respectuós clouen cadascuna de les creacions (1r i 3r d’ESO van treballar “El desesperat” i el “Va com va” de l’Ovidi Montllor en versió dels Inadaptats; 2n d’ESO ho féu amb el poema “Sextina” d’Enric Casasses; i batxillerat i el professorat van preparar dos poemes de Verdaguer musicats per Roger Mas: “Voleu que vos la cante” i “Plus Ultra”).

L’afectuosa resposta ens dóna a tots els participants i al creador d’aquest projecte, l’innovador Oriol Prat, una gran satisfacció i un gran orgull pel treball realitzat, posteriorment felicitat i penjat al bloc d’aquest últim, Les Lletres de l’Uri (www.lletresuri.blogspot.com). Podem dir, doncs, que el dia dels llibres i les roses a l’IES Miquel Crusafont i Pairó s’ha transformat també, mitjançant la motivació de les noves tecnologies, en el dia de les imatges i de la cançó en català. Sílvia Paré (amb la col·laboració d’Alina Lisnevska) 1r de batxillerat IES Miquel Crusafont i Pairó

6

EL DIETIS

TA RESPON

1. És possible menjar de tot i no engreixar-se? Anònim Sí, tenint en compte de no ingerir més calories de les que cremem. En una dieta equilibrada hi ha d’haver tot tipus d’aliments; el que s’ha de procurar és no abusar de sucres i greixos, ja que el nostre cos necessita tota classe de nutrients, inclosos aquests. Si, a més a més, practiquem exercici físic ens serà més fàcil mantenir una bona forma física. 2. El meu metge m’ha dit que tinc una mica d’anèmia. Quins aliments podria prendre per millorar aquesta mancança? Mercedes (Barcelona) L’anèmia es produeix per una falta de ferro. Pot ser deguda a no ingerir-ne prou quantitat en la dieta o per malabsorció d’aquest mineral. A continuació et recomanem alguns aliments rics en ferro, fàcils d’incorporar a la dieta: – Carns vermelles i vísceres. – Fruits secs (nous, pistatxos, ametlles, panses...). – Llegums (llenties, cigrons...). – Verdures verdes (espinacs, carxofes...). – Cereals. 3. Tinc intolerància a la lactosa. Amb quins aliments podria suplir la falta de calci que aquest problema em genera? Lorena (Terrassa) La intolerància a la lactosa ve donada per la falta d’un enzim digestiu. Els productes làctics fermentats, com el iogurt i el formatge, contenen poca quantitat de lactosa o gairebé nul·la, per tant, serien

7

aliments adequats que podria consumir, per tal de cobrir les necessitats diàries de calci. El consum de productes enriquits amb calci, com llets de soja o llets sense lactosa, també podrien ser opcions si li suposa un problema deixar la llet. 4. Tinc un problema amb el meu fill de cinc anys. No li agrada el peix i sé que és necessari per a la seva salut. Què hi puc fer? Anna (Martorell) Aquest problema alimentari és dels més comuns entre els nens, ja que l’olor i el gust no els agrada, junt amb el problema de les espines. Alguna de les opcions són les varetes de peix arrebossades, amb formes, salses, etc., que tenen un gust més suau, dissimulat i no porten espines. També pots optar per entrepans o patés de tonyina o salmó, que els aporten els mateixos beneficis que el peix. 5. Últimament tinc problemes d’estrenyiment. M’agradaria saber quins productes amb fibra són més recomanables. Pilar (Sabadell) A continuació et proporcionem una llista d’aliments rics en fibra: pomes, civada, productes integrals, blat, espinacs, pastanaga, maduixes, mandarines, llegums, cereals, bròquil, nous, taronja... El consum de iogurt diàriament afavoreix el trànsit intestinal, ja que aporta els bacteris beneficiaris de la flora intestinal. Això t’ajudarà a solucionar problemes intestinals. CRISTINA RAMÍREZ MARTÍNEZ AINHOA ESLAVA SEGURA IRIA QUINTANS ÁLVAREZ THAIS ROVIRA ROMERO MIREYA SALINAS ÁVILA 1r de Dietètica IES/SEP Castellarnau

Societat

El passat de l’

socials, naturals, castellà, religió i “gimnasia” (Ed. Física). I en comptes de portar un llibre per a cada matèria, se’n portava un per a totes i un altre per a religió. Hi havia molta disciplina i els professors podien pegar als alumnes.

1 El que també ha canviat molt són els jocs a l’hora del pati. Aleshores tenien un gran èxit saltar a la corda o a la goma, jugar a picar paret, etc. El curs 1994-1995 es va tancar l’escola d’EGB (Educació General Bàsica) perquè les places destinades als nens i nenes del barri estaven cobertes amb les escoles Amadeu Vives i Joaquim Blume. Per tant, sobrava una escola però feia falta un institut, ja que aquell any es van suprimir els cursos de 7è i 8è i va començar a funcionar l’ESO. El curs 1996-1997 es va tornar a obrir l’edifici, però ja no com a escola sinó com a institut .

RIL

L’horari de classes no ha variat gaire en relació amb aquella època: de les 9 a les 12 h i de les 15 a les 17 h. El que sí que ha variat són les assignatures i els llibres. Les assignatures eren: matemàtiques,

AB

09

7 199

RE

B RO M RE OVIE B N FE

27 11 0 1 0 196 20

20

00

L’IES Les Termes no sempre ha estat institut. Fa uns 41 anys, aquests edificis eren una escola: Colegio Nacional Las Termes. Durant els primers anys hi havia classes des de pàrvuls de 3 anys i fins a 5è de primària. Els alumnes que sortien d’aquí anaven a diferents col·legis, com ara les escoles Agnès Armengol, Ribot i Serra o Sallarès i Pla. L’any 1977 també van fer 6è per a aquells nens que tinguessin germans petits a l’escola. En aquella època ja hi havia activitats extraescolars, com ara escacs (només per a nois), costura (només per a noies) o repàs. Totes eren gratuïtes i es feien dos dies a la setmana, de les 17 a les 18 h.

Societat

s e m r e T s e L S ’ IE tats entre ells, sinó que per poder anar a l’altra banda havies de sortir al carrer i tornar a entrar per una altra porta. Durant el seu primer curs de vida com a institut de secundària, l’IES Les Termes tenia poc més d’una quinzena de professors i professores. Molts d’ells i elles venien Dades generals de les escoles dels voltants i aquí es van retrobar Adreça amb aquells alumnes que havien tingut a l’EGB. Municipi Els dies previs a la in auguració del centre com Any d´inaguració a IES encara no hi havia mobiliari, és a dir que totes les aules estaven buides. El Cost primer director de l’IES va ser l’Isidre Beltrà, que va estar dos anys en el càrrec, els cursos 1996 -1997 i 1997-1998. Cap al curs 1997-1998 van començar les obres dels edificis A i B que ara coneixem. Aquestes obres es van dividir en dues fases: a la 1a fase es van unir ambdues parts i aquestes obres van durar un any. A la 2a fase es van remodelar i es van unir a un tercer espai, l’edifici C, on hi ha els laboratoris i els tallers de tecnologia. Aquesta 2a fase també va durar aproximadament un any. Mentre les obres estaven en fun-

cionament, els alumnes estudiaven en barracons que van instal·lar al pati. Aquells dos anys van ser molt difícils per fer classes, ja que hi havia molt soroll de màquines i dels paletes que parlaven i cridaven. L’ any 2003 van finalitzar les obres definitivament. Actualment a l’IES Les Termes hi treballen una cinquantena c/ Illa Bella, 20 de professors i professores i hi estudien Sabadell uns 450 alumnes. Són diversos els 1961 projectes de futur que 1.445 m2 tenim entre mans i molts els canvis que 143,03 mil. ens esperen. Però el que és segur és que tots aquells moments que les parets de l’institut han vist s’aniran repetint amb noves cares com a protagonistes. Com ens va dir el professor Manuel Arenas, un dels més veterans de l’institut: « Entre todos podemos hacer que este instituto mejore día a día ». Que així sigui!

I.E.S. LES TERMES

96 19

Sònia Martínez 4t d’ESO IES Les Termes

€

€

Economia

$$ $

conomia de mercat,

Economia de mercat

sempre amb vista a un objectiu: el màxim guany per a uns quants; fins i tot cercant grans beneficis en els productes de primera necessitat. També, si cal, parlant del “mercat” laboral global, se cerca la mà d’obra barata en altres països, tenint com a nord oferir productes al mercat, sense reduir mai l’obtenció dels més alts beneficis —en moltes ocasions s’abarateixen els preus, en reduir costos laborals i també baixant la qualitat. Avui dia a Catalunya, tal com està la situació, els preus haurien de ser més justos. Aquella dita clàssica: “el comerç és l’art de vendre per sis allò que val tres, i comprar per tres allò que val sis” hauria de superar-se cercant altres posicions dins un “comerç just” a escala planetària. A casa nostra veiem actualment com molta gent intenta gastarse el mínim possible, poder estalviar una mica i fer front als deutes...

L’economia de mercat és un sistema econòmic en què les decisions clau (què produir, com produir-ho i per a qui produir-ho) es prenen a través dels mercats, en el funcionament dels quals tenen un paper essencial els preus. L’economia de mercat acostuma a estar lligada avui a la teoria i pràctica econòmica neoliberal, on el poder estatal és poc o gens interventor. (Wiquipèdia) En una situació de crisi com l’actual, caldria recordar la necessitat d’un correcte i alhora just funcionament del mercat. En la teoria econòmica la competència és una força benèfica que impedeix, d’una banda, que les empreses —que són moltes i venen el mateix producte— abusin dels consumidors, carregant-los un preu més elevat que el preu d’equilibri, i de l’altra que perjudiquin altres empreses amb un preu menor (per vendre més i prendre’ls mercat). Com diu Luis de Sebastián, catedràtic d’economia internacional a Esade: “La competència s’encarrega que el preu sigui el que realment determini l’oferta i la demanda del mercat, que seria en certa manera el ‘preu just’. Això és la teoria. En la pràctica dels negocis, la competència és vista pels empresaris com una barrera o restricció que els impedeix vendre més quantitat, vendre a un preu més elevat o vendre productes de qualitat diferent. Per això procuren evitar-la o superar-la quan porten el seu negoci al terreny del monopoli o de l’oligopoli (monopoli d’uns quants). La competència com a qualitat desitjable d’un mercat ben organitzat és un bé públic, la preservació i defensa del qual ha d’estar en mans de les autoritats”. És quelcom ben evident que avui els consumidors, i més els joves, estem indefensos i “desarmats” davant la imposició dels preus, fixats en una mena d’“imperi totpoderós”, com una espècie de déu “més enllà de tot i que de tot se n’aprofita” i

Crisi actual Concepte de crisi Etapa de profundes pertorbacions que caracteritzen una situació greument depressiva, dintre d’un cicle econòmic. En un sentit ampli, és el conjunt de problemes que es relacionen entre si i que potencien mútuament els seus efectes plantejats al voltant d’un fet bàsic: la reducció en el creixement de la producció. En un sentit més estricte, és la fase de l’activitat econòmica que es caracteritza per una reducció brusca de la producció. La crisi actual Per crisi econòmica de 2008 es coneix la percepció de crisi econòmica mundial que va començar aquest any, originada als Estats Units. Entre els principals factors causants de la crisi estarien els alts preus de les matèries primeres, una crisi alimentària mundial, una elevada inflació planetària i l’amenaça d’una recessió a tot el món, així com una crisi creditícia, hipotecària i de confiança en els mercats. Molts autors consideren que no es tracta d’una veritable crisi, atès que el terme crisi manca de definició tècnica precisa però està

10

€ Economia

$

$ $

crisi actual i alternatives vinculat a una profunda recessió; aquesta, al seu torn, es defineix com dos trimestres consecutius de decreixement econòmic. Ens diu Carles Coma: “En primer lloc la crisi va sorgir perquè vam arribar a pensar que el món era Xauxa, que tot era possible i sense grans esforços. Va ésser una època d’interessos baixos, de facilitats per a contractar hipoteques, d’hiperconsum, de negocis fàcils... però en general vam viure per sobre de les nostres possibilitats i a més va florir l’especulació”. Per als pobres aquesta crisi no és “la” crisi. És una més que s’afegeix a les moltes que ja duen a sobre. Els pobres són els grans oblidats... com indiquen les xifres de l’ajut social públic que no creixen. Aquesta és la cara humana de la crisi que tots hauríem de dur dins l’ànima. Des d’aquest punt de vista resulta esglaiador saber que a Espanya hi ha 638.200 llars en què cap dels membres té una feina (octubre de 2008)... i que aquesta xifra va en augment. Comentari Personalment crec que si la crisi fos realment preocupant en extrem, els comerços, els bars, no estarien tan plens. Però la gent s’ha acostumat al consumisme i per tant hom prefereix anar més just de diners, sense deixar, però, de comprar i d’anar a molts llocs, bars... Els pobres, en canvi, no arriben a fi de mes. Molts perden les seves vivendes perquè ja no poden pagar la hipoteca. Els rics segueixen amb els seus “capritxos”, es compren cotxes nous i s’aprofiten dels pobres.

podem oblidar que la pau està vinculada sempre a la garantia de necessitats i condicions mínimes de vida, és a dir, a uns drets socials mínims, com el dret a l’educació, el dret a la salut, el dret al treball i a un habitatge digne, etc. Així, podem parlar d’una pau positiva més enllà de la simple absència de la lluita armada”. Crec que ha arribat el moment en què tots — en aquesta necessària humanització global— hi posem de la nostra part. Hem de començar per pensar sobre el món que volem i en el tipus de societat que hem de construir. I els joves hi volem ser presents. Caldrà esforç, sacrifici, voluntat, dedicació... Tot és possible si volem començar a caminar en aquesta direcció. Les alternatives sens dubte que hi són i es troben a tocar de les nostres mans. Es tracta d’establir “els pilars d’una nova concepció del govern de la globalització des d’una perspectiva democràtica” (M. Dolors Oller), que passarien per aquests “nous contractes humans” a escala mundial: 1. Contracte social per eradicar la pobresa. 2. Contracte natural per conservar el medi ambient. 3. Contracte cultural per aconseguir una educació per a tothom. 4. Contracte ètic que torni a donar sentit i perspectiva a l’aventura humana.

€

¥ €

Hi ha alternatives? M. Dolors Oller i Sala, doctora en dret per la Universitat de Barcelona, ens diu: “El model neoliberal de la globalització ho deixa tot a les mans de la dinàmica del mercat i genera un procés insostenible que no garanteix a tothom els mínims per viure amb dignitat. El resultat és una situació de desordre social global que compromet la pau i l’estabilitat mundial. En aquest sentit, no

11

$

$

¥

INGRID FERNÁNDEZ SÁEZ EVA LEÓN RUIZ ANNIE CARPIO VERA 1r de Batxillerat “A” IES Joan Oliver

€

Globalització i

Economia

neoliberalisme

En un món globalitzat com el nostre, podem dir que la joventut pot quedar molt atrapada en un consum dirigit per l’atractiu poder de les grans «marques» (multinacionals)… Com diu Joan Carrera i Carrera: «Això s’aconsegueix, sobretot, controlant les formes externes, els hàbits, les formes de vestir, el tipus de música i, fins i tot, intentant controlar formes més internes, com l’aparença física a través de les dietes, la gimnàstica... Alguns afirmen que el mercat ofereix un ‘adolescent global’ que, a qualsevol lloc, independentment de la seva cultura, prefereix la ‘Coca Cola’ al te o al cafè, les ‘nikes’ a les sandàlies i els ‘Chicken Mc Nuggets’ al pollastre amb samfaina...». Des del punt de vista dels joves podem dir que la globalització té tant una part positiva —si caminem per estendre la democràcia, la justícia i la igualtat en el nostre món—, com una altra de negativa si els pobles del món cada dia es troben més sotmesos a les decisions de les transnacionals en tot allò que afecti les seves vides. Només cal citar tres exemples, que poden ajudar a entendre els seus possibles efectes —si les condicions que se citaran es donen o no es donen— en un sentit o altre: La pluriculturalitat a molts llocs de la Terra ens apropa els uns als altres i ens enriqueix sempre que hi hagi entre les persones un veritable respecte a la diferència i la singularitat de cada poble. Un altre cas en què per dir-ho així ens pot afectar la globalització és en la nostra autonomia personal i col·lectiva, ja que hem arribat a un punt on totes les cultures estan relacionades entre si, depenent les unes de les altres per arribar a realitzar els nostres objectius personals i socials. Tots els joves tenim

12

$$ $

els mateixos drets. Hi ha d’haver una distribució justa i equitativa del treball, amb igualtat d’oportunitats per a tots. Neoliberalisme Típicament, el terme neoliberalisme es refereix a la filosofia política i econòmica que propugna la mínima intervenció d’organismes estatals sobre l’economia i la política. Així, el paper de l’estat es redueix a garantir les llibertats individuals. Es focalitza en els mètodes de lliure mercat, en la disminució de les restriccions a les operacions de les empreses i en l’establiment dels drets de propietat. El neoliberalisme refusa la possibilitat d’una intervenció positiva de l’estat en l’economia (que pugui complementar la iniciativa privada), centrant el paper d’aconseguir el progrés econòmic i fins i tot, en casos extrems, la justícia social en el foment del lliure mercat i la reducció de les restriccions a les decisions de les empreses. (Wiquipèdia)

Els resultats de l’anomenat «capitalisme salvatge», nascut directament dels postulats neoliberals, ens han dut a una greu crisi mundial, en molts terrenys: «Els mercats financers estan dominats pels grans capitals financers, la gran banca, els grans fons d’inversió. Treballen pels seus interessos, volent maximitzar la seva rendibilitat, sense tenir en compte les veritables necessitats dels països en vies de desenvolupament, que tenen una economia que depèn d’algun d’aquests mercats», com diu M. Dolors Oller i Sala. Les injustícies dels mercats financers No es veuen realment les necessitats dels països ni de la seva població, sinó que tot el que fan és per guanyar diners. Una solució a aquest problema seria invertir només en allò veritablement important i necessari, com per exemple en maquinària, béns i serveis essencials, avenços tecnològics, etc.

Economia

$ $ $

Economia

€ $

$

això no ens ha de desanimar a l’hora d’intentar fer un món millor. Ja que ara coneixem els problemes, és l’hora de cercar-ne les solucions. No ens podem quedar, simplement, en l’actitud neoliberal i ser passius. Perquè els problemes ecològics, socioeconòmics i culturals tenen solucions difícils i lentes, i no agafar-les a temps podria significar fer tard. Per altra banda, queda una pregunta innegable: què podem fer com a individus per aportar el nostre granet de sorra per millorar el món en què vivim? Potser només petites passes a favor de la humanització: intentar informar-nos que els productes que comprem siguin de comerç just; col·laborar (en la mesura del possible) amb ONG; i intentar per mitjà del vot que els governs s’adonin que aquests problemes preocupen i que no poden passar desapercebuts.

Unes relacions econòmiques internacionals injustes No tots els països es troben en condicions de competir en el lliure comerç com a iguals, ja que la producció d’un país desenvolupat no és la mateixa que la d’un país subdesenvolupat. Una solució a aquest problema podria ser, per exemple, condicionar la terra per poder cultivar-hi i fer regadius... Calen nous plantejaments ètics globals en l’economia mundial. Conclusió A tall de conclusió, podríem apropar-nos de nou al terme «globalització» tan emprat avui dia, afegint al que ja s’ha dit el següent: «Globalització significa el procés d’interconnexió financera, econòmica, política, social i cultural, possibilitada per les TIC —tecnologies de la informació i la comunicació—, que relaciona determinades persones i organitzacions governamentals o no, tot creant dinàmiques complexes de relació i d’exclusió. Hi ha persones i grups més o menys globalitzats, i no podem afirmar que estar globalitzat sigui bo o dolent».1 Després de la cita feta, i intentant recollir i alhora expressar la meva opinió, en uns moments de tanta incertesa i sofriment en tants ordres de la vida humana, crec que és innegable que la globalització porta en si mateixa, a més d’un potencial d’alliberament i humanització, molts inconvenients i problemes, però

(1)

Mària i Serrano, Josep F. (2000). «La Globalització». Quaderns CiJ, núm. 103, pàg. 22.

ALBA GARLITO EXPÓSITO LUCÍA NAVARRO CANO CARLOS BERMÚDEZ PÉREZ 1r de Batxillerat «A»

13

Hi havia dues tendències, la Italica basada en la lletra romana i la minúscula Carolíngia que els permetia fer il·lustracions detallades i la tendència gòtica que era més gruixuda i calia ombrejar les il·lustracions per harmonitzar el conjunt.

BREU HISTÒRIA DE LA TIPOGRAFIA

SEGLE XV Apareix la tipografia i s'inventa la impressió amb tipus mòbils (atribuida a Gutenberg).

IMPREMTA

Quan parlem del cos d’una lletra ens referim a la seva mida i s'indica 10/12, sent el 10 la mida del cos i el 12 el interlineat. La tipografia es divideix segons el seu estil que pot ser amb terminals (serif) o sense (sense serif) i dins d’aquestes categories s’agrupen per famílies compostes per caràcters que tenen diferents cossos i sèries d’un mateix estil que parteixen d’un mateix disseny i tenen un mateix nom. Finalment trobem les sèries que hi ha en cada família com poden ser la cursiva, negreta, versaleta, rodona...

La tipografia té dos aspectes, el semàntic (comprensió lectora) i l'estètic, ambdós comuniquen. En aquells treballs en els que la velocitat de lectura no és el més important, el disseny de la lletra és un factor fonamental per assolir en objectius visuals estètics.

T ipo

G B

Xilografia

Les il·lustracions s'imprimien mitjançant xilografies, plaques de fusta tallades en relleu, o calcografies, plaques de metall gravades.

SEGLE XVII Creació d'acadèmies que estableixen normes d'aplicació i millora estètica. LA TIPOGRAFIA Hi ha altres formes de denominar la tipografia com ara: lletres o fonts. Les parts d’una font o lletra són: ull mig, asta ascendent, asta descendent.

grafi a

Les lletres de pal sec són menys llegibles perquè es diferencien menys entre si. Les de terminals són més visibles perquè ajuden a guardar distància entre les lletres però alhora a unir les lletres que formen la paraula sense ajuntar-les com les de pal sec.

Escull un parell de lletres màxim per a un document i juga amb les sèries, és a dir amb les negretes, cursiva... per evitar la distracció i trenqui l'estètica del document.

SEGLE XVI Luca Pacioli, matemàtic italià, aplica la proporció àurea al disseny de l'alfabet romà.

SEGLE XVII Els Estiennes, saga d'impressors, creen tipografies de gran bellesa i qualitat.

Mides dels caràcters

Iguala les mides de lletres quan combinis dos tipus diferents. Les lletres de diferents famílies amb un mateix cos poques vegades es veuran de la mateixa mida.

SEGLE XVIII A Anglaterra es publica la primera revista magazine, el primer diari i comença la difusió de la targeta comercial i de visita. Els Fournier, familia d'impressors, desenvolupen un sistema de medició tipogràfic que dur el seu nom i que modificat posteriorment per F. Didot és utilitzat encara avui dia a tot Europa tret d'Anglaterra i els EE.UU.

Per evitar problemes intenta utilitzar tipografies que generalment estiguin instal·lades a tots els ordinadors com la Verdana, Helvètica, Geòrgia, Times...

CONSELLS PER ESCOLLIR UNA TIPOGRAFIA

Procura que el tipus de lletra no comuniqui una idea o sensació que no desitgis.

Aparició dels Ex-libris, per marcar i identificar la propietat dels llibres.

Quan passis un document d'un ordinador a un altre assegura't que l'ordinador de destinació té la font instal·lada, sinó adjunta l'arxiu de la tipografia amb el document. També per a evitar això pots convertir els teus documents en PDF.

INSTAL·LACIÓ Si necessites alguna tipografia en especial la pots descarregar d'Internet, n'hi ha de gratuïtes i de pagament. Instal·la-les al teu ordinador a la carpeta Fonts com s'indica a continuació.

Es descarrega d'alguna pàgina una tipografia, per a ampliar la teva base tipogràfica.

Una vegada descarregada en el teu ordinador, selecciones l'arxiu i poses la funció tallar

Cerques la carpeta Fonts, que es troba en la carpeta WINDOWS del teu pc (el disc local C)

Enganxes l'arxiu amb la tipografia en la carpeta Fonts ( en la qual es troben les altres tipografies)

Tecnologia

Escollir el televisor mes adequat

E

ls avenços tecnològics evolucionen amb una gran rapidesa en tots els àmbits, i en el cas dels televisors en tenim un bon exemple. Les empreses fabricants de TV ens ofereixen noves propostes amb una millor definició, so, prestacions i unes noves dimensions. Podem optar per diferents tecnologies com: –LCD i Plasma

LCD (Liquid Crystal Display) Es tracta d’una pantalla de cristall líquid contingut entre les plaques transparents polaritzades. Quan el corrent elèctric passa a través dels cristalls independents, aquests filtren la llum per formar la imatge, que es produeix amb gran nitidesa i excel·lent contrast i es manté estable. D’aquesta manera s’elimina la sensació de parpelleig que tenien els televisors convencionals, que acabaven provocant cansament ocular. Aquest tipus de tecnologia s’utilitzava per a monitors d’ordinadors (ja que es passaven moltes hores davant seu, a la feina), però els avenços aconseguits i la mida cada vegada més gran de les pantalles l’han convertit en una tecnologia aplicada també als televisors, cosa que permet que la qualitat d’imatge gairebé no es vegi afectada si l’angle de visió no se situa davant de la pantalla. TFT (Thin Film Transistor) Són una versió millorada de les pantalles LCD. Afegeixen a aquestes pantalles una matriu extra de transistors, un per cada color de cada píxel. D’aquesta manera s’aconsegueix ampliar l’angle de visió, s’optimitza la puresa de color, els contrastos i la velocitat de resposta davant la renovació d’imatges. PLASMA (Plasma Displays Panels) Actualment, aquesta tecnologia s’aplica a les TV de plasma de major mida. Aquest tipus de pantalles consten de dos plafons de

cristall separats per un petit espai de 0,1 mm entre els quals s’allotja un gas compost per argó i xenó que s’activa mitjançant impulsos elèctrics i es transformen en píxels de color blau, vermell i verd (RGB).

OLED Las pantalles estan patint des de fa temps un procés d’aprimament que sembla no tenir fi. Ja tenim a la vista la pròxima revolució, les pantalles ultrafines, pantalles OLED de 3 mm de grandària. De moment només es pot arribar a un contrast d’1.000.000: 1. El model que la marca Sony va començar a comercialitzar per Nadal al Japó té una mida d’onze polzades i es ven per 200.000 iens (1.280 euros). La tecnologia OLED consisteix en un díode basat en una capa electroluminiscent formada per una pel·lícula de components orgànics que reaccionen a una determinada estimulació elèctrica, generant i emetent llum per si mateixos. Els avantatges d’aquesta tecnologia són molts: menys cost, major escalabilitat, major rang de colors, més contrast i brillantor, major angle de visió, menor consum i, en algunes tecnologies, una flexibilitat que permet doblegar les pantalles com si fossin de paper. S’han pogut dissenyar múltiples sistemes d’OLED, depenent del material utilitzat per a la capa que genera l’electroluminescència, però en totes presenten un problema: la duració del material que emet la llum blava.Aquest inconvenient portava bojos els científics, que no aconseguien igualar les hores d’ús que sí que permetien els materials de la resta de colors, els quals aguantaven sense problemes unes 40.000 hores d’ús. La substància del blau gairebé arribava a les 1000 hores. El professor de química Jin Sung-ho, de la Universitat de Corea del Sud, ha trobat un material que resol per fi el problema de la durada del blau. L’han batejat com el true blue i assegura que, amb aquest component més durador, la carrera cap al cim de la tecnologia OLED està garantida. Per arrodonir la troballa, també afirma que la qualitat d’aquest blau supera amb escreix l’aconseguit anteriorment. 16

Tecnologia No obstant això, no hi ha a penes informació sobre com s’ha arribat a aquesta fita tecnològica. Els desavantatges que es troben pel que fa a la tecnologia OLED són: • Limitacions en la vida útil dels leds, especial ment en l’obtenció de colors blaus. • Es poden plantejar problemes de reciclatge en el futur pel tipus de components que s’utilitzen. • Presenta un deteriorament sensible en condicions d’humitat.

PLASMA VERSUS LCD La tecnologia del plasma és utilitzada en monitors de grans dimensions, normalment majors de 40”. Són insuperables en qualitat d’imatge; els productes més avançats arriben a un nivell de contrast fins a cinc vegades més que el LCD. La brillantor i la resolució d’imatge voregen la perfecció, superant la dels aparells de retroprojecció. LCD O PLASMA Qüestions segons la imatge: Contrast: el concepte és la proporció de brillantor entre les parts blanques i negres que una imatge pot oferir simultàniament. Com més gran és la proporció de contrast, millor. El plasma s’apunta clarament el punt del contrast a causa de la seva gran capacitat per produir un negre profund. El LCD només és capaç de generar grisos molt foscos. Brillantor: la brillantor, en termes generals, és el flux lluminós posat en una direcció determinada. Normalment, es considera que el LCD

MIDA

DEL PLASMA

PREU DISTÀNCIA ÚS

DE VISIÓ

DE MONITOR

ESPERANÇA PÍXELS

DE VIDA

MORTS-BLOQUEJATS

ALTITUD CONSUM

ELÈCTRIC

ofereix una imatge més brillant i intensa en condicions d’alta lluminositat en l’ambient. El plasma rendeix millor amb colors càlids i precisos, en entorns més foscos. Sobre la brillantor, el LCD supera el plasma en la majoria de situacions quotidianes. Angle de visió: hi ha pantalles LCD que prometen uns angles de visió de 170 i fins i tot 180 graus. És cert que la imatge es pot arribar a apreciar si ens acostem fins a aquests nivells, però els resultats seran paupèrrims, sense brillantor, color ni contrast. Per aquest fet, el plasma és molt més efectiu. Color: el plasma genera, sobretot en els seus primers anys de vida, uns colors càlids i precisos, intensos però no saturats. El LCD reprodueix tonalitats brillants i dinàmiques, molt més vives. Sobre preferències n’hi ha molt d’escrit, però res determinant. El consumidor escull. Imatges cremades: només el televisor de plasma és susceptible a l’anomenat efecte d’imatge cremada, si bé és cert que les pantalles de plasma d’última generació han minimitzat aquest inconvenient. Aquest efecte consisteix en una disfunció per la qual una imatge estàtica és reproduïda contínuament a la pantalla durant molt de temps, fins que aquesta hi queda sobreimpresa. Evidentment, el LCD guanya en qualitat. Imatge fantasma: l’efecte visible de les imatges en moviment és el taló d’Aquil·les de les pantalles LCD. Consisteix en la sensació que una ombra persegueix l’objecte que es desplaça. El plasma és immune a aquest efecte perquè la combustió del fòsfor és gairebé instantània. Punt per al plasma.

Hem vist que les respostes no són definitives: en alguns aspectes, el plasma és millor i, en d’altres, ho és el LCD. La pregunta seria: què és millor per a nosaltres? I a falta de resposta: què ens agrada més?

DANI PELÁEZ INOCENTE GARCÍA IES/SEP Castellarnau

PLASMA

LCD

A partir de 37”

Fins a 32”

Plasma en relació polzada-preu guanya

Amb el temps s’ha abaratit però segueix car

El LCD el guanya per la mínima

Guanya per les seves pantalles de cristall líquid

Incompatible les imatges surten cremades

Té entrades per ordinadors

Dura menys, arriba a les 25 o 30 mil hores d’ús a causa de la combustió de fòsfors

Arriba a durar unes 60.000 hores tenint en compte la pèrdua i bloqueig de píxels

És poc habitual el bloqueig o pèrdua de píxels

El LCD perd més píxels i es bloquegen més

Té xenó i neó a cada píxel i en altitud no va

No importa la altitud, sempre es veuria

Funciona amb combustió de fòsfor i gasta més

Consumeix un 30% menys d’electricitat

La tan típica serigrafia en les bosses de plàsQui no se’n recorda de la típica imatge de quan eres petit i t’enviaven a comprar el pa, i tic, els típics missatges que porten escrits o en arribar a la fleca et trobaves les àvies que, l’aprofitament d’aquestes per a publicitat poden quan la fornera els oferia la bossa de plàstic, contenir metalls pesants tòxics. El problema que les bosses de plàstic ocasioelles sempre responien: nen al medi ambient no és tant pel fet que si—No! Gràcies, maca, ja porto jo la meva. I es treien de sota el braç la seva típica bossa guin de plàstic, sinó la utilització que nosaltres de pa de tela o una bossa de plàstic arrugada i els donem, que moltes queden abandonades pel carrer o a qualsevol lloc, i que ni la meitat dels reutilitzada, on ficaven la seva barra de pa. Jo de petita sempre pensava: quines coses milions de bosses de plàstic que s’utilitzen no són reutilitzades ni recimés rares fan les àvies, si no cal que portin elles la Si les bosses acaben al clades. A Espanya es distribueseva bossa, aquí els en docamp, triguen més de ixen cada any 10.500 nen una de nova i ja està. de bosses de plàsEl que jo no sabia és que mig segle a degradar-se milions tic, la qual cosa representa ens estaven donant les pisque cada espanyol en rep tes i alguna solució al que avui en dia és un dels majors problemes quant a anualment 238, de les quals només un 10% acaben al contenidor groc de reciclatge, on poden medi ambient i societat. Des que les bosses de plàstic van ser intro- ser reciclades i reutilitzades. Per a la fabricació de cada bossa s’emeten a duïdes a la societat als anys 1970, el seu ús ha anat en augment desmesuradament, gràcies a la l’atmosfera uns 4 grams de CO2, uns dels gasos distribució gratuïta en supermercats i comerços. que causen l’efecte hivernacle, així que Es difícil imaginar-se o pensar ara mateix en la per a totes les que es distribueixen a nostra vida quotidiana sense les bosses de plàs- Espanya s’emeten 441.000 tones tic, ja que el seu ús és d’allò més normal i habi- d’aquest gas, un 0,1% del totual en la vida de cada individu. tal estatal, que encara que Des del seu llançament fins ara ningú s’ha sembli poc no ens aniria preocupat per l’augment del consum de bos- malament reduir-lo. ses i de les conseqüències que això ens pot ocaÉs tan poc el reciclatge sionar. de les bosses, que durant Però aquests últims anys ens adonem que l’ús aquests anys ens ha ocadesmesurat de les bosses de plàstic ocasiona sionat una quantitat de bastants inconvenients, com és el seu alt impac- residus molt gran; és evite ambiental; un dels components per a la fabri- dent que la gent mira nocació de les bosses de plàstic són substàncies de- més els avantatges que les rivades del petroli, si les bosses acaben al camp, bosses els proporcionen i no enganxades a les branques d’un arbre, a la platja la quantitat de residus que ens o a qualsevol ciutat o ecosistema natural, triguen estem produint innecessà­ més de mig segle a degradar-se, ja que no són riament. biodegradables. Si les bosses de plàstic acaben Sembla que la solució al mar, el seu efecte és letal per a tortugues, ba- és bastant o tan fàcil com lenes o dofins que tracten d’empassar-se-les. reciclar totes les bosses de

18

plàstic que arriben a les nostres mans i no ferne un ús desmesurat. Que ens preocupem una mica més d’allò que passa per les nostres mans i on acaba, no en el simple fet de l’ús que li donem mentre ens és necessari. Són moltes les campanyes que s’estan duent a terme sobre aquest tema des de fa uns anys arreu del món; tots els països estan intentant posar-hi mesures o ja les han establert, com ara Irlanda, França, Itàlia, Dinamarca, Suïssa, Suècia, Alemanya, la Xina, els Estats Units i el Canadà. És important que aquests països prenguin mesures, ja que els Estats Units i la Unió Europea consumeixen el 80% de la producció mundial de bosses. A Espanya, el Ministeri de Medi Ambient vol reduir el 90% del consum de bosses de plàstic i vol prohibir les bosses de plàstic d’un sol ús que no siguin biodegradables abans del 2010, segons el Pla Nacional Integrat de Residus; es preveu per a això campanyes de sensibilització ciutadana i mesures de caràcter econòmic, com cobrar les bosses de plàstic i no regalar-les. Qui ens havia de dir als anys 1970, quan es van llançar al carrer les bosses de plàstic, que 30 anys després estaríem intentant reduir-ne el consum desmesurat i buscant alternatives al que semblava ser un gran invent per a tothom. Doncs és clar que avui en dia el més important sobre les bosses de plàstic és trobar la manera entre tots de reduir-ne l’ús, reutilitzar-les, substituir-les per altres de diversos usos o fabricar-les amb materials biodegradables. Com que durant aquest temps tots hem posat de

la nostra part per incrementar el problema, no estaria gens malament que ara també hi po­ séssim de la nostra part per solucionar-lo i no féssim un ús desmesurat de les bosses de ­plàs­tic que ens regalen als supermercats i comerços, que ens preocupem perquè les bosses de plàstic que passen per les nostres mans acabin totes als contenidors grocs de reciclatge, que quan anem

Un dels famosos mars de plàstic, a Almeria

a comprar portéssim ja les nostres bosses, com les de tela que estan venent molts comerços, que comprem i utilitzem bosses biodegradables, com ara les fabricades amb midó de patata, que utilitzem bosses reutilitzables i no d’un sol ús, que utilitzem les bosses diverses vegades i no un cop només... Totes són mesures a les quals tots podem arribar sense grans esforços, només cal estar conscienciat i preocupar-se una mica més de pensar que dels nostres estils de vida depèn el planeta, i que de cada petita actuació nostra sobre aquest o se’n ressent o se’n beneficia. Podem començar per una cosa tan insignificant però alhora tan important, que es va perdre fa ja temps, com és anar a comprar el pa amb la nostra bossa de pa, com feien les nostres àvies, i així aconseguirem no acabar convertint-nos en la civilització de plàstic.

19

Sandra Escolar CFGS Salut Ambiental IES-SEP Castellarnau

Castellarnau a les 24 hores de Montmeló A les 15.00 hores del 5 de juliol ja estava tot enllestit. Havien sigut dies durs preparant tot el necessari per a la cursa: des dels seients dels cronometradors fabricats pels alumnes d’electromecànica i automoció, fins a la pantalla digital confeccionada pels companys d’electrònica, passant per la distribució interior del box dissenyada pels estudiants d’edificació i obra civil, i la dieta estudiada pels alumnes de dietètica que posteriorment menjarien els pilots. Tot comença amb la sortida del tipus Le Mans amb el nostre pilot, José María Reyes, en tretzena posició de 57. Al cap d’una hora de relleu es prepara Jaume Pocurull. Al box es respira tensió quan la moto arriba per fer el relleu del pilot, el repostatge i el canvi de rodes i pastilles de frens. Tot surt com s’havia assajat dies abans, amb canvis ràpids i precisos. Es va anar mantenint la posició també amb els relleus següents, Jordi Pocurull i David Jaén, que juntament amb els dos anteriors van realitzar una cursa magnífica.

Circuit de catalunya

posició en la classificació general i segona en la nostra categoria, de la qual no es van moure fins que va finalitzar la cursa. A les 15.00 hores del dia 6 de juliol acaba la cursa, i així 24 hores d’emoció, nervis i companyonia, ja que aquesta és una cursa diferent, en la qual no participa un equip de professionals amb experiència, sinó un grup d’alumnes de diverses modalitats que s’ajunten en el seu treball amb un objectiu comú: les 24 hores de Montmeló.

RAFAEL ALCÁNTARA PÉREZ Cicle Superior d’Automoció IES/SEP Castellarnau

En caure la nit el ritme de cursa va anar afluixant, la qual cosa no vol dir que els nostres pilots no continuessin guanyant posicions fins a arribar a entrar al marcador de la torre entre els deu primers a primera hora del matí. La temperatura al circuit comença a pujar amb l’arribada del migdia i l’energia d’alumnes i professors es va esgotant. Els pilots continuen guanyant posicions fins a arribar a la setena

20

Esport

L’IES
LES
TERMES,
 
 
 


 UN
INSTITUT
ESPORTIU
 


U

n curs més, l’IES Les Termes no acaba les seves activitats quan sona la sirena de la tarda, ja que al centre es continuen fent activitats extraescolars diverses a molt bon preu i per a totes les edats. Els alumnes es podien apuntar a les activitats que més els agradaven i per fer-ho havien d’omplir el full d’inscripció i portar-lo al despatx de l’AMPA (l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes), juntament amb els diners de la inscripció o amb el resguard on constava l’ingrés dels diners al compte corrent que s’indicava en el full informatiu. Les activitats van ser proposades per l’AEE (Associació Esportiva Escolar), el Pla Educatiu d’Entorn i el Club Esportiu Blume. L’AEE, dirigida per la Paz Estevan, va proposar les activitats de futbol sala infantil i cadet, futbol sala femení, bàsquet masculí i femení, sevillanes, country i dibuix i pintura. El Pla Educatiu d’Entorn va proposar dues activitats, teatre i balls llatins. I el Club Esportiu Blume només una, que va ser iniciació a la rítmica. No s’estan realitzant totes les activitats que es van proposar en un principi perquè en algunes no es va apuntar prou gent. De totes maneres, ja fa temps que sí que funcionen els tallers de dance session, teatre i balls llatins, que es fan al gimnàs del nostre centre. Però les activitats que més èxit tenen són el futbol sala i el bàsquet. El futbol sala es fa a les pistes de sota de l’institut, mentre que els entrenaments de bàsquet es fan, com a novetat, al recentment estrenat pavelló sud de Sabadell, al barri de Campoamor. Aquests quatre equips de l’institut (futbol sala infantil mixt i cadet masculí i bàsquet infantil mixt i juvenil femení) participen en els Jocs Esportius Escolars de Sabadell. Juguen cada dissabte al matí contra altres IES. Els calendaris estan penjats a la pàgina web del Consell Esportiu de Sabadell (www.consellsabadell.cat) i estaran penjats també al plafó de l’AEE que hi

ha a l’entrada de l’institut. Totes les activitats esportives extraescolars esmentades són portades per monitors i monitores especialitzats que fan una gran feina i que dediquen moltes hores del seu temps als entrenaments i campionats. També l’hora del pati és un bon moment per practicar l’esport i passar-s’ho bé. Aquest curs s’han organitzat novament tot un seguit d’activitats de lleure per fer durant aquesta mitja hora i la resposta de l’alumnat ha tornat a ser esplèndida. Al gimnàs s’han engegat aquestes activitats: els dilluns es fa ping-pong per als alumnes i les alumnes de 3r i 4t d’ESO; els dimecres es pot practicar bàdminton; els dijous hi torna a haver ping-pong, però ara per a l’alumnat de 1r i 2n d’ESO; i els divendres és el torn dels balls de saló, una novetat d’aquest curs. A les pistes del pati (acabat de cimentar aquest passat estiu), s’hi realitzen els clàssics futbol i bàsquet, però també una novetat, el korfball. Els alumnes formen equips que competeixen entre ells amb un calendari de partits establert i ells mateixos s’encarreguen d’arbitrar i portar les classificacions.

ÁLVARO RODRÍGUEZ 4t d’ESO l’IES Les Termes

21

´

XiV SALO del Després de tretze edicions va arribar el XIV Saló del Manga, que es va celebrar a la Farga de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), on van acudir unes 75.000 persones. Els més aficionats s’anaven apropant al Saló cap a les 8 del matí per evitar les llargues cues i ser els primer a entrar-hi, encara que el recinte obria les portes a les 10. A més, una vegada dins la Farga, podies bescanviar l’entrada per un manga gratis. El divendres va ser un dia especial, ja que els qui volien anar amb cosplay (disfressa d’un personatge) entraven gratis al recinte. Tant podia ser una simple gorra de l’Arale, una espasa de la sèrie Bleach o una disfressa completa i elaborada de qualsevol personatge de la saga de videojocs Kingdom Hearts, cosa que fa que t’ho passis millor fent una mica el boig. Aquest any se celebraven els quinze anys d’emissió a Espanya de la famosa sèrie per a nens Doraemon. Hi havia una exposició on es podia trobar informació variada i figures en miniatura dels personatges de la sèrie. També es podia felicitar el famós gat còsmic en una espècie de llibre de visites, on tothom hi posava dedicatòries. Com cada any, hi podíem trobar una sala de videojocs amb totes les novetats. Hi havia diverses consoles Xbox 360 connectades en línia al nou joc de guerra en tercera persona Gears of War 2. Dins de la sala també es podia trobar una petita exposició del Fable II, on es podia provar el joc recentment posat a la venda. També hi

havia altres jocs com el Saints Row 2, el Guitar Hero, el Singstar (amb el qual podien passar una bona estona els qui els agrada cantar) i el Pro Evolution Soccer 2008, joc que va tenir també l’honor de ser el protagonista d’un torneig. Respecte a l’any passat, en aquest Saló s’ha reforçat la seguretat de tots els estands mitjançant plàstics protectors i vidrieres per impedir el robatori de còmics i objectes. A banda de la Farga, hi havia dos recintes més on se celebraven diferents esdeveniments. El Poliesportiu del Centre es destinava als concursos de cosplay, karaokes, actuacions musicals i demostracions de cultura japonesa. D’altra banda, el Centre Cultural Barradas va oferir diferents projeccions d’anime, com ara Devil May Cry, Doraemon i un marató de Death Note, en un auditori de 240 butaques. Per desplaçar-te més fàcilment pels diferents recintes hi havia la possibilitat d’agafar el Mangabus, un autobús ambientat per fora amb decoració del món de l’anime. Cal aclarir que l’anime i el manga no sols van destinats a nens i adolescents, sinó que són per a tot tipus de gent, com n’és un exemple clar el manga Eagle de l’autor japonès Kaiji Kawaguchi, que està relacionat amb la política. Per totes aquestes raons, el Saló no només va dirigit als qui els agrada el manga, sinó que qualsevol pot anar-hi a divertir-se i passar el dia.

MANGA Sense dubte, el Saló és una experiència inoblidable per als otakus que es repeteix cada any, i on tots coincidim és que, un cop acabat, tothom espera la pròxima edició amb més ansietat. 3 Antonio Alfaro i Ivan Monleón 1r Batxillerat E IES Ferran Casablancas





Aloma al TNC

Una de les novel·les més significatives i primerenques de Mercè Rodoreda, ha estat representada al Teatre Nacional de Catalunya gràcies a la companyia teatral Dagoll Dagom. Aquesta companyia —concretament el seu director, Joan Lluís Bozzo—, des de fa molts anys, tenia el projecte de convertir Aloma en un espectacle musical. Amb l’adaptació teatral de Lluís Arcarazo, la música i lletres d’Alfonso Vilallonga, la col·laboració de 10 actors i 7 músics en directe, dels quals destaquen com a protagonistes Julia Möller i Carme Sansa en els papers d’Aloma adolescent i Aloma gran, respectivament, l’han pogut, finalment, dur a terme. Els actors van interpretar i reflectir magníficament la manera de viure de la convulsa època dels anys 30, d’abans de la guerra. Val a dir que algun d’ells va representar diversos personatges amb molt d’encert. La novel·la està narrada en tercera persona, tot i que al teatre era Aloma adolescent —mitjançant les cançons que ens portaven al seu món interior— i Aloma gran les que explicaven la seva pròpia visió, experiència i història, la qual cosa ens va semblar molt original. Ens va sorprendre, també, el personatge d’en Robert, el qual ens l’havíem imaginat amb un caràcter més fort i més jove. Ens va agradar la novel·la i també l’obra teatral, tot i que potser en aquesta darrera hi havia algunes cançons que es feien massa llargues. Tanmateix, l’espai escènic estava dividit en diferents espais, ben aprofitats, el decorat era senzill, però alhora entenedor i a cada espai s’endevinava una simbologia força clara. Les escenes representades de la novel·la han estat, al nostre entendre, prou ben seleccionades com per entendre la psicologia dels diferents personatges i les seves actuacions, és a dir, eren aquelles on succeïen els esdeveniments més rellevants. També cal dir que encara que l’obra del TNC durava 1h i 5 minuts la primera part i 50 minuts la segona, se’ns va fer curta. Tot i això, hem de destacar que nosaltres vam anar a una sessió específica d’horari d’institut, amb altres grups de la ESO i Batxillerat, i això feia que a vegades hi hagués prou soroll o rialles com perquè et desconcentressis i no poguessis entrar, especialment quan cantaven, de ple en la història. Recomanem que abans de veure-la, es llegeixi primer la novel·la, per poder gaudir amb més coneixement de l’adaptació teatral i per entendre-la millor. 3 Sílvia Martínez i Cristina Martínez 1r de Batxillerat IES Arraona

El Racó Literari



Una Casa

Sota la Lluna —Ah! Mira, la noia perfecta. La que diu que últimament estic insuportable! T’has mirat al mirall ja, maca? La Mireia, rossa i amb els cabells molt llargs, va mirar les dues persones que tenia al costat presenciant l’escena. La Laia, la més alta i molt morena, no sabia què dir, i en Marc, una mica despistat, feia pinta de no saber exactament què hi feia, allà. —Mira, Ramon —va començar en Marc—, potser has de pensar que la Mireia pugui tenir raó en alguns aspectes, la veritat és que últimament estàs una mica alterat amb ella... La Laia va assentir lleument. En Ramon els va mirar a tots seriosament. —Que us fotin —i en dir això en Ramon es va girar i se’n va anar cap a la seva habitació, esperant potser que algú repliqués alguna cosa, però ningú ho va fer. Pujava a la seva habitació ple de ràbia cap als seus amics: com podia ser que, a sobre, es posessin de part de la Mireia?! «Tant de bo s’acabessin penedint d’això», va pensar. —T’agradaria que ho paguessin car, oi? «Sí, sí», va respondre en veu alta en Ramon. «Un moment, qui ha parlat?» S’havia sentit una aguda i clara veu masculina. Després de dubtar uns quants segons, en Ramon va acabar decidint que s’ho havia imaginat i se’n va anar a dormir.

Francisco Fernández Aguilar 4t d’ESO IES Agustí Serra i Fontanet

Divendres 13 De Novembre De 1987, Nit Ningú hauria pensat mai que una persona com en Ramon pogués cridar d’aquesta manera. Des que havia arribat a la casa del camp amb els seus amics s’ho havien passat molt bé amb això tan fàcil de dir i complicat de portar que en diuen convivència. El motiu de la baralla? Ah, doncs... Ui! Com criden! En Ramon s’havia descontrolat del tot, no era allò el que el feia enfadar, era que des que havien arribat a la casa la Mireia no parava d’atacar-lo amb qualsevol bestiesa. Però allò ja era massa per contenir-se. Certament en Ramon no volia que la Mireia vingués, però la Laia hi havia insistit molt ja que eren amigues. —Mira, noi! Es nota que jo a tu no t’he caigut bé en cap moment, però no cal que ho demostris cada dia, penso jo. Només t’he dit la veritat. Per què no ho preguntes a la Laia i al Marc?

Dissabte 14 De Novembre, Matinada L’endemà en Ramon es va llevar amb la sensació d’haver dormit unes 20 hores. Deixant una bona pista de suor al llit se’n va anar a dutxar. No podia deixar de pensar en el que havia passat el dia anterior. Encara no s’havia creuat amb ningú per casa, però era inevitable que abans o després passés... I pensant-ho bé, ara estava una mica avergonyit per la manera tan violenta com s’havia posat el dia anterior. Potser s’hi havia excedit una mica, després de tot... I no sabia per què, però amb qui més li molestava haver-se barallat d’aquesta manera era amb la Mireia... —El mal ja està fet. En Ramon es va quedar parat. Era la mateixa veu aguda i penetrant del dia anterior. Se’n va anar a prendre un cafè pensant que això el despertaria una mica, ja que encara estava adormit. En entrar a la cuina va veure el Marc preparant l’esmorzar, ja que ell era el que millor cuinava.

24

El Racó Literari En Ramon li va donar el bon dia i se’n va anar cap al jardí. Sense saber encara per què, es va adonar que es trobava molt malament i marejat... «M’he de disculpar amb el Marc», va pensar, i se’n va anar sense pensar-ho gaire. —Marc, mira, ja m’encarrego avui jo de l’esmorzar, ahir em vaig comportar com un autèn... En Ramon es va quedar parat al lloc. Hi ha vegades en què ets conscient del que passa però no saps què fer. És com si el teu món se n’anés avall completament. Al Ramon se li havien tallat les paraules, i gairebé la respiració... En Marc era a terra, immòbil, amb un ganivet de cuina clavat al pit i un tret ficat entre cella i cella. —Bon dia a tots —van entrar la Laia i la Mireia—. Marc, què hi ha avui per esmor... En veure la macabra escena, la Mireia va reprimir un crit ofegat i la Laia es va posar a plorar encara amb els ulls com plats.

Ningú parlava del tema, intentaven fer veure que no havia passat res... però no. Això era insostenible. No aguantava que pensessin això d’ell, sobretot la Mireia... A en Ramon no li entrava al cap que la Mireia o la Laia poguessin haver fet una cosa així. Ja que ell no havia sigut, havia de ser una d’elles a la força, però... La Mireia. Ell, des que la va conèixer, es va adonar que la Mireia tenia un costat obscur. Però... Assassinat? No podia ser. En canvi, qui si no? En Ramon es va endinsar al bosc. Amb quina intenció? Cap. Amb quina destinació? Qui sap. Arbres i més arbres. Els arbres, en aquest sentit, eren millors que els humans. No es barallaven, ni es mataven entre si. Aquesta maldat era pròpia dels humans. Com els envejava... —Estàs descobrint alguna cosa? La veu clara i aguda que ja havia sentit, però ara la sentia dins el seu cap. Mig minut després d’això va sortir a un clar, on l’absència total d’arbres i plantes convertia aquell paratge en un lloc quasi místic. En tornar a la realitat va veure una bellíssima cabellera rossa estirada a terra, tapant la cara de la noia a la qual pertanyia. Sigui qui sigui, era la noia més bella que en Ramon havia vist en la seva vida. Va apartar els cabells de la noia inconscient per veure-li el rostre i no va poder creure el que veia. En Ramon va sentir una punxada al cor en veure que el cos de la Mireia, sense vida, era a terra. En Ramon va aixecar el cap i va veure que al clar apareixia la Laia amb el ganivet de cuina a la mà. La Laia, una assassina? Un moment. Aquella noia no acabava de ser la Laia. Hi havia alguna cosa estranya en ella.

Dissabte 14, Hora De L’esmorzar —Mort... En Marc mort... No pot ser... En Ramon no s’ho podia creure. —Què fem ara? Cridem la policia? —va preguntar la Mireia. —La policia sospitaria que l’hem assassinat un de nosaltres... —la Laia quasi no tenia veu. En Ramon va abaixar el cap. —És que en Marc ha sigut assassinat. Una persona no apareix morta amb un ganivet al pit i una bala al front així com així. La Laia plorava sense consol. —I si s’ha suïcidat? —preguntà la Mireia. En Ramon no tenia més remei que reconèixer que la noia tenia encant fins i tot quan es preocupava. Encara que no li agradés... En Ramon va tancar els ulls i l’habitació va estar en silenci uns segons. —En Marc no es pot haver suïcidat. Tenia un ganivet al pit i un tret al front. Ell no ha pogut fer les dues coses. S’hauria matat a l’instant tant ficant-se un tret al cap com clavant-se el ganivet de cuina. Algú l’ha hagut de matar. Però, per si no us en recordàveu, estem a una casa perduda al camp. Aquí no hi ha cobertura en 100 km. No podem trucar a la policia. Dissabte 14, tarda La Mireia i la Laia el miraven amb una falsa confiança. En Ramon era conscient que ell era el sospitós directe, per la baralla que va tenir ell en la qual va acabar enfadant-se amb el Marc. Estar en un ambient com aquell era insuportable. Ningú deia res, però tots tres sabien de qui tenien més motius per desconfiar.

25

El Racó Literari Dissabte 14, mitjanit —Bé, Ramon, felicitats. No vaig pensar que t’adonaries de tantes coses en tan poc temps. Era la Laia, però aquesta no era la seva veu. La Laia parlava amb una veu freda, clara, aguda i penetrant. La mateixa veu que en Ramon havia sentit al cap. La Laia, a més, portava posada una espècie de túnica amb una caputxa amb la qual només se li veia el rostre. —Qui ets? —va preguntar en Ramon. En aquest moment va passar una cosa increïble. La Laia va caure a terra, totalment nua, però la caputxa i la túnica continuaven a l’aire. Ara no es veia cap cara ni mans. Però d’on hi havia d’haver les dues mans en va sortir una dalla, d’una mà, i un rellotge de sorra, de l’altra. La Laia, a terra, va perdre tot el color i es va quedar pàl·lida com la cera. —Doncs... En realitat no sóc més que un míser missatger. Miro el meu rellotge i quan és l’hora vaig a buscar a qui em correspon. Després el porto a un lloc on la seva ànima no s’apagarà mai i on el seu esperit podrà separarse d’aquest limitat món i anar a un lloc on pugui travessar les fronteres amb el limitat i l’il·limitat, el real i l’imaginari, el possible i l’impossible. Vosaltres em dieu «Mort». El lleuger vent que s’aixecava aquella nit feia moure els arbres, la lluna plena brillava amb força. —Els meus amics... estan tots morts? —era l’únic que se li havia ocorregut preguntar—. Tu t’has ficat dins el cos de la Laia i els has matat a tots! La Laia no s’adonava del que estava fent!  —Matar? Ningú mata a ningú. Senzillament s’acaba el temps. Deixa’m que t’ho mostri. La Mort va fer aparèixer els cossos del Marc, de la Laia i de la Mireia i els va posar al davant de tres rellotges de sorra. Els tres rellotges s’havien acabat de buidar. El temps s’havia acabat. —En el tema de la mort, no hi ha ni el bé ni el mal. Senzillament es buida el rellotge de sorra. Encara així, a vegades els actes humans són els que poden fer la volta al rellotge. Tu vas dir-ho: que tant de bo paguessin car tot això. Tot això ho vas ocasionar tu i només tu. Tu mateix els vas matar. Ara que t’has adonat de tot, ajuda’ls. En Ramon es va apropar als rellotges. Els va intentar girar, però es va adonar que era impossible. No els podia agafar. La seva mà simplement els travessava. En aquest moment en Ramon va fer una cosa, sense saber exactament per què la va fer, sense saber exactament què passaria, simplement ho va entendre tot en un instant sense saber qui li ho havia explicat. Es va aixecar i va caminar cap al Marc. —Marc, perdona per haver sigut tan cruel i estúpid amb tu. A vegades tens molta més raó de la que jo em penso. Laia, perdona per no haver sabut ser sociable amb

26

tothom i haver-me barallat d’aquesta manera quan se suposa que estem aquí per passar-ho bé. Tot va ser culpa meva. Ho sento. En aquest moment els rellotges de la Laia i del Marc es van girar. Les ferides de tots dos es van curar i es van despertar a l’instant. Es van abraçar. En separar-se, en Ramon va anar a buscar la Mireia, que encara era morta. —Mireia, sento haver-me comportat com un autèntic imbècil amb tu. Sé que no et mereixo, ni mai et mereixeré, però vull que sàpigues que ja no em puc enganyar més, t’estimo amb tot el meu cor. El rellotge de la Mireia lentament va fer mitja volta. Ja no era buit. La Mireia, sense dir res, el va besar, un bes apassionat que feia envejar la mateixa lluna. Quan es van separar la Mort havia desaparegut.   Epíleg El que volava sota la lluna era un ésser errant, incorpori, que existia en algun lloc fora de la imaginació, però que encara així no era real, que no tenia cos, però tenia ànima, que no era viu, però tampoc mort... Portava una dalla i un rellotge de sorra a la mà. Aquest ésser passà volant per sobre de la casa d’en Marc, un gran cuiner que s’havia fet famós i reconegut internacionalment, i va continuar volant. Després va deixar enrere la casa d’en Ramon i la Mireia, els quals havien tingut un fill que en aquests moments es trobava jugant al jardí amb la seva padrina, la Laia. També va sobrevolar una casa de camp que li era familiar... Va parar per mirar-la breument i va continuar volant sota la lluna, cap a un lloc que segur, segur que ningú coneix.

Televisió

L TELEVISIÓ

DE

CATALUNYA

Logotip de TV3 al 1983

Logotip de TV3 al 1993

a programació d’avui dia és molt variada, n’hi ha per a tots els gustos, però parlarem de la de TV3. Començarem parlant de les sèries com Ventdelplà i El cor de la ciutat; que són entretingudes i narren uns fets versemblants i d’altres de la vida quotidiana. També hi ha els documentals com Planetari i 30 minuts, que d’una banda són d’actualitat i de l’altra educatius, ja que ens donen informació d’algun aspecte, com ara la natura. Els concursos proporcionen divertiment, distracció i nous coneixements, com per exemple El bocamoll, on trobem sempre el mateix tipus de proves. El Telenotícies ens dóna informació amb les notícies més destacades del dia, és a dir, d’uns fets actuals internacionals i nacionals, en aquest cas posant especial atenció al que passa a Catalunya. Encara que El club sigui un programa on hi ha debats i sovint vol crear estats d’opinió, no hi ha gaire tafaneria i gens de sensacionalisme, això passa en general a tots el canals, no com a altres canals que fan pujar l’audiència per aquests motius. Per últim, parlarem

dels programes d’humor; hi ha diferents opinions respecte a aquests programes: alguns pensen que fan gràcia i són divertits per passar una bona estona, mentre que d’altres no en pensen el mateix. El temps que ocupen els anuncis no acostuma, generalment, a ser excessiu, no es fa massa llarg; encara que depèn del programa o la pel·lícula que facin, duren més del que és habitual. Les pauses televisives entre programa i programa no solen ser molt llargues; en canvi, a altres canals en posen massa, s’hi estan molta estona. A més a més, en aquests canals les pel·lícules no solen començar a l’hora prevista, al contrari de TV3, que acostumen a començar puntuals i no cal esperar. La nostra crítica de la programació en termes generals de tots els canals és que és molt poc educativa per a l’edat infantil i per als adolescents —que volen imitar les coses que fan o veuen a la televisió— perquè inciten la violència i fan servir un llengua tge molt groller i, des del nostre punt de vista, no adequat. Cristina Escusa i Míriam Flix 3r d’ESO IES Arraona