Companys

31 de gener de 1937 A un quart d'una de la tarda, va arribar al Cinema Nou de Badalona el President de la Generalitat, per tal de prendre part en un acte organitzat per l'Ajuntament de la veïna ciutat, amb motiu de la Primera Jornada de la Nova Economia. L'arribada del President fou objecte d'una clamorosa ovació per part de l'enorme concurrència aplegada en el local. El senyor Companys va pronunciar el següent discurs de clausura de l'acte: “Amics -començà dient-: la meva presència ací ha estat per mi inesperada. Fa pocs moments uns amics han vingut a Barcelona per invitar-m'hi; insistiren i no he pogut refusar. Els motius han estat el meu desig de cooperar a l'obra que es realitza i la molta simpatia que sento per aquesta comarca. No he de fer un discurs. Però us diré unes paraules que cloguin aquesta assemblea. M'és molt plaent veure aplegades en un mateix acte totes les forces sindicals i polítiques antifeixistes, i em plau especialment perquè avui, en els moments actuals, necessitem el concurs de tots, i el que pertorba d'una manera o altra aquesta unió sagrada fa una tasca facciosa i contrarevolucionària. Vivim unes hores que poden i han de ser glorioses. El primer que hem de sentir en tots moments és el sentit de la nostra responsabilitat. De vegades no tots s'adonen que en transcurs de la història estem realitzant avui una tasca que tindrà una influècnia definitiva en l'esdevenidor de Catalunya, d'Espanya i de tot el món. Al meu despatx, quan m'han visitat antics amics meus i he volgut despertar l'emoció de l'enorme importància de la tasca que es realitza, els he dit: 'Tu representes una figura d'aquests moments. Tu, que fins ara havies lluitat anònimament, et trobes en un passatge històric, gràcies al qual el teu nom pot quedar escrit com a figura revolucionària i per això cal que actuïs i siguis mereixedor dels relleu amb el qual et judicarà la posteritat. Vulgues passar-hi d'una manera honrosa i bella'.

(Aplaudiments) No sigueu modestos en aquest aspecte i això us farà més bons. Agafeu el sentit d'aquesta responsabilitat i cauran per terra les misèries de cada dia, i tindreu coratge per a enfrontar-vos contra els pertorbadors. Estem en guerra i hem de guanyar-la, i no es guanya més que mab disciplina, tàctica i unitat. (Aplaudiments) Si jo fos cabdill dunes forces que lluitessin i amb el telèfon a la mà fes bellugar segons les necessitats de la tàctica, no hi ha cap dubte que venceria l'enemic que abans de realitzar una operació hagués de consultar-la diverses vegades. (Aplaudiments) La rereguarda ha de tenir cura que, en lloc de dificultar, coadjuvi i estimuli les necessitats morals i materials del front de guerra. Ací ha esclatat una guerra civil en el moment neuràlgic en què el poble estava freturós de les seves llibertats. S'aixecaren uns elements faciosos, i de les entranyes del poble victoriós ha sorgit una revolució que pretén canviar el clima moral, social i econòmic de la vella Espanya, que prou falta li feia. I aquesta transformació social s'ha de realitzar, però s'ha de saber establir. És un moment que les forces que saberen vèncer al carrer han de saber també guanyar la simpatia i l'escalf de tota l'opinió pública. Hi ha l'ambient vital que, o bé ofega les noves fórmules, o amb el seu concurs dóna entrada a les futures realitats. Necessita la revolució un pensament enconòmic i un pensament polític. És cert que, si la revolució no tingués al seu principi una explosió violenta, no podria vèncer els interessos creats, perquè en aquests moments és la ira del poble que es desborda. Després, però, acabada la primera època de la revolució violenta, aquesta s'ha de canalitzar, car si la revolució la fa cadasdcú a la seva manera, es produeix fatalment una commoció antirevolucionària que la podria dur al fracàs. (Aplaudiments) M'he separat de tota ambició de cabdillatge polític. Ha arribat el començament del meu crepuscle i no puc esperar res més, sinó que el poble comprengui les meves paraules i segueixi allò de bo que hi pugui haver en els meus consells. Si el moment arriba faré sentir la meva veu: la del President de la Generalitat. Jo mai he d'ésser cabdill d'una facció política. En el cas d'un moviment polític que volgués tornar als temps d'abans, els que pretenguessin tornar-hi, que perdin tota il.lusió en mi. (Aplaudiments i visques) El que ha passat ens obliga a donar-nos un bany de responsabilitat i a obrir el cor al poble perquè s'estableixi una comunitat espiritual entre nosaltres i ell. Però estic amatent i prest a dir, si l'instant arriba, la paraula que congregui tot el poble de Catalunya contra els que pretenguessin pertorbar o comprometre l'obra revolucionària contra el feixisme. (Aquestes paraules aixecaren una ovació seguida de visques a Companys, al polític honrat, etc.) Els que volem guanyar la revolució i la guerra hem d'anar ben junts i foragitar els aprofitadors. Ja no són paraules el que cal, sinó la persistència en les accions obeint unes consignes responsables. Tot el món té posats avui els ulls en Catalunya. Hem de guanyar i guanyarem, però us demano, i si cal us requereixo, que obeïu els decrets del Govern de la Generalitat i que aneu contra els que vulguin rompre la unitat i la disciplina en aquestes hores greus i de grandiosa transformació que travessem.”