Educaci Per La Salut

19.09.08

1 - EDUCACIÓ PER LA SALUT 1.1.Principals objectius de la humanitat

-

SALUT (preservar-la, millorar-la i no morir) Millorar la qualitat de VIDA i reduir la MORTALITAT La salut és un DRET UNIVERSAL

Definició de salut: segons l’OMS (organització mundial de la salut), al 1946, és l’estat de benestar complet, físic, mental i social i, no només com l’absència d’infeccions i/o malalties.

SALUT Estils de vida: dieta que es segueix, consum de begudes alcohòliques, fumar, fer exercici…

Component físic Component étic Component emocional (capacitat que tè la persona per expresar els seus sentiments i emocions) Component intelectual (capacitat que tè la persona per apendre a pensar, per saber pensar, fa referencia a tot lo cognitiu.) Component sociabilitzador (capacitat per saber fer relacions amb les persones i amb l’entorn)

Condicions de vida: contaminació, economía, cultura, ambient laboral, disponibilitats d’aliments…

Al 1981 l’estratègia mundial de la salut, SPT (salut per a tots), considerà que la salut és un dret bàsic i una meta universal, i es part del desenvolupament de la persona i de la humanitat. Tambè va raonar que la pau és indispensable per què hi hagi salut i que s’habien de reduir les diferències sanitàries, ja que consideraven la pobresa com la principal causa de la mala salut i de la manca de cohesió social. Responsabilitzaven al Govern de garantir la salut per a tots i que és vital que hi hagi pau, menjar, aigua, educació, vivenda digna i justicia social per a la salut (SPT).

Segons l’OMS per què una comunitat estigui sana hem de cuidar l’individu, el mediambient i a la comunitat, és a dir, la salut està globalitzada. La salut es tracta, actualment, de manera multidisciplinar, tracta la prevenció de malalties i la promoció de la salut. Educar per a la salut: és el procès d’informació, conscienciació i captació de l’individu perque adquireixi els coneixements, els hàbits i les actituts necesàries per la defensa i la promoció de la salut individual i col·lectiva. L’educació en un pais pobre serveix per paliar la pobresa, en canvi, l’educació en un pais ric, serveix per cambiar els hàbits de vida i de comportament. 26.09.08

PREVENCIÓ: està orientada a capacitar a les persones perquè puguin reduir els factors de risc pels que poden contraure una malaltia o contrarrestar les possibles conseqüències. Accions preventives: -

Ciutadania (reciclar, ús del preservatiu)

-

Sistema sanitari-assistencial (información de malalties contagioses)

-

Institucions, empreses i entitats (riscs laborals, controls mèdics anuals per tal de prevenir malalties)

-

Governs i administracions (dedicar pressupostos per a la investigació, investigar és prevenir)

Una acció preventiva seria fer una dieta equilibrada quan el metge et diagnostica que tens el colesterol en un nivell elevat. PROMOCIÓ: és el procès de captació de les persones perque adaptin, d’una manera voluntària, estils de vida saludables. La campanya de dieta mediterrània seria una promoció d’hàbits saludables. 30.09.08

La feina que volien fer les empreses són els plans de prevenció de riscos laborals. La familia, l’escola i els mitjans de comunicació actuen com a models pels més petits. Les campanyes publicitàries poden actuar de

manera positiva o negativa. Per exemple l’anunci que vam veure sobre la cocaïna ja que ens dóna a conèixer els aspectos negatius que provoca el seu consum. L’anunci del preservatiu fa una reflexió positiva del seu ús ja que dóna una solució per evitar el VIH, la SIDA.

1.2.Socialització i educació per la salut a la infància 1.2.1. La salut com a forma de vida - Estils de vida, és el primer factor que incideix en la salut dels infants, l’educació, la cultura, els ingresos econòmics, o el cercle social. Els estils de vida poc saludables suposen el 40% de les morts en els països desenvolupats. - Els factors socioeconòmics incideixen directament sobre la salut, amb més diners, menys salut. Però les persones amb molts diners són les que tenen més hàbits perjudicials. - Medi ambient: estem constantment interaccionant amb l’entorn i això afecta al nostre organisme ja que estem envoltats de contaminació, components químics, … - Genética: una persona pot nèixer ja amb una malaltia hereditària que no es pot guarir.

1.2.2. Agents de salut en l’infància La salut infantil està determinada per: -

La dotació genètica.

-

Els estils de vida.

-

Els recursos educatius i sanitaris.

-

Les condicions de l’entorn que envolta l’envolta. El nen/a marca amb les seves necessitats els hàbits de vida de les relacions de la familia.

FAMILIA: és el primer referent afectiu, se suposa que aquest grup de vida ha de respondre les demandes de l’infant. És la familia qui l’introdueix al nen al món del llenguatge. El petit troba la seva familia com el primer model a seguir, i adquireix les pautes de comportament i les normes, tambè adquireix els hàbits i conductes saludables. ESCOLA: és el principal agent socialitzador i de salut, a l’escola han d’apendre tot un seguit d’hàbits saludables, com menjar, vestir-se, descansar, higiene, relacionar-se, ordre, … Aquests hàbits s’han de treballar amb constància i diàriament. El

paper de l’escola com a agent de la salut consisteix tambè a relacionarse amb la familia, ja que els mestres han d’ajudar als pares a conèixer l’estapa evolutiva en la que es trova el nen, els hem d’orientar, donar pautes i consells. Els educadors han de fer entrendre al pares els canvis que fan els nens i a adequar les seves actuacions. És indispensable que l’escola tingui una constant relacó ams els pares mitjançant entrevistes personals, reunions de pares, xerrades, conferències, espais de relació … SERVEIS DE SALUT: es suposa que avui en dia l’atenció a les persones és integral. Aquests serveis fan de promotors de la salut. MITJANS DE COMUNICACIÓ: són un referent important per la població, tambè per la infantil. Els mitjans de comunicació fan de transmissors dels valors, encara que no siguin saludables. És un excepcional mecanisme d’informació, ja que actualment la majoria del nens es pasen hores davant del televisor. Són una garantia per les campanyes saludables i per adaptar pautes de conducta saludables. 02.10.08

1.3.L’educació per la salut en l’educació infantil 1.3.1. L’educació per la salut en el centre docent L’escola infantil és un dels escenaris principals d’educació. Els nens i nenes estan en una fase primerenca de formació social, física i psíquica i tenen una gran capacitat d’aprenentatge i d’adquisició d’hàbits. L’educador actúa com agent de prevenció i de promoció de la salut. Conèixer les característiques físiques i psicològiques pot detectar problemes i oferir l’ajut necessari.

A. L’edifici escolar hauria de ser així per gaudir de bona salut: -

És important l’orientació geogràfica per aprofitar al màxim la llum natural i l’energia solar.

-

Procurar un bon aïllament acústic i tèrmic.

-

La zona d’esbarjo hauria de disposar de diferents espais, com el sorral, el joc simbòlic, espais per si plou, … és molt important que els nens tinguin temps lliure per jugar al joc simbòlic, ja que és una reflexió dels seus sentiments.

-

Cada comunitat autònoma disposa de la seva normativa pel que fa a l‘edifici escolar.

B. Condicions higièniques de l’espai escolar: -

Desinfectar i ventilar a diari totes les aules, menjadors, …

-

Especial atenció a la cuina, respectant les normes de manipulació conservació dels aliments.

-

És molt important vigilar el amterial escolar, ha de tenir la mida adequada, el contingut adequat, sense substàncies tóxiques, …

C. Prevenció d’accidents: Els accidents són una de les causes principals de la mortalitat infantil. El paper preventiu és fonamental: -

En relació amb les condicions dels espais, en qualsevol espai dedicat o no als nens, les condicions han de ser les óptimes per evitar accidents.

-

En els materials, han d’estar adequats als petits.

-

En el desenvolupament d’habilitats i actituds en nens i nenes per fer un ús adequat de l’entorn, com no córrer per les escales, …

D. Prevenció de malalties i control epidemiològic: -

Els centres infantils són els llocs més comuns on s’agafen malalties infectocontagioses.

-

En el projecte de centre i en el reglament de règim intern han de quedar recollides tots els principis psicopedagògics i la normativa per la prevenció, com els hàbits d’higiene, ús dels lavabos, tractaments de bolquers usats, neteja de materials, desinfecció del sorral, …

E. L’ambient psicosocial: -

S’ha de procurar que els alumnes puguin relacionar-se amb totes les persones del centre educatiu.

-

Afavorir el coneixement d’un mateix, la manera perque els nens interaccionin amb la resta, moure’s amb facilitat per l’escola, sent educat i respectant als altres.

-

Afavorint el coneixement d’un mateix fem que el nen/a pugui desenvolupar habilitats personals i socials que li permetin una major autonomia i adaptació a l’entorn.

-

Perque a l’escola hagi un bon ambient s’ha d’interaccionar amb la familia i fer-la participar en la vida escolar.

L’educació per la salut ha de formar part del centre. Ha de quedar recollit en el projecte educatiu de centre (PEC), en les diferents àrees i tambè en el reglament de règim intern (RRI).

1.3.2. L’educació per la salut ens els currículums educatius - En 1987, el Ministeri d’Educació va posar en marxa el Programa d’Educació per la Salut. - La LOGSE (llei d’ordenació general de salut i educació) va incorporar l’educació per la salut en el Disseny Curricular, com un currículum transversal, és a dir, es desenvolupa al llarg de tot el període educatiu i que implica totes les àrees de coneixement. - La llei actual, LOE, ha mantingut tots els continguts com transversals. La salut, la socialització, … están impregnades a totes les àrees. A. L’educació per la salut en el currículum infantil Les diverses àrees es treballen amb activitats globalitzades: els llenguatges i la comunicació i el coneixement d’un mateix i de l’entorn treballen tant les actituds, com els procediments i els conceptes. Les àrees que es treballen en l’educació infantil són: 1. Coneixement d’un mateix i autonomia. Tè com a objectius: -

Tenir cura del propi cos.

-

Cuidar de l’entorn de la vida quotidiana.

-

Procès d’autonomia.

-

Interiorització de models i actituds positives davant la salut.

-

Adquisició d’hàbits d’higiene, d’alimentació, descans i relacions. 2. Coneixement de l’entorn:

-

Activitats per valorar l’entorn natural. Mitjançant la interacció amb el medi els infants captes, de forma global, la realitat i incorporen habilitats, actituds, valors i normes.

-

La relació amb els altres suposa treballar h’abits de convivència, de participació, de cooperació i respecte. 3. Llenguatges i comunicació:

-

Totes les formes de representació de la realitat: verbal, corporal, musical, matemàtic i plàstic.

-

Són instruments i estratègies per la comunicació, l’expressió i la relació amb el món.

-

Permeten la representació i la interpretació de la realitat.

-

El llenguatge permet el desenvolupament gràcies a la relació entre l’infant i l’entorn social.

B. MEC (Ministeri d’Educació i Ciència) Dicta les ensenyances mínimes pel segon cicle infantil (de 3 a 6 anys), però pel primer cicle (de 0 a 3 anys) dóna unes orientacions i segons cada comunitat autónoma pren unes o altres. Els nens al llarg del curs han de desenvolupar unes capacitats que, són: -

Conèixer el propi cos i el dels altres.

-

Observar i explorar l’entorn familiar, social i natural.

-

Adquirir autonomia.

-

Desenvolupar capactitats afectives, saber estimar i deixar-se estimar.

-

Apendre a relacionar-se amb els altres, conviure i apendre a resoldre conflictes.

-

Desenvolupar activitats comunicatives en diferents llenguatges. Iniciar-se en activitats lògico-matemàtiques, lectura i escriptura, moviment, gest i ritmes.