Deteccion De Talentos Waterpolo

ALBERT FERNÁNDEZ – FERRAN PLANA

L’objectiu no és excloure a practicants, sinó oferir possibilitats als que tenen més capacitats.

ELABORACIÓ D’UN PERFIL DE RENDIMENT A L’ÈLIT.

ANÀLISIS DELS FACTORS QUE SUSTENTEN EL RENDIMENT.

CRITERIS

ELABORACIÓ DEL PERFIL DESITJAT I DELS FACTORS IMPLICITS .

DEDUÏR LES CAPACITATS DE BASE NECESSARIES PER ACONSEGUIR AQUEST PERFIL.

ELABORAR O SELECCIONAR ELS MITJANS D’AVALUACIÓ D’AQUESTS FACTORS

CONSTRUIR I/O UTILITZAR TAULES NORMATIVES DE REFERENCIA

ESTABLIR LES PRIORITATS I ELS MOVIMENTS D’INTERVENCIÓ

POSAR EN PRÀCTICA, REVISIÓ I COMUNICACIÓ.

A la majoria de casos els factors de rendiment es sustenten sobre capacitats bàsiques; en aquestes edats hem de dirigir la nostra atenció sobre elles. Hem de ser rigorosos en la presa de mesures, realitzar un tractament de dades adequat que ens permeti extreure conclusions significatives sobre els resultats i el procés.

CARACTERITZACIÓ DELS FACTORS DE RENDIMENT EN WATERPOLO. 4 BLOCS:





Condició física. Exigències tècnic – tàctiques. Factors psicològics. Mesures antropomètriques.

CONDICIÓ FÍSICA: Velocitat: Es determinant en les accions decisives del joc: llançaments, 1x1, salts, blocatges, aturades,...Es realitza en espais d’acció reduïts i variables, amb oposició, adaptantse sempre a les situacions i objectius del joc, es caracteritza per:

 Altes exigències de coordinació.  Importància de la velocitat d’execució (moviments segmentaris independents)  Per la exigència del binomi temps – espai i la varietat de situacions s’obtenen avantatges constantment en funció del temps de reacció simple i electiu.  Velocitat de desplaçaments curts, variats, associats a altres moviments, constantment modificats en ritme i direcció. Capacitat d’acceleració, associada a altes exigències de força explosiva (aturades, arrancades, canvis de direcció, canvis de sentit)

A aquestes exigències de velocitat es deu poder respondre en qualsevol moment de la competició, els moments més decisius es solen produir en els finals de partit a on acumulem un important grau de fatiga.

Necessitem poder aplicar la velocitat en règim de resistència. Els elements de resistència són altament entrenables. Les manifestacions de velocitat són producte de varis factors; a la velocitat de desplaçament, per exemple, influeixen la coordinació específica, la força d’impuls o les proporcions corporals entre altres. Alguns d’aquests factors són modificables.

El substrat bàsic de la velocitat, la proporció de fibres ràpides (FT) no és entrenable. En la mesura que les manifestacions de velocitat són més simples, els components genètics seran més determinants: velocitat d’execució, velocitat de reacció

Resistència El Waterpolo es caracteritza per un esforç predominantment mig amb accions curtes d’alta intensitat. Parlem d’una capacitat aeròbica mitja, exigències aïllades anaeròbiques làctiques (en cap moment màximes), i càrregues anaeròbiques alàctiques (accions d’alta intensitat curtes) freqüents

Les necessitats de resistència es centren en la capacitat de recuperació després d’accions explosives, i la capacitat de realitzar aquestes accions en règim de fatiga general. Els seus límits d’exigència es poden assolir per la majoria dels jugadors amb l’entrenament.

Força En el joc apareixen tipus de contracció excèntrics, concèntrics i isomètrics combinats entre sí. Les diferents situacions del joc exigeixen aplicacions de força amb diferents angulacions, base de sustentació, velocitat d’aplicació, ...

La força absoluta és utilitzada en situacions de resistència mútua i llançaments; la força relativa condiciona les accions de desplaçaments i salts. En relació a la corba de força – velocitat és determinant el concepte de força explosiva, substrat de la velocitat aplicada a les accions decisives del joc.

ADM (amplitud de moviment) Fonamentalment de caràcter dinàmic, facilita l’aplicació de la velocitat i la realització de gestos. Igualment col·labora en la prevenció de lesions, així com en la recuperació entre càrregues d’entrenament i competició. Al igual que amb la resistència, els límits necessaris són totalment accessibles mitjançant l’entrenament.

TÈCNIC – TÀCTIC Àmplia varietat de gestos i matisos. Gairebé sempre associats a exigències de dissociació segmentària, domini de pilota, dinamisme i reequilibri constant( vertical –horitzontal). Condicions variables d’execució abans i durant la mateixa: espais, moments, velocitats,...

Readaptacions constants durant la pròpia execució (habilitats obertes). Els elements perceptius són determinants, fonamentalment els relacionats amb la percepció espai – temporal (espais, trajectòries, velocitats, distàncies,...)

Joc intencionat: pressa de decisions, elements cognitius implícits en les accions. L’ús dels mitjans tècnic – tàctics decideix el resultat de la majoria de situacions de forma directa, i distingeix a jugadors de diferent qualitat.

Si bé aquests elements estan relacionats a l’evolució de l’aprenentatge, la nostra experiència ens mostra evidents diferencies en aquesta capacitat d’adquisició: desenvolupament a diferents ritmes i límits diversos per individus amb el mateix tractament i similars condicions. En aquesta línia de raonament, la nostra experiència i la bibliografia consultada, entenc que existeix un dubte raonable sobre un component genètic diferenciador de la capacitat d’aprenentatge (motor i cognitiu) i sobre els factors base de les característiques d’aquests elements tècnic – tàctics (coordinació general, comprensió de situacions i elaboració de respostes)

FACTORS PSICOLÒGICS El waterpolo és un esport de cooperació/oposició en espai compartit i amb situacions de contacte intenses en règim de velocitat important.

Amb aquestes característiques podem entendre que es necessiti: • Alt control emocional (permet actuar intel·ligentment en situacions intenses). • Valentia (assumir riscos físics i de responsabilitats). • Sociabilitat (assumir el rol que em correspon dins del grup, comunicar-se, identificació amb els interessos del col·lectiu) • Competitivitat (optimitzar els recursos per assolir la victòria) • Voluntat (superar dificultats i exigències d’entrenament i competició).

Amb la dimensió del joc apareix l’actitud lúdica, gaudir de l’activitat és important per aconseguir l’èxit. Tots aquests factors, que influeixen notablement en el rendiment, són moldejables mitjançant tècniques de modificació de conducta. De les seves característiques tècnic – tàctiques es dedueix la importància de factors relacionats amb la percepció, cognitius, i amb la capacitat d’aprenentatge.

MESURES ANTROPOMÈTRIQUES Talla: existeix un rang ampli dins d’un mínim elevat. Condiciona les possibilitats d’ús de l’espai vertical. Envergadura: determina l’amplitud de l’espai proper (domini de pilota, blocatges, aturades, intercepcions,...), a més d’incidir en la potencia de llançament (més recorregut, major temps de transmissió d’impuls).

Mesura transversal de la mà: té una incidència directa en l’adaptació de la pilota i en conseqüència en el domini d’aquesta. Diàmetre biacromial: possibilita la creació d’una base estable de força a nivell proximal (cintura escapular) necessària per a la producció de força explosiva distal (llançament), permetent major independència de la cadena cinètica global del llançament.

Pes: és important en les situacions d’1x1 en contacte, i condiciona la força relativa del individu. La seva modificació és relativament senzilla.

PROPOSTA DE MESURES A VALORAR EN LA DETECIÓ DE TALENTS. MESURES PROPOSADES: Antropomètriques: • talla • Envergadura • Pes • diàmetre biacromial • Mesura transversal de la mà Tipus de fibra muscular : força explosiva. Velocitat d’execució. Velocitat de reacció simple i electiva.

Coordinació dinàmica general. Percepció espai – temporal. Capacitat de resoldre problemes en situació de joc. Capacitat d’aprenentatge motor i tàctic. Factors sòcio - afectius:  Sociabilitat Actitud lúdica Competitivitat (jocs de competició: 21, el 5, joc de la victòria,...) Valentia.

Exemples: CONDICIÓ FÍSICA RESISTENCIA – TOLERANCIA AL LACTAT

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

10 Flexions de braços fora de l’aigua. Salt a l’aigua sense enfonsar el cap + nado cap aixecat fins a la línia de 5 metres del camp contrari. 3 salts amb dues mans. Nado d’esquena de waterpolo fins a la línia de 5 metres del camp contrari i crol de 5 metres a 2 metres. 3 sortides amb braç de 2 a 5 metres i tornades en ajuda al boia. Conducció de pilota de línia de 5 metres a línia de 5 metres. 3 fintes complertes. Passada + recepció + llançament amb precisió.

Exemples: CONDICIÓ FÍSICA VELOCITAT – EFICÀCIA (RFEN)

•3X15 m (Resistència a la velocitat) •15 m conducció de pilota. (Velocitat) •30” tocant esquadres (Força R. Específica) •6 desplaçaments entre esquadres. (Velocitat)

Exemples: MESURES ANTROPOMÈTRIQUES.

• Alçada • Pes • Envergadura • Mesura transversal de la mà. • Diàmetre biacromial.

Exemples: CONDICIÓ FÍSICA •Salt vertical dins l’aigua, mirant alçada en taula (força explosiva). •Nado llastrat amb goma (o cinturó), mesurant el temps fins a determinada distància – 10, 12 metres... – (força explosiva). •Llançament de pilota llastrada a 1 o 2 mans, mirant distància (força explosiva). •Nado llastrat fins a una distància, i mesurar el temps que aguanta tocant aquest límit (força-resistència). •Anar de pal a pal en P.B fent l’arc, 2-3-4 vegades, mirant el temps (per porters, velocitat específica). •Deixar caure boles, i el jugador a sota, intentar-les agafar. Quantes n’ha agafat? (velocitat de reacció simple). •Al xiulet quan tarda a fer 2, 3, 4 metres, o 2 salts.... (velocitat de reacció simple).

Exemples: CONDICIÓ FÍSICA •Al xiulet, fer un salt. Al picar de mans, 5 braçades a tope. Quan una pilota vagi a l’aigua, agafar-la... (velocitat de reacció electiva). •Es tiren 2 (o més) boles. S’ha d’anar agafar la més alta, baixa, la de l’esquerra, dreta, la que vagi més forta, endavant, enrere... (velocitat de reacció electiva).

Exemples: PERCEPCIÓ ESPAI-TEMPS (TRAJECTÒRIES) •Llançaments a porteria a intentar tocar diversos elements situats allí, que tindran diferent valor. Anar variant distància i angle de llançament (precisió llançament). •La “petanca”: en un espai delimitat, hi haurà diverses boles amb diferents valors. El jugador amb un número determinat de boles, haurà de tocar els objectius (precisió llançament).

Exemples: PERCEPCIÓ ESPAI-TEMPS (ESPAIS I VELOCITATS)

Són jocs i exercicis, i la seva avaluació serà més subjectiva. Prèviament, hauríem de definir unes variables a avaluar (desmarc, trudgeon, passada, lliscaments, acuit, intercepció...). •Joc del rondo •Joc del rondo orientat a porteria. •Pinaud •Joc de “balón torre” •Joc de rugby – polo •Joc de les 10 passades,...

Exemples: PERCEPCIÓ ESPAI-TEMPS (ESPAIS I VELOCITATS) RONDO 4-2

PINAUD