Diari Kat
This document was uploaded by user and they confirmed that they have the permission to share it. If you are author or own the copyright of this book, please report to us by using this DMCA report form. Report DMCA
Overview
Download & View Diari Kat as PDF for free.
More details
- Words: 944
- Pages: 8
20-12-08
22:00h
Hola Gustavo… Estic cansada de la societat d’avui en dia, però sobretot , la gent que m’envolta és la que em rebenta més de totes, els meus pares, el meu germà, els “amics”… Ara vinc del petit bosc del darrere de casa meva, de fer-li una visita a en Billy, Passarme hores asseguda sota un d’aquells pins, mentre acarono el llom blanc i fi d’en Billy i li dono els entrepans que no m’he menjat a les hores del pati de la darrera setmana em reconforta, són els moments que m’ajuden i em permeten reflexionar, pensar amb claredat, somiar, tot el que tingui ganes de fer, però amb tranquil·litat, envoltada de la natura, d’en Billy i d’altres gats i animals que corren pel bosc. Els animals, a vegades penso que són amb els únics amb qui m’hi puc arribar a entendre, els únics que no posen queixes als meus desequilibris mentals. Em penso que de gran seré una d’aquelles dones que la gent pren per boges, en una casa tenebrosa i solitària, acompanyada de tots els gats de la ciutat.
21-1208 15:00h Últim dia d’escola. Tinc ganes de marxar, no sé a on , però lluny d’aquí...
21.12.8
22:00h
Odio els meus pares! És curiós, diuen que de l’amor a l’odi només hi ha un pas, doncs jo crec que no, jo crec que va junt. Si odies algú és perquè sents algun sentiment superior, més intens del normal cap a una altra persona, per tant, si odies algú, primer l’has “d’estimar”.
22.12.8
20:00h
Algun dia agafaré en Billy, me’l posaré a l’habitació i em tancaré hermèticament! N’estic farta de sentir sempre el mateix: “Diana, els gats deixen anar molt pèl..”, “Diana, ens farà malbé el sofà nou...“, “Diana, és un gat salvatge, segur que porta malalties!”...i així successivament. Em fa vergonya tenir uns pares tan superficials. Sé que tu m’entens, Gus....
23.12.8
19:00h
Ufff...el professor de català ens ha posat de deures per a les vacances escriure un diari personal explicant alguns dels dies de les festes de Nadal... La veritat, no sé què vol que l’hi expliqui, què l’hi puc explicar a un vell d’uns seixanta anys amb reuma i una calba que sembla una bola de billar! Bé deixant apart aquestes característiques tan espectaculars d’en Quim, què l’hi explico a un professor de 60 anys ?!?!?! La meva vida, tinc molt clar que no li explicaré, bé, en realitat podria fer un diari com una d’aquestes típiques noies americanes que semblen barbies amb personificació (rossa, ulls blaus, cursis , “perfectes”...) que expliquen tot el que han fet durant el dia, des de l’hora que s’aixequen, passant per quantes vegades han anat al lavabo, què han menjat... De fet, demà faré la prova amb tu, Gustavo, però no t’enfadis eh! Només serà un dia , els altres dies ja et continuaré explicant els meus desequilibris mentals... ;D
Bon Dia “Estimat diari”: Avui m’he aixecat a les 12 del migdia, aprofitant que feia bon dia m’he tirat a la piscina, ja que només estàvem a 3 graus de temperatura, temperatura perfecta! Tot seguit he sortit a buscar el diari i m’he trobat per casualitat el meu veí que venia a un 60 km per hora per la recta del davant de casa meva, quasi m’atropella amb el cotxe! Quin noi tan encantador! Després, cap a les 3 del migdia he anat a veure si la meva estimada família estava a punt per dinar, però m’he trobat un “postick” enganxat a la nevera!: ”Diana, som fora, t’hauràs de fer el dinar tu soleta, que aprofiti” Ohh! Ells sempre tan atents!, així que he decidit fer un dinar sa: 2 frankfurts, patates fregides i “ketchup” i 4 talls de bacó!;D Ràpid i saludable, per a mantenir el tipus! La resta de la tarda l’he passat dormint al sofà, quan m’he aixecat, tenia remordiments de no haver fet res de profit en tot el dia,
així que he agafat paper i boli i he escrit aquells típics propòsits que s’escriuen per començar amb bon peu l’any, (tot i que saps que no tindràs prou força de voluntat per complir-los) deixar de fumar, fer esport, dietes... Tot dit! BONA NIT GUSTAU! PD: Avui he anat 5 vegades al bany!
1-01-09
21:00 h
FELIÇ ANY GUS! Encara tinc ressaca... Ahir a la nit va ser brutal; els vaig dir als meus pares que anava a casa de la Maria i després aniríem a la festa del poble una estona, però em vaig escapar i me’n vaig anar a celebrar el Cap d’Any a una casa ocupa! Allà hi havia en Brian, és tan guapo..., però anava massa col·locat com perquè passés alguna cosa entre nosaltres, així que em vaig enrotllar amb el seu millor amic, “l’Espú” (David), que només havia begut, igual que jo... Més tard em va portar a casa amb moto. En general em va agradar molt la nit: bona música, bon ambient, un bon noi i sobretot HABBANA CLUB en quantitat! BONA NIT, GUS!
7-1-09
03:00 h
Demà cole! Quina il·lusió (ironia) Hauria de plantejar-me una fuga... però és massa precipitat! En fi, comença la tortura: Aixecar-me a les set del matí per caminar fins a la parada de l’autobús (que està ple de marrecs escandalosos i repel·lents) a les 8 per arribar al cole a les 9. Un cop allà, aguantar 50 explicacions, sortir rebentada a les 6 de la tarda, amb mal de cap. Això és vida! Me’n vaig a dormir, Gus, ja t’explicaré més detalls dels últims dies demà. PD: Ja he acabat el diari d’en Quim, intueixo que no entendrà gaire res, però bé, la feina està entregada, no?
22:00h
Hola Gustavo… Estic cansada de la societat d’avui en dia, però sobretot , la gent que m’envolta és la que em rebenta més de totes, els meus pares, el meu germà, els “amics”… Ara vinc del petit bosc del darrere de casa meva, de fer-li una visita a en Billy, Passarme hores asseguda sota un d’aquells pins, mentre acarono el llom blanc i fi d’en Billy i li dono els entrepans que no m’he menjat a les hores del pati de la darrera setmana em reconforta, són els moments que m’ajuden i em permeten reflexionar, pensar amb claredat, somiar, tot el que tingui ganes de fer, però amb tranquil·litat, envoltada de la natura, d’en Billy i d’altres gats i animals que corren pel bosc. Els animals, a vegades penso que són amb els únics amb qui m’hi puc arribar a entendre, els únics que no posen queixes als meus desequilibris mentals. Em penso que de gran seré una d’aquelles dones que la gent pren per boges, en una casa tenebrosa i solitària, acompanyada de tots els gats de la ciutat.
21-1208 15:00h Últim dia d’escola. Tinc ganes de marxar, no sé a on , però lluny d’aquí...
21.12.8
22:00h
Odio els meus pares! És curiós, diuen que de l’amor a l’odi només hi ha un pas, doncs jo crec que no, jo crec que va junt. Si odies algú és perquè sents algun sentiment superior, més intens del normal cap a una altra persona, per tant, si odies algú, primer l’has “d’estimar”.
22.12.8
20:00h
Algun dia agafaré en Billy, me’l posaré a l’habitació i em tancaré hermèticament! N’estic farta de sentir sempre el mateix: “Diana, els gats deixen anar molt pèl..”, “Diana, ens farà malbé el sofà nou...“, “Diana, és un gat salvatge, segur que porta malalties!”...i així successivament. Em fa vergonya tenir uns pares tan superficials. Sé que tu m’entens, Gus....
23.12.8
19:00h
Ufff...el professor de català ens ha posat de deures per a les vacances escriure un diari personal explicant alguns dels dies de les festes de Nadal... La veritat, no sé què vol que l’hi expliqui, què l’hi puc explicar a un vell d’uns seixanta anys amb reuma i una calba que sembla una bola de billar! Bé deixant apart aquestes característiques tan espectaculars d’en Quim, què l’hi explico a un professor de 60 anys ?!?!?! La meva vida, tinc molt clar que no li explicaré, bé, en realitat podria fer un diari com una d’aquestes típiques noies americanes que semblen barbies amb personificació (rossa, ulls blaus, cursis , “perfectes”...) que expliquen tot el que han fet durant el dia, des de l’hora que s’aixequen, passant per quantes vegades han anat al lavabo, què han menjat... De fet, demà faré la prova amb tu, Gustavo, però no t’enfadis eh! Només serà un dia , els altres dies ja et continuaré explicant els meus desequilibris mentals... ;D
Bon Dia “Estimat diari”: Avui m’he aixecat a les 12 del migdia, aprofitant que feia bon dia m’he tirat a la piscina, ja que només estàvem a 3 graus de temperatura, temperatura perfecta! Tot seguit he sortit a buscar el diari i m’he trobat per casualitat el meu veí que venia a un 60 km per hora per la recta del davant de casa meva, quasi m’atropella amb el cotxe! Quin noi tan encantador! Després, cap a les 3 del migdia he anat a veure si la meva estimada família estava a punt per dinar, però m’he trobat un “postick” enganxat a la nevera!: ”Diana, som fora, t’hauràs de fer el dinar tu soleta, que aprofiti” Ohh! Ells sempre tan atents!, així que he decidit fer un dinar sa: 2 frankfurts, patates fregides i “ketchup” i 4 talls de bacó!;D Ràpid i saludable, per a mantenir el tipus! La resta de la tarda l’he passat dormint al sofà, quan m’he aixecat, tenia remordiments de no haver fet res de profit en tot el dia,
així que he agafat paper i boli i he escrit aquells típics propòsits que s’escriuen per començar amb bon peu l’any, (tot i que saps que no tindràs prou força de voluntat per complir-los) deixar de fumar, fer esport, dietes... Tot dit! BONA NIT GUSTAU! PD: Avui he anat 5 vegades al bany!
1-01-09
21:00 h
FELIÇ ANY GUS! Encara tinc ressaca... Ahir a la nit va ser brutal; els vaig dir als meus pares que anava a casa de la Maria i després aniríem a la festa del poble una estona, però em vaig escapar i me’n vaig anar a celebrar el Cap d’Any a una casa ocupa! Allà hi havia en Brian, és tan guapo..., però anava massa col·locat com perquè passés alguna cosa entre nosaltres, així que em vaig enrotllar amb el seu millor amic, “l’Espú” (David), que només havia begut, igual que jo... Més tard em va portar a casa amb moto. En general em va agradar molt la nit: bona música, bon ambient, un bon noi i sobretot HABBANA CLUB en quantitat! BONA NIT, GUS!
7-1-09
03:00 h
Demà cole! Quina il·lusió (ironia) Hauria de plantejar-me una fuga... però és massa precipitat! En fi, comença la tortura: Aixecar-me a les set del matí per caminar fins a la parada de l’autobús (que està ple de marrecs escandalosos i repel·lents) a les 8 per arribar al cole a les 9. Un cop allà, aguantar 50 explicacions, sortir rebentada a les 6 de la tarda, amb mal de cap. Això és vida! Me’n vaig a dormir, Gus, ja t’explicaré més detalls dels últims dies demà. PD: Ja he acabat el diari d’en Quim, intueixo que no entendrà gaire res, però bé, la feina està entregada, no?
