2005-06 P5 Projecte Els Contes

SEGON I TERCER TRIMESTRE  P­5  CURS 2005­2006

PROJECTE DE TREBALL:  ELS  CONTES ·

Característiques generals. 

Aquest  projecte  de  treball  es  realitza  en  el  CEIP  de  Flix  el  segon  i    tercer  trimestre a l’aula de P­5 · Objectius didàctics:  Participar  en  el  diàleg  dirigit  per  la  mestra,  escoltant  atentament  els  altres  i  respectant l’ordre d’intervenció.  Observar,  analitzar  i  verbalitzar  les  característiques  dels  personatges  a  partir  dels coneixements previs i amb l’ajuda de materials gràfics.  Representar mitjançant el llenguatge plàstic.  Expressar la pròpia opinió davant dels altres i respectar els acords presos.  Utilitzar diferents tècniques plàstiques amb diferents materials.  Tenir cura dels materials emprats.  Treballar la lectoescriptura 

PART PRÀCTICA: PASSOS A SEGUIR  1.  Plantejar el projecte:  1.1. QUE VOLEM?  1.2. QUE EN SABEM  1.3. QUE VOLEM SABER?  2.  Planificar:  2.1. QUE HEM DE FER?  3.  Desenvolupament:  3.1. FEM HO!  3.2. COM HO FEM?  4.  Conclusions i avaluació final:  4.1. QUE HEM APRÈS?  4.2. COM HA ANAT?

2 

DESENVOLUPAMENT DEL TREBALL AMB ELS NENS I NENES:  1. ELECCIÓ DEL PROJECTE  1.1  QUE VOLEM?  a)  Proposta de temes per part dels nens i nenes  Vaig  comentar  als  nens  i  nenes  de  la  classe    si  els  hi  faria  il∙lusió  conèixer  el  mon  dels  contes  ja    que    vaig    pensar  que    a    un    nivell  de  P­5  es  podria  aprofundir  bastant    en  el  tema    donat    que    es    un  tema    que    els  envolta  contínuament. 

Tema  El  tema  ha  estat  triat  ràpidament,  no  han  donat  opció  a  pensar  en  una  altra  cosa, per tant, decidim començar el  projecte “ELS CONTES”. 

b)  Definició del projecte  Tot sobre “Els contes” 

c)  Argumentació  Perquè ens agraden molt i en volem saber moltes coses..  1.2  QUE EN SABEM?  Totes les explicacions dels nens i nenes s’apunten a la pissarra · · · · · · · · · ·

SURTEN PERSONATGES (LAIA) A LES PÀGINES HI HA LLETRA PER LLEGIR(JOSEP) A LES PÀGINES HI HA DIBUIXOS (MIREIA) SURTEN  CASES,  GRANGES,  POBLES,  FLORS,  NENS,  ANIMALS  (ARNAU) TENEN UN TÍTOL (JOSEP) ES PODEN VEURE A LA TELE, AL CINE, ALS VIDEOS, AL DVD (ENRIC) AL DAVANT HI HA EL NOM DEL QUE HA FET EL CONTE (ENRIC) TOTS ELS CONTES SÓN DIFERENTS (LAIA) A L DAVANT HI HA EL DIBUIX (ENRIC) ELS CONTES CONTEN HISTÒRIES ( ARNAU I LAIA)

3 

1.3  QUÈ VOLEM SABER?  De la conversa dels nens i nenes hem extret les següents demandes i hipòtesis: · · · · · · · · ·

COM ES FAN ELS CONTES? (MARTÍ) COM S’ENGANXEN LES PÀGINES DEL CONTE? (JOSEP) CÓM SÓN LES COLEC.CIONS (ENRIC) CON SÓN ELS CONTES? (MARTÍ) QUÍNA  DIFERÈNCIA  HI  HA  ENTRE  ELS  CONTES  CÒMICS?(ARNAU) COM POT SER LA LLETRA? (JOSEP) QUINS TIPUS DE CONTES HI HA? (ENTRTE TOTS) COM SÓN ELS PERSONATGES DELS CONTES? (LAIA) COM ES PODEN VEURE ELS CONTES A LA TELE? (MARTÍ) 

I 

ELS 

Les  respostes  d’aquestes  preguntes  aniran  sortint  al llarg  de les  sessions,  fins  arribar  a  les  conclusions  finals  que  contrastarem  el  que  sabíem  en  un inici i el  que sabem ara. S’escriu tot a la pissarra. 

2  PLANIFICAR  2.1 QUÈ HEM DE FER?  2.1  Buscar llibres, pel∙lícules, revistes que parlin del tema.  2.2  Buscar fotos i dibuixos i fer  murals.  2.3  Demanar la col∙laboració als pares.  2.4  Anar a la biblioteca de l’escola i a la del poble.  2.5  Anar al teatre.  2.6  Visitar la impremta de Flix.  2.7  Fer teatre de titelles.  2.8  Visitar el Centre de titelles de Lleida.  2.9  Activitats de plàstica: collage, pintar, puzles, murals...  2.10  Mirar pel∙lícules en DVD i vídeo.  2.11  Escoltar CD de contes.  2.12  Visita d’un escriptor.  2.13  Activitats Punt­Edu.  2.14  Inventar un conte.  2.15  Representar un conte.  2.16  Sessió de psicomotricitat. Cançó, representacions...  2.17  Fer un llibre­ dossier on es recull el que s’ha treballat.  2.10  Buscar informació per INTERNET  2.11   Fer Jclics de contes a l’ordinador  2.12  Utilitzar el WORD per escriure paraules, frases...

4 

3  DESENVOLUPAMENT  3.1 FEM­HO!  3.1  Traiem la informació dels llibres que tenim.  3.2  Observem fotografies i les comentem.  3.3  Posem en comú la informació que han portat de casa.  3.4  Recollim  tot  aquest  material  i  fem  un  racó  de  la  informació  del  tema:  fotografies, llibres, ninots, articles, reculls, etc....  3.5  Mirem pel∙lícules i reportatges.  3.6  Busquem informació a INTERNET  3.2  COM HO FEM?  Els  nens  i  nenes  comencen  a  portar  diferents  tipus  de  materials  referents  al  tema.  Han portat:  Ninots dels personatges.  Llibres d’enganxines.  Contes.  Pel∙lícules.  Titelles.  Disfresses.  Cromos.  Jocs.  Puzles.  Llibres per pintar.  Còmics.  A  mesura  que  van  portant  els  diferents  materials,  els  mirem  entre  tots,  parlem  de les característiques i es posa al seu abast en el Racó de la informació.  RACÓ DE LA INFORMACIÓ 

Els  nens  i  nenes  de  la  classe  volen  començar  mirant  la  pel∙lícula  de  la  BLANCANEUS  I  ELS  SET  NANETS  en  dues  sessions  (és  bastant  llarga).  La  miren  amb  gran  atenció  sense  cansar­se  i  comencen  a  descobrir  el  mon  de  Walt Disney. 5 

Ara  que  disposem  a  l’aula  de  tres  ordinadors  connectats  a  INTERNET,  aprofitem  per  aprendre  a  navegar  buscant  informació.  Trobem  moltes  pàgines  on  es  dóna  informació  sobre  el  nostre  tema  i  poc  a  poc  anem  recollint  més  materials. Hem trobat aquestes pàgines força interessants: 

http://personal2.iddeo.es/xgarcia/index2.htm  http://www.xtec.es/recursos/lit_inf/contes/  http://www.adisney.com/colorear/  nhttp://www.coloring.ws/coloring.html  http://www.educalia i .org/sj03/jsp/index.jsp?idioma=ca  http://clic.xtec.net/db/act_es.jsp?id=1124  http://clic.xtec.net/db/act_es.jsp?id=1304  http://clic.edu365.com/db/act_en.jsp?id=2005  http://clic.xtec.net/db/act_ca.jsp?id=1207  http://clic.xtec.net/db/act_ca.jsp?id=1131  http://clic.xtec.net/db/act_es.jsp?id=2000  http://clic.xtec.net/db/act_ca.jsp?id=1236

6 

TREBALLEM I JUGUEM AMB ELS ORDINADORS  L’encarregada  dels  ordinadors  ha  preparat  uns  Jclics  de  diferents  contes  amb  puzles,  relacionar  escenes,  relacionar  paraules  amb  dibuixos...  Tots  ho  fem  al  mateix temps a l’aula d’ordinadors. També ho treballem al racó dels ordinadors. 

VISITA A LA IMPREMTA FAUQUER  Com que un dels nens de la classe va preguntar com es feien els contes “com  s’enganxaven”,  vam  creure  oportú  visitar  la  impremta  del  poble  i  veure  les  màquines:  la  impressió,    el  tallat  de  paper.    A  part  de  veure­ho  també  ho  va  manipular. Els hi va agradar molt fer­se un bloc ells mateixos.

7 

ENS DISFRESSEM!  Donat  que  al  racó  de  la  informació  teníem  moltes  disfresses,  un  dia  ens  vam  disfressar  amb  vestits  de  personatges  de  contes:  Peter    Pan,  Bella  Dormen,  Garfi,  Ventafocs,  Caputxeta,  activitats  de  les  diferents  àrees  que  treballem  al  parvulari. (Les fitxes estan incloses a l’ annex 1). 

TEATRE 

Vam  veure  dos  representacions  de  teatre  de  dos  contes  diferents:”  La  rateta  que escombrava l’escaleta” i el  “flautista de Hamelin”.  La primera al teatre de  Flix, representada per  una companya de joves, i la segona al teatre de Mora en  motiu de la “mostra de teatre infantil” o els que ho representaven eren els nens.

8 

BIBLIOTECA  DE  L’ESCOLA  Un dia la srta. Rosa l’encarregada de la biblioteca ens va preparar una visita a  la  biblioteca  de  l’escola.  Ens  la  va  ensenyar,  ens  va  explicar  un  conte:  “na  rinxols d’or” i després ens va deixar agafar i mirar tot els contes que vam voler. 

BIBLIOTECA  DEL  POBLE  La bibliotecària ens va preparar una exposició de contes. 

PUNT EDU  Hem fet tres activitats del “punt edu”  preparades per la srta. Rosa:  L’una es la de “la caseta de xocolata”  la de “Fem avions” i visitat la bibliopati  LA  CASETA  DE  XOCOLATE  consisteix  en  explicar­nos  una  nena  de  6é  el  conte  de  “la  caseta  de  xocolata”  mentre  pel  canó  d’imatge  es  veia  un  power

9 

point  del  conte.  Després  la  srta.  Rosa amb:  pa  bimbo,  nocilla,  xocolata  blanc i  biscuits ens va fer aquesta caseta que entre tots ens la vam menjar. 

L’altra activitat va ser la de “fem avions”, que va consistir en agafar el conte  de “la bella i la bestia i trosseja’l en paràgrafs del conte, fer un avió cada nen  i empegar el tros que a ell li a tocat. Sortim al pati i tirem l’avió n’agafem un  el llegim i el tornem a tirar. 

I la tercera activitat va ésser anar a visitar la BIBLIOPATI de l’escola. Aquesta  activitat consisteix en l’habilitació d’un espai al hall de l’escola amb tota classe  de còmics on els nens puguin gaudir de la seva lectura a l’hora del pati.

10 

ENS HA VISITAT UN ESCRIPTOR  Vam  rebre  l’amable  i  desinteressada  visita  de  l’escriptor  oficial  del  poble  Andreu  Carranza,  autor  de  molts  llibres  publicats  i  guanyadors  d’uns  quants  premis.  Els nens el van acollir amb molta il.lusió i s’ho van passar molt bé donat que els  hi va proposar que entre tots fessin un conte que ell ja havia publicat : “El desert  de l’oblit”. 

CONTACONTES  Dins de la jornada de interculturalitat, va venir un senyor a explicar­nos un conte  molt interessant que parlava del sol i de la lluna.

11 

REPRESENTACIÓ D’UN CONTE  Vam representar el conte de la “caputxeta vermella”  a tots els nens d’EI i als de  CI. Per poder participar tots els nens de la classe vam fer dos representacions a  una sortia la meitat de la classe i a l’altra, l’altra meitat 

ENS VAM INVENTAR UN CONTE ENTRE TOTS  El conte diu així:  “VET  AQUÍ  QUE  UNA  VEGADA  TRES  AMICS  I  EL  SEU  GOS  LLUNA  VAN  ANAR  AL  BOSC.  ELS  NENS  ES  DEIEN:  LAIA,  PAULA  I  PAU.  ALLÍ  ES  VAN  TROBAR  UN  MAPA  I  VAN  VEURE  QUE  HI  HAVÍA  ASSENYALAT  UN  CAMÍ  MISTERIÓS.  VAN  COMENÇAR  A  CAMINAR  MOLT  I  ES  VAN  TROBAR  UN  CASTELL  ENCANTAT  I  VAN  ENTRAR  AL  CASTELL.  VAN  TROBAR  UNA  PORTA  M,ÀGICA  I  AL  MIG  D’UNA  SALA  MOLT  GRAN  HI  HAVIA  UN  COFRE  AMB  MOLTES DISFRESSES. ES VAN DISFRESSAR I DESPRÉS VAN SENTIR UN  SOROLL ESPANTÓS I ES VA OBRIR UNA PORTA I VA ENTRAR UN FOLLET  AMB  UNA  LLUM  I  ELS HI  VA  DIR:  QUE  FEU  AL  MEU  CASTELL?  DESPRÉS  EL  FOLLET  ELS VA  ENSENYAR UN  PASSADÍS  SECRET  QUE  PORTAVA  A  UN LLOC  QUE  ESTAVA  PLÉ D’OR I  DIAMANTS.  S’HO  VOLIEN  EMPORTAR  TOT PERÒ EL FOLLET NO ELS VA DEIXAR.  HO VAN TOCAR I VA APARÈIXER UNA PRINCESA QUE ÉS VA DESPERTAR  D’UN SOMNI ETERN, PERQUÈ UNA BRUIXA LI HAVIA FET UN ENCANTERI.  LA  PRINCESA  ERA  L’AMA  DEL  CASTELL.  VA  DONAR  MOLTES  GRÀCIES,  DIAMANTS I OR ALS NENS I VAN MARXAR MOLT CONTNTS CAP A CASA.  VET  AQUÍ  UN  GOS,  VET  AQUÍ  UN  GAT  QUE  AQUEST  CONTE  S’HA  ACABAT.”

12 

LA  NOSTRA  CANÇÓ  Vam aprendre la cançó de Jaume Sisa “Qualsevol nit pot sortir el sol” .  La cançó diu així:  FA UNA NIT CLARA I TRANQUIL.LA  HI HA LA LLUNA QUE FA LLUM  ELS CONVIDATS VAN ARRIBANT  I VAN OMPLINT TOTA LA CASA  DE COLORS I DE PERFUMS.  HEUS ACI LA BLANCANEUS, EN PULGARCITO  ELS TRES PORQUETS, EL GOS SNOPPY I  EL SEU SECRETARI EMILI I EN SIMBAD  ALÍ­BABÀ I EN GUL.LIBERT.  OH, BENBINGUTS, PASSEU PASSEU,  DE LES TRISTORS EN FAREM FUM,  QUE CASA MEVA ÉS CASA VOSTRA  SI ÉS QUE HI HA, CASES D’ALGU.  HOLA JAIMITO, DONYA URRACA,  EN CARPANTA I EN BARBA AZUL, FRANQUESTEIN  I L’HOME LLOP, EL COMTE DRÀCULA  I TARZAN, LA MONA XITA I PETER PAN  LA SENYORETA MARIETA DE L’ULL VIU  VE AMB UN SOLDAT, ELS REIS D’ORIENT  PAPÀ NOEL, L’ÀNEC DONALD I EN  PASQUAL, LA PEPA MACA I SUPERMAN.  BONA NIT SENYOR KING­KONG, SENYOR  ASTERIX I EN PAXI KEY, ROBERTO ALCAZAR  I PEDRIN, L’HOME DEL SAC I EN PATUFET  SENYOR XARLOT, SENYOR OBELIX.  EN PINOTXO VE AMB LA MONYOS AGAFADA  DEL BRACET, HI HA UNA DONA QUE VEN  GLOBUS, LA FAMILIA ULISES, EL CAPITÀ  TRUENO AMB PATINET.  A LES DOTZE HAN ARRIBAT LA FADA BONA  I VENTAFOCS, EN TOM I JERRI, LA BRUIXA CALIXTA  BAMBI, MOBY DICK  I L’EMPERADRIU SISSI.  MORTADELO I FILEMON,  EN GUILLEM BROWN I EN GUILLEM TELL,  LA CAPUTXETA VERMELLETA, EL LLOP FEROTGE  EL CAGANER, EN COCOLISO I POPEI  OH, VENVINGUTS, PASSEU, PASSEU.  ARA JA NO HI FALTA NINGÚ, O POTSER  SI, JA ME’N ADONO, QUE TANT SOLS  HI FALTES TÚ. 13 

TAMBÉ POTS VENIR SI VOLS,  T’ESPEREM, HI HA LLOC PER A TOTS;  EL TEMPS NO COMPTA NI L’ESPAI,  QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL. 

4  CONCLUSIONS I AVALUACIÓ FINAL  4.1 QUÈ HEM APRÈS?  Quan  portem  més  de  quatre  mesos  amb  el  projecte,  sembla  que  arriba  el  moment d’acabar­lo.  Fem un repàs de tot el que hem aprés i ens donem compte que sabem moltes  coses del contes i que n’hem estudiat molts i sobretot que ens ha agradat molt i  ens ho hem passat molt bé.  4.2  COM HA ANAT?  Com a avaluació del Projecte està previst fer una elaboració de les conclusions  entre tots i totes (activitat col∙lectiva oral)  Aprofitant  el  repartiment  de  les  fitxes  individuals  als  nens  i  nenes,  les  anem  comentant,  se  les  miren  força  estona  i  demostren  que  estan  molt  satisfets  del  treball  fet  i  els  fa  molta  il∙lusió  prendre­les  a  casa  per  tal  d’ensenyar­les  als  familiars.  Fem una tapa amb el nom del projecte i uns dibuixos dels personatges i també  afegim un recull de fotografies fetes a la classe.  El  dia  que  decidim  prendre  el  dossier,  també  desmuntem  el  Racó  de  la  Informació,  cada  nen  i  nena  pren  a  casa  les  coses  que  han  anat  portant  i  deixem penjats a la paret el mapa conceptual i tots els murals sobre els contes  treballats que hem anat elaborant en el decurs del projecte.

14 

El  MAPA  CONCEPTUAL que hem anat confegint al llarg del projecte ens ha  quedat així: 

Els contes

Com són

TIPUS  DE CONTES  COMENÇAMENTS  ACABAMENTS  PORTADA  CONTRAPORTADA  DIBUIXANTS  TIPUS DE  LLETRA  SOPA  DE  LLETRES  ASSOCIACIÓ  MATEMÀTICA  PLÀSTICA  TALLAR FRASES  DIFERÈNCIA CÒMIC  ­  CONTE  CANÇÓ:  “ QUALSEVOL NIT  POT SORTIR EL  SOL”   INVENTAR UN  CONTE  ENQUESTA  AUTOEVALUACIÓ 

Contes de sempre

LA  RATETA  LA  VENTAFOCS  EN  PATUFET  EL  SASTRE  VALENT  PETER PAN  LA  CAPUTXETA  LA BLANCANEUS  LA LLEGENDA DE  SANT JORDI  PINOTXO  EL GAT AMB  BOTES  ELS TRES  PORQUETS 

Contes d’ara

TEO  LES TRES  BESSONES  PAU I LAIA  EL DESERT DE  L’OBLIT  TIM I TOM  HARRY POTTER 

Activitats 

VISITA BIBLIOTEQUES  VISITA BIBLIOPATI  VISITA IMPREMTA  PUNT­EDU  CONTACONTES  TITELLES  CINEXIN  VISITA DEL SR. CARRANZA  TEATRE MORA D’EBRE  TEATRE FLIX  CONTES ESCOLTATS CD  PEL∙LÍCULES  DVD.  ORDINADORS 

4.3 COM HA ANAT? 

Com a avaluació del Projecte està previst fer una elaboració de les conclusions  entre tots i totes (activitat col∙lectiva oral)  Aprofitant  el  repartiment  de  les  fitxes  individuals  als  nens  i  nenes,  les  anem  comentant,  se  les  miren  força  estona  i  demostren  que  estan  molt  satisfets  del  treball  fet  i  els  fa  molta  il∙lusió  prendre­les  a  casa  per  tal  d’ensenyar­les  als  familiars.

15 

Fem  una  tapa  amb  el  nom  del  projecte  i també  afegim  un  recull de  fotografies  fetes a la classe.  El  dia  que  decidim  prendre  el  dossier,  també  desmuntem  el  Racó  de  la  Informació,  cada  nen  i  nena  pren  a  casa  les  coses  que  han  anat  portant  i  deixem penjats a la paret el mapa conceptua i tots els murals sobre els contes  treballats que hem anat elaborant en el decurs del projecte. 

Tots  els  objectius  que  s’havien  previst  al  començar  el  projecte  s’han  anat  complint i això  és  motiu de  satisfacció, donat  que  els  nens i nenes  han     estat  molt motivats i amb moltes ganes de treballar. 

També podem fer una fitxa d’autoavaluació com ara:  QUÈ HE FET?  HE ESCOLTAT ELS  COMPANYS I  COMPANYES? 

HE PORTAT  MATERIALS PER AL  RACÓ DE LA  INFORMACIÓ?

16 

ELS 

HE FET UN DOSSIER? 

ICONTES

HE APRÉS COSES  NOVES? 

HE EXPLICAT ALS  ALTRES EL QUE HE  APRÉS? 

M’HAN  AGRADAT  ELS  JOCS  QUE  HEM  FET  A  L’ORDINADOR? 

M’HO HE PASSAT BÉ  FENT AQUEST  PROJECTE ? 

17 

QUINS CONTINGUTS  TREBALLAREM AL  PROJECTE?  ÀREA 1:  DESCOBERTA D’UN MATEIX 

CONTINGUTS DE PROCEDIMENTS  1. Expressió i manifestació corporal.  ­ Expressió i manifestació de les  emocions i experiències. 

OBJECTIUS REFERENCIALS 

2. Estructuració en l’espai: orientació,  situació, direcció. 

­ Representar corporalment obres inventades  o conegudes.  ­Interpretar els missatges que transmeten els  companys  i  companyes  a  través  del  llenguatge corporal. 

­ Organització i orientació en l’espai:  davant­darrere, dalt­baix, un costat­l’altre  costat. 

­  Experimentar  nocions  situacions diferents. 

espacials 

en 

­ Distingir característiques d’algunes parts del  CONTINGUTS DE FETS I CONCEPTES  cos:  toves­dures,  mòbils­immòbils,  que  s’obren­es tanquen, que n’hi ha una­dues.  1. El propi cos: esquema corporal.  ­  Parts  més  importants  del  cos:  ­  Col∙laborar  activament  en  la  preparació  de  les activitats de grup.  característiques.  ­  Participar  de  forma  activa  en  les  activitats  que es proposen.  CONTINGUTS D’ACTITUDS  1. Iniciativa i constància en l’acció.  ­ Iniciativa en les activitats.  ­Constància en l’activitat. 

­  Ser  responsable  amb  els  compromisos  adquirits. 

­  Mostrar  confiança  en  les  possibilitats en qualsevol realització

2. Valoració d’un mateix.  ­Valoració d’un mateix 

18 

pròpies 

ÀREA 2: DESCOBERTA DE D’ENTORN NATURAL I SOCIAL 

CONTINGUTS DE PROCEDIMENTS 

OBJECTIUS REFERENCIALS 

1. Organització de la vida humana a partir  de la pròpia realitat.  ­Composició de l’entorn familiar i social  ­  Aplicar  adequadament  les  relacions  de  proper.  parentiu  entre  els  membres  habituals  que  componen la pròpia família.  ­Creació  d’hàbits  de  col∙laboració  i  ­  Mostrar  col∙laboració  i  responsabilitat  en  el  autonomia.  manteniment  i  cura  dels  materials,  estris  i  espais col∙lectius.  CONTINGUTS DE FETS I CONCEPTES  1. Elements que configuren l’entorn humà  proper.  ­  Descripció d’elements  i  característiques  ­ Recordar dades relatives a la pròpia família.  dels  components  de  diferents  grups  ­ Mostrar un coneixement de les relacions de  socials dels quals es forma part.  parentiu entre els membres de la família.  ­  Recordar  els  noms  dels  companys  i  les  companyes de la classe.  ­ Organització i característiques de la vida  humana respecte:  Del propi habitacle.  Dels llocs més immediats.  Dels elements que integren l’entorn. 

­  Enumerar  algunes  de  les feines  pròpies  de  les persones de l’entorn socio­cultural proper i  aplicar­hi la denominació que les identifica.  ­ Conèixer alguns instruments de les diverses  feines i la seva funció. 

CONTINGUTS D’ACTITUDS  1. Adaptació a l’entorn escolar.  ­  Participació  i  col∙laboració  en  activitats  ­  Habituar­se  a  preguntar  respectant  el  torn  col∙lectives.  de paraules.  ­Participar  de  forma  activa  en  les  activitats  proposades.  ­  Ser  conseqüent  amb  els  compromisos  presos conjuntament.  ­Iniciativa i interès per les activitats. 

­Esforçar­se  a  expressar  la  seva  opinió  davant les altres persones.  ­Habituar­se  a  formular  preguntes  sobre  els  fets que despertin curiositat.

19 

ÀREA 3: INTERCOMUNICACIÓ I LLENGUATGES 

LLENGUATGE VERBAL  CONTINGUTS DE PROCEDIMENTS 

OBJECTIUS REFERENCIALS 

1.  Comprensió  oral  de  missatges  per  persones o mitjans de comunicació.  ­  Interpretació  d’informacions  en  relació  ­  Seguir  el fil  del  relat en  contes  i  narracions:  amb el context i/o l’experiència.  identificar  el  protagonista,  recordar  l’ordre  en  què succeeixen els fets, trobar­hi relacions de  causa­efecte.  2­  Expressió  oral  en  situacions  comunicatives segons les convencions de  la llengua.  ­ Exercitació de conquestes lingüístiques.  ­ Participació en diàlegs espontanis o dirigits.  ­  Descriure  ordenadament,  amb  l’ajut  d’imatges o sense, diferents situacions que se  succeeixen  en  el  temps  de  forma  habitual,  relacionant­los adequadament.  ­  Explicar,  ordenadament,  accions  viscudes  o  bé vistes a la televisió, cinema o a llibres amb  imatges.  ­  Distingir  progressivament  la  realitat  i  la  fantasia  del  món  imaginari  relatat  en  contes  i  pel∙lícules. 

­ Incursió al món fantàstic. 

3­  Memorització  de  fets  i  situacions  relacionades amb contextos significatius.  ­Recordar  objectes,  persones  vistes  ­ Retenció d’informacions concretes.  anteriorment,  dades  personals  i  situacions  viscudes. 

4­ Iniciació a la lecto­escriptura.  ­Utilització del coneixement de les lletres i les  ­Codificació i descodificació en el sistema  convencions  del  sistema:  linealitat,  orientació  alfabètic.  esquerra­dreta, distribució del text en l’espai... 

­Procediments de codificació (escriptura)  Ús  de  coneixements  envers  el  sistema  alfabètic.  Procediments  gràfics  de  l’escriptura  de  lletres i paraules. 

­ Associació sons­lletres.  ­ Hipòtesis ortogràfiques.  ­Distribuir  correctament  sobre  el  paper  allò  que es vol comunicar.

20 

­ Procediments de descodificació (lectura)  Ús  dels  coneixements  envers  el  sistema  ­  Reconeixement  del  propi  nom  i  altres  alfabètic.  paraules.  ­ Utilització dels índex quantitatius (lletres) per  a la interpretació del text.  CONTINGUTS DE FETS I CONCEPTES  1.  Reflexió  sobre  el  llenguatge  oral  i  escrit.  ­  El  llenguatge  oral  com  a  instrument  de  ­  Reconèixer  que  mitjançant el  llenguatge  pot  comunicació.  haver­hi comunicació.  ­  Reconèixer  els  elements  necessaris  en  tota  comunicació:  emissor,  receptor  i  missatge  (sense que se’ls hagi de dir el nom).  ­  Diferències  entre  l’escriptura  i  altres  formes  gràfiques.  ­ Coneixement de les lletres i convencions de  l’escriptura  (  linealitat,  orientació  esquerra­  dreta, etc.)  ­  Coneixements  sobre  el  sistema  de  codificació del llenguatge escrit (escriptura).  ­  Coneixements  sobre  el  sistema  de  descodificació del llenguatge escrit (lectura). 

2. El sistema alfabètic. 

CONTINGUTS D’ACTITUDS  1. Participació comunicativa.  ­ Interès per ser escoltat pel grup­classe.  ­  Actituds  d’espera,  atenció  interès  i  iniciativa  davant  de  l’expressió  i  la  comunicació. 

­ Gaudir de ser escoltat pel grup­classe.  ­ Habituar­se a parlar al grup­classe.  ­  Habituar­se  a  escoltar  atentament  els  altres  respectant el torn i esperant el moment oportú  per parlar.  ­  Interessar­se  per  comprendre  el  que  diuen  els altres.  ­ Interès i expectació per les explicacions  ­ Gaudir escoltant.  dels mestres i altres companys/es.  ­ Interessar­se per les noves informacions.  ­  Tenir  una  actitud  de  envers  altres  ­  Respecte  per  les  persones  que  llenguatges  i  maneres  de  dir  diferents  de  les  s’expressen  en  altres  llengües  i  variants  pròpies.  dialectals.  2.  Respecte  a  les  mostres  del  moment  evolutiu dels companys i companyes.  ­ Respecte per les errades dels altres. 

­  Reconèixer  en  l’errada  un  element  més  del  procés d’aprenentatge. 

3. Respecte pel material propi, d’altri i de  l’aula.  ­  Saber  respectar  i  tenir  cura  del  material  ­  Respecte  pel  material  comunitari,  el  comunitari, del propi i del dels altres. propi i el dels altres. 

21 

LLENGUATGE PLÀSTIC 

CONTINGUTS DE PROCEDIMENTS 

OBJECTIUS REFERENCIALS 

1.  Aplicació  de  tècniques  bàsiques:  pintura,  dibuix,  modelatge,  collage,  construccions.  ­  Utilització  d’instruments  i  material  en  ­  Utilitzar  per  a  cada  activitat  les  eines  general.  adients  seguint  les  pautes  d’ús  prèviament donades.  ­  Utilització  de  tècniques  com  a  mitjà  de  ­  Demostrar  un  control  progressiu  del  representació  de  formes:  dibuix,  pintura,  gest  gràfic  per  tal  d’expressar­se  en  el  modelatge, collage, construccions.  dibuix.  2.  Representació  subjectiva  o  objectiva  d’elements  i  situacions  viscudes  o  imaginàries.  ­  Representació  objectiva  i/o  subjectiva  ­ Dibuixar, a partir de l’observació directa,  d’objectes, models i situacions.  intentant  captar  els  trets  més  característics de l’objecte.  ­  Dibuixar,  pintar,  modelar  formes  no  presents, per mitjà de la memòria visual i  la retentiva.  3. Aplicació d’hàbits de neteja i ordre.  ­ Aplicació d’hàbits de neteja, ordre i cura  ­ Posar cura amb el treball i el material.  personal. 

CONTINGUTS DE FETS I CONCEPTES  1.  El  llenguatge  visual  i  plàstic  com  a  instrument  de  comunicació  i  representació.  ­  El  llenguatge  visual  i  plàstic  com  a  ­  Identificar  que  el  llenguatge  visual  i  instrument de representació.  plàstic  és  una  bona  eina  per  representar  formes imaginades i la fantasia. 

­Elements  bàsics  del  llenguatge  visual  i  ­  Iniciar­se  en  la  comprensió  i  plàstic: línia, forma, color, textura i espai.  l’organització  dels  conceptes  de  forma,  color  i  espai  en  les  seves  diverses  dimensions.

22 

CONTINGUTS D’ACTITUDS  1­  Interès  i  constància  en  les  activitats  plàstiques  ­  Constància  i  superació  en  les  pròpies  produccions. 

­ Mostrar una bona disposició inicial cap a  l’activitat plàstica.  ­ Esforçar­se per mantenir una constància  en  el  ritme  de  treball  i  un  grau  de  superació en les produccions realitzades. 

2  .Valoració  de  les  produccions  ­ Mostrar­se satisfet/a en acabar una obra  plàstiques.  feta amb cura i interès.  ­  Relació  afectiva  en  les  pròpies  produccions.  ­  Sentir­se  segur  en  les  pròpies  produccions plàstiques.  ­ Seguretat en les pròpies produccions.  ­ Habituar­se a no dependre del mestre o  de la mestra.  ­  Gaudir  dels  aprenentatges  i  de  les  activitats assolides.  ­  Compartir  el  material  en  una  activitat  comuna.  ­Tenir  una  actitud  positiva  en  els  treballs  en grup i participar­hi.  ­Apreciar els treballs dels altres. 

­ Participació en les activitats de grup. 

LLENGUATGE MATEMÀTIC  CONTINGUTS DE PROCEDIMENTS 

OBJECTIUS REFERENCIALS 

1.  Relacions  quantitatives  i  qualitatives:  per la similitud o diferència.  ­  Relacions  qualitatives  per  similitud  o  diferència i per més d’un atribut comú.  ­ Seriacions amb material seguint una llei  donada.  ­ Iniciació al nombre natural. 

­  Identificar  l’atribut  que  defineix  una  agrupació d’elements.  ­ Construir seqüències amb elements.  ­  Iniciar  la  utilització  del  nombre  natural  per determinar una relació quantitativa de  forma verbal o gràfica.  ­  Comparar  quantitats  representades  gràficament  per  establir  relacions  entre  elles. 

­  Iniciació  a  les  operacions  amb  ­  Fer  operacions  amb  agrupacions  agrupacions  sota  l’aspecte  quantitatiu:  d’elements,  treure,  afegir,  més  que,  menys que, igual que. afegint, unint, separant, traient. 

23 

2.  Comparacions  de  mides  i  mesures:  gran­petit­mitjà,  llarg­curt,  ample­estret,  gruixut­prim, alt­baix, pesant­lleuger.  ­  Comparació  d’objectes:  gran­petit­mitjà,  ­  Comparar  materials  diferents  per  la  llarg­curt,  ample­estret,  gruixut­prim,  alt­  seva  longitud,  superfície,  capacitat  o  baix, pesant­lleuger.  massa.  3.  Estratègies  davant  del  plantejament  i  solució de situacions diverses.  ­  Estratègies  davant  del  plantejament  ­  Aportar  possibles  situacions  davant  del  d’una situació que cal resoldre, mitjançant  plantejament d’una situació.  procediments matemàtics.  ­  Representar,  gràficament  o  amb  objectes,  la  solució  a  qüestions  matemàtiques lògiques o quantitatives.  CONTINGUTS DE FETS I CONCEPTES  1. Els atributs.  ­ Els atributs de les agrupacions. 

­  Anomenar  els  atributs  que  defineixen  una agrupació.  ­  Els  quantificadors:  molts­pocs,  tot­res,  ­ Distingir aquestes nocions bàsiques.  tots­cap, alguns, el mateix.  2. Els nombres naturals fins al 5.  ­ Els nombres naturals fins al 5. 

­  Denominar  la  sèrie  dels  nombres  naturals  sense  que  en  faltin  i  sense  alterar­ne el nombre. 

3.  Nocions  de  mesura:  :  gran­petit­mitjà,  llarg­curt,  ample­estret,  gruixut­prim,  alt­  baix, pesant­lleuger.  ­ Les nocions bàsiques relacionades amb  ­  Aplicar  les  nocions  bàsiques  la  mesura  de  diferents  magnitus  de  relacionades  amb  la  mesura  respecte  longitud:  gran­petit­mitjà,  llarg­curt,  d’un referent.  ample­estret,  gruixut­prim,  alt­baix,  pesant­lleuger.  CONTINGUTS D’ACTITUDS  1. Valoració dels recursos matemàtics.  ­  Manteniment  de  l’acció  i  la  constància  ­  Participar,  de  forma  activa,  en  les  per acabar l’activitat.  experiències.  ­ Mantenir l’atenció en la pròpia acció per  2.  Interès  per  donar  les  respostes  acabar la tasca iniciada.  adequades.  ­  Inici  de  la  reflexió  abans  de  donar  una  ­ Iniciar la reflexió i el control per tal de no  resposta.  donar respostes precipitades.

24 

ANNEX  1  MODELS DE FITXES DE TREBALL INDIVIDUAL

25 

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

58

59

60

61

62